Hem construït una casa dins d'una presóAixí de contundent s'ha mostrat Josep J. Conill en referència a la política lingüística implementada per la Generalitat de Catalunya els darrers trenta anys. Una metàfora molt il·lustrativa del balanç vers la immersió lingüística que ha fet aquest dissabte a Sant Andreu de Palomar en el marc de l'acte central de les IXes Jornades per la Llengua i que ha servit per reflexionar sobre el català a l'escola. Tot mitjançant els principals arguments plasmats en el llibre “Entre Calimero i Superman. Una política lingüística per al català.”
L'escriptor castellonenc ha expressat la seva preocupació pel cost de carregar la promoció de la llengua catalana exclusivament a l'ensenyament, perquè esquivar l'objectiu d'elevar la llengua a qüestió d'Estat acaba derivant en una greus inconsistències de l'esforç normalitzador. Així ha apostat per la necessitat d'assolir la independència nacional perquè sinó l'enèsima intervenció homogeneïtzadora de l'Estat espanyol es pot emportar per davant, no només l'esforç de fomentar l'aprenentatge en català realitzat durant dècades a les escoles catalanes, sinó la possibilitat de moltes persones parlants d'altres llengües de tenir un contacte natural amb la nostra.
D'aquesta manera ha glossat la seva decepció per la concepció elitista de la llengua que bona part de la acadèmia catalana i sobretot els governs de Convergència i Unió han demostrat tenir. D'una banda s'exclamaria que el coneixement del català facilita l'ascens social, de l'altra aquesta situació trenta anys després de la introducció de la immersió a les escoles no s'estaria produït ni de bon tros. La carestia crònica que pateixen centenars de milers de nous parlants de català estaria, en primer lloc frustrant les seves expectatives socials, i en segon lloc allunyant-los d'una oferta cultural en català reservada només per a les elits. Conill ha exposat el risc evident que es corre si aquesta frustració social i cultural es transformés també en una animadversió política contra el català i les institucions que el promocionen, tal com ja està succeint amb l'aparició del fenomen Ciutadans.
Després alguns oients s'han animat a reflexionar sobre el procés independentista engegat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i les seves implicacions en el promoció de la llengua catalana. Algunes intervencions han expressat un neguit vers el full de ruta nacional traçat per Convergència i Unió i Esquerra Republicana. D'una banda s'ha considerat que es cometen greus errors en la garantia de l'oficialitat del castellà en un futurible Estat català i de l'altra que l'elisió de la qüestió social en l'agenda nacional repetirà els esquemes elitistes observats en la política lingüística. També s'ha apuntat que la pèrdua de protagonisme del moviment popular pot derivar en un fort desencís envers el catalanisme si finalment no es produeix la consulta independentista.
Tanmateix aquest no ha estat l'únic esdeveniment d'aquesta edició de les Jornades per la Llengua, ja que els actes començaren el vespre de divendres amb un tast de coques de recapte i begudes de la terra amenitzat amb la lectura de poemes de Salvador Espriu i Vicent Andrés Estellés. Més entrada la nit el Centre Social la Gordíssima es convertí en un lluït karaoke de música en català on els assistents s'animaren amb cançons d'Obrint Pas, Sopa de Cabra o Manel.
Les Jornades per la Llengua han estat aprofitades també per presentar el concurs fotogràfic “Estelades Arreu” on s'anima la gent a retratar estelades en llocs estrambòtics i singulars i el concurs literari “la Fàbrica Zero” que cada any organitza la comissió de la Festa Major Reivindicativa.
