dimecres, 24 de juliol del 2013

Neix el col.lectiu Som Països Catalans

El col.lectiu Som Països Catalans neix arrel de la necessitat de reivindicar la nació catalana complerta, la plena territorialitat dels Països Catalans. A la seva plana web podeu trobar més informació del col.lectiu i el seu manifest fundacional.

La primera iniciativa que va portar a terme fou durant la diada de St. Jordi, on van proposar omplir de llibres en català tot de siluetes amb el mapa dels Països Catalans, per tal de fer arribar aquests llibres als territoris dels Països Catalans on la nostra llengua està més perseguida. Podeu veure la seva campanya aquí.

La segona inciativa que van promaure va ser tot un èxit; la van anomenar Som Cims i va consistir en la pujada de més de 100 pics i turons dels Països Catalans, per reivindicar St. Joan com la diada dels Països Catalans. Des de St. Andreu es van fer una colla d'activitats, algunes organitzades per l'Esquerra Independentista i d'altres que van anar per lliure (la gent de St. Andreu va pujar als següents cims: el Pedraforca, la Font Blanca (es va abandonar poc abans de fer cim per la boira), el Pic de l'Aliga, el Pic de la Pala, el Puig de Font Negre, el Cim de Rocs Blancs, el Cim Baix de les Arques, el Cim Alt de les Arques, el Pic de la Fossa del Gegant, el Pic de Noucreus, el Pic de Noufonts, el Puig del Coll d'Eina, el Puig de Nuria, el Pic de Finestrelles, el Pic Petit de Segre, el Puigmal, el Cim del Ras, i el Torreneulesbastoner). Podeu trobar aquí una crònica de l'activitat que va organitzar l'Esquerra Independentista de St. Andreu i de Nou Barris.

Us deixem a continuació un article penjat al seu blog amb el títol de "Som País Valencià, Som Països Catalans".

Les Corts Valencianes han aprovat, aquest matí amb els vots a favor del grup parlamentari del Partit Popular, una proposició no de llei que insta les institucions a impedir la tramitació de les iniciatives que no utilitzin el terme “Comunitat Valenciana” per referir-se al País Valencià.

A la Franja parlem català

Pengem a continuació tres comunicats al voltant del LAPAO, Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental, altrament dit, Català.

El primer comunicat és de l'Institut d'Estudis Catalans respecte a la decisió del govern d'Aragó de canviar el nom de Català per LAPAO a la llengua que es parle a la Franja.

També pengem un altre comunicat sobre la decisio del govern aragonès d'exterminar el català i l'aragonès en els territoris de la seva comunitat autònoma, escrit pel col.lectiu Enllaçats per la Llengua.

Finalment, el tercer comunicat el signa el col.lectiu Som Països Catalans i gira al voltant del mateix tema.


dimarts, 21 de maig del 2013

Prou agressions a la llengua: aturem la LOMQE!


La LOMQE posa en risc el model d’escola en què la nostra llengua és la vehicular. Un model que ha estat avalat internacionalment i acadèmica i que garanteix la cohesió social del país. Wert pretén relegar la llengua pròpia a una mera assignatura optativa i a considerar-la quarta llengua del sistema educatiu per darrere del castellà i de dues llengües estrangeres, a més de suposar una greu invasió competencial que afectarà totes les assignatures. La llei pot suposar un reimplantació del castellà com a llengua vehicular a Catalunya, a les Illes i a les línies en valencià del País Valencià, malgrat que els resultats dels nostres alumnes demostrin que no calgui.

El sistema educatiu necessita estabilitat i sobretot consens, un nou canvi legislatiu ha de ser fruit d’un gran pacte social i polític per l’educació i ha de donar llibertat a les comunitats autònomes per exercir la seva responsabilitat de vetllar i normalitzar la llengua pròpia per triar el seu model lingüístic escolar sempre garantint que es pugui fer la immersió i que la llengua pròpia diferent del castellà pugui ser la llengua vehicular de l’ensenyament i la de la comunicació interna i externa del centre. A més, un estat aconfessional no pot tenir la religió com a matèria obligatòria i avaluable.

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA fa una CRIDA A MESTRES, PARES I ALUMNES, PER LA INSUBMISSIó I A LA RESISTÈNCIA CIUTADANA davant aquest intent d’extermini d’una llengua..

ENLLAÇATS PER LA LLENGUA es suma A LES DIVERSES CONVOCATÒRIES i dóna suport a les accions legals que s’emprenguin per tal d’aturar aquesta llei franquista, injusta, classista, adoctrinadora, antipedagòcica i un autèntic cop de l’estat espanyol a la democràcia.

EL 23 DE MAIG PLANTEM CARA A L’ESPANYOLISME

A Barcelona, serà el 23 de maig a les 19h davant de la delegació del govern (c. Mallorca, 278).

dijous, 2 de maig del 2013

Crònica IX Jornades per la Llengua

Els proppassats 19 i 20 d’abril es van celebrar a Sant Andreu les IX Jornades per la Llengua que, per segon any consecutiu, han estat organitzades pel Casal Independentista de Sant Andreu El Noi Baliarda.

Les Jornades s’iniciaren el divendres 19 al vespre al CSO La Gordíssima amb la lectura del manifest de les Jornades i la presentació de la primera edició del concurs fotogràfic “Estelades Arreu” promogut pel Casal i del VI Concurs Literari “La Fàbrica Zero” organitzat des de l’assemblea de la Festa Major Reivindicativa de Sant Andreu.

Seguidament, en motiu de l’any commemoratiu de Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu, diverses persones van llegir poemes i fragments de poemes d’aquests dos autors dels quals en podeu trobar un recull en aquests enllaços: [Espriu] i [Estellés]

Els actes previstos pel divendres 19 al vespre, van concloure amb un exitós karaoke amb música en català que acompanyat pel tast de les begudes de la terra i les excel·lents coques de recapte que van poder assaborir les persones que van assistir a l’acte, va generar un ambient festiu i de diversió on més d’un i una ens va delectar amb les seves dots artístiques cantant des de cançons de dibuixos animats fins a clàssics del rock en català dels 90.

L’endemà dissabte dia 20 al matí es va celebrar la xocolatada popular a la Plaça de la Pomera. Havent esmorzat es va procedir a iniciar l’acte central del programa previst per aquest dissabte, és a dir, la presentació del llibre Entre Calimero i Superman, una política lingüística per al català i el posterior col·loqui sobre la immersió lingüística a Catalunya de la ma de Josep J. Conill, autor del llibre.

Finalment, com a cloenda a la IX edició de les Jornades per la Llengua, es va celebrar el Vermut que per problemes tècnics no va poder ser musicat però sí gaudit per a tots i totes les assistents a l’acte.

En aquest enllaç hi trobareu totes les fotografies de les Jornades.
IX Jornades per la Llengua

Presentació a càrrec de Josep J. Conill

ImatgeHem construït una casa dins d'una presó
Així de contundent s'ha mostrat Josep J. Conill en referència a la política lingüística implementada per la Generalitat de Catalunya els darrers trenta anys. Una metàfora molt il·lustrativa del balanç vers la immersió lingüística que ha fet aquest dissabte a Sant Andreu de Palomar en el marc de l'acte central de les IXes Jornades per la Llengua i que ha servit per reflexionar sobre el català a l'escola. Tot mitjançant els principals arguments plasmats en el llibre “Entre Calimero i Superman. Una política lingüística per al català.”

L'escriptor castellonenc ha expressat la seva preocupació pel cost de carregar la promoció de la llengua catalana exclusivament a l'ensenyament, perquè esquivar l'objectiu d'elevar la llengua a qüestió d'Estat acaba derivant en una greus inconsistències de l'esforç normalitzador. Així ha apostat per la necessitat d'assolir la independència nacional perquè sinó l'enèsima intervenció homogeneïtzadora de l'Estat espanyol es pot emportar per davant, no només l'esforç de fomentar l'aprenentatge en català realitzat durant dècades a les escoles catalanes, sinó la possibilitat de moltes persones parlants d'altres llengües de tenir un contacte natural amb la nostra.

D'aquesta manera ha glossat la seva decepció per la concepció elitista de la llengua que bona part de la acadèmia catalana i sobretot els governs de Convergència i Unió han demostrat tenir. D'una banda s'exclamaria que el coneixement del català facilita l'ascens social, de l'altra aquesta situació trenta anys després de la introducció de la immersió a les escoles no s'estaria produït ni de bon tros. La carestia crònica que pateixen centenars de milers de nous parlants de català estaria, en primer lloc frustrant les seves expectatives socials, i en segon lloc allunyant-los d'una oferta cultural en català reservada només per a les elits. Conill ha exposat el risc evident que es corre si aquesta frustració social i cultural es transformés també en una animadversió política contra el català i les institucions que el promocionen, tal com ja està succeint amb l'aparició del fenomen Ciutadans.

Després alguns oients s'han animat a reflexionar sobre el procés independentista engegat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i les seves implicacions en el promoció de la llengua catalana. Algunes intervencions han expressat un neguit vers el full de ruta nacional traçat per Convergència i Unió i Esquerra Republicana. D'una banda s'ha considerat que es cometen greus errors en la garantia de l'oficialitat del castellà en un futurible Estat català i de l'altra que l'elisió de la qüestió social en l'agenda nacional repetirà els esquemes elitistes observats en la política lingüística. També s'ha apuntat que la pèrdua de protagonisme del moviment popular pot derivar en un fort desencís envers el catalanisme si finalment no es produeix la consulta independentista.

Tanmateix aquest no ha estat l'únic esdeveniment d'aquesta edició de les Jornades per la Llengua, ja que els actes començaren el vespre de divendres amb un tast de coques de recapte i begudes de la terra amenitzat amb la lectura de poemes de Salvador Espriu i Vicent Andrés Estellés. Més entrada la nit el Centre Social la Gordíssima es convertí en un lluït karaoke de música en català on els assistents s'animaren amb cançons d'Obrint Pas, Sopa de Cabra o Manel.

Les Jornades per la Llengua han estat aprofitades també per presentar el concurs fotogràfic “Estelades Arreu” on s'anima la gent a retratar estelades en llocs estrambòtics i singulars i el concurs literari “la Fàbrica Zero” que cada any organitza la comissió de la Festa Major Reivindicativa.

Més informació sobre les Jornades en aquest enllaç.

dijous, 18 d’abril del 2013

I Concurs fotogràfic "Estelades arreu"

Enguany el Casal Independentista de Sant Andreu "El Noi Baliarda" estrena el seu I concurs fotogràfic "Estelades arreu" que es presentarà el proper divendres 19 d'Abril a les 21h en el marc de les Jornades per la Llengua organitzades pel casal.

Les persones que participin d'aquest concurs fotogràfic podran enviar les seves fotografies amb estelades o d'estelades entre el 20 d'abril i el 15 de setembre de 2013 per tal d'optar a dos premis: un lot de Samarreta i un llibre o bé un sopar per a dues persones.

Si vols participar-hi, visita la pàgina del Concurs fotogràfic i informa't-en sobre com fer-ho!

dimecres, 17 d’abril del 2013

Manifest de les IX Jornades per la llengua


Vivim temps d’atacs constants i sistemàtics a la nostra llengua arreu dels Països Catalans. El català, que és la nostra llengua i la d’acollida que cohesiona la nostra societat, viu sotmesa a la repressió i a les constants ofensives que pretenen desprestigiar-la i desacreditar-la, especialment en l’àmbit educatiu.

El constant embat espanyolista de la wertgonya que escomet la nostra llengua per marginar-la i ferir-la de mort com ja passa a l’Estat francès, no ens farà cedir ni un mil·límetre a l’hora de defensar-la amb totes les nostres forces,  per tots els mitjans i amb totes les eines.

Per aquest motiu l’assemblea del Casal Independentista de Sant Andreu “El Noi Baliarda”, enguany torna a organitzar les Jornades per la Llengua que arriben ja a la seva novena edició, perquè cap atac al català ens dissuadirà del nostre afany d’organitzar-nos per a obrir espais d’oci, lleure i cultura des dels quals treballar per una major normalització i expansió del català.

Amb la ferma voluntat de reivindicar la necessitat de defensar el nostre idioma, reivindicar-ne l’ús social, el seu prestigi cultural i popular i manifestar de la forma més desacomplexada, alegre i combativa, que estimem la nostra llengua i la defensarem amb més tossuderia cada cop que intentin agredir-la, us convidem a tots i a totes a no fer ni un pas enrere a l’hora de lluitar per la defensa del català i a ser partícips d’aquestes Jornades i del projecte cultural, popular i assembleari que les ha fet possibles, el Casal Independentista de Sant Andreu “El Noi Baliarda”.

Prou agressions a la llengua. Als Països Catalans, volem viure en català.

Presentació del VI Concurs literari "La Fàbrica Zero"

En aquesta novena edició de les Jornades per la Llengua volem aprofitar per presentar el VI concurs literari "La Fàbrica Zero" de la Festa Major Reivindicativa de Sant Andreu.

Després de 6 anys consecutius celebrant-se, aquest cerament literari està cada cop més consolidat i és per aquest motiu que des de la Festa Major Reivindicativa hi ha la voluntat de fer-lo extensiu a moltes més persones de les que any rere any hi han participat ja que coincidint amb el desè aniversari de la FMR, aquest concurs rebrà un impuls que ben segur contribuirà a que moltes més persones s'animin a participar-hi.

Tota la informació sobre les bases per a participar-hi es poden trobar en aquest enllaç de la pàgina web de la FMR.

Si t'agrada escriure no hi donis més voltes: Anima't i participa al VI Concurs Literari "La Fàbrica Zero" de la FMR.

diumenge, 14 d’abril del 2013

Josep Conill ens parlarà sobre el català a l'escola

Sociòleg del llenguatge i crític cultural, Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 1961), ensenya català a un institut de secundària. La seva obra s’insereix en el corrent de la sociolingüística del conflicte, inaugurada per Lluís Aracil, que reformula mitjançant el recurs a la teoria de catàstrofes i les aportacions teòriques de Niklas Luhmann.

És autor de Del conflicte lingüístic a l’autogestió: Materials per a una sociolingüística de la complexitat (Barcelona: IEC 2007), així com d’un parell de llibres de poesia i d'un volum d’aforismes. Darrerament l'editorial el Tangram ha publicat l’assaig de sociolingüística: Entre Calimero i Superman. Una política lingüística per al català. El lector interessat pot llegir una àmplia mostra a www.josepconill.cat.

dijous, 11 d’abril del 2013

Lectura de poesia


En les Jornades per la Llengua d'aquest any està previst com a acte central del divendres dia 19 a la nit, la lectura de poesies dels dos autors dels quals enguany en celebrem el seu any: Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu.

Aquesta lectura de poesia és oberta a totes aquelles persones que vulguin compartir amb tots els i les assistents a les Jornades, aquells poemes d'aquests dos autors que més els agradin. Per tant doncs, us convidem a participar activament de les Jornades per ja que entre tots i totes farem un recital de poesia a l'alçada d'aquests genis de la literatura catalana.




Perquè l'entonis amb compassiu amor - Salvador Espriu
Que no sigui, però, la cançó de l'odi,
nascuda de la injusta i llarga humiliació.
Ara em despengen uns dits piadosos
de les forques senyorials de la paraula,
i cau a poc a poc la clara pluja
en aquesta terra nostra de pobres sembrats.
Oblido dolçament les ones i les hores,
i la por de morir m'esdevé una tranquil.la
mirada de caminant molt cansat a la porta
de l'hostal silenciós i càlid de la nit.
Enllà quedava la remor de les amples aigües,
em criden al repòs del profund desert,
el meu maligne nombre se salva en la unitat.

Llibre de meravelles- Vicent Andrés Estellés 
Ací em pariren i ací estic. 
I com que em passen certes coses, 
ací les cante, ací les dic.
Ací em pariren, ací estic. 
Ací treballe i done besos. 
Ací agonitze i ací em ric.
Ací defense unes collites. 
Deu veirtats i quatre mites.
Ací em pariren i ací estic, 
pobre de béns i ric de dies, 
pobre de versos, d'afanys ric.
Cant l'amor i les parelles 
que viuen, beuen i se'n van. 
Cante un amor de contraban.
Cant l'amor, cante els amants.
No sé tampoc si açò són cants.
Dic les coses que vénen, van, 
tornen un dia, altre se'n van,
l'esperança de contraban. 


dilluns, 1 d’abril del 2013

IX Jornades per la Llengua

De nou a Sant Andreu de Palomar, estem a punt de celebrar les Jornades per la Llengua i El Noi Baliarda ja ho té tot enllestit per, el dia 19 d’abril, encetar la IXa edició de les Jornades.

Enguany, com en l’edició anterior, el Casal Independentista de Sant Andreu “El Noi Baliarda”, organitzarà les activitats que tal com s’ha fet any rere any, cerquen estendre l’ús social del català i fer de les Jornades un espai on tots els veïns i veïnes del nostre poble puguin participar-hi.

En aquestes IXes Jornades per la Llengua podrem gaudir d’activitats diverses: Lectura de poesia, tast de coques de recapte, karaoke en català, la presentació del llibre Entre Calimero i Superman de Josep J. Conill, un debat sobre l’escola en català…Entre d’altres activitats que ben segur us agradaran!

Esperem que tots els actes programats us engresquin a participar en les Jornades per la Llengua! Us esperem el 19 i 20 d’abril a Sant Andreu!


Actes de les IXes Jornades per la llengua
Divendres,19 d’abril
CSO La Gordíssima – C/ Pons i Gallarza, 10
21.00h Inici: presentació del concurs fotogràfic “Estelades arreu” del Casal Independentista El Noi Baliarda, i del concurs literari de la FMR “La Fàbrica Zero”.
21.30h Lectura de poesia de Salvador Espriu i de Vicent Andrés Estellés.
Tast de begudes de la terra i coca de recapte.
22.00h Festa i karaoke amb música en català.

Dissabte,20 d’abril
Plaça de la Pomera – Riera de Sant Andreu
11.00h Xocolatada
11.30h Presentació del llibre Entre Calimero i Superman. Una política lingüística per al català de Josep J. Conill i debat sobre el català a l’escola.
13.00h Vermut musicat amb el PM Ja n’hi ha prou!

dimecres, 27 de març del 2013

20 anys sense Estellés

Avui commemorem el trist aniversari de la mort de Vicent Andrés Estelles.

El dia 27 de maig de l'any 1993 va deixar-nos un dels poetes més apreciats i carismàtics dels Països Catalans i és per aquest motiu que aquest any, a banda de celebrar-se l'any Espriu també se celebra l'any Estellés i justament és per aquesta celebració que en les Jornades per la Llengua realitzarem un recital poètic d'aquests dos grans poetes de casa nostra.

Mentre els seguim recitant, els seus poemes romandran per sempre vius .


Quan l'Ovidi va saber que Estellés s'havia mort 

Ovidi Montllor actuava amb Toti Soler a la Casa de Cultura de Castalla. Era el 27 de març de 1993, el mateix dia que Vicent Andrés Estellés es va morir. Al final del concert, un dels organitzadors va acostar-se a l'Ovidi per comunicar-li la notícia. Molt afectat, Montllor va adreçar-se al públic per anunciar la mort del poeta i, en homenatge, va tancar el concert interpretant 'M'aclame a tu', un dels poemes d'Estellés que Ovidi Montllor havia cantat tantes i tantes vegades. Ara el Centre Cultural Castellut ha recuperat el vídeo d'aquella actuació, i l'ofereix íntegre.

També us oferim en un altre vídeo el fragment final del concert, just quan Ovidi Montllor va saber que Estellés s'havia mort. Durant tota la seva trajectòria, Ovidi Montllor va posar veu a molts poemes de Vicent Andrés Estellés, de qui l'any que ve es commemoren vint anys de la seva mort. Segurament un dels més aplaudits és aquest 'M'aclame a tu', que ahir va tornar a sonar a l'Olleria (Vall d'Albaida) amb la veu del músic Andreu Valor. Va ser durant l'acte de presentació del disc 'A dos de val' editat per Paco Muñoz, un altre document per a la posteritat que recull el recital que l'Ovidi va fer de poemes de Joan Fuster aquell mateix 1993 amb l'acompanyament de músics com Hugo Mas, Vicent Torrent i Pau Alabajos.

Font: Vilaweb http://www.vilaweb.cat/noticia/4040727/20120917/quan-lovidi-saber-estelles-shavia-mort.html

dimecres, 6 de març del 2013

'Enllaçats per la llengua' presenta mobilitzacions arreu del país

L'organització de la campanya ha presentat avui els diferents actes que es faran dissabte, 9 de març, a molts punts del territori · Es preparen mobilitzacions a Perpinyà, Girona, Barcelona, Castelló, València, Eivissa, Palma, el Mercadal, Ciutadella i Alguer.

 A Barcelona es farà una concentració a la Pl. del Rei a les 18h.

Avui dematí s'ha presentat a Barcelona la mobilització que, sota el lema unitari 'Enllaçats per la llengua', es durà a terme dissabte, 9 de març, arreu del territori de parla catalana. En la roda de premsa hi han participat representants de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), d'Amics de la Bressola, de l'Obra Cultural Balear, del sindicat d'ensenyament USTEC-STEs i del Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions (CIEMEN). Al mateix moment, es presentaven les activitats al País Valencià i a les Illes.


Les 9es Jornades per la Llengua escalfen motors

Les Jornades per la Llengua ja estan escalfant motors! Enguany se celebraran els dies 19 i 20 d’abril i, per segon any consecutiu, seran organitzades per El Noi Baliarda.

En aquests moments estem preparant les activitats que es realitzaran en el marc de les Jornades per la Llengua: Música, literatura, debats… tot al voltant de la llengua dels Països Catalans i per a totes les edats: des de la mainada fins a la gent gran podrà trobar temes d’interès en les Jornades d’aquest any.



dilluns, 11 de febrer del 2013

Prosa guanyadora 5è concurs literari la Fàbrica Zero

EL VIATGE DE L'ALBA

L’Alba mira per la finestra. El paisatge ha anat canviant des que ha pujat al tren. Ciutat i pobles s’han entrellaçat mentre han viatjat arran del mar. Era tan d’hora que ha pogut veure com el sol s’alçava i convertia aquella immensitat fosca tot just il.luminada per la lluna en un gris blavós que reflectia la llum del sol. A un costat el mar en calma, sense cap vaixell que trenqués la línia de l’horitzó; a l’altre, pobles i ciutats que despertaven. Carreteres cada cop més plenes de cotxes, estacions amb persones que esperaven trens de rodalies per anar a treballar.

El tren ha parat un parell de vegades i ara és més ple que quan ella hi ha pujat, tot i que encara no se li ha assegut ningú a la vora. L’havien volgut convèncer que agafés el tren de nit, deien que si dormia se li faria el viatge més curt, però ella s’estima més poder veure per on passa i estar en un lloc una mica més espaiós que els petits compartiments del tren nocturn. Li agraden els seients del tren diürn, són amplis i li sobra espai per posar-hi les cames i fins i tot per arraulir-se al seient i dormir una estona quan li ve la son.

S’ha endut un parell de llibres per fer el viatge més distret, però encara no els ha tret de la bossa que té als peus. Roman asseguda i quieta, mentre mira per la finestra i veu desfilar davant els seus ulls un paisatge diferent, poblat d’arbres fruiters que des del tren és incapaç de distingir. Alternen amb conreus de cereals, encara verds, a mig créixer, sense espigues ni gra. Diuen que enguany la collita serà bona, si continua plovent de tant en tant i no glaça a les nits.

Feia molt de temps que no viatjava, però li agrada fer-ho així, sense pressa, tot deixant-se endur pel sotragueig del tren mentre pensa en les seves coses i gaudeix del trajecte i del neguit de què es trobarà al final del camí. S’adona de com n’ha estat, d’entumida, durant tot aquest temps. Li resulta estrany tornar a sentir la mescla de sensacions del dia a dia, tot i que les viu d’una manera diferent. Les percep, les analitza i, sobretot, les gaudeix, encara que siguin sensacions poc agradables i li costin d'acceptar. No hi ha sensacions dolentes, totes són benvingudes en aquest nou despertar.

El paisatge ha tornat a canviar. El tren creua unes terres pràcticament ermes, on amb penes i treballs hi creixen algunes herbes i petits arbustos, decidits a sobreviure malgrat les condicions climàtiques adverses. Ha sentit a dir que antigament, aquestes terres eren plenes de pins i sabines, que van ser talats fins que no en va quedar cap i a la zona es va desenvolupar l’actual hàbitat estepari. L’Alba se sent en sintonia amb la terra que travessen. Sap què se sent quan et van destruint poc a poc fins que quedes reduïda a no res, a una terra erma on no s’hi troba vida. Però també sap que, sense que ningú se n’adoni, sota la capa de terra més superficial hi ha llavors tenaces que esperen la primera gota d’aigua per sorgir de nou i crear nova vida: allà, en aquelles terres grises i ocres, hi ha vida, animals i plantes acostumats a lluitar de valent per sobreviure.

Ja fa estona que s’han aturat en una estació. A l’andana es repeteixen les mateixes escenes: famílies i amics que esperen amb alegria i il.lusió qui arriba amb el tren, i famílies i amics que acomiaden amb més o menys tristor qui puja al tren. Ben diferent ha estat aquell matí per a ella, només acompanyada per l’amiga que li ha fet costat tot aquest temps. S’han acomiadat amb una mica de pena perquè l’Alba sap que no tornarà, però amb alegria pel que aquest viatge significa per ella.

Li crida l’atenció una nena petita, primeta, amb el cabell enrinxolat i uns ulls grossos que miren tot el que passa al seu voltant mentre corre amunt i avall i juga amb un cadell de gos sense raça. No fa tant que ella també havia estat així, un belluguet, interessada per tot el que passava al seu voltant i amb l’exuberància de qui no té por de demostrar què pensa o què sent. Com canvien les coses. I com les persones amaguen allò que realment són fins que et tenen atrapada i ja no pots fer-hi res per evitar-les.

El tren torna a posar-se en marxa però l’Alba no se n’adona. Mira per la finestra però no veu el nou paisatge, verd i abundant, que travessen a tota velocitat. Veu passar com una pel.lícula els darrers dos anys, amb nous ulls més savis. Ella, jove i enamorada, festejada per un noi que la impressiona amb els seus afalacs, les flors que li compra, els llocs on la porta... Anar a viure junts, al pis d’ell, i emmotllar-se als horaris que demana la seva feina, més important que la d'ella. Dur la roba que ell li diu, perquè és més gran que ella, coneix millor el món i és un home important, i ella ha d’estar a l’alçada. Poc a poc, deixar de veure els seus amics, sortir de casa només quan ell creu que és necessari. No fer cas quan les seves amigues li diuen que la té controlada. Què sabran elles? Li tenen enveja perquè ell se l’estima, la cuida i se’n preocupa com mai ningú no ho ha fet abans. Ella és feliç així, ell té raó. De tota manera, no és cert que no tingui llibertat, ja ho veuran el dia del seu sopar anual. Pensen que no hi anirà, que ell no li ho permetrà, però ella el coneix millor i sap que si li ho demana bé, li dirà que sí, encara que arribi cansat com li passa últimament. Té massa responsabilitats a la feina i és normal que no li vingui de gust sortir cada dia. I arriba la tarda del sopar, i ell la troba emprovant-se un vestit nou. Fa mala cara, deu haver tingut un mal dia, però ella sap que entendrà com n’és d’important per ella anar al sopar, i l’hi acompanyarà ben content, perquè se l’estima tant com ella a ell. Se sorprèn quan li diu que no hi aniran, però insisteix una mica més, sap que no li acaben de caure bé els seus amics, però creu que si hi insisteix li dirà que sí. La seva persistència li fa guanyar una bufetada que li gira la cara i la fa caure damunt el llit. Es duu la mà a la galta. No li surten les llàgrimes, no se’n sap avenir que l’hagi pegat. Ell li demana disculpes, l’abraça i li diu que ha tingut un mal dia, que està molt cansat, que ho ha fet sense voler i que no es repetirà. Li posa una mica de gel a la cara i li fa adonar-se que no pot anar així al sopar, perquè ningú la creurà quan digui que ha estat sense voler. És el final del conte de fades. Cada cop més sovint, ell arriba a casa enfadat i cansat per la feina, i ella no sempre és capaç d’entendre’l, li demana coses que no poden ser, o no té la casa i el sopar com ell vol. Comença a caure per les escales i a donar-se cops contra les portes. Sempre per última vegada, i sempre per culpa seva, fins que arriba un dia que ha d’anar a l’hospital.

La primera de tota una llarga sèrie de visites a urgències per distraccions a casa. Fins que un dia, la metgessa de guàrdia no la creu tan maldestra com per haver-se trencat diverses costelles i un braç, a més de tenir tota la cara morada i haver perdut la consciència, i crida els serveis socials. Quan finalment recupera la consciència, l’Alba s’adona que ha arribat massa lluny i quan els de serveis socials i la metgessa li ho pregunten, malgrat la por que li té, reconeix que totes aquelles escales i portes tenen un sol nom, el de l’home que se l’estima tant que sap millor que ningú el que li convé.

Una llàgrima silenciosa li llisca cara avall mentre recorda les setmanes de recuperació, primer a l’hospital i després a una casa d’acollida de dones com ella, enganyades i menyspreades per aquells que deien que les estimaven. Recorda la sensació de brutícia, de malestar, de no entendre com ha pogut succeir; el primer dia que surt al carrer, amb una de les seves noves companyes i el seu fill petit, a comprar-se roba nova, que ja no ha d’amagar blaus ni tapar la seva figura per no anar provocant, que la fa sentir-se estranya, desprotegida. I el judici. Tornar a reviure-ho tot, resguardada, aquesta vegada, per un envà que la protegeix de mirades d’odi i d’ulls morbosos, però no de les paraules punyents d’ell i el seu advocat.

Una veu amable la torna a la realitat. Pertany a una dona de mitjana edat que té reservat el seient que hi ha a la seva vora. Ara que torna a mirar als ulls a les persones, l’Alba li torna la salutació i l’analitza, tal com s’ha avesat a fer. Ja no es deixa enganyar per les aparences. No mira com i què vesteixen les persones, sinó la manera de moure’s i caminar i què expressen amb els seus ulls, la seva boca i els seus gestos. Aquesta senyora li recorda la jutgessa, la seva sensibilitat i compassió amb ella durant el procés, i la fermesa amb què va anunciar-li a ell els anys de condemna i l’ordre d’allunyament de per vida per quan sortís de la presó, així com les seves paraules d’ànim cap a ella. Torna a mirar per la finestra. Han fet bona part del trajecte. Ara travessen enormes camps de cereals il.luminats pel sol de la tarda, més endarrerits que els que ha vist al principi del viatge. Era una tarda així, mentre s’estava al balcó de la casa d’acollida i pensava què faria amb la seva vida, quan va rebre una trucada del seu advocat. Encara ara no s’ho podia creure. A casa havia sentit a parlar d’una tieta llunyana, homònima seva, que havia fet un llarg viatge i no n’havia tornat perquè s’havia enamorat d’un pescador i s’hi havia casat, però sempre li havia donat la sensació que era, com en deia la seva padrina, un conte de la vora del foc. Havia resultat que era veritat, i que aquests tiets llunyans, sense fills, havien deixat l’herència als seus nebots més propers, l’Alba i un altre nebot.

Semblava que la vida li tornava a somriure. Era una bona manera de començar de zero, en un lloc nou on no la perseguirien els fantasmes del passat. I així, aquell matí, la seva amiga l’ha acompanyat a l’estació de tren, li ha fet prometre que la trucarà aviat i li ha promès que l’anirà a veure aquell estiu, quan ja estigui instal.lada.

El sol comença a pondre’s rere les muntanyes. Ja queda poca estona de tren, tot i que després encara tindrà unes hores de cotxe fins arribar a la costa. Hauria volgut agafar un taxi o esperar-se a l’endemà i agafar un cotxe de línia, però la seva nova família política no n’ha volgut sentir a parlar i ja deuen ser a l’estació amb el cotxe, per dur-la a la seva nova casa.

Fa una estona que han anunciat la seva parada. Ara el tren comença a reduir la velocitat, mentre entra a l’estació. L’Alba s’aixeca, agafa la maleta i la bossa i se’n va cap a la porta. El tren s’atura. L’Alba respira profundament i obre la porta. Fora l’esperen.

Atalanta (Judit Gil)

Poesia guanyadora 5è concurs literari la Fàbrica Zero

Caminàvem per aquelles avingudes epilèptiques
amb la necessitat de saciar la nostra gana consumista.
Colors llampants, neó, cossos voluptuosos, llums,
cinema edulcorat, perfum adulterat.
Una pel·lícula a les 18h on sempre perdien els mateixos
i una factura al supermercat on sempre perdíem els mateixos.
L'olor de les crispetes, aquella maleïda olor de crispetes pertot.
Tot estava impregnat d'aquella ferum de derrota.
Havíem perdut tantes coses que ens conformàvem amb això,
una tarda assassinada en aquest gran magatzem de purgatori.
Tot estava pensat per l'oci familiar, des dels petits als grans,
tot passant pels gossos i els gats, és clar.
Els animals també tenien el seu apartat amb mil i un menjars,
tot tipus de pinso, de galetes, de productes cosmètics...
Un insult a la desnutrició infantil!
Tu paraves a la secció de perfumeria i em miraves lasciva.
Volies que et regalés feminitat en alcohol amb essències.
O potser esperaves una bossa o una pedra, que tu en deies “joia”.
Quanta merda hem hagut de menjar
amanida amb publicitat, amb enginyeria social.
Recordo encara aquelles tardes de derrota,
de peus pesants com dècades perdudes.
Ressonen eixordadors al meu cap els martells de la Fàbrica Zero,
un obstinat rítmic demanant justícia i memòria.
Clamen per una placa in memoriam enmig d'aquest cementiri comercial:
“Aquí un dia hi va haver vida”.

Jordi Montañez