dilluns, 30 de setembre de 2002

dijous, 12 de setembre de 2002

Cartell del Correllengua al País Valencià 2002

Bona resposta del poble de Sant Andreu de Palomar al primer Correllengua

Aquest passat cap de setmana es va celebrar a Sant Andreu de Palomar la primera edició del Correllengua al poble, amb una resposta força bona de la gent tenint en compte la falta de coneixement sobre què és el Correllengua.

Els actes van començar el divendres 25 d’octubre amb una Bicicletada per la llengua que va sortir de les Fonts de Can Fabra, l’escenari principal del Correllengua, i a la que hi van assistir una dotzena de persones. La bicicletada, a ritme de timbals i onejant estelades, es va dirigir cap a l’estació de trens de Sant Andreu Comtal, amb la intenció de denunciar la política discriminadora de RENFE vers la nostra llengua, ja que recentment ha obert un expedient a un dels seus treballadors per escriure informes en català. S’hi van realitzar pintades de denúncia al mateix temps que es repartien octavetes explicatives. Posteriorment, la bicicletada es dirigí cap als recents Cinemes Lauren de Sant Andreu, ubicats on fins fa poc hi havia l’únic teatre de Sant Andreu (SAT), i on només s’hi difonen pel•lícules en castellà. Es va encartellar a la paret, alhora que es repartien octavetes entre la gent que hi passava i es realitzaven pintades per denunciar aquesta manca de sensibilitat vers tots aquells i aquelles que volem viure plenament en català. El final del recorregut va ser l’Ajuntament, on també es van distribuir octavetes i es feren pintades per denunciar la política que aquesta administració ha dut respecte el Correllengua, posant tota mena de traves que a part de maldecaps i presses, han provocat que no es pogués encartellar fins el dia abans, amb la conseqüent pèrdua d’informació de cara als veïns i veïnes. Després de la bicicletada, el Casal Popular Onze de Setembre va obrir “kafeta” pel finançament del Correllengua, i es va pintar un mural al carrer Rubén Darío on es poden veure els Països Catalans damunt d’un estel roig i el lema de la CAL d’enguany: “Per l’Europa dels pobles i les llengües”, amb la firma del primer Correllengua a Sant Andreu.

El dissabte 26 al matí es va fer una gimcana a la plaça de Can Fabra, a la que hi van assistir uns/es 30 nens/es i nois/es. Al mateix temps, vàries persones van anar penjant pancartes a alguns dels llocs més cèntrics del poble; a les pancartes s’hi podien llegir frases com “Volem viure plenament en català”, “Prou agressions al català” i “Endavant amb la lluita pel català”. A la tarda, poc abans que comencés el cercavila, es va penjar una última pancarta gegant a la biblioteca de Can Fabra, que ocupava 8 finestres. La pancarta deia: “De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, català única llengua oficial”. Cap a 2/4 de 7 de la tarda es va iniciar el cercavila, amb un seguici d’una vintena de persones. No obstant, el cercavila va ser molt ben acollit per la gent del poble, que aquella tarda hi passejava al ser el dia del comerç al carrer. El cercavila va posar la nota d’alegria i color, ja que es veia al seu pas com la gent disfrutava amb l’animació. Al mateix temps, es repartien programes del Correllengua per tal que la gent sabés de què es tractava. A la nit, cap a les 11, va començar el concert a Can Fabra, amb els grups Cluricaun (folk) i Charly Brown (ska). El concert va aplegar unes 150 persones i durant el descans es va llegir el manifest de l’Assemblea del Correllengua de Sant Andreu de Palomar. Després del concert, el Casal Popular Onze de Setembre va tornar a obrir “kafeta” pel finançament del Correllengua.

El diumenge 27 es realitzaren els últims actes d’aquest primer Correllengua. A les 11 del matí, a la plaça de Can Fabra, hi hagué una petita mostra de danses a càrrec de l’esbart infantil Mare Nostrum, i posteriorment el grup de teatre Argots escenificà la seva obra “Homes, dones i criatures”, que tingué molt bona acollida entre el públic, unes 200 persones de totes les edats. Així mateix, durant el canvi d’actuacions, es va fer una xocolatada popular amb melindros de la que en va gaudir tot/a aquell/a que en va voler.

En general, i tenint en compte les traves que l’Ajuntament va interposar (tant econòmiques com de permisos, etc.), hi havia sentiment de satisfacció per part de l’Assemblea del Correllengua de Sant Andreu, que veia il•lusionada com s’havia pogut tirar endavant amb l’esforç popular.

Les entitats que el van organitzar foren: Assemblea de Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN), el Casal Popular Onze de Setembre, l’AVV de Sant Andreu de Palomar, el Casal Cultural Tio Canya i Jerc-Sant Andreu. Així mateix, el Correllengua va gaudir també del suport d’una bona part de l’eix comercial, així com del col•lectiu de Diables de Sant Andreu, entre altres.

Llibret amb el programa 2002





Manifest del Correllengua 2002

Benvolguts/des Santandreuencs/ques,

Ens trobem aquí, per primer any, per tal de reivindicar l’ús social del català. Davant la creixent ofensiva espanyola de la qual és objecte el poble català, i també la nostra vila, ara més que mai es fa imprescindible la mobilització de les classes populars d’arreu dels Països Catalans. Per això, cal respondre localment des de la vila de Sant Andreu a la complicitat i passivitat de les institucions davant les agressions i imposicions espanyolistes. Agressions i imposicions que trobem presents a la Unió Europea ( que no reconeix els nostres drets com a poble ), a l’Estat espanyol ( que fa callar a aquells i aquelles que no s’expressen en el seu llenguatge ), als Països Catalans ( on hem assistit a la complicitat i a la traïció de la classe política catalana ), i també aquí, a la vila de Sant Andreu, on les institucions han permès aquesta política sense escoltar el que teníem a dir. Per tant, ara ens toca parlar a nosaltres, sense demanar permís a ningú per a fer-ho, a parlar sense embuts perquè ells i elles han deixat d’estar legitimats per a parlar en nom nostre. Perquè nosaltres diem el que ells ens volen amagar: que la independència és l’únic camí per la supervivència del català com a llengua de ple ús social.

Així doncs, desde l’assemblea del Correllengua de Sant Andreu us animem a totes i a tots a enfortir l’ús social del català, des de les escoles, comerços, des de casa, des dels casals i des del carrer!!

Volem viure plenament en català!!!!

diumenge, 1 de setembre de 2002

Història del Correllengua

El Correllengua és la iniciativa per la llengua que anualment mou més persones arreu del país;

El Correllengua és el nom d'una campanya de sensibilització cultural i política que es fa amb periodicitat anual destinada a la defensa i promoció de la llengua catalana.En la Comunitat Valenciana esta tasca la du a terme l'organització Acció Cultural del País Valencià.


El Correllengua és una iniciativa a favor de la nostra llengua i cultura sorgida de la societat civil catalana. És una proposta per la defensa i promoció de la llengua catalana, transversal, oberta, participativa i popular, que té com a objectius fomentar l´ús social de la llengua en tots els àmbits. També és una eina per donar a conèixer la nostra llengua i cultura a les persones que, nouvingudes o no, encara no la coneixen, i una manera festiva i oberta de celebrar la catalanitat, al carrer, de manera desacomplexada i en positiu.


La Coordinadora d'Associacions per la llengua Catalana (CAL) és l'entitat (pertanyent a la societat civil) encarregada d'organitzar el Correllengua en tots els territoris dels Països Catalans, excepte en el País Valencià, on aquesta tasca la du a terme Acció Cultural del País Valencià i a Mallorca del qual s'encarrega d'organitzar-lo Joves de Mallorca per la Llengua.

Està inspirada en la Korrika, que és una cursa popular a favor de la llengua basca. Aquesta cursa de relleus l’organitza des de 1980 al País Basc l’associació AEK. El 1993, Joves de Mallorca per la Llengua va fer una iniciativa d'aquest tipus a Mallorca on la continuen fent els anys que no fan Acampallengua. El 1995 es comença a fer al País Valencià i a partir del 1997 la Coordinadora d´Associacions per a la Defensa de la Llengua (CAL) agafa el compromís de portar-lo a la resta dels territoris de parla catalana.

La CAL coordina actes al Principat, a Andorra, a Menorca, a Eivissa, a la Franja de Ponent i a la Catalunya Nord, amb el suport de les entitats d'aquests diferents territoris, mentre que al País Valencià l'encarregada de coordinar el Correllengua és Acció Cultural del País Valencià, juntament amb els Casals Jaume I.

El Correllengua es vertebra amb el pas de la flama, que és l’element simbòlic i cohesionador de tota aquesta iniciativa, per les diferents poblacions del país. Al seu pas es llegeix el Manifest del Correllengua, i es realitzen, en l’àmbit local, tota mena d’activitats de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu: xerrades, taules rodones, programes de ràdio i televisió, música i balls populars, actes gastronòmics, cercaviles, teatre al carrer, concerts,... amb l´objectiu de mostrar la vitalitat de la nostra llengua i cultura, així com d’´implicar tothom en la defensa de la llengua catalana

El Correllengua s’estructura en quatre columnes que reten homenatge a quatre persones destacades pel seu compromís amb la llengua i cultura catalana.

En el Correllengua es fan un seguit d'actes de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu, el més emblemàtic dels quals és el pas de la flama, per les diferents localitats del territori.

La cloenda del Correllengua es fa a Perpinyà, coincidint amb la signatura del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembe de 1659, pel qual s’imposava a Catalunya una greu divisió i fractura territorial. Aquesta cita –ineludible en el calendari nacional– creix cada any en participació i mobilització i esdevé un clam per la recuperació dels lligams històrics entre el nord i el sud de la nostra nació. Dins dels actes d´aquest dia hi ha la manifestació i el Festival Rellamp!.


Objectius del Correllengua segons els organitzadors

* Iniciativa i proposta a favor de la llengua catalana procurant que sigui oberta, participativa, popular i festiva.
* Donar a conèixer la llengua i cultura catalanes als nouvinguts o als que en són desconeixedors.