Neix el col.lectiu Som Països Catalans

El col.lectiu Som Països Catalans neix arrel de la necessitat de reivindicar la nació catalana complerta, la plena territorialitat dels Països Catalans. A la seva plana web podeu trobar més informació del col.lectiu i el seu manifest fundacional.

La primera iniciativa que va portar a terme fou durant la diada de St. Jordi, on van proposar omplir de llibres en català tot de siluetes amb el mapa dels Països Catalans, per tal de fer arribar aquests llibres als territoris dels Països Catalans on la nostra llengua està més perseguida. Podeu veure la seva campanya aquí.

La segona inciativa que van promaure va ser tot un èxit; la van anomenar Som Cims i va consistir en la pujada de més de 100 pics i turons dels Països Catalans, per reivindicar St. Joan com la diada dels Països Catalans. Des de St. Andreu es van fer una colla d'activitats, algunes organitzades per l'Esquerra Independentista i d'altres que van anar per lliure (la gent de St. Andreu va pujar als següents cims: el Pedraforca, la Font Blanca (es va abandonar poc abans de fer cim per la boira), el Pic de l'Aliga, el Pic de la Pala, el Puig de Font Negre, el Cim de Rocs Blancs, el Cim Baix de les Arques, el Cim Alt de les Arques, el Pic de la Fossa del Gegant, el Pic de Noucreus, el Pic de Noufonts, el Puig del Coll d'Eina, el Puig de Nuria, el Pic de Finestrelles, el Pic Petit de Segre, el Puigmal, el Cim del Ras, i el Torreneulesbastoner). Podeu trobar aquí una crònica de l'activitat que va organitzar l'Esquerra Independentista de St. Andreu i de Nou Barris.

Us deixem a continuació un article penjat al seu blog amb el títol de "Som País Valencià, Som Països Catalans".

Les Corts Valencianes han aprovat, aquest matí amb els vots a favor del grup parlamentari del Partit Popular, una proposició no de llei que insta les institucions a impedir la tramitació de les iniciatives que no utilitzin el terme “Comunitat Valenciana” per referir-se al País Valencià.

20 anys sense Estellés

Avui commemorem el trist aniversari de la mort de Vicent Andrés Estelles.

El dia 27 de maig de l'any 1993 va deixar-nos un dels poetes més apreciats i carismàtics dels Països Catalans i és per aquest motiu que aquest any, a banda de celebrar-se l'any Espriu també se celebra l'any Estellés i justament és per aquesta celebració que en les Jornades per la Llengua realitzarem un recital poètic d'aquests dos grans poetes de casa nostra.

Mentre els seguim recitant, els seus poemes romandran per sempre vius .

Quan l'Ovidi va saber que Estellés s'havia mort 

Ovidi Montllor actuava amb Toti Soler a la Casa de Cultura de Castalla. Era el 27 de març de 1993, el mateix dia que Vicent Andrés Estellés es va morir. Al final del concert, un dels organitzadors va acostar-se a l'Ovidi per comunicar-li la notícia. Molt afectat, Montllor va adreçar-se al públic per anunciar la mort del poeta i, en homenatge, va tancar el concert interpretant 'M'aclame a tu', un dels poemes d'Estellés que Ovidi Montllor havia cantat tantes i tantes vegades. Ara el Centre Cultural Castellut ha recuperat el vídeo d'aquella actuació, i l'ofereix íntegre.

També us oferim en un altre vídeo el fragment final del concert, just quan Ovidi Montllor va saber que Estellés s'havia mort. Durant tota la seva trajectòria, Ovidi Montllor va posar veu a molts poemes de Vicent Andrés Estellés, de qui l'any que ve es commemoren vint anys de la seva mort. Segurament un dels més aplaudits és aquest 'M'aclame a tu', que ahir va tornar a sonar a l'Olleria (Vall d'Albaida) amb la veu del músic Andreu Valor. Va ser durant l'acte de presentació del disc 'A dos de val' editat per Paco Muñoz, un altre document per a la posteritat que recull el recital que l'Ovidi va fer de poemes de Joan Fuster aquell mateix 1993 amb l'acompanyament de músics com Hugo Mas, Vicent Torrent i Pau Alabajos.

Font: Vilaweb http://www.vilaweb.cat/noticia/4040727/20120917/quan-lovidi-saber-estelles-shavia-mort.html

Castelló per la Llengua

El dissabte 15 de desembre se celebren a Castelló de la Plana els actes organitzats per Castelló per la Llengua per commemorar el 80é aniversari de les Normes de Castelló, que van assentar les bases de normalització de la nostra llengua al País Valencià. La signatura de les Normes de Castelló va establir un ampli consens que ara es reprodueix ara amb la signatura d'aquest manifest per la llengua. 

En aquest comunicat es deixa en evidència l’atac al valencià que suposa l’avantprojecte de la LOMQE i el directe desmantellament dels Programes d’Immersió Lingüística i d’Ensenyament en Valencià als centres educatius. L’aparició de l’avantprojecte de la LOMQE fa que en la manifestació convocada a Castelló cobre especial rellevància la defensa del valencià com a llengua vehicular a l’ensenyament. La proposta de llei comportaria, en aquest sentit, un retrocés cap a èpoques pre-democràtiques en un àmbit que ha estat clau al País Valencià per normalitzar la nostra llengua durant més de 30 anys, l’escola.

Amb aquest comunicat, les més de 150 entitats sotasignants criden a manifestar-se a Castelló el dissabte 15 de desembre a les 18 hores des de la plaça de la Independència (La Farola). De la mateixa manera que les gairebé 250 entitats i 1.000 particulars que s'han adherit a la «Crida a la mobilització», publicada aquest novembre.

El Manifest el podeu trobar aquí: http://castelloperlallengua.blogspot.com/

Tot a punt per l'inici de la VII Setmana Cultural del País Valencià a Barcelona

El proper dimecres a les 20:00h, a l'Espai País Valencià es farà la presentació de la VII Setmana Cultural del País Valencià a Barcelona. L'acte comptarà amb un concert de Nèstor Mont. (Presentació del disc Amor de Terra)

Els actes que organitza l'Espai País Valencià s'allargaran fins el 8 de maig. L'edició d'enguany està dedicada a la figura de dos il·lustres lingüistes valencians: Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor. Durant la Setmana Cultural es podran adquirir bons d’ajuda (d’entre 5 i 50 euros) per pagar la multa desproporcionada de 800.000 euros que la Generalitat Valenciana ha imposat a Acció Cultural del País Valencià per emetre-hi TV3.

Programació:

Divendres, 29 d’abril, 19:30h, Espai Mallorca (c/del Carme, 55 – BCN)
Presentació del llibre Els papers àrabs
Premi Enric Valor 2010 de narrativa juvenil
Amb la participació d’Ivan Carbonell, autor del llibre Veure invitació

Dissabte, 30 d’abril, Passeig de Sant Joan amb c/Sant Antoni Maria Claret – BCN
Jornada de Cultura Popular
11:30h, Activitat infantil-contacontes: Presentació de la col•lecció de llibres “Els contes de Marc”
14:30h, Paella popular
17:00h, Actuació de Xaranga de l’Espai “La Mentireta”
18:00h i fins les 01:00h, Concert de la Gira 2011 d’Escola Valenciana amb els grups:
Aspenkat – Sant Gatxo – Mugroman – Pellikana – Jezie veure cartell i escoltar els grups

Dilluns, 2 de maig, 19:00h, Espai País Valencià*
Passacarrer dolçainer des d’EPV fins al CAT
Presentació de l’exposició Sendes i Carenes
Divulga les rondalles escrites per Enric Valor i dóna a conèixer els paisatges i la geografia que el van inspirar. veure més
Oberta del 2 al 6 de maig al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) (Travessia de Sant Antoni, 6-8 – Vila de Gràcia – BCN)

Dimecres, 4 de maig, 19:00h, Espai País Valencià*
Tast de Vins del Comtat
Bodega de la Muntanya Alacantina (Cocentaina)
Places limitades: inscripcions a info@espaipaisvalencia.org
Preu: 8€ (5€ socis EPV)

Dijous, 5 de maig, 20:00h, Espai Vilaweb (c/Ferlandina, 43 – BCN)
Tertúlia-presentació del llibre Final de viatge. Memòries d’un gandià
Amb la participació de:
Enric Borràs, editor
August Gil Matamala, advocat
Àngel Velasco, filòleg i editor del llibre
Presenta:
Vicent Partal, director de Vilaweb

Divendres, 6 de maig, 19:00h, Espai País Valencià*
Lectura de Rondalles d'Enric Valor.
A càrrec de Núria Agulló (Elx) i Jordi Sanz (Alcoi)

Diumenge, 8 de maig, 19:30h, Espai País Valencià*
Projecció del documental El llegat de Manuel Sanchis Guarner
Col•loqui entre els assistents
Festa de Cloenda

Durant la Setmana Cultural es podran adquirir bons d’ajuda (d’entre 5 i 50 euros) per pagar la multa desproporcionada de 800.000 euros que la Generalitat Valenciana ha imposat a Acció Cultural del País Valencià per emetre-hi TV3. Ajuda’ns perquè no ens tanquen ACPV!!!

*Espai País Valencià (c/Pere Serafí, 7 – Vila de Gràcia – BCN)

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/12585/29/

Multitudinària manifestació a València per la diada nacional

Desenes de milers de persones clamen per les llibertats nacionals i pels drets socials

Multitudinària manifestació a València en la Diada Nacional

Desenes de milers de persones s'han sumat a la marxa més concorreguda dels últims anys. La mobilització ha estat marcada pels recents atacs a la llengua i a la llibertat d'expressió que està patint el País Valencià baix el govern del Partit Popular. També ha sigut molt present la denuncia de les retallades socials (reforma laboral, retallada de les pensions, retallades en sanitat, educació, serveis socials) que s'estan imposant en els últims mesos per part de l'estat espanyol i els governs autonòmics.

Riuada d'estelades a Llíria

Les organitzacions juvenils de l'esquerra independentista han obert la jornada reivindicativa amb una marxa a Llíria. La capital del Camp del Túria ha viscut una combativa manifestació convocada per la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) i Maulets La mobilització ha acabat amb un concorregut acte polític que ha servit per escenificar els avanços en la unitat d'acció dels joves independentistes que han cridat contra el capitalisme i per la llibertat dels Països Catalans.

Desenes de milers de persones clamen per les llibertats nacionals i pels drets socials

La mobilització ha estat precedida per un acte polític de l'esquerra independentista als jardins annexos a les Torres de Quart. El míting ha comptat amb parlaments d'Aina Tarrasó del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Gonçal Bravo de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), i Alexandre Ordinyana d'Endavant (OSAN). En l'acte polític els independentistes han posat emfasi en les retallades que s'estan pantint en matèria de drets socials i llibertats. Els independentistes han advertit contra la tendència recentralitzadora de l'estat espanyol en el context actual de crisi capitalista. Així els portantveus independentistes han assegurat que “en els propers anys dos projectes antagònics s'enfrontaran: les retallades nacionals o la conquesta de la independència. L'esquerra independentista lliurarà aquesta batalla perquè considerem un dret inalienable l'accés a la sobirania nacional. Això és volem poder decidir ací, i sense necessitat de demanar permís a cap poder foraster -ni a Madrid, ni a París, ni a Brussel·les-, sobre els aspectes que afecten a la població dels Països Catalans. ”

En acabant l'acte polític ha començat la manifestació nacional que ha sigut encapçalada per una banda de música composta per un centenar de membres de diferents societats d'arreu del país i que ha interpretat un ric repertori de sons de la terra entre els que destaquen les marxes mores. La pancarta inicial d'Acció Cultural del País Valencià duia com a lema Sí a TV3 i feia referència al tancament d'emissions d'aquesta cadena, l'única que emetia íntegrament en llengua pròpia al País Valencià. A la marxa s'ha adherit la immensa majoria de la societat civil valenciana que ha fet un crit unànim contra la corrupció, l'autoritarisme i pels drets lingüístics.

L'esquerra independentista ha participat de la mobilització amb el lema “Construïm la unitat popular construïm els Països Catalans” que feia referència a la necessitat d'articular una resposta social als atacs nacionals i socials que estan patint les classes populars arreu del país. El bloc de l'esquerra independentista ha congregat milers de pesones de totes les edats que no han deixat de cridar al llarg d'una marxa marcada per l'optimisme i la combativitat doncs no s'han deixat de cridar consignes per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. Una pancarta de pals signada per CAJEI i Maulets amb el lema "el jovent avancem cap a la unitat" ha acompanyat el bloc independentista, així com alttra d'Endavant (OSAN) que cridava a organitzar-se i lluitar per la independència i el socialisme. La manifestació ha recorregut el centre de València fins aplegar a les Torres de Serrans on hi ha hagut l'actuació musical del mític Lluís Llach.

Notícia treta de Kaos en la Red: http://www.kaosenlared.net/noticia/multitudinaria-manifestacio-valencia-per-diada-nacional



Més Països Catalans que mai: 100.000 persones es manifesten a València

Lluís Llach ha hagut d'actuar des d'un camió perquè l'Ajuntament no li ha permès la instal·lació d'un entarimat i la Diputació tampoc l'ha deixat actuar a la plaça de bous. Galeria de fotos

La manifestació de València ha reunit unes 100.000 persones, segons Acció Cultural del País Valencià, i ha estat la mobilització més multitudinària dels últims 25 d'abrils. Els valencians i valencians han respost així a la censura del Govern de Francisco Camps de TV3 i l'intent d'ofegament econòmic d'ACPV.

La part negativa de la mobilització han estat els intents de les institucions governades pel PP de dificultar l'acte final, amb l'actuació de Lluís Llach. Primer, l'organització havia demanat la plaça de bous per a l'actuació, però la Diputació va contestar negativament al·legant "problemes tècnics" i "la reforma de la plaça"; i després l'Ajuntament no ha permès la instal·lació d'un entarimat per a l'actuació, així que Llach s'ha vist obligat a actuar des d'un camió. Tot i això, la manifestació ha estat un èxit i ha millorat totes les expectatives, fins al punt que ha tingut dificultat per a iniciar el seu recorregut durant els primers 100 metres.

L'ampli suport de la convocatòria i la solidaritat mostrada amb els intents del Govern de Francisco Camps de censura i persecució política i econòmica, així com l'extraordinària resposta ciutadana, ha desbordat totes les previsions i ha deixat xicotet el carrer Guillem de Castro, ja que la manifestació enllaçava les dues Torres de Quart i Serrans amb una densitat altíssima i a més la gent omplia els carrers laterals. La participació de Carles Santos dirigint la Banda de Música de Bellreguard, l'actuació de Feliu Ventura i el parlament llegit per l'actriu Pepa López han completat el programa.

De la seva banda, l'esquerra independentista ha participat de la mobilització amb el lema "Construïm la unitat popular construïm els Països Catalans" que feia referència a la necessitat d'articular una resposta social als atacs nacionals i socials que estan patint les classes populars arreu del país. El bloc de l'esquerra independentista ha congregat milers de pesones de totes les edats que no han deixat de cridar consignes per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. La manifestació ha recorregut el centre de València fins aplegar a les Torres de Serrans on hi ha hagut l'actuació musical del mític Lluís Llach.
La mobilització ha estat precedida per un acte polític de l'esquerra independentista als jardins annexos a les Torres de Quart. El míting ha comptat amb parlaments d'Aina Tarrasó del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Gonçal Bravo de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), i Alexandre Ordinyana d'Endavant (OSAN). En l'acte polític els independentistes han posat èmfasi en les retallades que s'estan pntint en matèria de drets socials i llibertats. Els independentistes han advertit contra la tendència recentralitzadora de l'estat espanyol en el context actual de crisi capitalista. Així, els portaveus independentistes han assegurat que en els propers anys dos projectes antagònics s'enfrontaran les retallades nacionals o la conquesta de la independència.

Riuada d'estelades a Llíria

Les organitzacions juvenils de l'esquerra independentista han obert la jornada reivindicativa amb una marxa a Llíria. La capital del Camp del Túria ha viscut una combativa manifestació convocada per la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) i Maulets La mobilització ha acabat amb un concorregut acte polític que ha servit per escenificar els avanços en la unitat d'acció dels joves independentistes que han cridat contra el capitalisme i per la llibertat dels Països Catalans.

Notícia treta de Llibertat. cat: http://www.llibertat.cat/content/view/12532/1/

Galeria d´imatges:

http://www.flickr.com/photos/61864506@N06/5627561841/in/set-72157626392748911/

https://picasaweb.google.com/106282144881479344372/Manifestacio16DAbrilAValencia#

L'estat espanyol aconsegueix apagar TV3 al País Valencià

El govern autonòmic del PP finalment s'ha sortit amb la seva i TV3 ha hagut de deixar d'emetre al País Valencià. Després de 26 anys d'emissions, finançades amb les aportacions de desenes de milers de valencians i valencianes, la modificació d'una normativa autonòmica per part del govern de Francisco Camps amenaçava d'ofegar Acció Cultural del País Valencià -l'entitat propietària dels repetidors- amb una allau de multes, a raó de 60.000 euros cada quinze dies. A banda d'aquesta amenaça, l'entitat està obligada a pagar abans del 20 de març una multa de 600.000 euros. Paradoxalment, la mateixa xifra però en signatures foren recollides per la iniciativa Televisió sense Fronteres reclamant una llei que garantís la recepció dels canals en català arreu dels Països Catalans. La resposta del govern espanyol fou negar-se ni tan sols a debatre-la. El tancament de TV3 al País Valencià ha esdevingut una història amb culpabilitats repartides al llarg de l'espectre polític. Des de l'ultraespanyolisme del PP fins a la responsabilitat dels exministres d'indústria espanyols José Montilla i Joan Clos, passant pel menysteniment amb què CiU ha tractat l'abast nacional de la televisió pública i el menyspreu de Zapatero als 600.000 signants.

L'ofensiva de l'espanyolisme contra una televisió pública en llengua pròpia ha causat indignació i reaccions immediates a diversos nivells. Així, les xarxes socials s'han omplert ràpidament de comentaris sobre aquests temes i diversos mitjans digitals hem decidit "apagar" les nostres webs com a senyal de protesta. Mentrestant, sorgeixen diverses iniciatives de protesta de les quals procurarem anar informant.

Notícia treta de l´Accent: http://www.laccent.cat/

Només 3 de cada 10 persones parla en català a casa al País Valencià

La política liquidacionista del govern valencià cap a la llengua catalana està provocant estralls cap a la salut del català al País Valencià. Així ho revela l'"Enquesta 2010 coneixement i ús social del valencià" que ha fet públic la conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.

Només el 28,8% dels ciutadans parla sempre en català a casa a la zona catalanoparlant del País Valencià, mentre que el 56,2% parla sempre en castellà a casa.

La situació és dramàtica a la regió d'Alacant (12,7%) i a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana (15,7%). Això a casa, perquè a fora de casa els percentatges cauen encara més. Per exemple a la feina, el percentatge de gent que parla sempre en català cau al 13,4%.

A la regió de Castelló parla en català a casa el 38,5% de la població, però la llengua pròpia del país també és superada pel castellà (41,9%). A la regió d'Alacant només un 35,2% de la població sap parlar català, i a la ciutat de València només el sap parlar el 49,4%, És a dir, que la majoria no el sap parlar o el sap parlar molt poc.

La població castellanoparlant d'aquesta comunitat es resisteix a aprendre el català. El 90 per cent de ciutadans procedents de les comarques amb aquest predomini lingüístic afirma no parlar en la llengua autòctona, 25 anys després de la promulgació de la llei que obliga que tots els alumnes concloguin l'Educació Secundària Obligatòria sent bilingües. L'última enquesta de la Conselleria d'Educació destaca que només un 28,9% s'expressa en ella "una mica" i un 61,1%, "res".

A les zones catalanooparlants la situació és diferent però, així, una mica més de la meitat -un 54,3%- contesta que parla la llengua autòctona bastant bé o perfectament mentre que 17,6% assenyala que res i un 28,1% , una mica. En el conjunt del territori, menys de la meitat -el 48,5%- parlen en català, però un 51,5% declara que poc o gens.

Si aquesta és la situació del català parlat, la de l'escrit és encara pitjor ja que únicament el 14,6 assegura dominar sobre el paper perfectament i un 11,8% diu fer-ho força bé -una mica més del 26% entre tots dos-, un 31,9% una mica i un 41,7%, res. Mentrestant, entre els que no l'entenen hi ha una població que ronda 31,2%.

Una novetat destacada de l'enquesta és l'ús del català a internet. El nombre de persones que, amb diferents freqüències, usa la llengua pròpia a la pàgina del navegador representa el 43,8% dels usuaris, mentre que els que utilitzen sempre el castellà es situen en el 53,1%. La presència d'aquesta llengua augmenta fins el 68,7% en l'ús del correu electrònic i fins el 67,5% en les xarxes socials.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/11288/1/

78è aniversari de les Normes de Castelló

Notícia extreta d´Indymedia Bcn:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/409108/index.php

10 desembre
19:30 - Xerrada: “Es diu Català. L’evolució del conflicte entorn el nom de la llengua”.
Casa de la Cultura (c/ Antonio Maura, 4)
21:00 - Festa per la llengua. Sopar popular i begudes de la terra.
Casal Popular de Castelló (c/ d’Amunt, 167)

18 desembre
09:30 - Excursió a les Agulles de Santa Àgueda.
Organitza: Grup Excursionista Viarany + info: viarany@hotmail.com
18:30 – Manifestació
Plaça Independència (la Farola)

Des de l'Esquerra Independentista de La Plana (EIP) ens adrecem a vosaltres per convidar-vos a la XV Manifestació en commemoració de la signatura de les Normes del 32 que recorrerà els carrers de Castelló el dissabte 18 de desembre de 2010 a les 18:30h amb el lema "Defensem la nostra llengua: ells (en referència al PP) no ho faran". Així demananem la vostra participació activa en l'acte, ja que considerem que aquesta commemoració hauria de ser aglutinadora de totes les sensiblitats polítiques, culturals i ciutadanes que lluiten en defensa de la llengua a nivell de ciutat i de país. Perquè la manifestació per les Normes és, i ha de ser, una manifestació en defensa de la llengua i de la cultura.

Manifest: Defensem la llengua: ells no ho faran!

Un any més, hem d'eixir al carrer per denunciar el menysteniment per la nostra llengua d'aquells que diuen que ens representen. Una vegada més, el PP s'ha tornat a presentar com el gran defensor de «la valencianía» denunciant la inclusió de festes i autors clàssics valencians en un web de la Generalitat de Catalunya que fa promoció de la cultura que compartim els que vivim a una banda i l'altra del Sènia. Uns defensors de «lo valenciano» que quan s'han de posar a treballar per la normalitat de la llengua no es mostren tan convençuts, i pareix que se'ls fa costa amunt: on són sinó aquests «patriotes» quan la demanda de places d'ensenyament en valencià supera amb escreix l'oferta, de manera que uns 93.000 alumnes d'infantil, primària i secundària es queden cada any sense poder accedir a l'escola en valencià? On són aquests «vertaders valencians» quan es tracta d'assegurar que ens puguem dirigir a l'administració en valencià si només a un 1,2% dels 15.699 funcionaris de la Generalitat se'ls exigeix el coneixement de la llengua? On s'amaguen quan es tracta de promoure l'ús de la llengua a les universitats, en què l'oferta de crèdits en valencià no supera l'11,17% del total, i que arriba al vergonyós 0% d'oferta a la Universitat Miguel Hernández d'Elx? On s'han posat quan calen polítiques i suports reals a l'ensenyament de la llengua als nouvinguts per què el valencià que tant defensen es convertisca en llengua d'integració social al País Valencià? Quan es tracta de normalitzar la situació de la llengua ja no gallegen tant com quan es tracta de combatre el «perill català». És que el perill català no deu ser sinó una cortina de fum per amagar el que realment posa en perill la supervivència de la llengua: la substitució pel castellà, una llengua amb el suport de l'aparell estatal, l'única d'obligat coneixement i ús, aquella que compta amb una presència aclaparadora als mitjans de comunicació i en les indústries culturals?

No hauria de ser evident, per uns tan insignes «defensors» de la nostra identitat, que allò millor per a la normalitat de la nostra llengua seria participar en les estructures que permeten projectar de manera conjunta la llengua catalana a l'exterior com l'Institut Ramon Llull, tot reivindicant-nos entre les llengües mitjanes d'Europa (com el finès, el danès...) amb vora deu milions de parlants? Què pot perseguir la fragmentació de l'espai lingüístic català sinó la perpetuació de la situació subalterna de la nostra llengua davant del castellà (o del francès a Catalunya nord, o de l'italià a l'Alguer)? Davant de l'evident unitat de la llengua catalana (ningú que no tinga menys de dos dits de front o que no vaja de mala fe no pot sostenir que a Vinaròs i a Alcanar es parlen dues llengües diferents pel fet que s'hi interpose un límit administratiu) les estratègies d'enfrontament i divisió no poden beneficiar sinó la raó lingüicida i uniformadora de l'estat espanyol. Avui, des de Castelló, ens cal tornar reivindicar les Normes del 32 com a necessari pas d'acostament entre les varietats del català per consolidar un model de llengua formal vàlida per a tots els usos arreu del domini lingüístic, enfront de la irracionalitat dels qui promouen la secessió lingüística. No ens deixarem tampoc de denunciar el perill isolacionista (és a dir, de separació dels models de llengua «valencians» i «catalans» amb l'objectiu de consumar a la pràctica la creació de dues llengües «diferents») que suposa la creació i consolidació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Cal que reclamem un model de llengua únic que incorpore elements de les diferents varietats, per tal que tots els parlants puguen sentir-se còmodes emprant-lo perquè s'acosta suficientment a la seua llengua parlada, però que reivindique de manera clara i desacomplexada la indefugible unitat de les parles catalanes.

Queda ben clar en quin costat s'ha posat el PP, i ben a prop se situen els impotents i dòcils membres del PSOE. No hi ha cap opció política amb possibilitats, ara mateix, d'ocupar el govern de la Generalitat, que puga significar un revulsiu a la situació de bandejament sistemàtic del català al País Valencià en tots els àmbits (l'administració, la justícia, els mitjans de comunicació, l'educació...) i a la pèrdua d'autoestima dels valencianoparlants, que accepten sense remei haver de fer servir el castellà per poder viure amb normalitat al País Valencià. Ara cal que siguem nosaltres els qui prenguem posició, i cal que ho fem en la defensa de la dignitat del nostre poble i de la seua llengua si no volem esdevenir còmplices d'un de tants exterminis lingüístics orquestrats per la globalització capitalista, uniformadora dels pobles i les cultures, i executats pels estats. Cal que emprem el valencià en tots els àmbits de les nostres vides (amb la família i els amics, a l'escola, l'institut o la universitat, en el nostre consum cultural, exigint que es respecten els nostres drets lingüístics a l'administració, etc.) i organitzant-nos en col·lectius que defensen desacomplexadament la unitat i la normalitat de la llengua que compartim els qui vivim als Països Catalans. Joan Fuster ja va sentenciar fa anys que tota política que no férem nosaltres seria feta contra nosaltres: defensem la nostra llengua, perquè ningú no ho farà per nosaltres.

Visca la terra!
Esquerra Independentista de la Plana (EIP)
Castelló de la Plana, Països Catalans, desembre del 2010

La ILP Televisió Sense Fronteres no prospera malgrat les 650.000 signatures

El govern espanyol ha fet un pas més en la seva estratègia de fragmentació dels Països Catalans. Tant és així que ha rebutjat la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres que havia de garantir les emissions de TV3 al País Valencià. Ho ha fet públic en un document del 14 d'octubre divulgat aquest dilluns en què esgrimeix els arguments pels quals no pot assumir el cost del que estableix la ILP.

En concret, diu que ha refusat la tramitació en virtut de l'article 134.6 de la constitució, que estableix que "tota proposició o esmena que suposi l'augment dels crèdits o disminució dels ingressos pressupostaris requerirà la conformitat del govern per a la seva tramitació".

Un document del ministeri de la Presidència assegura que la ILP Televisió Sense Fronteres pretén ampliar la xarxa de difusió de titularitat i gestió estatal per garantir les emissions. Això requeriria la planificació de nous múltiplexs digitals a la banda que quedés disponible atesa l'ocupació de la banda de freqüències utilitzada per a la difusió terrestre. I això el govern espanyol no està disposat a assumir-ho, segons diu perquè el cost econòmic és massa elevat malgrat els milions i milions que segueix invertint en la despesa militar i en la banca.

L'Estat hauria de finançar els costos dels nous múltiplexs per a les comunitats autònomes afectades, cosa que suposaria un cost anual d'aproximadament 15 milions d'euros, assegura. Així, segons el govern espanyol, s'haurien de dedicar una gran quantitat de recursos per intentar replanificar tots els múltiplexs digitals actuals amb un gran cost econòmic per a l'administració. Un cost que segons assenyala oscil·laria entre els 600 i els 800 milions d'euros destinats a compensar els costos dels operadors de televisió i usuaris, així com el moviment de canals per alliberar el dividend digital.

Per altra banda, la introducció d'un nou múltiplex digital provocaria la necessitat de revisar tota la coordinació internacional i modificar els canals dels nous múltiplexs ja atorgats als operadors. Segons el govern espanyol els costos serien encara més alts si s'adoptessin les mesures necessàries per tal de garantir la radiodifusió de TV3 a territoris de fora de l'estat espanyol, com ara Andorra o l'Alguer, cosa ja inconcebible.

Havia superat el llindar
El govern espanyol ha buscat doncs noves excuses -aquest cop econòmiques, malgrat la milionària despesa militar que segueix suportant- perquè s'havia aconseguit superar l'obstacle més difícil: aconseguir 500.000 de signatures en tres mesos

D’aquesta manera, la ILP va assolir i fins i tot superar amb escreix el seu objectiu enviant a l'Oficina del Cens Electoral un total de 651.650 signatures. D’aquestes, 559.759 eren vàlides amb un marge d’error d’un 3,86%. i superant per tant el llindar del mig milió.

TV3 doncs anirà desapereixen del País Valencià com ja ho ve fent des de fa una bona colla de mesos, mentre que la Franja de Ponent o les Illes Balears han aconseguit conformar un marc comunicatiu propi gràcies a acords de reciprocitat. El govern espanyol subscriu així l'anticatalanisme del PP valencià -que s'ha oposat sempre a signar acords de reciprocitat- rebutjant una ILP que comptava amb l'aval de centenars de milers de ciutadans/es.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/10824/1/

Guerra d'extermini contra el català a l'escola

Enmig de la indiferència més absoluta de tots els demòcrates espanyols de l'Espanya de veritat, enmig del silenci còmplice de totes les institucions catalanistes de les quatre províncies, enmig del desconeixement general arreu del domini lingüístic perquè la parcel·lació regional que Espanya va planificar a la seva Constitució autonòmica funciona a la perfecció i és completament assumida per les colònies (fins i tot pels independentistes mediàtics que defensen que en els referèndums sobre la independència es pregunti només sobre les quatre províncies), més de 125.000 alumnes valencians que volien estudiar en català no ho podran fer el curs que ve. I no passa res... aquesta és la nostra normalitat des de fa anys, tal com cada curs denuncia Escola Valenciana, entitat imprescindible entre les imprescindibles dins de la societat civil d'aquest país.

Actualment, al País Valencià, hi ha tres programes educatius diferents i complementaris: per una banda, el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) per a l’alumnat majoritàriament catalanoparlant, que assegura l’aprenentatge del català, l'espanyol i l'anglès; d'una altra, el Programa d’Immersió Lingüística (PIL), per a l’alumnat castellanoparlant que assegura el mateix que l’anterior; i per acabar, el Programa d’Incorporació Progressiva (PIP) que fins ara assegurava l’assignatura de valencià i una altra àrea temàtica impartida en la nostra llengua a partir del tercer curs de primària. Aquest disseny del PIP, però, també podria canviat enguany amb l'aprovació d'un nou decret l'esborrany del qual ja s'ha presentat que deixaria com a obligatòria només l’assignatura de valencià i prohibiria que s’imparteixin en català més de dues àrees de coneixement; aquesta nova norma faria que 554.896 alumnes valencians només tinguessin assegurada l’assignatura de valencià i cap àrea temàtica més en català.

Però tornem a l'argument a què feia referència al principi i comparem-lo amb els merders que munten diverses organitzacions espanyolistes quan un o dos nens no reben l'ensenyament totalment en espanyol a alguns llocs de l'Estat. Aquí són més de cent mil nens i nenes i tothom calla, gairebé ningú no aixeca la veu. No hi ha cap daltabaix, la nació lingüística es fa fonedissa i desapareix de la vista de qui intenta veure'n les reaccions. Els partits que es diuen catalanistes i que tant defensen la llengua al Principat, almenys retòricament, no existeixen quan es vulneren els drets de cent mil persones que parlen la mateixa llengua i que depenen del mateix estat que ells. La parcel·lació a on ens ha portat el disseny autonòmic espanyol ens ha portat a un carreró sense sortida en què tothom entén que un espanyol es preocupi per l'espanyol als Estats Units d'Amèrica però que no entendria que un andorrà es preocupi pel valencià en l'ensenyament a Alacant. De fet, les i els meus alumnes de Secundària -a les quatre províncies catalunyeses- em demostren any sí i any també que després d'ensenyament obligatori no saben ni per aproximació on es parla la llengua que aprenen en la meva assignatura.

Enguany, per enèssima vegada, centenars de milers de xiquets i xiquetes van triar l'opció de fer els seus estudies en català al País Valencià però com que no hi ha més places que les que la Generalitat de baix posa a l'abast dels alumnes i aquestes només són 149.430 no ho podran fer. I això passa precisament mentre es tanquen les assessories de valencià de la Conselleria d'Educacó i a la ciutat de València dels 95 centres públics que hi ha només 47 ofereixen una línia d'ensenyament en català.

Ara bé, si la situació a l'educació primària i secundària és fotuda, on es fa l'autèntica estocada de gràcia a l'ensenyament del català al País Valencià es a la universitat. Així, segons l'informe "Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes", només un 1.8% dels estudiants rep les classes en valencià, mentre que un 53.7% ho fa exclusivament en castellà.

Si no entenem que la llengua va més enllà dels límits que marquen les adhesions territorials bàsiques de “Catalunya”, “País Valencià”, “Balears” o el que sigui, si no entendrem que mantenir aquestes divisions territorials absurdes quan parlem de llengua ens porta directament a la desaparició com a cultura ja que hi ha zones on la llengua està agonitzant i el poder polític imperant el que fa és ofegar-la tant com pot, i si no entenem que sense cultura no hi ha nació ni país... ens queden quatre dies, si no són tres ja.

Jordi Martí Font Article tret de l´Accent 183: http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1276:guerra-dextermini-contra-el-catala-a-lescola&catid=44:colmlaboracions&Itemid=65

Actes del 77è Aniversari de les Normes de Castelló

El proper 19 de desembre, un any més, com cada desembre, a Castelló commemorem les Normes de 1932, una fita històrica.

La Comissió del 32, de l'Esquerra Independentista de la Plana, de la qual participen Endavant (OSAN), Maulets, CAJEI, SEPC i la COS, ha organitzat els actes commemoratius:
Per la nostra història i cultura, parlem català!

Hi haurà una cercavila a les 18:30h a 'La Farola', i al vespre un sopar i concert al casal popular.


Manifest: 77è Aniversari de les Normes de Castelló

Aquestes normes consagraven i consagren científicament i de manera oficial la unitat de la llengua.

Al llarg de la història la nostra cultura ha patit atacs. El decret de Nova Planta va encetar la persecució política de la llengua catalana a les nostres contrades, intentant anul·lar la nostra identitat col·lectiva com a poble. Fa 70 anys, amb la victòria feixista de 1939, se'ns tornava a prohibir expressar-nos i manifestar-nos en la nostra llengua, perpetuant aquest etnocidi. Amb la constitució espanyola de 1978 i l'entrada en vigor dels estatuts d'autonomia, no sols es divideixen i s'enfronten els interessos immediats del País Valencià, el Principat de Catalunya i les Illes (amb una llengua, cultura i història comunes i diferenciades de la resta de territoris de l'estat espanyol), sinó que es redueix la nostra identitat política i cultural a la d'una simple forma administrativa del regne d'Espanya i es mutila la capacitat dels valencians i valencianes per a decidir el nostre futur i construir el nostre model polític i econòmic. A més, des del govern valencià encara no s'ha acomplert en la seua integritat l'aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià aprovada l'any 1983.

És així com volen que passem a ser un simple trosset del regne dels descendents de Felip V (aquell que incendiava Vila-real i Xàtiva), una simple suma d'individus-súbdits sense capacitat de resposta i d'organització col·lectiva, sense lligams i sense memòria històrica. Per això, la nostra llengua, allò que més clarament uneix a les valencianes entre nosaltres i amb la resta de territoris dels Països Catalans, ha estat sempre l'objectiu central de l'ofensiva, el camp de batalla. Perquè menysprear, arraconar i dividir la llengua no sols suposa atacar la nostra identitat, sinó també i de retruc, destruir la nostra capacitat de mobilització i de resposta per a conquerir els nostres drets (socials, nacionals, personals) i defensar-los.

A dia d'avui ens trobem amb un context difícil en molts aspectes: una llengua arraconada de les institucions i dels mitjans de comunicació públics i privats; la impossibilitat del jovent d'estudiar en català (100.000 alumnes més d'infantil i primària estudiarien en valencià si la Conselleria d'Educació oferira les places que les famílies sol·liciten, la Universitat Jaume I sols oferta un 20% dels crèdits totals en català); la defensa acientífica, per part d'aquells que mai la parlen, de la idea que tenim una llengua diferent de la que es parla a Tortosa, Palma, el Matarranya o el Rosselló...

Però malgrat que a algú li pese, el poble valencià continua viu. Ho confirmen els centenars de milers de persones que, a pesar de tot, continuem expressant-nos en la llengua del Tio Canya arreu de les nostres comarques i que prenem la paraula contra l'auto-odi, en català i pel català: el d'Estellés, Matilde Salvador, Joan Fuster, Maria Mercè Marçal, Bernat Artola i Ovidi Montllor, el català de tots i totes.

És per això que, una vegada més, tenim raons per manifestar-nos. Motius per celebrar l'aniversari de les Normes de Castelló, però també motius per a la rebel·lia. Els valencians i valencianes tenim, més que mai, el deure de defensar allò que és nostre, allò que ens uneix, la nostra llengua. La llengua és la nostra arma, la nostra principal eina per a rebel·lar-nos, per a plantar cara i per a començar a decidir sobre les nostres vides i el nostre futur.

Cal que ens esforcem a expressar-nos en la nostra llengua en tots els àmbits per tal de normalitzar-la. Però sobretot és moment de defensar-la i de fer-la l'element indispensable del nostre alliberament i la nostra reafirmació com a poble.

Per la unitat de la llengua, pel País Valencià, pels Països Catalans, per la nostra història i la nostra cultura: Parlem català!

Comissió del 32 - Esquerra Independentista de La Plana

75è aniversari de les Normes de Castelló

Manifest de la Jornada: Per la Llengua, o ara o mai.

Un any més, la jove Esquerra Independentista de les comarques de la Plana ens hem aplegat per a commemorar (pràcticament en solitari, com sempre) l’adhesió col·lectiva a les “Bases d’Unificació Ortogràfica” apadrinades per la Societat Castellonenca de Cultura, en un acte que va tenir lloc ací mateix un –llunyà en el temps, però proper en l’esperit– 21 de desembre de 1932.

Les “Normes de Castelló” (nom amb què es coneix popularment aquesta efemèride) no són més que l’adaptació del fabrisme a la nostra varietat regional; però, en una situació sociopolítica tan absurda com l’autoodi que patim al País Valencià, un gest tan normal com el que van protagonitzar els nostres erudits fa 75 + 1 anys ha esdevingut el reconeixement oficial de la unitat de la llengua més important de la nostra història recent i, per tant, un símbol que cal preservar i popularitzar: un símbol de la unitat de la llengua catalana i un símbol, també, de l’envejable dinamisme cultural que llavors tenia la ciutat de Castelló, considerada la “capital cultural del país” i imbuïda d’una especial consciència lingüística que la feia l’obligat “marc incomparable” per a una gesta que permetria superar definitivament l’estat caòtic en què es trobava la nostra llengua i, sense “perdre de vista el dia que sigam tots uns els habitadors de les terres de llengua catalana”, anar incorporant-la a l’estàndard nacional representat –adés i ara– per l’Institut d’Estudis Catalans.

Però no ens enganyem: que el record de pretèrites glòries no ens porte a ser ingènuament optimistes i no adonar-nos-en que l’actual situació del català al País Valencià és la pitjor de la seua llarga història: desplaçat de l’administració pública i dels mitjans de comunicació, a casa nostra es pot viure perfectament sense saber dir ni tan sols “bon dia” i, per tant, cada dia que passa el percentatge de parlants va disminuint... La “llengua pròpia” dels valencians està en camí de convertir-se en “espècie en extinció” i, paradoxalment, les principals agressions provenen d’aquells que haurien de protegir-la i legislar sobre la seua normalització: el Govern autonòmic, responsable de fomentar el neosecessionisme de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o de prohibir la recepció de TV3, culpable –com ha denunciat recentment un comité d’experts del Consell d’Europa– de negar els drets lingüístics de la població catalanoparlant i de mantenir un model educatiu “il·legal i antidemocràtic”.

Si volem tornar a fer del català una llengua de relació social, si pretenem una normalització lingüística real, hem de mobilitzar-nos i ocupar l’espai públic: denunciar la fal·làcia del “bilingüisme desigual” que ens han imposat i desmuntar els falsos mites sobre la naturalesa del “conflicte lingüístic valencià”, que no és –com sovint volen fer-nos creure– l’origen més o menys “català” de la nostra llengua, sinó la seua paulatina substitució per l’espanyol.

Encara estem a temps: si no actuem ja, potser demà lamentarem la nostra indolència i passivitat... O ara o mai! Visca la Terra!

Endavant, Maulets, CAJEI, SEPC

Comunicat d'Independentistes de la Safor sobre les agressions feixistes del correllengua de Gandia

Feixisme i forces d'ocupació

-El passat 26 d'octubre, en els actes del Correllengua de Gandia la policia nacional espanyola va mostrar de nou a la societat saforenca el que és,una força d'ocupació que com a tal empara i protegeix al feixisme blaver i espanyolista.

-Quan qualsevol col·lectiu blaver-nazi, nazi o simplement espanyolista convoca una manifestació i col·lectius d'esquerra convoquen una contramanifestació de protesta, per la seua autorització, els col·lectius d'esquerra són sempre encerclats, acosats per la policia espanyola i portats lluny de la manifestació dretana, de forma que mai poden acostar-se a la manifestació feixista. En canvi, quan ocorre a la inversa, quan són col·lectius d'esquerra els que convoquen la manifestació, els feixistes poden acostar-se, insultar i agredir als participants de la manifestació esquerrana, amb total impunitat.

-Açò també ocorre, com ja hem comprovat dos anys seguits, en manifestacions culturals i populars com el correllengua de Gandia. Els feixistes passegen tranquil·lament pels carrers paral·lels a la cercavila, agredint amb pedres, ous i altres objectes als participants de la cercavila. La policia nacional espanyola es limita a acompanyar als feixistes pels voltants de la cercavila i a evitar que els participants de la cercavila es puguen defendre dels atacs feixistes, intimidant-los amb les porres, amenaçant-los,identificant-los, escorcollant-los i fins i tot portant-los a comissaria.

-Tot i les agressions patides per una regidora del BNV i dos joves al Correllengua de Gandia, cap feixista va ser detingut o portat a comissaria. Les úniques persones identificades, escorcollades i que fins i tot van ser portades a la comissaria van ser participants del correllengua.

-L'actuació de la policia nacional espanyola, com a bona força d'ocupació, obeeix a un clar objectiu: tractar de què la defensa de la nostra llengua i cultura siga conflictiva i perillosa de forma que la gent tinga por i renuncie a ella.

-Des d'Independentistes de la Safor, convidem a tota la societat de la Safor-Valldigna a continuar, tal i com ho va fer ahir, defensant la nostra llengua i cultura sense cap por, de forma decidida i contundent. Mostrant que ni les forces d'ocupació espanyoles ni els seus gossos de presa feixistes (GAV, España 2000, CV, etc.) ens detindran en la nostra lluita per aconseguir un marc legal on el el valencià, el nostre català, no estiga perseguit i discriminat: Uns Països Catalans independents i sense classes.

Cap agressió sense resposta!

El feixisme no es tolera, es combat!

La Safor, Països Catalans, 27 de Setembre del 2008

Notícia treta del bloc d´Independentistes de la Safor: http://independentistesdelasafor.blogspot.com/

Agressions feixistes durant el Correllengua de Gandia

El passat 25 de setembre vàrem poder assistir a un nou acte de violència feixista als carrers de Gandia, durant el transcurs del Correllengua. Una vegada més, vam poder veure com la policia nacional actua amb total impunitat contra el nostre moviment, utilitzant a diferents grupuscles per tal de intentar rebentar els nostres actes.

El correllengua de Gandia va ser escenari d'una situació cada cop més estesa dins de les estratègies repressives de les forces d'ocupació espanyoles. L'ultra dreta, en aquest cas el GAV, va estar protegida i emparada durant tot el recorregut de la cercavila per la policia espanyola. Malgrat el constant llançament d'objectes (que li produïren una severa ferida a una regidora del Bloc de l'Alqueria de la Comtessa) i actitud desafiant respecte de la gent que assistia al correllengua, la policia es va limitar a acompanyar en tot moment als seus "gossos de presa" carreró per carreró. No és la primera vegada ni l'última que serem espectadors d'aquests fets, doncs aquesta pràctica policial no és pas nova a les nostres comarques. Ni tampoc el fet que no es busquen culpables per tot el que passà abans i després del correllengua.

Els fets parlen per si soles. Cap detenció ni identificació de cap dels feixistes que, entre altres coses, agrediren i amenaçaren a diferents persones ( 2 d'elles a l'estació de trens de Gandia). Identificacions de gent que hi participà de la cercavila i detenció d'un xic del poble sota les amenaces del cap de la policia nacional que anava de paisà, quan el va agafar i li va dir que "te voy a llevar con los nazis a ver si te pegan una paliza".

Des d'Alerta Solidària, l'organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista i Maulets, el jovent independentista revolucionari denunciem els fets de Gandia i la pràctica repressiva policial, destinada a dos objectius clars. El primer objectiu, el de intentar rebentar aquells actes promoguts per l'independentisme. El segon, intentar criminalitzar-nos amb la repressió mediàtica mitjançant la teoria dels pols oposats, buscant reconduir l'opinió pública cap a la condemna de la seua violència i també de la nostra resposta (els extrems es toquen). Però l'actuació policial no deixà dubtes de per on van els tirs. Sols recordar als 13 de Gandia, 3 anys després, i la contundència policial amb que es despatxaren contra una protesta que està a anys llums del que poguérem veure pels carrers de Gandia de mà del feixisme.

Notícia extreta de la pàgina webb de Maulets: http://www.maulets.org/veure.php?id=934

Protestes durant el concert de la setmana del 25 d’abril per la llengua a la Universitat de València

Universitat de València Estudis Generals, 25-4-2008

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de les universitats de la ciutat de València van portar a terme el passat dijous per la nit una acció reivindicativa emmarcada dins la lluita de l'eix català. L'acte va tindre lloc al concert organitzat pel Servei de Política Lingüística (SPL) de la Universitat de València i per l'Àrea de Promoció i Normalització Lingüística (APNL) de la Universitat Politècnica de València, dins de la setmana del 25 d'abril per la llengua. Mentre tenia lloc l'actuació de Pirat's Sound Sistema, militants del SEPC van desplegar una pancarta a sobre de l'escenari on es podia llegir "DEFENSEM FILOLOGIA CATALANA, DEFENSEM LA NOSTRA LLENGUA. NO A L'EEES", alhora que altres companys i companyes repartien al públic un pamflet on s'exposava el discurs del sindicat repecte a la situació que li espera a aquesta titulació i al català dins del marc sobre la posada en marxa de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.

Defensem Filologia Catalana! Defensem la nostra llengua!

A ningú li descobrirem res de nou si apuntem en aquestes línies que la Universitat està sofrint un dels canvis més importants dels darrers temps, la seua adaptació a l'anomenat Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES). Tampoc contarem noves notícies si plantegem l'esperit crític i contrari que guardem des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) sobre aquest procés de mercantilització i elitització de la Universitat. Ara bé, en aquesta festa per la llengua, que organitzen les nostres universitats de la ciutat de València, volíem denunciar públicament allò que afecta el català en relació a l'aplicació de la convergència europea, i els arguments es quedarien coixos si aïllarem la qüestió respecte al que pot passar amb la titulació de Filologia Catalana.

En primer lloc, si analitzem el decret 1393/2007 del Ministeri d'Educació que marca les pautes per a la consecució i aprovació dels nous plans d'estudi, observem que l'autonomia universitària a quedat supeditada a les agències de qualitat, entre elles la valenciana, on el Consell ha deixat la seua empremta politicoidiològica. Això pot significar sense ser, ni molt menys, malpensat, que el títol relacionat amb la llengua catalana que propose la Facultat de Filologia de la Universitat de València siga rebutjat pel sol fet de portar com a nom "Grau de Filologia Catalana". Tan sols cal observar la jugada que es va seguir per part del departament corresponent per tal que s'aproves el Postgrau d'aquesta titulació, que va acabar amb el següent nom: Assessorament lingüístic i cultura literària: aplicacions al context valencià.

En segon lloc, cal apuntar també la desaparició d'aquest títol a la Universitat d'Alacant, que sota un altre dels paràmetres d'aquestes agències, el de la rendibilitat social (encara que podria especificar-se com a rendibilitat econòmica), no es contempla la seua oferta sota un pla d'estudis propi per no poder arribar als 80 estudiants de matrícula. Així doncs, l'assumpció de l'oferta de llengua catalana dins d'un Grau de llengües modernes i les seus literatures constitueix la pèrdua i dissolució de tot un referent lingüístic per a les comarques del sud del País Valencià.

En un altre ordre de coses, les nostres universitats, tant la de València com la Politècnica, s'estan plantejant exigir el coneixement d'una llengua moderna estrangera en acabar els estudis de Grau. Una de les vies que volen ofertar per tal d'acreditar el nivell exigit és cursar un itinerari o una sèrie d'assignatures en aquesta llengua. Des del SEPC som molt escèptics sobre aquest oferiment, ja que en determinades carreres aquesta opció ni tan sols s'ha donat mai en el cas del català. Com és possible que de cop i volta hi haja un major interés sobre altres llengües, quan no hem estat capaços de garantir una plena oferta amb la llengua pròpia del País? Al cap i a la fi, aquesta actuació tan sols té un nom i el coneixem totes i tots, hipocresia.

Per últim, tan sols volíem constatar que en un mercat d'educació com el que s'està creant a partir de la implantació de l'EEES, el valor de canvi del català, malauradament, és molt baix, o fins i tot un obstacle alhora de guanyar "clients". D'exemples sobren si observem l'oferta lingüística dels diferents Postgraus que s'han aprovat a les nostre Universitats. Per tant, la defensa de la nostra llengua passa per fer front a aquesta convergència europea.

Digu€€€S no!

http://www.sepc.cat/veure.php?id=383

Alacant contra el tancament de TV3

Universitat Alacant, 25-1-2008

El passat dia 19 de gener, més de 2000 persones es van manifestar a Alacant contra el tancament del repetidor de la TV3 de la Carrasqueta, que proporcionava el senyal de les quatre cadenes del Principat a les tres comarques del Vinalopó, l'Alacantí i el Baix Segura.

Més de dues mil persones es van concentrar ahir dissabte 19 de gener a la Plaça de l'Ajuntament d'Alacant per tal de protestar contra el tancament del repetidor de la Carrasqueta i reclamar la tornada de les emissions de TV3, el Canal 33, 3/24 i el 300 a les comarques del sud dels Països Catalans. El passat 9 de desembre la Generalitat Valenciana procedia al tancament i precintat de les instal·lacions d'Acció Cultural del País Valencià, impedint la captació dels senyals a les comarques de l'Alacantí, el Baix Vinalopó i el Baix Segura.

Després de l'acte convocat per ACPV, s'inicià una manifestació encapçalada per Endavant, Maulets i el SEPC per a protestar contra les contínues agressions del govern estatal i l'autonòmic cap al català i la nostra cultura. A la manifestació participà gairebé la totalitat dels assistents a la concentració i va finalitzar a la Subdelegació del Govern Espanyol, on es va llegir el manifest signat per les tres organitzacions, recordant la responsabilitat política tant del PP com del PSOE en el tancament de TV3 al sud dels Països Catalans, i indicant el caràcter normalitzador tant en l'àmbit lingüístic com nacional de les emissions dels canals del Principat.

http://www.sepc.cat/veure.php?id=304

Cartell del Correllengua al País Valencià 2002