dimecres, 8 de desembre de 2010

Només 3 de cada 10 persones parla en català a casa al País Valencià


La política liquidacionista del govern valencià cap a la llengua catalana està provocant estralls cap a la salut del català al País Valencià. Així ho revela l'"Enquesta 2010 coneixement i ús social del valencià" que ha fet públic la conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.

Només el 28,8% dels ciutadans parla sempre en català a casa a la zona catalanoparlant del País Valencià, mentre que el 56,2% parla sempre en castellà a casa.

La situació és dramàtica a la regió d'Alacant (12,7%) i a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana (15,7%). Això a casa, perquè a fora de casa els percentatges cauen encara més. Per exemple a la feina, el percentatge de gent que parla sempre en català cau al 13,4%.

A la regió de Castelló parla en català a casa el 38,5% de la població, però la llengua pròpia del país també és superada pel castellà (41,9%). A la regió d'Alacant només un 35,2% de la població sap parlar català, i a la ciutat de València només el sap parlar el 49,4%, És a dir, que la majoria no el sap parlar o el sap parlar molt poc.

La població castellanoparlant d'aquesta comunitat es resisteix a aprendre el català. El 90 per cent de ciutadans procedents de les comarques amb aquest predomini lingüístic afirma no parlar en la llengua autòctona, 25 anys després de la promulgació de la llei que obliga que tots els alumnes concloguin l'Educació Secundària Obligatòria sent bilingües. L'última enquesta de la Conselleria d'Educació destaca que només un 28,9% s'expressa en ella "una mica" i un 61,1%, "res".

A les zones catalanooparlants la situació és diferent però, així, una mica més de la meitat -un 54,3%- contesta que parla la llengua autòctona bastant bé o perfectament mentre que 17,6% assenyala que res i un 28,1% , una mica. En el conjunt del territori, menys de la meitat -el 48,5%- parlen en català, però un 51,5% declara que poc o gens.

Si aquesta és la situació del català parlat, la de l'escrit és encara pitjor ja que únicament el 14,6 assegura dominar sobre el paper perfectament i un 11,8% diu fer-ho força bé -una mica més del 26% entre tots dos-, un 31,9% una mica i un 41,7%, res. Mentrestant, entre els que no l'entenen hi ha una població que ronda 31,2%.

Una novetat destacada de l'enquesta és l'ús del català a internet. El nombre de persones que, amb diferents freqüències, usa la llengua pròpia a la pàgina del navegador representa el 43,8% dels usuaris, mentre que els que utilitzen sempre el castellà es situen en el 53,1%. La presència d'aquesta llengua augmenta fins el 68,7% en l'ús del correu electrònic i fins el 67,5% en les xarxes socials.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/11288/1/

dimarts, 23 de novembre de 2010

78è aniversari de les Normes de Castelló


Notícia extreta d´Indymedia Bcn:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/409108/index.php


10 desembre

19:30 - Xerrada: “Es diu Català. L’evolució del conflicte entorn el nom de la llengua”.
Casa de la Cultura (c/ Antonio Maura, 4)
21:00 - Festa per la llengua. Sopar popular i begudes de la terra.
Casal Popular de Castelló (c/ d’Amunt, 167)

18 desembre

09:30 - Excursió a les Agulles de Santa Àgueda.
Organitza: Grup Excursionista Viarany + info: viarany@hotmail.com
18:30 – Manifestació
Plaça Independència (la Farola)

Des de l'Esquerra Independentista de La Plana (EIP) ens adrecem a vosaltres per convidar-vos a la XV Manifestació en commemoració de la signatura de les Normes del 32 que recorrerà els carrers de Castelló el dissabte 18 de desembre de 2010 a les 18:30h amb el lema "Defensem la nostra llengua: ells (en referència al PP) no ho faran". Així demananem la vostra participació activa en l'acte, ja que considerem que aquesta commemoració hauria de ser aglutinadora de totes les sensiblitats polítiques, culturals i ciutadanes que lluiten en defensa de la llengua a nivell de ciutat i de país. Perquè la manifestació per les Normes és, i ha de ser, una manifestació en defensa de la llengua i de la cultura.

Manifest: Defensem la llengua: ells no ho faran!

Un any més, hem d'eixir al carrer per denunciar el menysteniment per la nostra llengua d'aquells que diuen que ens representen. Una vegada més, el PP s'ha tornat a presentar com el gran defensor de «la valencianía» denunciant la inclusió de festes i autors clàssics valencians en un web de la Generalitat de Catalunya que fa promoció de la cultura que compartim els que vivim a una banda i l'altra del Sènia. Uns defensors de «lo valenciano» que quan s'han de posar a treballar per la normalitat de la llengua no es mostren tan convençuts, i pareix que se'ls fa costa amunt: on són sinó aquests «patriotes» quan la demanda de places d'ensenyament en valencià supera amb escreix l'oferta, de manera que uns 93.000 alumnes d'infantil, primària i secundària es queden cada any sense poder accedir a l'escola en valencià? On són aquests «vertaders valencians» quan es tracta d'assegurar que ens puguem dirigir a l'administració en valencià si només a un 1,2% dels 15.699 funcionaris de la Generalitat se'ls exigeix el coneixement de la llengua? On s'amaguen quan es tracta de promoure l'ús de la llengua a les universitats, en què l'oferta de crèdits en valencià no supera l'11,17% del total, i que arriba al vergonyós 0% d'oferta a la Universitat Miguel Hernández d'Elx? On s'han posat quan calen polítiques i suports reals a l'ensenyament de la llengua als nouvinguts per què el valencià que tant defensen es convertisca en llengua d'integració social al País Valencià? Quan es tracta de normalitzar la situació de la llengua ja no gallegen tant com quan es tracta de combatre el «perill català». És que el perill català no deu ser sinó una cortina de fum per amagar el que realment posa en perill la supervivència de la llengua: la substitució pel castellà, una llengua amb el suport de l'aparell estatal, l'única d'obligat coneixement i ús, aquella que compta amb una presència aclaparadora als mitjans de comunicació i en les indústries culturals?

No hauria de ser evident, per uns tan insignes «defensors» de la nostra identitat, que allò millor per a la normalitat de la nostra llengua seria participar en les estructures que permeten projectar de manera conjunta la llengua catalana a l'exterior com l'Institut Ramon Llull, tot reivindicant-nos entre les llengües mitjanes d'Europa (com el finès, el danès...) amb vora deu milions de parlants? Què pot perseguir la fragmentació de l'espai lingüístic català sinó la perpetuació de la situació subalterna de la nostra llengua davant del castellà (o del francès a Catalunya nord, o de l'italià a l'Alguer)? Davant de l'evident unitat de la llengua catalana (ningú que no tinga menys de dos dits de front o que no vaja de mala fe no pot sostenir que a Vinaròs i a Alcanar es parlen dues llengües diferents pel fet que s'hi interpose un límit administratiu) les estratègies d'enfrontament i divisió no poden beneficiar sinó la raó lingüicida i uniformadora de l'estat espanyol. Avui, des de Castelló, ens cal tornar reivindicar les Normes del 32 com a necessari pas d'acostament entre les varietats del català per consolidar un model de llengua formal vàlida per a tots els usos arreu del domini lingüístic, enfront de la irracionalitat dels qui promouen la secessió lingüística. No ens deixarem tampoc de denunciar el perill isolacionista (és a dir, de separació dels models de llengua «valencians» i «catalans» amb l'objectiu de consumar a la pràctica la creació de dues llengües «diferents») que suposa la creació i consolidació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Cal que reclamem un model de llengua únic que incorpore elements de les diferents varietats, per tal que tots els parlants puguen sentir-se còmodes emprant-lo perquè s'acosta suficientment a la seua llengua parlada, però que reivindique de manera clara i desacomplexada la indefugible unitat de les parles catalanes.

Queda ben clar en quin costat s'ha posat el PP, i ben a prop se situen els impotents i dòcils membres del PSOE. No hi ha cap opció política amb possibilitats, ara mateix, d'ocupar el govern de la Generalitat, que puga significar un revulsiu a la situació de bandejament sistemàtic del català al País Valencià en tots els àmbits (l'administració, la justícia, els mitjans de comunicació, l'educació...) i a la pèrdua d'autoestima dels valencianoparlants, que accepten sense remei haver de fer servir el castellà per poder viure amb normalitat al País Valencià. Ara cal que siguem nosaltres els qui prenguem posició, i cal que ho fem en la defensa de la dignitat del nostre poble i de la seua llengua si no volem esdevenir còmplices d'un de tants exterminis lingüístics orquestrats per la globalització capitalista, uniformadora dels pobles i les cultures, i executats pels estats. Cal que emprem el valencià en tots els àmbits de les nostres vides (amb la família i els amics, a l'escola, l'institut o la universitat, en el nostre consum cultural, exigint que es respecten els nostres drets lingüístics a l'administració, etc.) i organitzant-nos en col·lectius que defensen desacomplexadament la unitat i la normalitat de la llengua que compartim els qui vivim als Països Catalans. Joan Fuster ja va sentenciar fa anys que tota política que no férem nosaltres seria feta contra nosaltres: defensem la nostra llengua, perquè ningú no ho farà per nosaltres.

Visca la terra!
Esquerra Independentista de la Plana (EIP)

Castelló de la Plana, Països Catalans, desembre del 2010

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Bases pel 3r concurs literari La Fàbrica 0


ORGANITZA:
Festa Major Reivindicativa de St. Andreu:
Endavant-OSAN, La Trinxera-CAJEI, CUP

COL·LABORA:
Llibreria La Sirga
SAT - Sant Andreu Teatre
API - Assemblea Popular Independentista

JURAT:
Estarà format per tres persones de les festes organitzadores i una persona externa.

PREMIS:
Es donaran dos premis.
Cada premi és un lot de llibres i una entrada per veure una obra de teatre.
Si les persones guanyadores ho accepten la seua obra es publicarà al blog de les Festes.

DISPOSICIONS GENERALS:
L'obra haurà de ser original i inèdita.
L'obra ha d'estar escrita en llengua catalana.
Les obres han de presentar-se en DINA-4, a doble espai i no poden superar els 10.500 caràcters (amb espai) per la prosa i els 3000 caràcters (amb espais) per la poesia.
Només s'admetran dues obres per participant.

La temàtica ha de ser socialment crítica i en aquesta edició es valorarà especialment la incorporació de la perspectiva de gènere.

CATEGORIES:
POESIA
Extensió:S'acceptaran obres amb una extensió màxima de 3000 caràcters (amb espais) i que compleixin les disposicions generals explicades a priori.
PROSA
Extensió:S'acceptaran les obres que tinguin un màxim de 10.500 caràcters (amb espais) i que compleixin les disposicions generals explicades anteriorment.

LLIURAMENT DE LES OBRES
Cada participant ha de lliurar via correu electrònic sota l´assumpte:"III PREMI LITERARI FÀBRICA O" i la categoria on es participa, amb el següent contingut:

L'obra s´ha d´entregar en format pdf i signada amb un pseudònim. S´agraïria que en el correu ens fessiu saber el vostre telèfon de contacte per informar les guanyadores amb major comoditat.
Les obres que no compleixin tots els requisits de presentació queden excloses del concurs.

TERMINI D'ADMISSIÓ
Les obres es faran arribar de l´1 d'octubre al 25 de novembre de 2010 a la següent adreça de correu electrònic:
concursfabricazero@gmail.com

SELECCIÓ
El període de selecció serà del 22 al 25 de novembre.
ENTREGA DE PREMIS
Tindrà lloc el dissabte 27 de novembre durant la matinal infantil i de cultura popular organitzada per la Festa Major Reivindicativa, als Jardinets de Can Fabra.


Per a qualsevol dubte o sugeriment:
concursfabricazero@gmail.com
fmreivindicativa@gmail.com


El programa de festes d'enguany o d'edicions anteriors el trobareu a:
www.fmreivindicativa.blogspot.com

dimarts, 19 d’octubre de 2010

La ILP Televisió Sense Fronteres no prospera malgrat les 650.000 signatures

El govern espanyol ha fet un pas més en la seva estratègia de fragmentació dels Països Catalans. Tant és així que ha rebutjat la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres que havia de garantir les emissions de TV3 al País Valencià. Ho ha fet públic en un document del 14 d'octubre divulgat aquest dilluns en què esgrimeix els arguments pels quals no pot assumir el cost del que estableix la ILP.

En concret, diu que ha refusat la tramitació en virtut de l'article 134.6 de la constitució, que estableix que "tota proposició o esmena que suposi l'augment dels crèdits o disminució dels ingressos pressupostaris requerirà la conformitat del govern per a la seva tramitació".

Un document del ministeri de la Presidència assegura que la ILP Televisió Sense Fronteres pretén ampliar la xarxa de difusió de titularitat i gestió estatal per garantir les emissions. Això requeriria la planificació de nous múltiplexs digitals a la banda que quedés disponible atesa l'ocupació de la banda de freqüències utilitzada per a la difusió terrestre. I això el govern espanyol no està disposat a assumir-ho, segons diu perquè el cost econòmic és massa elevat malgrat els milions i milions que segueix invertint en la despesa militar i en la banca.

L'Estat hauria de finançar els costos dels nous múltiplexs per a les comunitats autònomes afectades, cosa que suposaria un cost anual d'aproximadament 15 milions d'euros, assegura. Així, segons el govern espanyol, s'haurien de dedicar una gran quantitat de recursos per intentar replanificar tots els múltiplexs digitals actuals amb un gran cost econòmic per a l'administració. Un cost que segons assenyala oscil·laria entre els 600 i els 800 milions d'euros destinats a compensar els costos dels operadors de televisió i usuaris, així com el moviment de canals per alliberar el dividend digital.

Per altra banda, la introducció d'un nou múltiplex digital provocaria la necessitat de revisar tota la coordinació internacional i modificar els canals dels nous múltiplexs ja atorgats als operadors. Segons el govern espanyol els costos serien encara més alts si s'adoptessin les mesures necessàries per tal de garantir la radiodifusió de TV3 a territoris de fora de l'estat espanyol, com ara Andorra o l'Alguer, cosa ja inconcebible.

Havia superat el llindar
El govern espanyol ha buscat doncs noves excuses -aquest cop econòmiques, malgrat la milionària despesa militar que segueix suportant- perquè s'havia aconseguit superar l'obstacle més difícil: aconseguir 500.000 de signatures en tres mesos

D’aquesta manera, la ILP va assolir i fins i tot superar amb escreix el seu objectiu enviant a l'Oficina del Cens Electoral un total de 651.650 signatures. D’aquestes, 559.759 eren vàlides amb un marge d’error d’un 3,86%. i superant per tant el llindar del mig milió.

TV3 doncs anirà desapereixen del País Valencià com ja ho ve fent des de fa una bona colla de mesos, mentre que la Franja de Ponent o les Illes Balears han aconseguit conformar un marc comunicatiu propi gràcies a acords de reciprocitat. El govern espanyol subscriu així l'anticatalanisme del PP valencià -que s'ha oposat sempre a signar acords de reciprocitat- rebutjant una ILP que comptava amb l'aval de centenars de milers de ciutadans/es.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/10824/1/

divendres, 27 d’agost de 2010

Guerra d'extermini contra el català a l'escola


Enmig de la indiferència més absoluta de tots els demòcrates espanyols de l'Espanya de veritat, enmig del silenci còmplice de totes les institucions catalanistes de les quatre províncies, enmig del desconeixement general arreu del domini lingüístic perquè la parcel·lació regional que Espanya va planificar a la seva Constitució autonòmica funciona a la perfecció i és completament assumida per les colònies (fins i tot pels independentistes mediàtics que defensen que en els referèndums sobre la independència es pregunti només sobre les quatre províncies), més de 125.000 alumnes valencians que volien estudiar en català no ho podran fer el curs que ve. I no passa res... aquesta és la nostra normalitat des de fa anys, tal com cada curs denuncia Escola Valenciana, entitat imprescindible entre les imprescindibles dins de la societat civil d'aquest país.

Actualment, al País Valencià, hi ha tres programes educatius diferents i complementaris: per una banda, el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) per a l’alumnat majoritàriament catalanoparlant, que assegura l’aprenentatge del català, l'espanyol i l'anglès; d'una altra, el Programa d’Immersió Lingüística (PIL), per a l’alumnat castellanoparlant que assegura el mateix que l’anterior; i per acabar, el Programa d’Incorporació Progressiva (PIP) que fins ara assegurava l’assignatura de valencià i una altra àrea temàtica impartida en la nostra llengua a partir del tercer curs de primària. Aquest disseny del PIP, però, també podria canviat enguany amb l'aprovació d'un nou decret l'esborrany del qual ja s'ha presentat que deixaria com a obligatòria només l’assignatura de valencià i prohibiria que s’imparteixin en català més de dues àrees de coneixement; aquesta nova norma faria que 554.896 alumnes valencians només tinguessin assegurada l’assignatura de valencià i cap àrea temàtica més en català.

Però tornem a l'argument a què feia referència al principi i comparem-lo amb els merders que munten diverses organitzacions espanyolistes quan un o dos nens no reben l'ensenyament totalment en espanyol a alguns llocs de l'Estat. Aquí són més de cent mil nens i nenes i tothom calla, gairebé ningú no aixeca la veu. No hi ha cap daltabaix, la nació lingüística es fa fonedissa i desapareix de la vista de qui intenta veure'n les reaccions. Els partits que es diuen catalanistes i que tant defensen la llengua al Principat, almenys retòricament, no existeixen quan es vulneren els drets de cent mil persones que parlen la mateixa llengua i que depenen del mateix estat que ells. La parcel·lació a on ens ha portat el disseny autonòmic espanyol ens ha portat a un carreró sense sortida en què tothom entén que un espanyol es preocupi per l'espanyol als Estats Units d'Amèrica però que no entendria que un andorrà es preocupi pel valencià en l'ensenyament a Alacant. De fet, les i els meus alumnes de Secundària -a les quatre províncies catalunyeses- em demostren any sí i any també que després d'ensenyament obligatori no saben ni per aproximació on es parla la llengua que aprenen en la meva assignatura.

Enguany, per enèssima vegada, centenars de milers de xiquets i xiquetes van triar l'opció de fer els seus estudies en català al País Valencià però com que no hi ha més places que les que la Generalitat de baix posa a l'abast dels alumnes i aquestes només són 149.430 no ho podran fer. I això passa precisament mentre es tanquen les assessories de valencià de la Conselleria d'Educacó i a la ciutat de València dels 95 centres públics que hi ha només 47 ofereixen una línia d'ensenyament en català.

Ara bé, si la situació a l'educació primària i secundària és fotuda, on es fa l'autèntica estocada de gràcia a l'ensenyament del català al País Valencià es a la universitat. Així, segons l'informe "Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes", només un 1.8% dels estudiants rep les classes en valencià, mentre que un 53.7% ho fa exclusivament en castellà.

Si no entenem que la llengua va més enllà dels límits que marquen les adhesions territorials bàsiques de “Catalunya”, “País Valencià”, “Balears” o el que sigui, si no entendrem que mantenir aquestes divisions territorials absurdes quan parlem de llengua ens porta directament a la desaparició com a cultura ja que hi ha zones on la llengua està agonitzant i el poder polític imperant el que fa és ofegar-la tant com pot, i si no entenem que sense cultura no hi ha nació ni país... ens queden quatre dies, si no són tres ja.

Jordi Martí Font Article tret de l´Accent 183: http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1276:guerra-dextermini-contra-el-catala-a-lescola&catid=44:colmlaboracions&Itemid=65

divendres, 2 de juliol de 2010

Manifest de les VII es Jornades per la llengua a St. Andreu


Avui, tornem a reunir-nos al nostre poble, Sant Andreu de Palomar, per celebrar, un any més, les Jornades per la llengua.

Unes Jornades que s’organitzen des de l’Assemblea Popular Independentista amb il•lusió i des d’una visió de lluita en defensa de la cultura popular, de la nostra cultura.

Unes Jornades que sorgeixen de la necessitat de reivindicar la nostra llengua, que intenten obrir els ulls a tota aquella gent que encara no s’adona que el bilingüisme ens trepitja, que, poc a poc, estem perdent la nostra cultura un cop més, tot i creure que hem deixat el franquisme enrere.

És un fet que la nostra llengua està en perill, i és per això que hem de sortir al carrer, a reivindicar els nostres drets i també a gaudir d’aquest projecte; un projecte de lluita popular que intenta, any rere any, donar a conèixer el greu problema que patim a casa nostra i cridar ben fort pel compromís de les institucions, que haurien de vetllar per la normalitat de la nostra llengua, i en comptes d’això què obtenim?
Ens fan callar, literalment, amb la reforma de la Llei d’Educació, redueixen espais públics de parla en català, retallen l’emissió de TV3 al País Valencià fins a fer-la desaparèixer, ens parlen de normalització lingüística, ens ho creiem i ens donen gat per llebre, permeten que càrrecs públics, teòricament al servei de la ciutadania, ni tan sols ens entenguin, aconseguint, d’aquesta manera, que siguem nosaltres que canviem d’idioma; però què no estem a casa nostra? No tenim dret a expressar-nos en la nostra llengua? Perquè ja de bon matí al bar de sota de casa he de demanar un “café con leche” per fer-me entendre?
Però no ens faran callar, ben al contrari, seguirem cridant més fort encara, i com millor ho sabem fer, en la nostra llengua.

Per això us convidem a ser partíceps d’aquestes Jornades i del nostre projecte, per la nostra cultura, pel català,

Si trepitgen la nostra llengua ens trepitgen a nosaltres!

dimarts, 29 de juny de 2010

Cartells de les VII es Jornades per la Llengua

Programa d´enguany:


1er campionat de Botifarra:

Actes de les VII enes Jornades per la Llengua

Seran el proper divendres 02 i dissabte 03 de juliol

Divendres 2 juliol:

- Xerrada: L´origen dels noms de persona a càrrec de Francesc Bernat (18h)
- Taller de danses tradicionals (19:30h)
*Lloc: Pl. Can Fabra


- Cafeta al CSO la Gordíssima (21h)
El Gran joc del Bocamoll
Karaoke amb música en català
Tapes variades i begudes de la terra
*Lloc: CSO la Gordíssima (C/Pons i Gallarza, 10)



Dissabte 3 juliol:

- Matinal infantil: música i jocs tradicionals amb animació (10:30h)
*Lloc: Pl. Can Fabra


- Actuació de La Bastonera de St.Andreu (18h)
- 1er Campionat de botifarra (18:30 h)
- Jocs tradicionals (18:30h)
- Sopar popular solidari amb l´Alfonso amb opció vegana (21h)
- Festeta trinquera i punxadiscs a la fresca (22:30h)
*Lloc: Can Fabra

dissabte, 26 de juny de 2010

Diverses notícies sobre Perpinyà


L'Ajuntament de Perpinyà aprova una moció per declarar Sant Joan Festa Nacional dels Països Catalans


Cal destacar que Sant Joan és a més a més el patró de la capital del Rosselló i que la revetlla coincideix amb la seva Festa Major

El passat mes d'abril, el Consell Municipal de l’Ajuntament de Perpinyà va aprovar la moció de suport a la Flama del Canigó, als Focs de Sant Joan i al seu reconeixement com a Festa Nacional dels Països Catalans, a instàncies de la regidoria de Cultura. Perpinyà esdevé així una de les poblacions amb més habitants que aprova aquest moció.

Amb l’aprovació d’aquesta moció, Perpinyà s’afegeix a les gairebé 250 poblacions catalanes que durant els darrers tres anys han aprovat la mateixa moció als respectius consistoris tot responent a la sol·licitud dels centenars d’entitats i col·lectius que any rere any organitzen la rebuda de la Flama del Canigó.

Alhora, Perpinyà esdevé així una de les poblacions amb més habitants que aprova aquest moció, darrera de Badalona o Mataró, però per davant de Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès o Manresa. En aquest sentit, cal ressaltar que més d’un milió i mig de persones viuen en poblacions on s’ha recolzat aquesta moció.

Respecte d’altres ajuntaments signants, destaquen, entre d’altres, els de diferents capitals de comarca com ara Figueres, Vilafranca del Penedès, El Vendrell, les Borges Blanques, Valls, Berga, Ripoll, Solsona, Móra d’Ebre, Flix o Cervera.

De cara enguany, a més a més, es pretén celebrar un acte d’entrega de totes aquestes mocions al Parlament de Catalunya tot coincidint amb la revetlla de Sant Joan, del qual n'anirem informant a tota aquella gent interessada.

Font: Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/9588/29/




Perpinyà, 1a població de la Catalunya Nord a proclamar el català llengua cooficial



L'Ajuntament de Perpinyà ha aprovat per unanimitat una moció que vol convertir el català en la llengua cooficial, juntament amb el francès, del territori de la Catalunya del Nord.

Segons el president de CDC de la zona, Jordi Vera, el pròxim pas és que tots els 229 municipis del territori votin aquest text per tal que la llengua catalana s'oficialitzi. Per això, reclamen a les institucions que aquest fet es faci efectiu creant un organisme regional pel territori. Llegiu la carta aprovada pel Ple.
A més, Vera ha destacat la importància del gran consens social que hi ha perquè el català tingui un pes important en la societat, així com incloure'l en l'ensenyament públic perquè hi hagi la possibilitat d'aprendre'l.

El consistori de Perpinyà ha aprovat per unanimitat la carta municipal per a la llengua catalana, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat, juntament amb el francès. La carta, que s'empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa vol garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana en el territori nord-català.

A més, Vera també reclama que en l'ensenyament públic del territori nord-català hi hagi la possibilitat d'ensenyar en català, des de l'escola bressol fins a la universitat.

Un ajuntament precursor

Perpinyà s'ha convertit en el primer ajuntament de la Catalunya del Nord que ha reclamat que el català sigui la llengua cooficial del territori, juntament amb el francès. Tots els grups que conformen el consistori, des del grup majoritari la UMP i els diversos grups de la oposició, com Nova Unió o fins i tot el partit comunista, han votat a favor de la carta.

El pròxim pas que des de l'Ajuntament de Perpinyà vol que es dugui a terme és que la carta sigui votada, aprovada i ratificada a tots els 229 municipis que conformen el territori de la Catalunya del Nord. Després d'aquest pas, les institucions haurien de crear entitats que es cuidessin del desenvolupament de la llengua catalana, des de l'ensenyament fins a les administracions i les pròpies institucions,

D'aquesta manera, s'arribarà a l'objectiu que és que la Catalunya del Nord tingui el català com a llengua cooficial. A més, aquesta oficialització del català permetrà, segons Vera, que els ciutadans de la Catalunya del Nord puguin entendre's en català amb els ciutadans de Catalunya i tenir una relació més estreta a nivell social i també comercial. D'aquesta manera les relacions en català que hi havia ara fa més de quaranta anys entre els dos territoris es recuperaran.


Font: Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/9593/1/


L'Ajuntament de Perpinyà reconeix el català com a llengua cooficial de la Vila

El Consell Municipal de Perpinyà reconeix oficialment, a costat de la llengua francesa, el català com a llengua històrica de la Vila"
El consistori de l'Ajuntament de Perpinyà va aprovar la carta municipal per la llengua, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat. La carta, que s'empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa, vol garantir el futur de la llengua. Des de Catnord.cat es considera que amb voluntat i mitjans el text pot fer progressar l'ús i el coneixement del català a Perpinyà, al seu entorn i a la resta de Catalunya nord.

També felicitar els elegits per la seua votació, i ara esperen que la carta sigui aplicada de veritat.


CARTA

La llengua catalana, nascuda fa més de 1000 anys a les nostres terres, constitueix un tret bàsic de la identitat, del patrimoni i de la riquesa viva de Perpinyà.

Per respectar la seua responsabilitat davant la història i responent a la voluntat social dels seus ciutadans, la Fidelíssima Vila posa en plaça una Carta municipal per la llengua catalana.



Article 1

El Consell Municipal de Perpinyà reconeix oficialment, a costat de la llengua francesa, el català com a llengua històrica de la Vila.

Conscient de les seues responsabilitats, el Consell Municipal de Perpinyà, a través de la Carta municipal per la llengua catalana i del Pla municipal de política lingüística, i cercant la més ampla col·laboració amb els partenaris concernits (institucions, associacions, persones i entitats), s'engatja per tal de perennitzar la llengua catalana.

Article 2

Els objectius de la Carta municipal per la llengua catalana són els següents:

Garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, és a dir d'inversar la tendència de pèrdua de locutors en català ;

Permetre l'ús del català per cada perpinyanès que ho vol : aprendre, sentir, parlar i llegir el català .

Assegurar la presència de la llengua catalana en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà, a través del desenvolupament del bilingüisme ;

Contribuir a la integració dels nous habitants i participar a la cohesió social i al desenvolupament econòmic del país, a través del respecte de la personalitat lingüística i cultural catalana.


Article 3

La Carta municipal s'aplica segons un Pla municipal de política lingüística que segueix cinc eixos :

1. ensenyament ;
2. servei a la infància ;
3. senyalització ;
4. serveis públics i ús social ;
5. mitjans de comunicació.


La Carta Municipal se posa en aplicació gràcies a tots els agents de la Vila de Perpinyà.


De manera general, tots els serveis i organismes municipals (administracions, regidories, entitats partenàries i empreses associades, estructures supramunicipals) han d'integrar la dimensió de la llengua catalana en llurs funcions i atribucions, especialment per tot el que concerneix la comunicació amb el públic i la senyalització.


La Vila de Perpinyà s’engatja a promoure l’adopció de la Carta Municipal per la Comunitat d’Aglomeració i garanteix la seua aplicació dins el quadre comunal tan com el text no ha estat adoptat per l’Aglomeració.


Article 4

L'ensenyament és el punt clau de la política lingüística municipal : és el mitjà bàsic i indispensable a la transmissió del català a les joves generacions.


La Vila de Perpinyà se fixa com a prioritat els punts següent :

1. Donar suport a un Pla d’obertura de classes bilingües i immersives ;
2. Desenvolupar l’accés de tots els alumnes a la sensibilització i l’aprenentatge de la l llengua catalana
3. Acompanyar el desenvolupament de l’ensenyament associatiu immersiu ;
4. Mesurar regularment la demanda social d’ensenyament bilingüe ;
5. Desenvolupar la informació a les famílies ;
6. Desenvolupar la formació per a adults i personals municipals.


Article 5

Servei a la Infància. La Vila de Perpinyà pren en compte la difusió del català en les activitats del Servei a la Infància : Infància i Lleure, Petita Infància, Acció socioeducativa.

En particular, se desenvolupa l’ús del català a les guarderies, segons els diversos models existents : estructura immersiva, centre bilingüe o intervencions en català.


Article 6

La senyalització. Perpinyà integra el principi general de bilingüisme i/o presència del català a tots els suports senyalètics, equipaments i infraestructures de competència municipal. Han de prendre en compte aquest principi :

* els serveis municipals
* els organismes i entitats paramunicipals o supramunicipal.
* les altres entitats finançades o contractades per la Vila.

La Vila estableix convencions amb les altres institucions per aplicar aquests principis a la senyalització no municipal present sobre el territori de la comuna.


Article 7

La llengua catalana no se limita pas a una disciplina escolar. La seua presència a tots els nivells de la vida pública i social ha de ser garantida i encoratjada. En aquest punt, el rol de la col·lectivitat municipal és determinant per tal d'assegurar la vida efectiva de la llengua catalana en la realitat quotidiana.


Per això, la Vila designa una persona catalanòfona referent a cada servei, i generalitza el català en els documents municipals (bilingües o en doble versió).


La Vila desenvolupa el bilingüisme en les publicacions municipals (fulls informatius, butlletins, programes, revistes, siti web...) i en les campanyes o operacions de comunicació.


Article 8

La pervivència i l'ús de la llengua catalana és inconcebible sense una presència i una difusió permanent als mèdies moderns (premsa, ràdio, televisió, internet).

En el camp essencial avui dia dels mitjans de comunicació, la Vila dóna suport a la presència de mèdies en català a Perpinyà (públics i privats, de Catalunya Nord o de la resta dels Països Catalans), garanteix la presència del català als mitjans i suports de comunicació municipals, organitza l'existència de mèdies municipals propis en català (magazine, siti web).


Article 9

Aqueixa Carta municipal per la llengua catalana aprovada pel Consell Municipal de Perpinyà, traça les orientacions principals del reconeixement oficial de la llengua catalana per la Vila. Se posa en aplicació seguint el Pla municipal de política lingüística elaborat per l'Institut Font Nova, amb l’assessorament de l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, aprovat pel batlle.

Els objectius del Pla de política lingüística són objecte d’una avaluació anual i d'un report sotmès al Consell Municipal ; el Pla és actualitzat anualment.



Font: Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/9576/1/


Perpinyà vota, per unanimitat, el català com a llengua oficial

L'Ajuntament de Perpinyà ha aprovat una carta municipal que converteix el català en llengua cooficial, juntament amb el francès. L'alcalde, Jean-Marc Pujol, espera que els 25 ajuntaments que formen part de la mancomunitat de municipis de Perpinyà, se sumin a la iniciativa

Dia històric per als catalans de la Catalunya Nord. I és que l'Ajuntament de Perpinyà ha votat per unanimitat que el català passi a ser llengua cooficial a la ciutat. L'objectiu és clar: garantir el futur de la llengua. L'alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, assegura que s'ha pres aquesta decisió amb la voluntat de mostrar al conjunt de la població la seva “identitat catalana”, ja que n'estan “orgullosos” i la volen promoure.

El repte que es marca ara l'Ajuntament és que els 25 municipis que formen part de la mancomunitat de municipis de Perpinyà acceptin també aquesta carta municipal per la llengua, document que s'empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa. Amb el suport dels estaments públics i social, s'asseguraria, així, que la llengua catalana perviu a la zona i es continua transmetent de generacions en generacions.

Malgrat les dificultats històriques que ha hagut de suportar la Catalunya Nord, el català s'ha mantingut ferm a l'altra banda dels Pirineus. La política centralista de l'Estat francès no ha pogut, però, fer desaparèixer la llengua als carrers. Iniciada fa 17 anys amb la retolació dels carrers, la política lingüística de l'Ajuntament de Perpinyà s'ha anat desenvolupant, sobretot en l'àmbit cultural i educatiu.Des del 1659, any en què es fa firmar el Tractat dels Pirineus i els comptats catalans septentrionals es van annexionar al regne de França, que el català no era oficial a la zona.


Font: Crònica. cat: http://www.cronica.cat/noticia/Perpinya_vota_per_unanimitat_el_catala_com_a_llengua_oficial_

dimarts, 20 d’abril de 2010

23 d’abril: Per la Plena Independència: llengua, cultura, treball. Països Catalans!


Manifest: Per la plena independència: Llengua, cultura i treball. Països Catalans

Fa unes setmanes els castellers del Riberal han hagut d’exiliar-se al sud del Pirineu perquè l’aplicació de la normativa europea del foc a l’Estat francès prohibeix des d’aquest 2010 la celebració de correfocs a la Catalunya Nord. Desenes de milers de xiquetes i xiquets valencians es queden cada any sense plaça escolar per estudiar en llengua catalana. A les universitats del país no es garanteixen les classes en català. La llei del cinema ens ha mostrat com l’empresariat posa els seus interessos per davant de la possibilitat de veure cinema en la llengua del país.

Aquests són alguns dels exemples que ens mostren la feblesa que continua patint la nostra llengua i cultura. Com bé sabem, una de les principals causes és l’esquarterament que patim els Països Catalans, que ens impedeix defensar i donar vitalitat de manera conjunta a la nostra llengua i identitat.

D’altra banda, la llengua catalana continua sent una llengua vetada al Parlament europeu i no és reconeguda com una llengua en igualtat de condicions que la resta de llengües que es parlen al continent. Aquesta constatació mostra que la Unió Europea no és pas un marc de democràcia on els pobles que conformen el nostre continent hi puguin conviure amb igualtat. Sinó al contrari, la Unió Europea és un acord entre les gran potències europees per assegurar-se que podran continuar explotant les classes populars i impedir alteracions en els territoris sobre els quals tenen domini.

No oblidem que, malgrat que la construcció europea ha comportat l’aprovació de lleis supraestatals que s’imposen sobre tots els estats que conformen la Unió, els governs europeus continuen mantenint l’estricte control sobre la defensa de les seves fronteres i sobre el que anomenen l’ordre interior. I la Unió Europea el que fa és respectar les actuacions que cada govern vulgui emprendre per impedir l’avenç de les reivindicacions de les nacions sense Estat o per reprimir les mobilitzacions que denuncien les polítiques neoliberals i que reivindiquen el repartiment del treball.

Hem vist al País Basc què succeeix quan un moviment d’alliberament nacional és prou fort per plantar cara a un Estat: que la Unió Europea avala qualsevol mesura contra aquest moviment que vulgui prendre aquest Estat. Les catalanes i catalans n’hauríem de prendre nota.

És per això que les organitzacions que conformem l’esquerra independentista sabem que només amb la plena independència els Països Catalans podrem ser veritablement lliures. Perquè, només si podem decidir sense coaccions, els diables del Riberal podran continuar ballant amb el foc a la Catalunya Nord; només si podem decidir sense coaccions, podrem convertir el català en la llengua comuna per a totes les persones que vivim i treballem al nostre país.

Aquest és un cap de setmana de reivindicacions a favor de la llengua i dels drets polítics de les catalanes i catalans. Demà a València, com avui ho estem fent a Barcelona, l’esquerra independentista sortirà al carrer. I ho farà amb el lema “Som Països Catalans”, reivindicant aquesta unitat necessària que avui també reclamem des de la Diada de Sant Jordi.

I demà passat, diumenge 25 d’abril, hi haurà una nova onada de referèndums. L’esquerra independentista torna a participar-hi per tal de fomentar aquest acte de desobediència que són les consultes populars. A més de l’exercici d’un dret democràtic que ens és negat des de fa segles, les consultes també fan avançar en la consciència que no hem d’esperar que ens donin la llibertat, sinó que l’hem de prendre amb la mobilització i organització popular.

Per avançar cap al camí de la llibertat sabem què cal: treball en comú de totes i tots els que sabem que no hi ha dreceres, reforçar les organitzacions populars als barris, ciutats i pobles, enxarxar-nos uns i altres per anar bastint un moviment que es comprometi a defensar la llengua i cultura catalanes, i també a la vertebració, a través de totes les nostres accions, dels Països Catalans.

Esquerra Independentista del Barcelonès

Barcelona, Països Catalans

23 d’abril de 2010.

Blog de l´EIB: http://barcelones.esquerra-independentista.org/

dijous, 15 d’abril de 2010


Egunkaria: una sentència demolidora que suposa un punt i seguit

Més de set anys després del tancament d’Euskaldunon Egunkaria, l’Audiència Nacional espanyola ha decretat l’absolució dels cinc directius del diari acusats en el denominat “sumari polític”. La plataforma solidària amb els encausats qualifica la sentència de “demolidora” però adverteix que el procés no ha acabat: per una banda les acusacions “populars” poden recórrer al Suprem, resta el “sumari econòmic” i les denúncies per tortures estan al Tribunal d’Estrasburg. A més, començarà una batalla al contenciós per aconseguir indemnitzacions.

Una absolució rotunda i absoluta. És el que es desprèn de la sentència (pdf) feta pública aquest dilluns pel tribunal de l’Audiència Nacional espanyola format per Javier Gómez Bermúdez, Manuela Fernández Prado i Ramón Sáez Valcárcel. En tant sols 33 fulls tira per terra el muntatge judicial que va suposar el tancament d’Egunkaria i que ha portat a la banqueta dels acusat a Martxelo Otamendi, Iñaki Uria, Joan Mari Torrealdai, Txema Auzmendi i Xabier Oleaga. “Teníem clara l’absolució però ens ha sorprès la contundència de la sentència explica David Fernández, portaveu de la Comissió Catalana de Suport a Egunkaria.

La sentència absol als cinc exdirectius del diari del delicte de “pertinença a organització terrorista” pel qual les acusacions “populars” -formades per les espanyolistes Associación de Víctimas del Terrorismo (AVT) i Dignidad y Justcia demanaven 14 anys de presó-. A més, reconeix que el tancament és il·legal -“no té cobertura constitucional directe” afirmen- i el mal és irreversible.

Per David Fernàndez, la resolució del “sumari polític” és un “revés absolut al sistema d’excepció que ha funcionat fins ara a l’Audiència Nacional”. També destaca que els magistrats acusen a l’AVT i a Dignidad y Justicia d’invertir l’ordre del procés judicial: “primer s’ha elaborat la conclusió i després s’han buscat les explicacions”. A més, la sentencia, considera que l’embrió del problema -potser també s’hauria pogut tenir en compte en altres processos contra l’esquerra abertzale i el seu entorn- és “l’estreta i errònia visió segons la qual tot el que tingui a veure amb l’euskara i la cultura basca ha de ser fomentat i/o controlat per ETA…”.

Tortures versemblants
Els magistrats també donen versemblança a les denúncies de tortura dels exdirectius d’Egunkaria tot i que no és la seva competència. En aquest sentit destaca que malgrat la incomunicació, les diverses denúncies coincideixen i que es produeix una ineficient custòdia dels detinguts.

Aquest fet, després que la justícia espanyola arxivés les denúncies, pot donar més possibilitats a la denúncia per tortures que es va realitzar al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. “És possible que es repeteixi una sentència similar a la que es va produir amb els independentistes catalans detinguts per l’Operació Garzón de 1992” explica Fernàndez.

No és l’únic front obert. Per una banda caldrà veure si les acusacions “populars” recorren la sentència al Tribunal Suprem espanyol. “Ho poso en quarantena però amb el finançament que tenen del Ministeri de l’Interior no serà un problema de recursos” afirma el portaveu de la plataforma catalana de suport a Egunkaria. Les mateixes entitats espanyolistes ja han calculat en 60 milions d’euros les possibles indemnitzacions.

Tot i això, el procés per reclamar la reparació no s’iniciarà fins que la sentència sigui ferma -depenent si es produeix o no recurs al Suprem, un procés que es pot allargar uns 10 o 12 mesos-. Aleshores, es durà el cas al contenciós tot i que els reclamants no serien els cinc imputats del “sumari polític” sinó els 1.500 accionistes d’Egunkaria.

Finalment, caldrà estar atent a l’evolució del “sumari econòmic”. La defensa espera que el procés es traslladi de l’Audiència Nacional espanyola al jutjat ordinari de Tolosa. “El procés es va reiniciar perquè el jutge va reconèixer que s’havien vulnerat els drets dels processats però la sentència ara ens fa ser molt optimistes” explica Fernández. A més, cal recordar, que la suposada “víctima”, la hisenda foral de Guipúscoa, sempre ha mantingut que no veu indicis de delicte en el cas.

Font: Media.cat: http://www.media.cat/2010/04/13/egunkaria-sentencia-demolidora-pero-la-lluita-continua/


El diari basc Egunkaria, absolt

Egunkaria eskuetanCitant fonts del diari Berria, que va prendre el relleu del clausurat Egunkaria, l'Audiència Nacional espanyola ha absolt Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria, Txema Auzmendi, Martxelo Otamendi i Xabier Oleaga, jutjats en el cas pel tancament del diari. La decisió de la mesa del tribunal ha sigut unànime. Prenent en consideració el dret a la llibertat d'expressió, la sentència indica que el tancament del mitjà de comunicació és contrari a la Constitució espanyola i que exisitien altres opcions preferents abans que tancar el periòdic. Cal destacar que la Guàrdia Civil va tancar en 2003 l'únic periòdic escrit íntegrament en llengua basca.

D'igual manera, el diari Gara també es fa ressò de la notícia. A continuació podeu veure el resum que Gara ha fet de la sentència:

Set anys després de la clausura de ‘Euskaldunon Egunkaria’, la Secció Primera de la Sala penal de l'Audiència Nacional espanyola ha decretat l'absolució de Martxelo Otamendi, Xabier Oleaga, Txema Auzmendi, Iñaki Uria i Joan Mari Torrealdai, que van ser jutjats sota l'acusació de ‘pertinença’ a ETA malgrat que la Fiscalia va demanar l'arxiu del procés a l'estimar que no existia cap vinculació amb l'organització armada.

Per a jutjar als cinc directius de ‘Egunkaria’ va ser prou amb les acusacions de la AVT i DyJ, que van reclamar penes de presó d'entre dotze i catorze anys per a cadascun d'ells.

Al desembre de 2006, la pròpia Fiscalia va demanar l'arxiu del procés després d'assumir que no estava acreditat ‘ni que el periòdic siga font de finançament d'ETA, ni que siga instrument de blanqueig de capitals il·lícits’ procedents d'aquesta organització.

La sentència estableix que les acusacions ‘no han provat que els processats tinguen la més mínima relació amb ETA, el que ‘per se’ determina l'absolució amb tots els pronunciaments favorables’.

El tribunal sosté que ‘tampoc s'ha acreditat ni directa ni indirectament que el periòdic ‘Euskaldunon Egunkaria’ haja defensat els postulats de la banda terrorista, haja publicat un sol article a favor del terrorisme o dels terroristes ni que la seua línia editorial tinguera si més no un biaix polític determinat, açò últim, a més, no seria delictiu’.

La sentència destaca tot seguit que ‘fins i tot els membres de la Guàrdia Civil que van comparèixer com a perits van reconèixer que no s'havia investigat si la línia del periòdic era o no de suport a ETA, el que fa incomprensible la imputació’.

Els reports policials manquen de naturalesa pericial

Els magistrats Javier Gómez Bermúdez, Manuela Fernández Prado i Ramón Sáez Valcárcel conclouen que els fets i dades en els quals es van sustentar les acusacions ‘no estan provats de forma directa’ i que els indicis en els quals es van donar per a reclamar elevades penes de presó ‘són equívocs i admeten diversitat d'interpretacions favorables als processats’.

Al costat d'això, afirma que els reports elaborats per la Guàrdia Civil, ‘la base exclusiva de l'acusació’, van ser proposats i admesos com prova pericial però ‘no tenen tal caràcter’ de naturalesa pericial.

El tancament es podia haver evitat

La sentència arriba a posar en dubte el propi tancament del rotatiu en euskara. Els jutges subratllen que ‘d'entre les diverses formes i maneres d'ingerència en la llibertat de premsa el tancament suposa la major restricció, la suspensió o cancel·lació radical de tots els drets relacionats amb l'emissió i recepció d'informació i opinió, de manera sistemàtica’, ja que afecta ‘massivament a drets i interessos de múltiples persones i de la pròpia societat’.

Per això, entenen que la clausura provisional o cautelar de ‘Egunkaria’ ‘no tenia habilitació constitucional directa i no tenia una norma legal especial i expressa que l'autoritzara’.

Destaquen que un periòdic ‘no admet ser considerat com una empresa qualsevol’, i estimen que ‘les fins de prevenció de la suposada reiteració delictiva’ que es van esgrimir per a sacrificar la llibertat de premsa ‘o suspendre-la singularment’ podien haver-se aconseguit ‘usant altres possibilitats alternatives d'intervenció cautelar que no implicaren la interrupció de l'activitat informativa, de l'elaboració, impressió i distribució del diari. Sobretot –recalca– quan, segons la prova practicada, l'anàlisi de la línia informativa permetia descartar que el periòdic anara instrument per a la comissió de delictes o suport d'activitat criminal alguna’.

Tortures: ‘No hi va haver eficiència de les condicions de la incomunicació’

La sentència també fa esment a les denúncies de tortures que van realitzar els cinc jutjats després de ser detinguts i romandre cinc dies en mans de la Guàrdia Civil. El tribunal destaca que en la valoració de les declaracions dels processats ‘té especial rellevància que les denúncies d'aquests sobre maltractaments i tortures patits durant la detenció incomunicada –que van ser relatades amb detall en la vista oral i abans davant l'instructor i objecte de denúncia en els tribunals- són compatibles amb l'exposat en els informes mèdic-forenses emesos després de ser reconeguts en el centre de detenció, si bé el Tribunal no pot arribar a conclusions jurídic penalment rellevants sobre el particular excepte constatar que no va haver un control judicial suficient i eficient de les condicions de la incomunicació’.


Font: Valencianisme.com: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2153

dimecres, 20 de gener de 2010

Defensem la cultura del foc!


[L'ACCENT 145]

El maig de l'any passat veié la llum la directiva europea 2007/23/CE sobre la venda i ús de productes pirotècnics. La normativa ha estat rebuda com una poalada d'aigua freda entre les innombrables colles festeres dels Països Catalans que tenen el foc com a element central i indispensable de la festa.


Els aspectes més polèmics d'aquesta disposició fan referència a la prohibició de disparar coets -ni els classificats com a de molt baixa perillositat- als menors de 12 anys (cosa que podria afectar a la participació dels infants en determinades festes, tradicions i balls); i la delimitació d'un perímetre buit d'entre 8 -per als de poca perillositat- i 15 metres per llençar els petards (requisit que impossibilitaria per exemple els correfocs); el fet de vedar l'ús de material pirotècnic de trajectòria "erràtica o imprevisible" (regla que restringiria l'ús de coets tan coneguts com ara els "borratxos" o els "voladors"); i per últim la prohibició de traques que superen els 120 decibels de soroll (amb el que es vorien afectades les mascletades).
Tot i que la directiva preveu certes excepcions per a les festivitats on la pólvora siga essencial, el problema rau en què hauran de ser els estats qui assenyalen quan i on tenen lloc aquestes moratòries. Així ocorregué a València les passades Falles on la pressió popular aconseguí que l'Estat espanyol els oferira una solució temporal. Aquest fet ha donat esperances a alguns sectors del món fester català. Tanmateix en són molts que veuen amb preocupació aquesta regulació que pot fer perillar la continuïtat de les festes i danses de foc tal i com s'han conegut. En qualsevol cas, els estats membres de la Unió estan obligats a aplicar la directiva a partir del 4 de gener de 2010. De moment les federacions de diables i dimonis dels Països Catalans han convocat per al 7 de febrer tres grans correfocs (un per territori), unes demostracions culturals que volen ser l'inici d'una protesta per la qual s'està coordinant a nivell nacional.

Una històrica incomprensió
El gust pel foc no sempre ha estat comprès des de Madrid o París. Així amb l'ocupació borbònica es prohibiren les traques i les soldadesques, fins i tot el 9 d'octubre. El geni popular aconseguí convertir la pena en burla i els pastissos de Sant Donís reberen des d'eixe moment forma i nom de petards -"piules" i "tronaors". A finals del XVIII Carles III de Borbó -"el millor alcalde de Madrid"- estengué la persecució dels coets fora dels nuclis urbans. Després de la Guerra del Francès es detecten més ordenances reials contra la pirotècnia, tot i que la tendència és cap a la normalització Segons l'historiador Josep Vicent Frechina, durant el segle XIX és la burgesia liberal qui intenta extirpar aquestes expressions populars per considerar-les primitives i medievals. Però malgrat tots els entrebancs, la pólvora i el foc continuen explicant bona part de les nostres tradicions i balls populars.


La veu dels afectats:
1. Què significa la pólvora per a vosaltres?
2. Com heu rebut la notícia de les noves restriccions?
3. Creieu que el món de la cultura popular les acceptarà?



Sergi Montaner. Patum infantil (Berga)

1. La pólvora és la Patum. La part més divertida de la festa. És l'espurna que duem dins. A Berga quan has saltat de ple és com el bateig de foc, es pot dir que esdevens un berguedà i això no és opinió meva sinó de la majoria dels berguedans.

2. La notícia l'hem rebuda per rumors. No hem rebut cap notificació oficial. Sabem que l'Ajuntament s'ha interessat pel tema i ha fet alguna reunió però no n'hem acabat de parlar.

3. Em sent esperançat perquè la nostra festa és patrimoni de la humanitat. Però només plantejar-ho és una falta de respecte, la tradició de la Patum és ancestral. No hi ha hagut cap accident a lamentar en els 50 anys que se celebra la Patum Infantil hi ha força mesures de seguretat tant des de l'Ajuntament com des de la Patum infantil on cada nen té un cuidador. Malgrat que potser nosaltres ens puguem salvar hi ha d'altres expressions culturals que sí es veuran afectades per la directiva, des de la Patum volem remarcar la nostra solidaritat amb totes elles.


Quique Almodóvar. Secretari general de la Federació de Dimonis i Diables del País Valencià

1. La pólvora és un element importantíssim a les nostres celebracions. El primer ús de pólvora documentat amb diferència a Europa és atribuït a Jaume I en la conquesta de València. Tenim un llarg historial relacionat amb la pólvora, no hi ha cap altre poble al món, -tret del xinés- que celebre amb més profusió de pólvora llurs festes populars. És un tret que ens identifica i ens diferencia.

2. La vam rebre amb gran disgust ja que si s'apliqués sense modificacions significaria la mort d'un munt de colles de dimonis infantils amb tot el que això suposa.

3. Creiem que el món de la cultura popular no ha d'acceptar de cap manera aquestes restriccions i cal eixir al carrer a fer sentir la nostra veu i si malgrat això no s'aconseguís d'aturar, m'atreviria a dir que hauríem de continuar amb els nostres costums en la clandestinitat. Si els nostres governants que ja han demostrat abastament la seua desconnexió del poble, no són capaços de baixar del seu Olimp i treballar per al poble que els manté, llavors el poble té tot el dret a cagar-se amb ells i les seues absurdes lleis.


Xavier Gadea. Corretraca d'Aldaia i membre de la Junta Gestora de la Federació Valenciana d'Associacions d'Amics del Coet

1. La pólvora és l'aglutinant que uneix als diferents pobles, associacions, persones, que es dediquen a la pràctica cultural de l'ús del foc valencià. L'objectiu de les nostres intencions és la filosofia i tradició del foc que en el cas valencià no cal ni explicar-la. És la renovació, el final del vell i el naixement de la novetat. Però a diferència d'altres organitzacions com les falles o les fogueres, nosaltres ho expressem amb el domini del foc i per extensió, la pólvora. És també art, espectacle, i com no diversió.

2. Malament. Entre altres prohibeix la fabricació de tots els artefactes pirotècnics que siguen incontrolables. Per als fabricants valencians implicarà una reducció del 80% de la producció. En el nostre cas, si no hi ha coets imagina't la situació. De moment els polítics no tenen massa interès a solucionar problemes abans que apareguen, ja que les associacions som les primeres que proposem uns reglaments pel bé de la nostra seguretat, sense perdre l'espectacularitat i tradició.

3. La tradició està tan arrelada que serà com esborrar la història, i més per mitjà d'una imposició no raonada amb la gent que realment és l'experta en l'ús i la tradició del foc en totes les seues variants.

Gil-Manuel Hernàndez. Professor de Sociologia i Antropologia a la Universitat de València, membre de la Falla Arrancapis i president de l'Associació d'Estudis Fallers

1. En les Falles la pólvora és essencial: hi ha despertades, mascletades, castells, a més d'un ús quotidià durant els dies de falles. És inseparable la pólvora del foc de la falla. Jo diria que la pólvora és el complement fonamental de la festa fallera, a més dels cadafals i la sàtira. Fins i tot crec que la pólvora defineix en gran mesura la festa valenciana, i pel que fa a les Falles, el seu caràcter sorollós, que tant molest és per als responsables del procés "civilitzador" de les festes populars.

2. Jo crec que el món faller encara no ha captat l'abast de les restriccions, confiant en les típiques moratòries, les "excepcions culturals" i en el fet de que els governs locals no voldran enfrontar-se als fallers. Però les directives europees estan per damunt d'això, i a la llarga els efectes seran ben visibles. A la llarga potser ens convertiran a tots en suïssos avorrits.

3. No tindran més remei, tot i que es faça amb negociacions i reglamentacions. La història recent demostra que els usos festius més subversius estan en retrocés davant un procés de domesticació oficial de la festa. Però allò pitjor és que ara eixe procés no es fa en nom d'una dictadura, si no amb l'excusa de la "seguretat" i els descans ciutadà. I això és difícil d'argumentar en contra. El món de la cultura popular anirà reculant en estos temes, tot i que es faça amb resistències previsibles.


El cas dels trabucaires
Tot apunta que els trabucaires no estaran afectats per les restriccions de la Unió Europea, ja que aquesta expressió cultural no empra pirotècnia sinó directament armes de foc carregades amb pólvora. Malgrat això, L'ACCENT ens hem posat en contacte amb Antoni Moliné, president de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, per tal de recollir les seues impressions. En nom dels trabucaires, Moliné ha manifestat la seua solidaritat amb la resta de tradicions catalanes que es voran perjudicades.

Font: L´accent: http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=86:la-unio-europea-amenaca-les-tradicions-catalanes&catid=64:politica-cultural&Itemid=104

dimarts, 12 de gener de 2010

Es reprèn el judici a Egunkaria mentre els Països Catalans es preparen per la Setmana de solidaritat


Aquest dimarts 12 de gener es reprèn a Madrid la tercera sessió del judici a Egunkaria després que l’Audiència Nacional decidís posposar-lo, el passat 16 de desembre. Segons les previsions, quan finalitzi aquesta jornada el judici tornarà a posposar-se fins al 25 de gener i les últimes sessions se celebraran des d’aquest mateix dia fins al dia 27 del mateix mes, data aquesta última en la qual es preveu que finalitzi el judici.


La setmana del 18 al 24 de gener -en què és previst que no hi hagi sessions del judici- se celebrarà la Setmana de solidaritat des dels Països Catalans, amb diversos actes en favor d'Egunkaria (contingut de la gira pels PPCC a l'interior).

El 27 de gener la comissió catalana de solidaritat viatjarà fins a Madrid per donar suport als encausats.

El judici afecta a cinc responsables del diari Euskaldunon Egunkaria, clausurat ara fa 7 anys, als qui se'ls demana penes de presó d'entre 14 i 26 anys. El director del diari, Martxelo Otamendi, realitzarà una gira pels Països Catalans entre el 18 i el 22 de gener.

Setmana pro-Egunkaria als Països Catalans:

- 18 de gener: Tarragona

- 19 de gener: València

- 20 de gener: Barcelona

- 21 de gener: Palma

- 22 de gener: Girona

Més informació a: http://www.llibertat.cat/content/view/7588/1/

Obra guanyadora del 2on Concurs Literari la Fàbrica Zero

Prosa guanyadora del 2on Concurs Literari:


CARTA D’UNA DRAGONA INDIGNADA


Benvolgudes membres del jurat,

Segurament us sorprendrà la meva carta, sobretot tenint en compte què sóc i com n’és de difícil per mi agafar una ploma per escriure. Mireu, em dic Ales Roges i sóc una dragona. Sí, sí, ho heu llegit bé, una dragona. Ja, bé, ara pensareu “ja hi som, una boja que ens escriu una carta”, però no m’ho estic pas inventant, sóc una dragona.

Que no existim, diu. Clar que existim, i tant! El que passa és que hem après a amagar-nos dels humans. Que per què? Doncs és evident! Si no deixeu res tranquil. Quantes espècies animals heu extingit? I quants animals teniu tancats en gàbies per poder-los anar a veure quan vulgueu? Bé, el cas és que hem après a amagar-nos, tot i que cada vegada se’ns fa més difícil, perquè poc a poc van quedant menys zones on no arribeu. Sou masses persones, a la Terra, sabeu? I mengeu massa, també. Sembla mentida, petites com sou, la quantitat de coses que mengeu al cap del dia. I total, per no moure-us, la majoria de vosaltres, que us passeu el dia assegudes en una cadira. Seieu per treballar, seieu per menjar, seieu per moure-us... I quan no seieu, esteu ajagudes.

Torno al motiu de la meva carta. Us escric en representació de totes les dragones de la Terra. Sí, he dit dragones i no dracs, que normalment són mascles, els personatges dels vostre contes i històries. I és una cosa que ens molesta moltíssim. És que no ho podem entendre, això. Hi ha tants mascles com femelles, i si no fos així, aniríem malament! Ja em direu, sinó, què els passarà a aquell país on només hi ha homes... Tantíssima gent com són, i no tenen dones...

Bé, al cas. Ens vam assabentar del vostre concurs i vam decidir participar-hi, tot denunciant la mala imatge que tenim i reivindicant la nostra vàlua com a personatges d’històries i contes no excessivament fantàstics, i on les dragones no siguem éssers malignes que ens divertim traient foc per la boca i socarrimant tot allò que trobem, a poder ser, persones, sobretot, dones i canalla.

És que si us hi fixeu, tot és mala propaganda. Jo no sé qui va decidir calumniar-nos d’aquesta manera, als dracs. Cada vegada que sento a parlar de la llegenda de Sant Jordi em poso frenètica. Quina barra!! Ve un paio vestit de blanc amb una creu vermella, dalt d’un cavall i decideix que ha de matar un drac. Au, perquè sí. I no, el drac no es volia menjar la princesa. Per què se l’hauria hagut de menjar, si no som carnívors, eh? Però és clar, aquell paio es volia fer l’heroi i va decidir matar l’animal més gros que va trobar. A més, ni tan sols era un drac, sinó una dragona. I ho sé perquè era la meva germana, Ales Daurades. Però és clar, resulta que no podien ser amigues, la noia i la dragona, no sé per quina estranya raó. I van i envien l’il•luminat aquell a matar-la. Menys mal que es va poder escapar, l’Ales Daurades. Però és clar, no podia quedar malament, el tal Jordi, així que es va inventar que l’havia mort i que de la seva sang n’havia sortit una rosa. I la gent s’ho va creure i encara s’ho creu!! No ho entendré mai.

I no només aquesta història és falsa. Si feu cas de totes les històries que parlen de dracs (perquè sempre són mascles, és clar), som uns monstres perquè traiem foc pels queixals, perquè tenim ullals, perquè tenim ales i volem... Vaja, que no us agradem i, per tant, som monstres. I tots mascles.

I aquella altra cançó, la del monstre de Banyoles. No sé què és pitjor, si la cançó o la llegenda. En una, ens tornen vegetarians, com si no ho fóssim ja de naixement. I a l’altra, apareix un home sant que ens domina i ens porta lligats fins on són els soldats del rei perquè ens matin. Menys mal que era un home sant, arriba a ser un home malvat i no sé pas què ens hagués fet. Bé, com que no vull dir mentides com altres espècies que jo sé, diré que hi ha versions que acaben amb el drac (mascle) amansit i vivint en una gruta sota el llac. O sigui, “eliminat”.

El mite de Perseu no es queda pas enrere, no. Resulta que una noia fa enfadar els déus i la converteixen en un ésser monstruós sospitosament semblant a un drac, que converteix en pedra tot aquell qui la mira als ulls. I no contents amb això, envien un noi a tallar-li el cap per poder rescatar la seva mare. No sé com les vostres escriptores diuen que no tenen inspiració, perquè d’imaginació no us en falta, als humans, no, més aviat us en sobra.

A més, sou una miqueta estranyes, tant les dones com els homes. A l’illa de Mallorca expliquen la llegenda d’un drac, que al principi menjava rates i gats però que després va començar a menjar nadons directament dels seus bressols. Que dius, què fàcil, per un drac (o un cocodril, que és l’altra versió) entrar en una casa i agafar un nadó d’un bressol. Però la millor part de la llegenda és el fet que l’heroi, mentre festeja amb la seva enamorada, veu aparèixer el drac, el mata amb la seva espasa i l’arrossega, tot sangonós, fins la seva estimada, i li dóna com a prova del seu amor. Ecs, quin fàstic.
De fet, no sé com us agraden, tots aquests contes i aquestes llegendes, a les dones, perquè no us deixen pas en molt millor lloc que a nosaltres. D’acord que ens ignoren, a les dragones, i que calumnien l’espècie dels dracs, però vosaltres podríeu ser perfectament uns gerros o una pedra, pel que feu als vostre contes. I quan feu alguna cosa, feu el mal.

Ben mirat, no som pas tant diferents. És per tot això que us escric aquesta carta. He pensat que, ja que moltes de vosaltres sou dones, m’entendríeu. A la darrera Assemblea Mundial de Dragones ens vam marcar com a objectiu reivindicar l’existència de la nostra espècie, el paper actiu de les dragones dins la nostra societat i el nostre tarannà pacífic com a espècie.

Esperem que ens ajudeu en la nostra lluita, amb la complicitat nascuda del fet de ser femelles.

Gràcies per la vostra atenció.

Atentament, en nom de l’Assemblea Mundial de Dragones,

Ales Roges (Judit Gil)