L'Ajuntament de Perpinyà aprova una moció per declarar Sant Joan Festa Nacional dels Països Catalans
Cal destacar que Sant Joan és a més a més el patró de la capital del Rosselló i que la revetlla coincideix amb la seva Festa Major
El passat mes d'abril, el Consell Municipal de l’Ajuntament de Perpinyà va aprovar la moció de suport a la Flama del Canigó, als Focs de Sant Joan i al seu reconeixement com a Festa Nacional dels Països Catalans, a instàncies de la regidoria de Cultura. Perpinyà esdevé així una de les poblacions amb més habitants que aprova aquest moció.
Amb l’aprovació d’aquesta moció, Perpinyà s’afegeix a les gairebé 250 poblacions catalanes que durant els darrers tres anys han aprovat la mateixa moció als respectius consistoris tot responent a la sol·licitud dels centenars d’entitats i col·lectius que any rere any organitzen la rebuda de la Flama del Canigó.
Alhora, Perpinyà esdevé així una de les poblacions amb més habitants que aprova aquest moció, darrera de Badalona o Mataró, però per davant de Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès o Manresa. En aquest sentit, cal ressaltar que més d’un milió i mig de persones viuen en poblacions on s’ha recolzat aquesta moció.
Respecte d’altres ajuntaments signants, destaquen, entre d’altres, els de diferents capitals de comarca com ara Figueres, Vilafranca del Penedès, El Vendrell, les Borges Blanques, Valls, Berga, Ripoll, Solsona, Móra d’Ebre, Flix o Cervera.
De cara enguany, a més a més, es pretén celebrar un acte d’entrega de totes aquestes mocions al Parlament de Catalunya tot coincidint amb la revetlla de Sant Joan, del qual n'anirem informant a tota aquella gent interessada.
Font: Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/9588/29/
Perpinyà, 1a població de la Catalunya Nord a proclamar el català llengua cooficialL'Ajuntament de Perpinyà ha aprovat per unanimitat una moció que vol convertir el català en la llengua cooficial, juntament amb el francès, del territori de la Catalunya del Nord.
Segons el president de CDC de la zona, Jordi Vera, el pròxim pas és que tots els 229 municipis del territori votin aquest text per tal que la llengua catalana s'oficialitzi. Per això, reclamen a les institucions que aquest fet es faci efectiu creant un organisme regional pel territori. Llegiu la carta aprovada pel Ple.
A més, Vera ha destacat la importància del gran consens social que hi ha perquè el català tingui un pes important en la societat, així com incloure'l en l'ensenyament públic perquè hi hagi la possibilitat d'aprendre'l.
El consistori de Perpinyà ha aprovat per unanimitat la carta municipal per a la llengua catalana, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat, juntament amb el francès. La carta, que s'empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa vol garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana en el territori nord-català.
A més, Vera també reclama que en l'ensenyament públic del territori nord-català hi hagi la possibilitat d'ensenyar en català, des de l'escola bressol fins a la universitat.
Un ajuntament precursor
Perpinyà s'ha convertit en el primer ajuntament de la Catalunya del Nord que ha reclamat que el català sigui la llengua cooficial del territori, juntament amb el francès. Tots els grups que conformen el consistori, des del grup majoritari la UMP i els diversos grups de la oposició, com Nova Unió o fins i tot el partit comunista, han votat a favor de la carta.
El pròxim pas que des de l'Ajuntament de Perpinyà vol que es dugui a terme és que la carta sigui votada, aprovada i ratificada a tots els 229 municipis que conformen el territori de la Catalunya del Nord. Després d'aquest pas, les institucions haurien de crear entitats que es cuidessin del desenvolupament de la llengua catalana, des de l'ensenyament fins a les administracions i les pròpies institucions,
D'aquesta manera, s'arribarà a l'objectiu que és que la Catalunya del Nord tingui el català com a llengua cooficial. A més, aquesta oficialització del català permetrà, segons Vera, que els ciutadans de la Catalunya del Nord puguin entendre's en català amb els ciutadans de Catalunya i tenir una relació més estreta a nivell social i també comercial. D'aquesta manera les relacions en català que hi havia ara fa més de quaranta anys entre els dos territoris es recuperaran.
Font: Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/9593/1/
L'Ajuntament de Perpinyà reconeix el català com a llengua cooficial de la Vila
El Consell Municipal de Perpinyà reconeix oficialment, a costat de la llengua francesa, el català com a llengua històrica de la Vila"
El consistori de l'Ajuntament de Perpinyà va aprovar la carta municipal per la llengua, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat. La carta, que s'empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa, vol garantir el futur de la llengua. Des de Catnord.cat es considera que amb voluntat i mitjans el text pot fer progressar l'ús i el coneixement del català a Perpinyà, al seu entorn i a la resta de Catalunya nord.
També felicitar els elegits per la seua votació, i ara esperen que la carta sigui aplicada de veritat.
CARTA
La llengua catalana, nascuda fa més de 1000 anys a les nostres terres, constitueix un tret bàsic de la identitat, del patrimoni i de la riquesa viva de Perpinyà.
Per respectar la seua responsabilitat davant la història i responent a la voluntat social dels seus ciutadans, la Fidelíssima Vila posa en plaça una Carta municipal per la llengua catalana.
Article 1
El Consell Municipal de Perpinyà reconeix oficialment, a costat de la llengua francesa, el català com a llengua històrica de la Vila.
Conscient de les seues responsabilitats, el Consell Municipal de Perpinyà, a través de la Carta municipal per la llengua catalana i del Pla municipal de política lingüística, i cercant la més ampla col·laboració amb els partenaris concernits (institucions, associacions, persones i entitats), s'engatja per tal de perennitzar la llengua catalana.
Article 2
Els objectius de la Carta municipal per la llengua catalana són els següents:
Garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, és a dir d'inversar la tendència de pèrdua de locutors en català ;
Permetre l'ús del català per cada perpinyanès que ho vol : aprendre, sentir, parlar i llegir el català .
Assegurar la presència de la llengua catalana en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà, a través del desenvolupament del bilingüisme ;
Contribuir a la integració dels nous habitants i participar a la cohesió social i al desenvolupament econòmic del país, a través del respecte de la personalitat lingüística i cultural catalana.
Article 3
La Carta municipal s'aplica segons un Pla municipal de política lingüística que segueix cinc eixos :
1. ensenyament ;
2. servei a la infància ;
3. senyalització ;
4. serveis públics i ús social ;
5. mitjans de comunicació.
La Carta Municipal se posa en aplicació gràcies a tots els agents de la Vila de Perpinyà.
De manera general, tots els serveis i organismes municipals (administracions, regidories, entitats partenàries i empreses associades, estructures supramunicipals) han d'integrar la dimensió de la llengua catalana en llurs funcions i atribucions, especialment per tot el que concerneix la comunicació amb el públic i la senyalització.
La Vila de Perpinyà s’engatja a promoure l’adopció de la Carta Municipal per la Comunitat d’Aglomeració i garanteix la seua aplicació dins el quadre comunal tan com el text no ha estat adoptat per l’Aglomeració.
Article 4
L'ensenyament és el punt clau de la política lingüística municipal : és el mitjà bàsic i indispensable a la transmissió del català a les joves generacions.
La Vila de Perpinyà se fixa com a prioritat els punts següent :
1. Donar suport a un Pla d’obertura de classes bilingües i immersives ;
2. Desenvolupar l’accés de tots els alumnes a la sensibilització i l’aprenentatge de la l llengua catalana
3. Acompanyar el desenvolupament de l’ensenyament associatiu immersiu ;
4. Mesurar regularment la demanda social d’ensenyament bilingüe ;
5. Desenvolupar la informació a les famílies ;
6. Desenvolupar la formació per a adults i personals municipals.
Article 5
Servei a la Infància. La Vila de Perpinyà pren en compte la difusió del català en les activitats del Servei a la Infància : Infància i Lleure, Petita Infància, Acció socioeducativa.
En particular, se desenvolupa l’ús del català a les guarderies, segons els diversos models existents : estructura immersiva, centre bilingüe o intervencions en català.
Article 6
La senyalització. Perpinyà integra el principi general de bilingüisme i/o presència del català a tots els suports senyalètics, equipaments i infraestructures de competència municipal. Han de prendre en compte aquest principi :
* els serveis municipals
* els organismes i entitats paramunicipals o supramunicipal.
* les altres entitats finançades o contractades per la Vila.
La Vila estableix convencions amb les altres institucions per aplicar aquests principis a la senyalització no municipal present sobre el territori de la comuna.
Article 7
La llengua catalana no se limita pas a una disciplina escolar. La seua presència a tots els nivells de la vida pública i social ha de ser garantida i encoratjada. En aquest punt, el rol de la col·lectivitat municipal és determinant per tal d'assegurar la vida efectiva de la llengua catalana en la realitat quotidiana.
Per això, la Vila designa una persona catalanòfona referent a cada servei, i generalitza el català en els documents municipals (bilingües o en doble versió).
La Vila desenvolupa el bilingüisme en les publicacions municipals (fulls informatius, butlletins, programes, revistes, siti web...) i en les campanyes o operacions de comunicació.
Article 8
La pervivència i l'ús de la llengua catalana és inconcebible sense una presència i una difusió permanent als mèdies moderns (premsa, ràdio, televisió, internet).
En el camp essencial avui dia dels mitjans de comunicació, la Vila dóna suport a la presència de mèdies en català a Perpinyà (públics i privats, de Catalunya Nord o de la resta dels Països Catalans), garanteix la presència del català als mitjans i suports de comunicació municipals, organitza l'existència de mèdies municipals propis en català (magazine, siti web).
Article 9
Aqueixa Carta municipal per la llengua catalana aprovada pel Consell Municipal de Perpinyà, traça les orientacions principals del reconeixement oficial de la llengua catalana per la Vila. Se posa en aplicació seguint el Pla municipal de política lingüística elaborat per l'Institut Font Nova, amb l’assessorament de l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, aprovat pel batlle.
Els objectius del Pla de política lingüística són objecte d’una avaluació anual i d'un report sotmès al Consell Municipal ; el Pla és actualitzat anualment.
Font: Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/9576/1/
Perpinyà vota, per unanimitat, el català com a llengua oficial
L'Ajuntament de Perpinyà ha aprovat una carta municipal que converteix el català en llengua cooficial, juntament amb el francès. L'alcalde, Jean-Marc Pujol, espera que els 25 ajuntaments que formen part de la mancomunitat de municipis de Perpinyà, se sumin a la iniciativa
Dia històric per als catalans de la Catalunya Nord. I és que l'Ajuntament de Perpinyà ha votat per unanimitat que el català passi a ser llengua cooficial a la ciutat. L'objectiu és clar: garantir el futur de la llengua. L'alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, assegura que s'ha pres aquesta decisió amb la voluntat de mostrar al conjunt de la població la seva “identitat catalana”, ja que n'estan “orgullosos” i la volen promoure.
El repte que es marca ara l'Ajuntament és que els 25 municipis que formen part de la mancomunitat de municipis de Perpinyà acceptin també aquesta carta municipal per la llengua, document que s'empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa. Amb el suport dels estaments públics i social, s'asseguraria, així, que la llengua catalana perviu a la zona i es continua transmetent de generacions en generacions.
Malgrat les dificultats històriques que ha hagut de suportar la Catalunya Nord, el català s'ha mantingut ferm a l'altra banda dels Pirineus. La política centralista de l'Estat francès no ha pogut, però, fer desaparèixer la llengua als carrers. Iniciada fa 17 anys amb la retolació dels carrers, la política lingüística de l'Ajuntament de Perpinyà s'ha anat desenvolupant, sobretot en l'àmbit cultural i educatiu.Des del 1659, any en què es fa firmar el Tractat dels Pirineus i els comptats catalans septentrionals es van annexionar al regne de França, que el català no era oficial a la zona.
Font: Crònica. cat: http://www.cronica.cat/noticia/Perpinya_vota_per_unanimitat_el_catala_com_a_llengua_oficial_
