dilluns, 29 de setembre de 2008

Entrevista amb... Juan Carlos Moreno Cabrera. Lingüista



"El castellà no s'hauria d'ensenyar a les escoles de Catalunya"

És madrileny i defensa la immersió lingüística en català.
El catedràtic de la Univesitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera ha publicat un llibre, El nacionalismo lingüístico (Península), amb una tesi profundament provocadora: que l'únic nacionalisme lingüístic que existeix a l'Estat és l'espanyol. I que és molt agressiu, com explica en aquesta entrevista amb eldebat.cat.

Aneu aquí per poder accedir a l´entrevista:

http://www.barcelonaradical.net/informacion.php?iinfo=9064

dissabte, 27 de setembre de 2008

Comunicat d'Independentistes de la Safor sobre les agressions feixistes del correllengua de Gandia


Feixisme i forces d'ocupació

-El passat 26 d'octubre, en els actes del Correllengua de Gandia la policia nacional espanyola va mostrar de nou a la societat saforenca el que és,una força d'ocupació que com a tal empara i protegeix al feixisme blaver i espanyolista.

-Quan qualsevol col·lectiu blaver-nazi, nazi o simplement espanyolista convoca una manifestació i col·lectius d'esquerra convoquen una contramanifestació de protesta, per la seua autorització, els col·lectius d'esquerra són sempre encerclats, acosats per la policia espanyola i portats lluny de la manifestació dretana, de forma que mai poden acostar-se a la manifestació feixista. En canvi, quan ocorre a la inversa, quan són col·lectius d'esquerra els que convoquen la manifestació, els feixistes poden acostar-se, insultar i agredir als participants de la manifestació esquerrana, amb total impunitat.

-Açò també ocorre, com ja hem comprovat dos anys seguits, en manifestacions culturals i populars com el correllengua de Gandia. Els feixistes passegen tranquil·lament pels carrers paral·lels a la cercavila, agredint amb pedres, ous i altres objectes als participants de la cercavila. La policia nacional espanyola es limita a acompanyar als feixistes pels voltants de la cercavila i a evitar que els participants de la cercavila es puguen defendre dels atacs feixistes, intimidant-los amb les porres, amenaçant-los,identificant-los, escorcollant-los i fins i tot portant-los a comissaria.

-Tot i les agressions patides per una regidora del BNV i dos joves al Correllengua de Gandia, cap feixista va ser detingut o portat a comissaria. Les úniques persones identificades, escorcollades i que fins i tot van ser portades a la comissaria van ser participants del correllengua.

-L'actuació de la policia nacional espanyola, com a bona força d'ocupació, obeeix a un clar objectiu: tractar de què la defensa de la nostra llengua i cultura siga conflictiva i perillosa de forma que la gent tinga por i renuncie a ella.

-Des d'Independentistes de la Safor, convidem a tota la societat de la Safor-Valldigna a continuar, tal i com ho va fer ahir, defensant la nostra llengua i cultura sense cap por, de forma decidida i contundent. Mostrant que ni les forces d'ocupació espanyoles ni els seus gossos de presa feixistes (GAV, España 2000, CV, etc.) ens detindran en la nostra lluita per aconseguir un marc legal on el el valencià, el nostre català, no estiga perseguit i discriminat: Uns Països Catalans independents i sense classes.

Cap agressió sense resposta!

El feixisme no es tolera, es combat!

La Safor, Països Catalans, 27 de Setembre del 2008

Notícia treta del bloc d´Independentistes de la Safor: http://independentistesdelasafor.blogspot.com/

dijous, 25 de setembre de 2008

Agressions feixistes durant el Correllengua de Gandia


El passat 25 de setembre vàrem poder assistir a un nou acte de violència feixista als carrers de Gandia, durant el transcurs del Correllengua. Una vegada més, vam poder veure com la policia nacional actua amb total impunitat contra el nostre moviment, utilitzant a diferents grupuscles per tal de intentar rebentar els nostres actes.

El correllengua de Gandia va ser escenari d'una situació cada cop més estesa dins de les estratègies repressives de les forces d'ocupació espanyoles. L'ultra dreta, en aquest cas el GAV, va estar protegida i emparada durant tot el recorregut de la cercavila per la policia espanyola. Malgrat el constant llançament d'objectes (que li produïren una severa ferida a una regidora del Bloc de l'Alqueria de la Comtessa) i actitud desafiant respecte de la gent que assistia al correllengua, la policia es va limitar a acompanyar en tot moment als seus "gossos de presa" carreró per carreró. No és la primera vegada ni l'última que serem espectadors d'aquests fets, doncs aquesta pràctica policial no és pas nova a les nostres comarques. Ni tampoc el fet que no es busquen culpables per tot el que passà abans i després del correllengua.

Els fets parlen per si soles. Cap detenció ni identificació de cap dels feixistes que, entre altres coses, agrediren i amenaçaren a diferents persones ( 2 d'elles a l'estació de trens de Gandia). Identificacions de gent que hi participà de la cercavila i detenció d'un xic del poble sota les amenaces del cap de la policia nacional que anava de paisà, quan el va agafar i li va dir que "te voy a llevar con los nazis a ver si te pegan una paliza".

Des d'Alerta Solidària, l'organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista i Maulets, el jovent independentista revolucionari denunciem els fets de Gandia i la pràctica repressiva policial, destinada a dos objectius clars. El primer objectiu, el de intentar rebentar aquells actes promoguts per l'independentisme. El segon, intentar criminalitzar-nos amb la repressió mediàtica mitjançant la teoria dels pols oposats, buscant reconduir l'opinió pública cap a la condemna de la seua violència i també de la nostra resposta (els extrems es toquen). Però l'actuació policial no deixà dubtes de per on van els tirs. Sols recordar als 13 de Gandia, 3 anys després, i la contundència policial amb que es despatxaren contra una protesta que està a anys llums del que poguérem veure pels carrers de Gandia de mà del feixisme.

Notícia extreta de la pàgina webb de Maulets: http://www.maulets.org/veure.php?id=934

dilluns, 15 de setembre de 2008

La tercera hora de castellà o els equilibrismes de la submissió


* Coincidint amb el nou inici del curs escolar, l'autor fa una anàlisi crítica de la proposta d'afegir una tercera hora setmanal de castellà en l'horari lectiu a les escoles catalanes, partint del seu compromís amb una escola catalana, pública i de qualitat.


Segons dades del SEDEC1 el percentatge d'escoles que oferien ensenyament total o parcial en català, durant el curs 1978-79, era del 3%. És per això, i davant els baixos percentatges d'ús social de la nostra llengua, que es va creure pertinent engegar un procés d'immersió lingüística.

Aquest procés, a banda de promoure un aprenentatge eficaç i ràpid de la llengua que no es dominava, també pretenia garantir la cohesió social i el manteniment del català com a llengua de referència nacional.

I és així com va néixer l'Escola Catalana2. Un model d'escola pedagògicament avançat, amb voluntat integradora i d'arrelament al país; que prenia el català com a llengua vehicular i d'ús acadèmic.

També hem de destacar, tenint en compte que les competències en educació són compartides entre el Ministeri d'Educació espanyol i la Conselleria d'Educació catalana, que aquest fet es va produir sota consens.

És aquest context, exposat a mode d'introducció, el que ens pot ajudar a comprendre el grau d'indignació i sorpresa de bona part de la comunitat educativa i la societat civil davant l'aprovació del Decret 142/2007 de 26 de juny que establia els ensenyaments mínims de l'educació primària. En aquest decret, el govern del Principat acatava el Reial Decret 1513/2006 de 7 de desembre mitjançant el qual el Ministeri d'Educació espanyol havia establert aquests ensenyaments.

Però anem a pams, què vol dir i com es concreta tot això?

Fins aleshores, el consens entre el Ministeri d'Educació espanyol i la Conselleria d'Educació catalana definia que com a mínim s'havien de dedicar 420 hores al llarg de tota l'etapa de primària (6-12 anys) en l'aprenentatge de la llengua i la literatura catalana i unes altres 420 hores destinades a garantir la competència necessària en llengua i literatura castellana. La resta d'àrees curriculars, inclosa la d'estructures lingüístiques comunes, es continuava impartint en català (la llengua vehicular de l'escola fruit del procés d'immersió lingüística).

La intenció del Reial Decret 1513/2006 va ser regular de forma uniforme per totes les comunitats autònomes el nombre d'hores que s'havia de dedicar a les matèries lingüístiques, prescindint de les metodologies i sobretot de la realitat i diversitat socio-lingüística de cada comunitat.

Per la seva banda, la Conselleria d'Educació aprovà el Decret 142/2007 - abans esmentat - i a través de l'Ordre Edu/221/2007 de 29 de Juny establí que si les 245 hores corresponents a estructures lingüístiques comunes s'impartien en llengua catalana, s'havia de garantir un nombre equivalent d'hores en activitats d'aprenentatge de llengua castellana dins el còmput horari de lliure disposició ( és a dir, afegir més sessions de llengua i literatura castellana dins l'horari lectiu) o bé desenvolupant continguts d'altres àrees no lingüístiques en llengua castellana.

En definitiva, per compensar les 245 hores corresponents a les estructures lingüístiques comunes, obligaven a afegir més hores de llengua i literatura castellana o bé impartir alguna de les altres àrees curriculars en castellà (informàtica, coneixement del medi, educació física...).

També aclarir que, com molt bé diu el seu nom, quan es parla d'estructures lingüístiques comunes tot i impartir-se en català es fa referència als aspectes comuns de les diverses àrees lingüístiques. Aquest fet no té cap més intenció que la d'optimitzar temps i esforços. Per tant, no són hores on es treballi exclusivament la llengua i la literatura catalana.

Fou així, doncs, com el Govern català, i per imperatiu legal, va obligar a modificar els Projectes Lingüístics de tots els centres escolars del Principat. Entremig, ja havia aparegut la denúncia de Convivència Cívica acusant al govern català d'incompliment del Reial Decret de 2006.

Tot plegat desencadenà en una picabaralla legal que faria modificar tots els projectes lingüístics, amb la feina que això comporta. A més, i com a mitjà de pressió, el Servei Jurídic de la Conselleria d'Educació va ordenar que aquests projectes lingüístics havien d'arribar signats pels equips directius a la Conselleria d'Educació, prèvia aprovació del consell escolar abans del 14 de Juny de 2008, per després ser enviats a jutjats.

Però la història no va acabar aquí.

Després de tanta indignació compartida, del pronunciament públic en defensa del model d'Escola Catalana i la immersió lingüística de la Plataforma pel català a l'escola (integrada per l'Ustec-STEs, el SEPC, la CAL, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, CIEMEN, entre molts altres), de mobilitzacions, de la crida a la desobediència... arribaren les famoses declaracions del Conseller Maragall en les quals anuncià l'ajornament de la implantació de la tercera hora de castellà. L'excusa no podia ser més roïna: Davant la impossibilitat dels diversos centres educatius de fer arribar els seus projectes lingüístics en els terminis establerts, havia hagut d'adoptar aquesta determinació. D'aquesta manera responsabilitzava als centres educatius d'una decisió que només s'havia pres per estabilitzar el govern en una setmana determinant per una de les forces polítiques que el conformen, ERC.

I per si encara no hi havia prou polèmica, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar al Departament d'Educació de la Generalitat (en data del 03/07/2008) aplicar durant el curs 2008-09 les 145 hores compensatòries de castellà al llarg de l'etapa de primària (l'hora més setmanal) al·legant l'incompliment constatat del Reial Decret de 2006.

Per la seva banda, i per tal de guanyar temps, el conseller Maragall donava per tancada la polèmica en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu afirmant que caldria esperar a la Nova llei d'Educació de Catalunya, l'aplicació de la qual estava prevista durant el curs escolar vinent. Aquesta llei donaria més autonomia a la Generalitat per organitzar el model educatiu del país i la prioritat de la llengua pròpia en aquest model.

Fins aquí la cronologia dels fets i el joc de despropòsits i excuses d'un govern mancat de valentia i decisió. Mentrestant, els centres ens disposem a iniciar un nou curs escolar amb la incertesa del què passarà amb els Projectes lingüístics, amb la controvertida llei d'educació (que com a esborrany ja va provocar àmplies mobilitzacions i una vaga general en el sector educatiu, el passat 14 de febrer) i amb el model d'escola catalana que hem anat construint en els darrers 30 anys.

El més greu del cas però, i al meu entendre, no és la proposta del Govern de Madrid qüestionant el model d'immersió lingüística català sinó el grau de submissió del govern de la Generalitat. En un moment de clar retrocés en l'ús social de la llengua catalana i de grans fluxos migratoris que fan imprescindible una correcta inclusió de les persones nouvingudes en els nostres centres escolars, el Departament d'Educació decideix retrocedir en el model d'immersió lingüística i a més retalla les hores destinades a aquesta àrea en el Batxillerat.

Un altre fet ben denunciable és la manca d'arguments des d'un punt de vista sociolingüístic, pedagògic o de rendiment acadèmic que pugui justificar aquesta iniciativa3. Només motius polítics, que ens tornen a demostrar la fal·làcia que és el bilingüisme.

El Govern de Madrid conscient que la batalla dels hàbits lingüístics i de l'ús social de la llengua al Principat està guanyada, ha cregut necessari estrènyer més el nus i incidir en l'educació formal.

Res de nou que no coneguéssim, l'afany impositiu i colonitzador dels de sempre. I novament, la submissió i subordinació d'uns governants que es fan dir catalanistes i d'esquerres. Alguns fins i tot independentistes. Realment trist ha estat el paper d'ERC en tot això. La seva esquizofrènia política comença a ser del tot habitual.

I per concloure, només una petita reflexió.

És evident que cal que adquirim un compromís ferm i decidit per tal d'avançar i garantir una escola catalana, pública i de qualitat. Però no oblidem que una llengua és considerada viva quan el seu coneixement esdevé imprescindible per tal de garantir el correcte desenvolupament quotidià.

Deixem-nos, doncs, de línies vermelles, quotes i retolacions; i prenguem la ferma convicció d'avançar de forma desinhibida cap a l'única direcció que ens permetrà realment ser lliures. El dret a l'autodeterminació.

David Caño i Cargol. Mestre, membre de l'USTEC-STEs i militant d'Endavant-OSAN.

(Article publicat originalment a La Fàbrica): http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=386&Itemid=1


NOTES

1. Serveis d'Ensenyament del Català
2. No confondre amb la publicació del mateix nom
3. Segons dades de l'IDESCAT el 50% de la població ha manifestat que no sap escriure el català i un 25% ni tan sols l'entén.