dilluns, 26 de setembre del 2011

Bases 4t Concurs Literari "La Fàbrica Zero"

Jurat:
Format per tres persones, membres de la FMR.

Premis:
Es donaran dos premis. Cada premi consisteix en un lot de llibres i dues entrades per veure una obra de teatre.
Si les persones guanyadores ho accepten, la seua obra serà publicada al blog de festes: http://www.blogger.com/www.fmreivindicativa.blogspot.com

Disposicions generals:
L'obra haurà de ser original i inèdita.
L'obra ha d'estar escrita en llengua catalana.
Les obres han de presentar-se en DIN A-4, a doble espai i no poden superar els 10.500 caràcters (amb espais) per a la prosa i 3.000 caràcters (amb espais) per a la poesia.
Només s'admetran dues obres per participant.
La temàtica ha de ser socialment crítica, es valorarà la incorporació de la perspectiva de gènere.

Lliurament de les obres:
Cada participant ha de lliurar via correu electrònic sota l'assumpte: "IV Fàbrica 0" i la categoria on es participa amb el següent contingut; l'obra en format pdf. signada amb un pseudònim.
S´agrairia que en el mateix correu ens facilitéssiu el vostre telèfon de contacte per avisar les guanyadores amb major comoditat.

Les obres que no compleixin tots els requisits de presentació queden excloses del concurs.

Termini d´admissió:
Les obres es faran arribar del 15 de setembre al 20 de novembre de 2011 a la següent adreça de correu electrònic: somfabricazero@gmail.com

Selecció:
El període de selecció serà del 20 al 24 de novembre. Durant aquesta setmana s'avisarà les persones premiades.

Entrega de premis:
Es contactarà per telèfon o via correu electrònic citant les guanyadores al lliurament de premis.

Organitza:
Assemblea de Festa Major Reivindicativa de St. Andreu.

Col.laboren:
Llibreria La Sirga

http://sirga.cat/ C. Tordera 34 Bxos - Vila de Gràcia
SAT Sant Andreu Teatre

www.bcn.es/santandreuteatre/
C. Fabra i Puig amb C.Neopàtria - St. Andreu
La Ciutat Invisible

http://laciutatinvisible.coop/ C. Riego, 35 - Sants

Jornada de les Llengües marcada per les agressions al català

A partir de l'Any Europeu de les Llengües del 2001, el 26 de setembre s'ha donat a conèixer com a Jornada Europea de les Llengües. Al nostre país aquesta data arriba marcada per les constants atzagaiades contra la llengua catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

En aquest sentit, Somescola.cat ha organitzat una sèrie d'activitats en favor de les llengües i del model d'escola en català, tal com ja va avançar el seu portaveu a Llibertat.cat. D'aquesta manera, la plataforma d'entitats cíviques i educatives segueix activa en la campanya en favor del sistema d'immersió lingüística, a la qual ja s'han sumat desenes d'escoles i més de 33.000 persones a través del web.
El Dia Europeu de les Llengües, comptarà amb accions a les escoles i amb un acte acadèmic de relleu a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona. L'acció a les escoles es presenta sota el títol "La paraula en català que més estimo". Estan cridats a participar-hi els alumnes, professors i famílies per tal que destaquin la seva paraula preferida en català. Les aportacions es penjaran al web de Somescola.cat per tal de mostrar el suport dels participants als 30 anys del model d'escola catalana.

En l'àmbit acadèmic, tindrà lloc a la UB la taula rodona 'Per un país de tots, l'escola en català'. En la taula, integrada per professionals i experts del món educatiu, es parlarà del paper de la llengua en l'escola catalana. En la conversa hi intervindran Joaquim Arenas, pedagog, Montserrat Cortés, professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, Ignasi Vila, professor de la Universitat de Girona i Montserrat Company, mestra. Eugènia de Pagès, catedràtica d'Història i escriptora, moderarà les intervencions.

L'acte tindrà lloc a les 19 h a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona i és obert a tothom. Al llarg del debat es projectarà un vídeo amb els missatges de diversos catalanòfils d'arreu del món a favor del model d'immersió lingüística de Catalunya.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/13943/1/

diumenge, 18 de setembre del 2011

Ara contra l'occità a la Val d'Aran


Nova agressió espanyolista contra les llengües de les nacions sense estat. El Tribunal Constitucional (TC) ha admès avui a tràmit el recurs que el govern espanyol va interposar contra la Llei de l'Aranès aprovada pel Parlament de Catalunya.


Amb aquesta decisió, l'aplicació de la norma queda en suspens de manera cautelar fins que els magistrats emetin una decisió. L'executiu de Zapatero va presentar un recurs perquè segons el govern espanyol una llei aprovada pel Parlament de Catalunya no pot regular l'ús de les llengües cooficials a l'Administració General de l'Estat.


Segons l'Estat, "la jurisprudència del Tribunal Constitucional ja ha declarat inconstitucional el caràcter preferent de l'ús de la llengua cooficial". D'aquesta manera, la llei queda en suspens fins que el TC emeti una decisió en un termini que no pot ser superior als cinc mesos.

El govern espanyol va acordar interposar el recurs al Consell de Ministres del 22 de juliol del 2011 adduint que "la norma resulta contrària a la Constitució en la mesura que declara el caràcter preferent de l'aranès", ja que "l'article 3.1 de la Constitució especifica que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la així com el dret a usar-la".

La Llei de l'Aranès va ser aprovada pel Parlament de Catalunya gràcies als vots de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA, mentre que el PP i Ciutadans van votar en contra perquè la consideren inconstitucional. Aquesta llei volia protegir els drets dels occitans a Catalunya, garantir els drets lingüístics dels aranesos i donar possibilitats de supervivència amb dignitat i amb futur a aquesta llengua. A priori es tracta d’una llei que reconeix el valor específic de l’aranès, dóna recursos de protecció a tothom que vulgui utilitzar l’occità a la Vall d’Aran i projecta que un procés de garanties sigui present en l’administració, l’educació, els mitjans de comunicació i les activitats culturals.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/13873/1/Enllaç

dilluns, 5 de setembre del 2011

Ens volen imposar l´espanyol a l´escola!


El TSJC amenaça perquè s'apliqui l'ensenyament de l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amenaça amb un termini de dos mesos perquè la la Generalitat de la CAC apliqui la resolució que imposa que l'espanyol sigui també llengua vehicular a les escoles i instituts, aplicant així la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem (TS).

EL web Nació Digital recull la notícia que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut del Principat considera l'espanyol com a llengua vehicular a l'ensenyament juntament amb la llengua pròpia. Uns pares i entitats espanyolistes van demanar empara al Suprem i aquest els va donar la raó. Ensenyament no ha volgut valorar la interlocutòria del TSJC i ha amagat el el cap davant aquest nou atemptat.

Recordem que al desembre del 2010 el TS va ordenar a la Generalitat que adaptés el seu sistema d'immersió lingüística en l'ensenyament, a través de tres resoluciones que estimaven els recursos contra les anteriors resolucions contencioses del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els magistrats sostenien que el sistema català s'ha d'adaptar "a la nova situació creada" per la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut.

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut de la CAC que es va fer públic el juliol del 2010 -i que va tenir la com a resposta la gran manifestació del 10-J- atorgabs tots els privilegis jurídics a la llengua espanyola per sobre del català. Del conjunt d'aspectes polèmics d'aquesta sentència l'agressió frontal contra el català despunta pel seu contingut supremacista, que atempta de mort contra la llengua catalana. La jurisdicció màxima espanyola torpedina l'articulació de la llengua catalana com a element de cohesió. El català passarà a ser llengua de segon rang, -encara més- ja que només el coneixement de la llengua espanyola serà requisit exigible en les relacions comercials, laborals o acadèmiques.

La sentència determinava que el deure de saber l'espanyol no es pot comparar amb el del català, una llengua que passa a ser una llengua amb protecció jurídica nul.la. La sentència va suposar un nou atemptat contra la cohesió social i la normalització lingüística a l'escola.

I ara el TSJC amenaça

En el seu escrit, el TSJC explica que els pares (vinculats a grups espanyolistes amb tendències ultradretanes, amb advocats com Gómez-Rovira) que van guanyar la sentència del Suprem van demanar al TSJC l'execució de la sentència. L'alt tribunal català va demanar a la Conselleria que donés explicacions sobre les mesures preses després de la sentència del TS. La Generalitat va aportar dades estadístiques sobre el model lingüístic educatiu i la utilització del català i l'espanyol. El Govern autonòmic concloïa que per garantir l'exigència legal del ple domini de les dues llengües cooficials en finalitzar l'ensenyament obligatori, calia continuar amb el model d'immersió lingüística en català, ja que l'actual situació del català en la societat catalana no permet el canvi de model educatiu si es volen aconseguir els actuals resultats.


El TSJC en la seva interlocutòria qualifica com a "insuficients" aquestes explicacions per considerar que es compleix la sentència del Suprem, i recorda que l'alt tribunal espanyol establia que l'espanyol havia de ser llengua vehicular, amb una proporció que podia establir el Departament, però que no podia deixar-lo com "una assignatura més" ni sigui una proporció "il·lusòria o simplement un artifici de mera aparença".

Aquesta interlocutòria en forma d'amenaça és del 28 de juliol, però com el mes d'agost passa a ser inhàbil, el Departament encara podria presentar-hi un recurs en contra, davant la mateixa Secció Cinquena de la Sala Contenciosa-Administrativa. Tot i això, el recurs en principi no aturaria l'aplicació de la sentència. Ara el departament té com a màxim fins a finals d'octubre o principis de novembre per aplicar les mesures oportunes i comunicar-les al TSJC.
L'incompliment d'aquesta sentència que imposa l'espanyol a les escoles podria ser castigat durament, tal i com amenaça el TSJC, i estableix que pot comportar multes de fins a 1.500 euros pels funcionaris o autoritats que no compleixin aquesta interlocutòria i la sentència del Suprem, la mesura que sol.licitava l'entitat ultra t Convivència Cívica Catalana.

El Departament d'Ensenyament, com és habitual en casos de conflicte, no ha fet encara cap valoració de la interlocutòria i no ha especificat si presentarà o no recurs en contra.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/13722/1/

Crides a la desobediència en resposta a l'atac del TSJC contra el català a l'escola
La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que aquest divendres va instar a imposar el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament al Principat, donant la raó a les denúncies de grupuscles d'extrema dreta emparats pel PP, suposaria el final del model d'immersió lingüística, que compta amb el suport molt majoritari de la població, i que ha garantit un coneixement del català a tota la població escolaritzada impedint la separació dels alumnes.

Davant aquesta decisió, les veus de protesta no s'han fet esperar, tant des del sector educatiu, per veu de tots els sindicats de docents, com la majoritària USTEC, d'associacions de pares i mares, dels estudiants, d'entitats i associacions en defensa de la llengua, així com la majoria de forces polítiques i socials, han denunciat la decisió del TSJC, que amenaça amb multes i sancions als ensenyants catalans que no acatin la imposició del castellà, i han cridat a desobeir-la.

Així, la plataforma Som Escola, ha denunciat que "La justícia continua avalant i donant cobertura a la persecució que un reduït nombre d'individus està realitzant contra el model lingüístic escolar al nostre país", també ho han fet la Coordinadora d'Associacions per la Llengua o la Plataforma per la Llengua. Des de l'esquerra independentista, la CUP ha cridat a desobeir la sentència emplaçant al govern autonòmc a que "no s'agenolli davant d'una nova imposició de l'Estat", Endavant ha afirmat que és "una agressió històrica i cal que el poble català es mobilitzi i doni una resposta contundent als que pretenen fer de la llengua catalana una llengua de segona". En diverses localitats s'han convocat diverses accions i concentracions de protesta. Des de la Generalitat s'ha afirmat que es recorrerà, i que pretén defensar el model d'immersió.

Notícia treta de l´Accent: http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1775:crides-a-la-desobediencia-en-resposta-a-latac-del-tsjc-contra-el-catala-a-lescola&catid=52:actualitat-politica&Itemid=85

Aquest dilluns, protestes en defensa de l'escola en català


El rebuig a l'amenaça del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) perquè el català deixi de ser la llengua vehicular a l'escola s'està produint a tots els nivells, a la xarxa i al carrer. A Twitter, les etiquetes #somescola i #jonoacato canalitzen la protesta, mentre que a Facebook la pàgina Jo no acato la sentència contra el català ha aplegat més de 23.000 persones en un dia.

Al carrer les protestes es produiran aquest dilluns al vespre en diverses poblacions. De moment, Somescola.cat ha convocat una concentració a Girona, la Greda a Olot i la CUP i l'AJLL a Lleida.

A Lleida, la CUP, juntament amb l'Assemblea de Joves de Lleida, ha convocat per aquest dilluns a dos quarts de vuit del vespre una concentració a la Plaça Paeria per rebutjar la sentència del TSJC sobre el català i fer una crida a la insubmissió. Durant la protesta es llegirà un manifest de condemna i de crida a la insubmissió i la desobediència que emplaçarà el Govern "a no agenollar-se davant una nova imposició de l’estat espanyol".

A Girona, Somescola.cat, juntament amb Òmnium Cultural, ha convocat una concentració que tindrà lloc a la plaça del Vi a partir de les vuit del vespre. A la convocatòria s'hi ha sumat també la CUP, entre altres formacions, que ja ha anunciat que presentarà una moció a l'Ajuntament per rebutjar l'amenaça del tribunal. La plataforma Somescola.cat rebutja la interlocutòria i lamenta que la justícia "continuï avalant i donant cobertura a la persecució que un reduït nombre d’individus du a terme contra el model lingüístic escolar al nostre país". En aquest sentit, Somescola.cat denuncia "l’actitud antidemocràtica i de manca de respecte d’aquest grup minoritari respecte el consens assolit per les grans majories socials en matèria de política lingüística".

De la seva banda, la Greda Garrotxa ha organitzat una concentració a Olot que també tindrà lloc a les vuit del vespre a la Plaça Major d'Olot. A la convocatòria hi han mostrat el seu suport Òmnium Cultural, el projecte d'Olot Ciutat Educadora i Alternativa per la Garrotxa.

Revolta internauta

Però on realment la protesta és més virulenta és a la xarxa, on la comunitat internauta catalana s'ha mobilitzat de valent per mostrar la seva indignació davant d'aquesta enèsima agressió a la llengua. Al Facebook el cas més sorprenent ha estat el de la pàgina Jo no acato la sentència contra el català que suma centenars d'adhesions cada hora. Tot i crear-se aquest dissabte, avui diumenge ja compta amb més de 23.000 adhesions.

De la seva banda, la protesta també bull a Twitter, canalitzada sota les etiquetes #somescola i #jonoacato principalment, però també encara #escolaencatalà, #jovullvotaradeuespanya o #tenimpressa. Els dos hashtags principals han arribat a ser tendència (trending topic) estatal. El primer ha assolit fins a 85 piulades per hora (1.500 en 17 hores) i el segon 92 (1.500 en 16 hores).

A més, les protestes al carrer es difonen majoritàriament a través de les xarxes socials.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/13739/1/


Comunicats al respecte: Comunicat d´Endavant-OSAN: http://www.endavant.org/index.php?option=com_content&task=view&id=1201&Itemid=1

Comunicat de la CAJEI:
http://www.endavant.org/index.php?option=com_content&task=view&id=1201&Itemid=1

Comunicat de la CUP:
http://www.cup.cat/noticia/la-cup-crida-desobeir-la-interlocut%C3%B2ria-del-tsjc-sobre-la-llengua-0

Comunicat de la CAL:
http://www.cal.cat/noticies_detalle.aspx?id=148

Comunicat de la Plataforma per la Llengua:
http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1385

Comunicat de la USTEC: http://www.llibertat.cat/content/view/13726/1/

dijous, 11 d’agost del 2011

Còrsega aprova declarar el cors llengua oficial de l'illa


L'Assemblea de Còrsega ha aprovat per àmplia majoria un document que proposa que la llengua corsa sigui la llengua oficial de l'illa, de manera que compartirà oficialitat amb el francès. Tot i que segons els independentistes no és el que els hi agradaria, han aplaudit l'avenç, tot i que la proposta definitiva no arribarà fins al 2012 quan s'enllesteixi el document, segons informa Nationalia.

El document, titulat "U fogliu di lingua corsa strada", proposa que el cors gaudeixi d'un estatus de cooficialitat en tots els àmbits. Amb tot, caldrà treballar la viabilitat de la proposta, ja que per aplicar-la caldrà canviar la constitució francesa, de manera que un grup de funcionaris electes hauran de començar a treballar per presentar el projecte definitiu a finals de 2012.
El full de ruta (2011-2014), presentat pel conseller executiu Pierre Ghjonga, persegueix que el cors tingui una presència molt més forta en tots els àmbits de la vida a Còrsega, especialment en l'educació (on fins i tot es proposa la immersió lingüística), però també en camps com en les noves tecnologies, l'administració o als mitjans de comunicació. Una llei similar ja es va intentar aprovar el 2009, tot i que la majoria unionista que hi havia aleshores a la cambra va tirar enrere la proposta. Ara, els bons resultats de les forces nacionalistes aconseguits a les darreres eleccions de 2010 han permès que s'aprovi el document.

De la seva banda, Femu a Corsica, la coalició de caire autonomista liderada pel Partit de la Nació Corsa, que va obtenir un 26% dels vots en les passades eleccions a l'Assemblea, s'ha mostrat molt satisfeta amb l'aprovació del document i ha afirmat que és una proposta que no pretén "l'exclusivitat del cors" com sí que vol "el discurs monolingüista i unitari francès".

I els independentistes de Corsica Libera, van votar a favor de la proposta tot i algunes reticències, ja que volien incloure els drets nacionals del poble cors a la proposta. En aquest sentit, sostenen que no és l'estatus que voldrien per la llengua corsa i aposten per una política lingüística com la que hi ha al Principat de Catalunya.

Aquest cap de setmana passat Còrsega va acollir les Jornades Internacionals de Corti, que van celebrar el seu 30è aniversari. Unes jornades que cada any apleguen al voltant de xerrades, tallers i conferències diferents organitzacions de nacions sense estat del continent.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/13560/1/

dimecres, 3 d’agost del 2011

Jornada reivindicativa a favor de l'aranès a Viella

Un miler de veïns de la Vall d'Aran van sortir ahir als carrers de Viella per participar en la tradicional Corsa Aran per sa Lengua, en defensa de l'aranès com a llengua pròpia i com a resposta a l’anunci del Govern espanyol de presentar un recurs al Tribunal Constitucional en contra de la Llei de l’aranès.

Lissa Escala, membre de Lengua Viua, col·lectiu que va organitzar laprotesta , va explicar que l'associació s'unirà a l'acord del Conselh Generau d'Aran contra el recurs del TC.

També va valorar molt positivament l'alta participació en la Corsa Aran per sa Lengua en defensa de la lllengua occitana.Lengua Viua ja va anunciar que es personarà en el procés legal que obrirà el TC i que s’iniciaran converses amb els diferents partits polítics aranesos per defensar la Llei de l’aranès.

Els participants en l'acte van sortir ahir des de tres punts diferents de la Val d'Aran (Les, Montgarri i la boca sud del túnel de Vielha) i després de completar el recorregut, es van reunir tots a última hora de la tarda a la plaça de l'Església de Vielha.la plaça de l’Església de Vielha es va omplir dels aranesos que van arribar-hi caminant des de diferents punts de la vall i altres punts d’Occitània. Allà, com ja és habitual, es va procedir a la lectura d'un manifest, en què es va demanar al Govern central que respecti totes les llengües minoritàries.

Després de la lectura del manifest es va realitzar l'entrega del premi Lengua Viua, que aquest curs ha estat concedit per al TN Comarques Val d'Aran de TV3.

La jornada reivindicativa va concloure amb una gran festa musical, a càrrec del grup occità Nadau, un grup musical que s'ha destacat per la reivindicació de l'aranès i que anteriorment havia col.laborat amb el col·lectiu Lengua Viua.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/13517/29/

dilluns, 25 d’abril del 2011

Tot a punt per l'inici de la VII Setmana Cultural del País Valencià a Barcelona

El proper dimecres a les 20:00h, a l'Espai País Valencià es farà la presentació de la VII Setmana Cultural del País Valencià a Barcelona. L'acte comptarà amb un concert de Nèstor Mont. (Presentació del disc Amor de Terra)

Els actes que organitza l'Espai País Valencià s'allargaran fins el 8 de maig. L'edició d'enguany està dedicada a la figura de dos il·lustres lingüistes valencians: Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor. Durant la Setmana Cultural es podran adquirir bons d’ajuda (d’entre 5 i 50 euros) per pagar la multa desproporcionada de 800.000 euros que la Generalitat Valenciana ha imposat a Acció Cultural del País Valencià per emetre-hi TV3.

Programació:

Divendres, 29 d’abril, 19:30h, Espai Mallorca (c/del Carme, 55 – BCN)
Presentació del llibre Els papers àrabs
Premi Enric Valor 2010 de narrativa juvenil
Amb la participació d’Ivan Carbonell, autor del llibre Veure invitació

Dissabte, 30 d’abril, Passeig de Sant Joan amb c/Sant Antoni Maria Claret – BCN
Jornada de Cultura Popular
11:30h, Activitat infantil-contacontes: Presentació de la col•lecció de llibres “Els contes de Marc”
14:30h, Paella popular
17:00h, Actuació de Xaranga de l’Espai “La Mentireta”
18:00h i fins les 01:00h, Concert de la Gira 2011 d’Escola Valenciana amb els grups:
Aspenkat – Sant Gatxo – Mugroman – Pellikana – Jezie veure cartell i escoltar els grups

Dilluns, 2 de maig, 19:00h, Espai País Valencià*
Passacarrer dolçainer des d’EPV fins al CAT
Presentació de l’exposició Sendes i Carenes
Divulga les rondalles escrites per Enric Valor i dóna a conèixer els paisatges i la geografia que el van inspirar. veure més
Oberta del 2 al 6 de maig al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) (Travessia de Sant Antoni, 6-8 – Vila de Gràcia – BCN)

Dimecres, 4 de maig, 19:00h, Espai País Valencià*
Tast de Vins del Comtat
Bodega de la Muntanya Alacantina (Cocentaina)
Places limitades: inscripcions a info@espaipaisvalencia.org
Preu: 8€ (5€ socis EPV)

Dijous, 5 de maig, 20:00h, Espai Vilaweb (c/Ferlandina, 43 – BCN)
Tertúlia-presentació del llibre Final de viatge. Memòries d’un gandià
Amb la participació de:
Enric Borràs, editor
August Gil Matamala, advocat
Àngel Velasco, filòleg i editor del llibre
Presenta:
Vicent Partal, director de Vilaweb

Divendres, 6 de maig, 19:00h, Espai País Valencià*
Lectura de Rondalles d'Enric Valor.
A càrrec de Núria Agulló (Elx) i Jordi Sanz (Alcoi)

Diumenge, 8 de maig, 19:30h, Espai País Valencià*
Projecció del documental El llegat de Manuel Sanchis Guarner
Col•loqui entre els assistents
Festa de Cloenda

Durant la Setmana Cultural es podran adquirir bons d’ajuda (d’entre 5 i 50 euros) per pagar la multa desproporcionada de 800.000 euros que la Generalitat Valenciana ha imposat a Acció Cultural del País Valencià per emetre-hi TV3. Ajuda’ns perquè no ens tanquen ACPV!!!

*Espai País Valencià (c/Pere Serafí, 7 – Vila de Gràcia – BCN)

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/12585/29/Enllaç

dimarts, 19 d’abril del 2011

Arriba la tercera edició de la Setmana per la Llengua als Països Catalans


Se celebrarà del 18 al 24 d'abril amb un variat programa d'activitats programades arreu del territori de parla catalana.

La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) ha organitzat per tercer any consecutiu la Setmana per la Llengua als Països Catalans, una iniciativa en la que participen les organitzacions que formen part de la FOLC arreu dels territoris de parla catalana i que té com a finalitat la defensa i la difusió de llengua i la cultura catalanes.

Un any més, la setmana escollida per celebrar aquesta iniciativa és la de Sant Jordi, de manera que des d'avui dilluns 18 d'abril fins al proper al 24 d'abril les entitats que conformen la FOLC han organitzat un seguit d'activitats relacionades amb la llengua i coincidint amb aquesta festivitat tan lligada al nostre país. Les activitats tindran lloc arreu del territori de parla catalana, ja que s'han organitzat actes a diferents localitats de Catalunya, el País Valencià, Mallorca i França.

Programa sencer: http://blocs.mesvilaweb.cat/media/U2V0bWFuYSBwZXIgbGEgTGxlbmd1YSAyMDEx_194947_1_6920_1.pdf

Entre els actes previstos destaquen la presentació de l'Informe sobre el valencià i la situació de la llengua, l'enregistrament de diferents libdubs, trobades per la llengua al País Valencià, un homentage a Lluís Marquet i Ferigle, gran defensor de la llengua i de la normalització del vocabulari científic i tècnic en català, la celebració de diferents recitals poètics, concerts i concursos de poesia i escriptura, una conferència sobre gastronomia i cuina catalana i els mercats de Sant Jordi.
La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana és una agrupació d'organitzacions que treballen per la llengua d'arreu dels Països Catalans i que es va constituir el 16 d'abril de 2005. La FOLC té seu a Tortosa com a ciutat situada al bell mig dels territoris de parla catalana i actualment compta amb 72 entitats federades. Els objectius de la FOLC són la coordinació entre les organitzacions federades, l'extensió de l?ús social de la llengua catalana i el foment de la seva unitat i de la seva denominació unívoca internacional com a llengua catalana, amb el lògic respecte a les denominacions internes, que no han d?anar mai en contra d'aquesta unitat.

Organitza: La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC): http://folc.cat/

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/12542/1/

dilluns, 18 d’abril del 2011

Multitudinària manifestació a València per la diada nacional

Desenes de milers de persones clamen per les llibertats nacionals i pels drets socials

Multitudinària manifestació a València en la Diada Nacional


Desenes de milers de persones s'han sumat a la marxa més concorreguda dels últims anys. La mobilització ha estat marcada pels recents atacs a la llengua i a la llibertat d'expressió que està patint el País Valencià baix el govern del Partit Popular. També ha sigut molt present la denuncia de les retallades socials (reforma laboral, retallada de les pensions, retallades en sanitat, educació, serveis socials) que s'estan imposant en els últims mesos per part de l'estat espanyol i els governs autonòmics.

Riuada d'estelades a Llíria

Les organitzacions juvenils de l'esquerra independentista han obert la jornada reivindicativa amb una marxa a Llíria. La capital del Camp del Túria ha viscut una combativa manifestació convocada per la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) i Maulets La mobilització ha acabat amb un concorregut acte polític que ha servit per escenificar els avanços en la unitat d'acció dels joves independentistes que han cridat contra el capitalisme i per la llibertat dels Països Catalans.

Desenes de milers de persones clamen per les llibertats nacionals i pels drets socials

La mobilització ha estat precedida per un acte polític de l'esquerra independentista als jardins annexos a les Torres de Quart. El míting ha comptat amb parlaments d'Aina Tarrasó del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Gonçal Bravo de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), i Alexandre Ordinyana d'Endavant (OSAN). En l'acte polític els independentistes han posat emfasi en les retallades que s'estan pantint en matèria de drets socials i llibertats. Els independentistes han advertit contra la tendència recentralitzadora de l'estat espanyol en el context actual de crisi capitalista. Així els portantveus independentistes han assegurat que “en els propers anys dos projectes antagònics s'enfrontaran: les retallades nacionals o la conquesta de la independència. L'esquerra independentista lliurarà aquesta batalla perquè considerem un dret inalienable l'accés a la sobirania nacional. Això és volem poder decidir ací, i sense necessitat de demanar permís a cap poder foraster -ni a Madrid, ni a París, ni a Brussel·les-, sobre els aspectes que afecten a la població dels Països Catalans. ”

En acabant l'acte polític ha començat la manifestació nacional que ha sigut encapçalada per una banda de música composta per un centenar de membres de diferents societats d'arreu del país i que ha interpretat un ric repertori de sons de la terra entre els que destaquen les marxes mores. La pancarta inicial d'Acció Cultural del País Valencià duia com a lema Sí a TV3 i feia referència al tancament d'emissions d'aquesta cadena, l'única que emetia íntegrament en llengua pròpia al País Valencià. A la marxa s'ha adherit la immensa majoria de la societat civil valenciana que ha fet un crit unànim contra la corrupció, l'autoritarisme i pels drets lingüístics.

L'esquerra independentista ha participat de la mobilització amb el lema “Construïm la unitat popular construïm els Països Catalans” que feia referència a la necessitat d'articular una resposta social als atacs nacionals i socials que estan patint les classes populars arreu del país. El bloc de l'esquerra independentista ha congregat milers de pesones de totes les edats que no han deixat de cridar al llarg d'una marxa marcada per l'optimisme i la combativitat doncs no s'han deixat de cridar consignes per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. Una pancarta de pals signada per CAJEI i Maulets amb el lema "el jovent avancem cap a la unitat" ha acompanyat el bloc independentista, així com alttra d'Endavant (OSAN) que cridava a organitzar-se i lluitar per la independència i el socialisme. La manifestació ha recorregut el centre de València fins aplegar a les Torres de Serrans on hi ha hagut l'actuació musical del mític Lluís Llach.

Notícia treta de Kaos en la Red: http://www.kaosenlared.net/noticia/multitudinaria-manifestacio-valencia-per-diada-nacional



Més Països Catalans que mai: 100.000 persones es manifesten a València

Lluís Llach ha hagut d'actuar des d'un camió perquè l'Ajuntament no li ha permès la instal·lació d'un entarimat i la Diputació tampoc l'ha deixat actuar a la plaça de bous. Galeria de fotos

La manifestació de València ha reunit unes 100.000 persones, segons Acció Cultural del País Valencià, i ha estat la mobilització més multitudinària dels últims 25 d'abrils. Els valencians i valencians han respost així a la censura del Govern de Francisco Camps de TV3 i l'intent d'ofegament econòmic d'ACPV.

La part negativa de la mobilització han estat els intents de les institucions governades pel PP de dificultar l'acte final, amb l'actuació de Lluís Llach. Primer, l'organització havia demanat la plaça de bous per a l'actuació, però la Diputació va contestar negativament al·legant "problemes tècnics" i "la reforma de la plaça"; i després l'Ajuntament no ha permès la instal·lació d'un entarimat per a l'actuació, així que Llach s'ha vist obligat a actuar des d'un camió. Tot i això, la manifestació ha estat un èxit i ha millorat totes les expectatives, fins al punt que ha tingut dificultat per a iniciar el seu recorregut durant els primers 100 metres.

L'ampli suport de la convocatòria i la solidaritat mostrada amb els intents del Govern de Francisco Camps de censura i persecució política i econòmica, així com l'extraordinària resposta ciutadana, ha desbordat totes les previsions i ha deixat xicotet el carrer Guillem de Castro, ja que la manifestació enllaçava les dues Torres de Quart i Serrans amb una densitat altíssima i a més la gent omplia els carrers laterals. La participació de Carles Santos dirigint la Banda de Música de Bellreguard, l'actuació de Feliu Ventura i el parlament llegit per l'actriu Pepa López han completat el programa.

De la seva banda, l'esquerra independentista ha participat de la mobilització amb el lema "Construïm la unitat popular construïm els Països Catalans" que feia referència a la necessitat d'articular una resposta social als atacs nacionals i socials que estan patint les classes populars arreu del país. El bloc de l'esquerra independentista ha congregat milers de pesones de totes les edats que no han deixat de cridar consignes per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. La manifestació ha recorregut el centre de València fins aplegar a les Torres de Serrans on hi ha hagut l'actuació musical del mític Lluís Llach.
La mobilització ha estat precedida per un acte polític de l'esquerra independentista als jardins annexos a les Torres de Quart. El míting ha comptat amb parlaments d'Aina Tarrasó del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Gonçal Bravo de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), i Alexandre Ordinyana d'Endavant (OSAN). En l'acte polític els independentistes han posat èmfasi en les retallades que s'estan pntint en matèria de drets socials i llibertats. Els independentistes han advertit contra la tendència recentralitzadora de l'estat espanyol en el context actual de crisi capitalista. Així, els portaveus independentistes han assegurat que en els propers anys dos projectes antagònics s'enfrontaran les retallades nacionals o la conquesta de la independència.

Riuada d'estelades a Llíria

Les organitzacions juvenils de l'esquerra independentista han obert la jornada reivindicativa amb una marxa a Llíria. La capital del Camp del Túria ha viscut una combativa manifestació convocada per la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) i Maulets La mobilització ha acabat amb un concorregut acte polític que ha servit per escenificar els avanços en la unitat d'acció dels joves independentistes que han cridat contra el capitalisme i per la llibertat dels Països Catalans.

Notícia treta de Llibertat. cat: http://www.llibertat.cat/content/view/12532/1/

Galeria d´imatges:

http://www.flickr.com/photos/61864506@N06/5627561841/in/set-72157626392748911/

https://picasaweb.google.com/106282144881479344372/Manifestacio16DAbrilAValencia#

dimarts, 1 de març del 2011

Arriben un any més les jornades "Llengua i emoció" de Fraga


L'Institut d'Estudis del Baix Cinca organitza per segon any les jornades "Llengua i emoció" que se celebraran a Fraga els dies 5, 6 i 7 de març de 2011. La trobada es proposa recuperar el talent dels fragatins, segons remarca l'Institut, "aquells convilatans que mai es van encongir, tot i la sensació inicial d'impotència, quan les riuades deixaven inservibles els ponts del Cinca".

Les jornades comptaran amb presentacions de llibres i tractaran aspectes com llengua i creativitat, lingüística, l'experiència dels Tallers per la Llengua, etc. i comptarà amb la presència d'escriptors com Matthew Tree, filòlegs com Àngel Velasco, psicòlegs com Quim Gibert, poetes com Josep Borrell i lingüistes com Eva Monrós.

Programa: http://www.llibertat.cat/images/diptic.pdf

- Divendres, 5-3-11.
21:00: Sopar-presentació del llibre Removent consciències a càrrec dels coeditors Àngel Velasco, filòleg, i Quim Gibert, psicòleg.

- Dissabte, 6-3-11, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12).
10:00.- Obertura a càrrec de Pep Labat, president de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, IEBC.
10:15.- Ponència Llengua i creativitat. Sobre la comunicació, l'emoció i la bellesa a càrrec de Josep Borrell, poeta. Presentarà: Josep Maria Forné, president d'Òmnium Cultural de Ponent.
11:00.- Ponència Un esforç agradable: treballar per la llengua a càrrec d'Eva Monrós, lingüista. Presentarà: Fina Vilar.
11:45.- Descans
12:15.- Xerrada sobre L'experiència de Tallers per la Llengua a càrrec de Neus Arnan i Carles Palau, dinamitzadors de l'entitat.
13:00.- Ponència Vulnerabilitat, llengua i emoció a càrrec de Matthew Tree, escriptor. Presentarà: Susanna Barquin, escriptora.

Organitza: Institut d'Estudis del Baix Cinca: http://www.iebc.cat/
Amb la col·laboració del Casal Jaume I de Fraga i el suport d'Òmnium Cultural de Ponent i del Projecte d'Animació Cultural Jesús Moncada.

Programa complementari del cap de setmana:
Dissabte 6-3-11:
16:00: Cafè a càrrec del Casal Jaume I de Fraga.
17:00: Els arbres de Fraga, visita guiada a càrrec de Ramon Mesalles. Punt d'eixida: Rotonda del Sotet.
19:30: Actuació musical.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/12075/29/

diumenge, 20 de febrer del 2011

Neix Somescola.cat per donar suport al model d'immersió lingüística


Acció-reacció. Ens la fan, la fem pagar. Un extens grup d'entitats han format Somescola.cat [pàgina al Facebook], una plataforma que neix amb l'objectiu de coordinar totes aquelles persones, entitats i institucions que es comprometen a actuar de manera activa a favor d'una escola catalana i en contra de les sentències del Tribunal Suprem contra el model d'immersió lingüística.

Representants de 43 cíviques, culturals i de tot l'àmbit educatiu van presentar aquest dimecres a l'institut Verdaguer de Barcelona el projecte, que defensar una escola que no separi els infants i joves per la seva llengua d'origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

Somescola.cat sorgeix arran de les sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya àmpliament reconegut i aplaudit, tant aquí com a Europa, i qüestiona la metodologia d'immersió. Davant d'aquests atacs, s'han organitzat "per refermar el nostre suport a l'escola catalana i al model de cohesió social que aquesta representa", segons manifesten. Al gener, una gran nombre de representants del món immigrat va impulsar un manifest en el mateix sentit.

El grup d'entitats va presentar al seu torn la pàgina web www.somescola.cat, que canalitzarà tota la informació sobre la coordinadora i totes les accions que es realitzaran en suport al model educatiu actualment vigent, i que s'aniran presentant en els pròxims dies. El web també inclou diverses informacions sobre el marc legal actual i el manifest de la campanya, al qual es podran adherir totes aquelles entitats i particulars que ho desitgin. La plataforma fa una crida als centres educatius, les entitats i els particulars a adherir-se al manifest a través d'un formulari.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/11946/1/

divendres, 18 de febrer del 2011

L'estat espanyol aconsegueix apagar TV3 al País Valencià


El govern autonòmic del PP finalment s'ha sortit amb la seva i TV3 ha hagut de deixar d'emetre al País Valencià. Després de 26 anys d'emissions, finançades amb les aportacions de desenes de milers de valencians i valencianes, la modificació d'una normativa autonòmica per part del govern de Francisco Camps amenaçava d'ofegar Acció Cultural del País Valencià -l'entitat propietària dels repetidors- amb una allau de multes, a raó de 60.000 euros cada quinze dies. A banda d'aquesta amenaça, l'entitat està obligada a pagar abans del 20 de març una multa de 600.000 euros. Paradoxalment, la mateixa xifra però en signatures foren recollides per la iniciativa Televisió sense Fronteres reclamant una llei que garantís la recepció dels canals en català arreu dels Països Catalans. La resposta del govern espanyol fou negar-se ni tan sols a debatre-la. El tancament de TV3 al País Valencià ha esdevingut una història amb culpabilitats repartides al llarg de l'espectre polític. Des de l'ultraespanyolisme del PP fins a la responsabilitat dels exministres d'indústria espanyols José Montilla i Joan Clos, passant pel menysteniment amb què CiU ha tractat l'abast nacional de la televisió pública i el menyspreu de Zapatero als 600.000 signants.

L'ofensiva de l'espanyolisme contra una televisió pública en llengua pròpia ha causat indignació i reaccions immediates a diversos nivells. Així, les xarxes socials s'han omplert ràpidament de comentaris sobre aquests temes i diversos mitjans digitals hem decidit "apagar" les nostres webs com a senyal de protesta. Mentrestant, sorgeixen diverses iniciatives de protesta de les quals procurarem anar informant.

Notícia treta de l´Accent: http://www.laccent.cat/

diumenge, 23 de gener del 2011

5a edició de la Setmana per la Llengua a la Catalunya Nord

D'aquí a tres setmanes, entre el 12 i el 19 de febrer, tindrà lloc la 5a edició de la Setmana per la Llengua a la Catalunya Nord. A més a més de la presentació del cartell d'enguany, el passat dissabte 15 de gener, davant del Castellet, es va fer una presentació oficial del Col·lectiu Joan Pau Giné.

Com molt bé recull el web del Col·lectiu en l'apartat de la presentació, es tracta d'una associació de músics que dóna suport a les bandes de Catalunya Nord i es preocupa per estimular la creació en català.

Darrera títols com L'allioli, Toca la guitarra, L'emigrant, Les minyones de Tuïr o El petit tren groc entre molts d'altres hi podem distingir veus i estils molt diferents que comparteixen un punt en comú, la llengua catalana, a més de la passió per la música.

Una bona ocasió per escoltar algunes d'aquestes veus en directes va tenir lloc el passat 16 de novembre al Cinema Castillet de Perpinyà, just abans del documental “Benvinguts a Catalunya Nord”; el proper mes de febrer, els dies 18 i 19, el Col·lectiu durà a terme concerts dels diferents grups a “La Fàbrica”, que es troba a Illa de Tet (Conflent) i el 23 d'abril també els trobarem a CAM Bernades, a Santa Perpètua de Mogoda.

Un col·lectiu de músics per la llengua a Catalunya Nord

A Catalunya Nord, l’evolució de la cançó en català semblava parada des de la Nova Cançó, en els anys 70. Amb la constatació d’una situació de “mort clínica” d’una cançó catalana folkloritzada i menyspreada entre el públic habitual i els organitzadors de concerts, uns quants músics van decidir crear un col·lectiu, arran de la Setmana per la Llengua 2010. Aquest col·lectiu vol promoure la llengua i inspirar-se dels grups festius de la resta dels Països Catalans que també es van organitzar en col·lectius. Es va anomenar “Col·lectiu Joan Pau Giné” per recordar i perpetuar la paraula ben rossellonesa, a la vegada universal i humanista, del cantautor de Bages.

En poc mesos, el projecte va triomfar, obrint-se a tots els músics nord-catalans. Majoritàriament no parlaven i no gosaven cantar en català però, com tots els catalans del Nord, tenien la “catalanitat” marcada al cor. La proposta del Col·lectiu va ser l’espurna per revifar el desig de reivindicar la seva diferència. Ara, volen fer córrer la veu en tot el món per cridar ben fort que sem pas mort. Avui, ja són una trentena de grups de renom, acostumat a actuar en els escenaris locals i més enllà de les Alberes i de les Corberes : Llamp te Frigui, AOC, Bea, Tekameli, P18 Live Machine, Samir, Lili Baba, Ben Gross, Alexandre Guerrero, Blues de Picolat, 100 Grammes de Têtes, Sabor de Perpinyà, etc.

Es important de posar en relleu la diversitat lingüística i el mestissatge cultural d’aquest col.lectiu. Reivindica una cultura catalana oberta al món, amb músics originaris de Sicília, Kabilia, Nàpols, Bretanya, Anglaterra, Haitià, etc. La diversitat musical també és una originalitat d’aquest col·lectiu amb grups de reggae, salsa, opera, ska, a cappella, blues, rap, hardcore, rumba catalana, electro latino, etc. El projecte musical de qualitat que presenta el Col·lectiu posa en evidencia que els nous vinguts permeten a la nostra cultura d’evolucionar i de renovar-se. Es el cas de totes les cultures vives.

Cal donar les gràcies a en Samir Mouhoubi que va gravar la meitat de les cançons dels dos primers CDs del Col·lectiu, a casa d’en Ramon Faura (coordinador del Col·lectiu, de la Setmana per la Llengua i president dels Angelets de la Terra). Samir és d’origen berber i s’identifica molt a les reivindicacions dels catalanes. Per aquest raó va voler interpretar « L’Estaca » (CD1), en berber i en català, i « Els Segadors » (CD2).

Subratllem que Sabor de Perpinyà (grup gitano de salsa) va enregistrar per primera vegada una cançó en català (la seva llengua materna), quan els « professionals de la cultura locals » no les havien motivat mai a fer-ho.

Tom Darnal, membre del Col·lectiu i ex membre de la Mano Negra, d’origen parisenca, va tenir un interès per la llengua a traves de la seva filla que va ser alumna de la Bressola. Chris the Cat, originari d’Occitania, va ser iniciat a la pronunciació en català per en Christian Martinez, director del Col·legi Conte Guifré, i per la seva filla, igualment alumna de la Bressola. La transmissió sembla ser capgirada, tal com la identitat, en un petit territori oblidat tan pels francesos que ens consideren gairebé com “espanyols”, com pels catalans del Sud que ens consideren sovint com “gavatxos”. Ja veurem si els nostres músics tindran més reconeixement.


Notícia treta de llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/11646/29/

dissabte, 8 de gener del 2011

Poesia guanyadora del 3r concurs literari la Fàbrica Zero

29 – S

En la fosca hi ha qui agita, s'auto-organitza,
trenca l'engranatge i no recula. Dóna sentit ple
al SABOTATGE en la història d'aquest dia que comença:
la gent avança, directa com la persiana cap al terra
que fa un cop i xapa.
Es segellen les fonts del dolor,
l'espoli i l'explotació i es beu
de la solidaritat dels barris.
Seguim els preceptes de: medició, valoració,
càlcul, comparació i resposta. Desafiants, totes cap al centre,
fins les entranyes de la bèstia,
que vam saber llegir, malgrat la repressió dels que
volent-nos prendre tot, només van endur-se el formiguer.
Sents les sirenes?!
Les furgones passen fullades davant l'incontrolable,
desorientades, giren les rodes que els punxarem la propera vegada,
i s'arrossega un contenidor a la cantonada i se li pren flama. Sí,
s'ha trencat la pau social, però és que ja tocava...
I això només és un dia de revolta, una petita victòria en un dia de vaga general.
I tu ara em dibuixes el perfil d'una ciutat incendiada,
columnes de fum fins a l'alba,
era o no era això,
Rosa de Foc,
­la llibertat, de matinada?!

Orsi (Carla Martín Salas)

Prosa guanyadora del 3r concurs literari la Fàbrica Zero

ETERI

Passejo pels carrers desèrtics de la ciutat. A primera hora de la tarda d'aquesta
canícula especialment tòrrida ni una ànima intensament agosarada s'avé a explorar les
cantonades encuriosida per les possibles aventures que hi puguin restar expectants
per llançar-se a algú que les vulgui acollir en el seu si i, així, desterrar la monotonia de
l'anar passant i fent via i embutxacar-se un grapadet d'il·lusions que com els
deliciosos caramels arrodonits de menta es van assaborint fins que es volatilitzen a
causa de la seva essència efímera. Les gotes de suor em regalimen coll avall i de tant
en tant hi deixo lliscar un dit per tastar-ne la seva salabró, que és la que duc
empresonada dins la meva carcassa i que pugna per alliberar-se-me'n i barrejar-se
amb l'oxigen de l'atmosfera per poder convertir-se en plugim dolç sobre la mar en una
matinada grisenca i gelada abans que les barques surin per cercar l'aliment dels
famolencs depredadors humans.
Camino sense aturar-me, no em cal fer-ho ni davant l'homenet vermell, doncs ni tan
sols els cavalls de ferro gosen esbravar-se en aquesta tarda que tot ho fa irrespirable
amb el seu alè exageradament bullent.
Camino fent ziga-zagues pels carrers amples de les principals vies de la ciutat, sense
parar esment en donar un sentit a les meves passes que faci sentir-les útils en la seva
funcionalitat. Noto el menyspreu sota la sola de la xancla de goma negra que,
miraculosament, no es desfà: deu estar fabricada amb material igni.
El silenci té un to feixuc i per això els lòbuls de les orelles se'm belluguen endavant i
endarrere quan a través d'una porta oberta surt a refrescar-me la desesperació en
clau de sol – o vés a saber en quin coi de clau- que fuig de la gola ronca de la Janis
Joplin. Malaurada, hauria d'haver-hi afegit. M'assec a l'esglaó de la vorera davant la
porta mateix i deixo que els esgarips de la Janis m'esgarrapin l'ànima ...
summertime ...


Torno en mi. Els ulls, clucs encara, es fereixen per la lluentor amb que el Sol orna les
llambordes. Me n'adono que la porta, davant la qual sec, ara resta del tot tancada. Em
poso dempeus i segueixo el meu vagareig cap a la incerta meta. Les meves petjades
emprenten l'aire amb la seva sonoritat, encara a ritme de la guitarra summertimiana
que m'ha induït l'estat de sopor del qual lluito en va per desempellagar-me'n. Arribo a
una plaça rodona d'aquelles en les quals els cotxes van donant-hi voltes i més voltes
fins que esbrinen per quin dels camins que l'envolten han de girar per arribar al seu
destí. Quina sort! Si jo pugués tan sols intuir per quin dels caminois m'he d'endinsar
per no arribar a cap lloc.
Rodejo la plaça per la vorera i em sento de nou infant, amb la boca riallera, damunt els
cavallets de la fira ... girajonsant, girajonsant ... Ara, amb les mans abatent l'aire
inexistent, sento la veu grossa del meu pare que em va dient cada cop que el meu
cavallet blanc de cua negra passa pel seu davant: “Adéu, adéu ... Compte amb les
regnes ...” i veig la seva mà enorme, de dits com branques protectores d'un arbre nu,
gesticulant, acompanyant la salutació verbal de comiat amb veu alegra ... “Adéu,
Adéu ... Compte amb ...”


He deixat el cos aparcat damunt el cavallet. Continua el seu etern giravoltar entorn
del cercle tancat, i no s'oblida ni un sol cop de gesticular amb la mà un adéu al pare,
que sap no és un adéu per sempre ...
La meva ment continua el seu passeig conurbació enllà ... voleia sobre les misèries
físiques de la gent reflectides en el paisatge dessolador que configuren els solars
sense edificar, embafats d'escombraries de tota mena, entre les quals, els gats en zel
cantonegen el seu miol queixós tot desitjant fer sort amb la femella més formosa
d'aquell barri obrer que tant si plou o fa sol, sempre és ornat amb una densa capa de
pols invisible pul·luladora dels aires i feridora de les entranyes dels éssers que hi
malviuen.
La gateta maula més cobejada d'aquells carrers, per fi ha fet la seva tria, no sense
haver deixat abans prou marge de temps perquè els quatre o cinc gats que
competeixen per ella hagin sortit de l'espectacular duel amb una mossegada a l'orella
l'un; una esgarrinxada sota l'ull esquerra, l'altre; una coixesa passatgera deguda a una
mala caiguda, un tercer; ... etc... La nívia gateta jovenassa encara -tot i haver parit ja
quatre vegades- es contoneja amb els esbelts bigotis ben enlairats davant el pèlroig
borni i més escarransit de tota aquella feram ... Els altres, amb la cua entre cames,
opten per retirar-se i provar sort en un solar que queda a dues cantonades ... No els hi
estranya que d'entre tots ells, la provocativa gateta hagi escollit el més escanyolit i
famèlic mascle: era l'únic que li faltava per tastar-ne'n les mels que d'aquí a poc
donaran el seu fruit amb la vinguda al món de sis cadellets rogencs que destacaran
enmig de la grisor dels edificis i solars empolsinats ... Només sobreviuran els més
forts i espavilats.


Voleio, estenc les ales que no tinc i suro per sobre els vapors de cotofluix que broden
ombres damunt les muntanyes, els camps llaurats, les pinedes vora mar, els edificis
amorfes que ambicionen gratar el cel …
Veig la meva matèria que a poc a poc per fora, però de pressa en els seus interiors, va
convertint-se en allò que ja era …. les molècules festegen vora els gats que ensumen la
massa que de mica en mica esdevé carn pútrida … n'hi emanen gasos i els cucs malden
per continuar la vida que han obtingut de la mort. Un matalàs amb el ventre
esbotzinat, vomitant espuma negra que qui-sap-lo havia estat dins les entranyes que
l'embolcallaven, groga i esponjosa, acull la massa inerme com aital darrer úter que es
compadeix del desaixoplugat ... l'acull ...


Summertime ..., na, na, na ... Aquell moment n'era un ... si ... l'era ...na, na, na .... la
cervesa fresca que engolíem en qualsevol terrassa aquells estius de xafagor intensa i
asfixiant, mentre parlàvem de coses transcendentals i fumàvem cigarretes amb mala
consciència, n'era un altre ... summertime ... na, na, na ...
La mà de la tieta nonagenària entre les meves, sentint les seves venes tendres encara
i ensortides, moradenques ... els petons sorollosos que li engaltava ... el fer veure que li
escoltava les històries repetides al llarg dels anys ... n'era un altre... summertime ...
na, na,na
Aquella abraçada, que de tant estrènyer feia mal, amb l'amic que ho és per sempre,
també l'era ...
I el silenci mirant uns ulls -que a mi no em diuen res- però que els altres diuen que sí,
que tots els ulls parlen ... n'era un altre ... summertime ... na, na, na
I així podríem continuar eternament ... si és que l'eternitat és ... summertime ... na, na,
na ...


L'estrident sirena provoca ganyotes de malestar òtic als vianants ... perquè tanta
pressa? ...
Els gats -un cop passada la curiositat de la novetat, jeuen allunyats del cos, tot
llepant-se la pell fins a deixar-la ben llustrosa. Flexionen els seus cossos elàstics,
estirant les cames de darrere i apujant el tors ... caminen gronxant la seva carn magra
... però viva ... vida, vida, vida ... Vés a saber, malgrat el que diguin aquells que ho saben
tot, si aquests herois solitaris de solars empolsinats i teulades florides per la humitat
tenen consciència de ser el què són ... vés a saber ...miau, miau, miau ...
Curiosos, fugiu d'aquí ... torneu als vostres quefers monótons. No disfruteu amb la
misèria aliena que us consola de la vostra fastigosa existència ... Entorneu-vos al lloc
que us correspon ... Només hi vull els gats ... miau, miau, miau
Vergonya, avui els paràsits hauran tingut quelcom a explicar al redós de la taula
parada per sopar ... i no hauran restat -per uns segons- tant concentrats escoltant les
llefiscoses desgràcies a través de la pantalla, ara en tenen una que poden tocar, olorar
... fins i tot jutjar ...Aquesta és de veritat perquè l'han vist amb els seus propis ulls,
en directe ... sense pantalles enmig que parepetin realitat de ficció.
Fantasmes ... en vida ... malaguanyats esforços per parir-los ... fantasmes sense
cadenes que arrossegar ... Les duen enganxades en la consciència que les baules menen
cap a la superficialitat còmoda de la que no han volgut eixir per pura mandra nascuda
de l'egoisme malentès ...
Cossos formosos que puden a buit ... a no res ... que deixen anar la flaire de l'aroma del
lloc d'on venim i al qual anem anant ....


I quines ganes de riure em vénen ... miau, miau, miau ...
Penso en com d'absurd fem que sigui això que en diem viure ... miau, miau, miau ... Què
ens pensem que som eterns, potser? Però si ens passem mitja vida -o tres quarts i
tot- patint per aconseguir objectius que ens reportaran profit dins un període molt
curt de temps ... objectius que se simplifiquen en l'obtenció de benestar material ... La
idea del diner ... No ho veuen que és pura il·lusió creada pels titellaires ... Els gats
continuen fent la seva ...ara és l'hora d'espolsar-se la mandra i anar a fer un tomb per
la barriada ... Ospa! si no duen a sobre la cartera ... dring, dring, dring ... el no so de la
morralla sí que tintineja dins les nostres butxaques ... dring, dring, dring ...
I quantes pantalles ... i que planes i que boniques ...
I com et va? Bé? Me n'alegro. I on viatges aquestes vacances? Es que ja no sé on anar,
he estat arreu ...
I quines sabates més bufones, si fins i tot semblen còmodes. Caram, amb la marca ...
Miau ... bellugant la cueta els cadellets pèlroigs s'aferren a la panxa de la mare, amb
els peuets l'hi apreten perquè brolli la llet dels mugrons a la seva gola assedegada ...
N'hi ha per a tots, de moment ... miau, miau, miau


La gèlida cambra funerària rep el tros de carn per desar-lo dins una nevera
horitzontal ... que el conservarà fins a la incineració ... però primer el burxaran per
descobrir què li ha provocat el deixar d'alenar ...


Plou, plou sobre la trista conurbació. Els obrers ixen de sons petits habitacles amb la
cigarreta entre els llavis i el paraigua estès ... o qui no en vol dur, amb gorra i les mans
a les butxaques del gec, ben enfonsades ... a punt d'estripar el folre interior i
alliberar-hi ... els dits.
Són quarts de set del matí ... i els gats famolencs ja han caçat algun ratolí després
d'haver-se'ls-hi escapolit aquell suculent ocellet que saltironejava dins el bassal ... la
mare l'ha cridat a temps, però, i l'innocent pardalet ha volat cap a l'arbre desfullat
tot deixant els pobres gats ben embadocats ... però després de la decepció han tornat
a la lluita ... a la vida ... a la sobreviurevida ....


Estàtic, res no passa, és la mateixa hora perquè el futur ha deixat d'existir per a mi.
Sóc un munt de guspires invisibles que voleien en l'eteri. Algú em pensa i tu llegeixes
el que inventa.
El silenci no existeix. El temps mai ha estat i, per tant, ara tampoc és, tot i que
llegeixes mai i ara ... Tu no ets qui penses que ets ...tens una imatge subjectiva de la
teva mare ...
El quadre que tu i aquell altre mirificàveu aquella tarda al museu, us provocava
sensacions diferents ... les dues autèntiques i vàlides ... A ell el tranquilitzava aquell
rellotge que anava desfent-se ... a tu et martellejava l'ànima, angoixant-te pel que
podria succeir demà sense que ho poguessis controlar ...


Els gats no dormen ... miau, miau, miau ... ells són els prínceps destronats de la nit ...
vagaregen pels carrers ... ara en són els amos absoluts ... Les seves petxades
encoixinades són tendres com el pa de pessic ... que diuen no és va idear a Vic, sinó
a .... ah, ah, ah ...!!!
La mare nívia s'atura i s'amaga sota un cotxe mal aparcat damunt la vorera ... la
silueta -d'una dona, potser?- que camina pel mig de la carretera asfaltada fent zigazagues
l'espanta ... De sobte -la dona?- s'atura i inclina l'esquena cap al terra,
dibuixant un angle recte amb el seu cos, bada la boca i vomita en forma de bolus
alimentici i bilis, tota la ràbia acumulada durant anys i panys d'aguantar,
resignadament el ser pagada per la força del seu treball un preu gens equitatiu als
guanys que el producte de la seva feina aporten a qui la mana feixos de pistrings que
el fan a ell cada dia molt més ric i a ella cada segon que passa més amarg de suportar
l'existència forçada. Cova de lladres!!


Veig les espurnes rabioses surar en l'invisible eter. Un garbuix de ràbies, alegries,
tristeses, il·lusions, esperances, desolacions, complexes de culpa, excitacions ...
s'uneixen en una orgia momentània per separar-se seguidament i anar a poblar les
ments d'existències que habiten en els cossos engruixidors del cens del suburbi que
no acaba d'encaixar en la geografia física on, com una pròtesi tarada, provoca
butllofes a punt d'esclatar-los l'aigua pusosa per escampar el seu escoïment arreu de
les ànimes malferides però vives en el seu sentir emocional quan s'escauen els
diferents esdeveniments que les somouen ... per bé ... per mal ... per gaudir ... per patir
...
Important, doncs, recordar: allò n'era un ... na, na, na ...


Noto que vaig no sent. Alguns dels gatets pèlroigs també van deixant de ser ... Els
seus cossets magres resten extenuats vora la mare que s'esmerça per retre-lis un
darrer acte d'amor amb les llepades tendres i polides amb que acarona tot i cadascun
dels flocs de pèl brillant com flama viva que ornen les carcasses de ninotet de peluix
dels cadellets ... que eren ... van ser un temps ... i ara ja no hi són.


No sento recança ... Amb l'última espurna d'enteniment encara puc copsar un darrer
pensament: S'inventaran un munt de màquines que faran multituds d'inimaginables
tasques que meravellaran els que hi siguin per conèixer-ho; succeiran cadenes de
desgràcies i benaurances que estalsinaran als més descreguts; els humans -potsergaudiran
d'ales pròpies i volaran al seu lliure albir ... naixeran i moriran milions
d'existències: humanes, animals, vegetals ... orgànics – minerals ... inorgànics ...
i jo ja no ho sabré
Malgrat tot, sempre hi continuaran havent-hi principis i finals ..... o no


Els miau-miaus petitonets, petitonets van deixant de ser-ho. Bon senyal ... gaudeixen
de prou aliment per anar fent-se vells ... me n'enric, me n'enric, me n'enric ... na, na,
na ...
La mare els fita atentament quan s'arrosseguen pel polsós sòl del solar tot fent veure
que es mosseguen i esgarrapen ... ai ... esgarrapar ... i l'ànima amb aquell na, na, na
janisjoplià. La responsable mare gata sap -perquè és sàvia per naturalesa- que aquests
dos que han sobreviscut seran els darrers de la seva saga. Ambdós són mascles, sap la
feina que faran ... La gata (maula?) cada cop resta més del seu temps sense fer res
(d'utilitat?). Panxa enlaire, quan els fills dormen -tan acostats l'un de l'altre que
semblen un cabdell de llana carbassa- i no la veuen, es deixa acaronar per la tibior de
l'astre Sol, quan aquest es digna a fer acte de presència obrint-se pas entre les
partícules cancerígenes que floten en l'espai contaminat pels invisibles -no semprevapors
escopits per les fàbriques conurbanes on els autosatisfets assalariats
acotxats-dobleresidenciats-entelevisats-internetitzats-viatjats ... malden per
protegir els seus estatus de possibles conseqüències de gestes revolucionàries que de
tant en tant proven de reviscolar tot reclamant DRETS ... miau! drets ... igualtat,
solidaritat, justícia, fraternitat ... oi? però que coi va passar amb aquella revolució
d'allà dalt? ... Ai els gavatxets, com són, com actuen, avui dia ... Estan millor que els
pobladors d'aquest país colonitzat per l'innombrable enemic, o què? Quanta, quanta
revolució ... al Nord, al Sud, a l'Est, a l'Oest ...perquè els fillets dels ben-mal pagats
OBRERS frueixin llegint-ne els fets recollits en llibres de solapa barata ben
assegudets en els còmodes seients de plàstic dels ràpids i moderns metros ... caríssim,
el transport!! amb el que els amos procuren fornir els sempre malcontents
treballadors ... ai, Senyor! Si és que quan més els hi dones, més en volen ... ai, ai, ai!
Miau! Na, na, na ... Evadim-nos amb els incomprensibles esgarips queixosos de la
malaurada (ara sí) Janis ...
Baula darrere baula ... una idea incompleta n'inicia una altra ... perdem el fil, ens
n'anem d'un tema a l'altre ... i així potser un dia ens n'adonem que res valia la pena
tant com aquell na, na, na ... Cadascú té els seus na, na, na ... i sí, aquella tarda
terriblement xafogosa n'era un: el solitari carrer fumejant vapor de les calentes
llambordes ... el veig ... és allà assegut a l'esglaó de la vorera davant una porta
oberta ...closos els ulls ... escolta les notes, la veu de caçalla que malda per alliberar-se
de la gola de la Japlin... suplicant vés a saber què ... Mai ho sabrà i millor així, no fora
que es perdés l'encant decebut per la intranscendental realitat que se li podria
-potser- revelar ... Quin moment, aquell! DEU! Déu, qui coi et va idear; per què no ets?
Seria millor si fóssis!? Es clar que no, un creador dirigint milions i milions de creats!
Però si ja ho fan... Ells són el Déu. I mentre existeixin els ells i els naltros ...
Els naltros, quan ens pensem que ja no podem més i estem a punt de defallir, ens
arrapapem als nostres somnis, als nostres moments de glòria, als nostres caramels de
menta que de tant en tant fugen pels esparrecs dels gecs ... però sempre tindrem
l'oportunitat de fer-nos amb un altre grapadet novell de dolces llaminadures que
aferrarem dins els closos punys ben alçats i aquest cop abans no se'ns tornin a
escapolir de les butxaques que ornen els nostres somnis i els nostres moments de
realitat ...en guardarem els embolcalls i arribat el moment -que va arribant ja- els hi
llançarem als que hauran quedat arrecerats, als que hauran quedat nusos també
físicament, els que tot fent mal us del seu poder, de la seva bona sort hauran estat
derrotats per la majoria que formen els desheretats de la terra, del planeta TERRA ...
na, na, na ...
la gata nívia passeja amb un cadellet a cada costat pel bell mig del carrer
sense cotxes ... Els bigotis de tots tres ben alts a punt de detectar el viarany que els
ha de guiar a la VIDA, vida, vida ...


Violant Atarca (Pili Serra Pasqual)
Gener 2010

Accèssit 3r concurs literari la Fàbrica Zero

PAQUITA

Torturada pel record, escric aquestes línies per alliberar aquesta culpa que em turmenta…

Es deia Paquita… o potser encara es diu Paquita, no ho sé.
Treballava amb mi a la fàbrica. D'això ja fa gairebé dos anys.
Era una dona d’uns cinquanta anys de caràcter agradable; no massa agraciada; sempre ben arreglada; d'escassos estudis; treballadora des dels setze anys; amb un somriure ple de simpatia; de veu fluixa i timbre infantil; sempre complaent.
A la sala de producció érem una trentena de treballadores. Caps de línia i finals de línia. La feina pesada: carregar les caixes de producte acabat damunt els palets; reposar les bobines que s’anaven consumint constantment; moure els materials; netejar les peces de la màquina; era i encara és una feina del final de línia.
Els crits, poques vegades justificats, plovien a cada instant damunt aquestes companyes menys afavorides.
El nostre encarregat era la personificació de la crueltat. Totes el patíem però les operaries més dòcils s’emportaven la pitjor part i la Paquita, aguantava tot sense dir res. Amb el pas del temps, el seu somriure es va anar esborrant paulatinament per deixar un rostre inexpressiu, perdut.
Quan arribàvem pel matí, l’encarregat ens repartia la feina. Si sospitava qualsevol debilitat en alguna de nosaltres, ens enviava a treballar a un lloc on la feblesa es transformava en patiment; un patiment que durava vuit hores a la fàbrica; un patiment que sortia amb nosaltres i ens acompanyava a casa; un patiment que fins i tot tenia el seu lloc als nostres malsons.

I si alguna feia qualsevol equivocació, ni que fos una banalitat, la por es feia palesa, de cop, a tota la sala. Recordo l’encarregat, el cap de producció, el Director… Era una situació tan terrible, que encara que jo no hi estigués implicada, no volia sentir els crits que rebotaven a totes les parets i entraven al cervell fent-me sentir culpable d’una cosa que res tenia a veure amb mi.
La culpa d’una es feia extensible a totes.
Allò si que era terrible. Si ara li digués a algú que encara no fa dos anys que això passava, no s’ho creuria. A l’empresa continuen estant els mateixos, però ja no es treballa així. Les coses han canviat. Ara tenim un comitè d’empresa, s’han recol·locat els comandaments i participem a la gestió de la feina.
Però malgrat tots els canvis que hi han hagut, no deixo de recordar aquell dia...
Al llarg del 2008, la Paquita va anar deixant de ser la Paquita i nosaltres, les caps de línia, ja ni tan sols la teníem en compte.
Aquell dia, l’encarregat es va fixar en ella i la va enviar a treballar a la meva línia. Quan la Paquita va arribar, no va dir res, ni tan sols el “bon dia” que no sempre obtenia resposta. Vaig posar la màquina en marxa i a la poca estona es va presentar l’encarregat per pujar-me la velocitat per damunt del que era habitual, conscient de qui ho patiria.
La Paquita, al final de línia, corria literalment per tal de donar abast a les necessitats de la màquina. Tots la vèiem anar amunt i avall sense descans; però ens donava igual: Que pateixi!, pensava, jo ja havia patit prou abans de ser promoguda i, a més, ella no valia res com a treballadora; amb cinquanta


anys i encara era operaria de final de línia... les noies joves eren molt millors que ella; tant de bò en tingués alguna a la meva línia i s'emportessin la Paquita.
A mesura que el temps passava, el cansament va anar guanyant-la, consumint les seves forces. Primer li va caure un grapat de caixes que havia de reposar al carregador de caixes, escampant-se totes per terra. Era com si li hagués caigut una baralla de cartes gegants. Li vaig fer tants crits com caixes esteses hi havien. Ella estava trasbalsada i ho recollia tot frenèticament, mentre l’angoixa l’anava torturant per dins. Malgrat saber-ho, no vaig parar la màquina per res, mentre veia com se li acumulaven les unitats acabades una damunt l’altra, i una més i una més, gairebé obturant la sortida de la màquina. Una hora d’asfíxia, dues hores més... crits per aquí, crits per allà, crits de l’encarregat... i tots els crits amb el seu nom: Paquita!
La gota que va vessar el got va ser quan la màquina es va quedar sense accessoris al carregador i es va aturar. Vaig clavar una mirada carregada d’odi al que quedava de la Paquita. La vaig escridassar amb més força que mai per tal que l’encarregat sentís que res del que allí passava era culpa meva. Així deixava clar qui era la culpable i de pas li demostrava que em preocupava per la producció del dia.
La Paquita va reaccionar. Va agafar un grapat d’accessoris i va córrer cap al carregador parlant amb si mateixa, encara que no podia entendre el que deia. Quan va arribar al carregador no va deixar els accessoris; va continuar corrent al voltant de la línia una i altra vegada, amb els accessoris a la mà.


A poc a poc, la gent de la sala es va anar adonant del que passava. Ràpidament va venir l’encarregat i la va aturar plantant-se davant agafant-la dels braços. Ella continuava parlant sense sentit; la seva mirada estava perduda. Les operaries de les altres línies es van acostar per intentar ajudar. Poca estona després va arribar el cap de producció. La Paquita no s’assemblava per a res a una persona normal. Va venir la infermera de l’empresa i plegades la vàrem portar al servei mèdic.
A la sala, totes les màquines estaven aturades.
A l’arribar al servei mèdic, i per tal que la infermera li fes el reconeixement, vaig treure la casaca a la Paquita, tot i que ella no ho volia fer. Ens vam quedar glaçades. L’esquena i el tors de la Paquita eren tan plens de blaus que era difícil veure un pam de pell rosada. Com podia haver passat una cosa així?
Li vàrem preguntar com s’ho havia fet, però res del que ens deia tenia lògica fins que vàrem voler trucar al seu marit perquè vingués a recollir-la. Llavors, ens va suplicar que no el truquéssim. La seva mirada era molt diferent a aquella mirada perduda d’abans; era ben viva; de foc; era una mirada posseïda per la por.
Ara tot estava ben clar. Ella sempre ho va saber ocultar darrera del seu somriure.
Massa sovint les aparences ens deixen cecs.
La infermera va avisar a recursos humans i jo vaig haver de tornar a la meva màquina. Aquell va ser l’últim dia que vaig veure la Paquita.


Dies més tard, es va dir que ja no treballava a l’empresa. Recursos humans li havia aconsellat que el millor per ella era deixar el treball i tenir temps per resoldre els seus problemes; la part econòmica li quedaria resolta per la indemnització i l’atur que cobraria.
Ningú va tenir mai en compte a la Paquita. Jo vaig em deixar portar per les consignes dels directors i de l’encarregat, fins oblidar totalment que estava treballant al cantó d'una persona.
Vaig convertir en un infern l’únic espai on estava lliure dels maltractaments que rebia del seu marit.
Aquella experiència em va fer obrir els ulls a la realitat i vaig entendre que:
El món real, el que toco, està fet per persones, no per conceptes empresarials i les persones són el valor més elevat que existeix.
La llei del més fort és pròpia d’un temps primitiu, mentre que l’humanisme és la llei que ens fa a tots més forts.
Així guio ara el meu camí.

-Clara de la Vila- (Hans Wilshunsen Baró)