diumenge, 23 de gener del 2011

5a edició de la Setmana per la Llengua a la Catalunya Nord

D'aquí a tres setmanes, entre el 12 i el 19 de febrer, tindrà lloc la 5a edició de la Setmana per la Llengua a la Catalunya Nord. A més a més de la presentació del cartell d'enguany, el passat dissabte 15 de gener, davant del Castellet, es va fer una presentació oficial del Col·lectiu Joan Pau Giné.

Com molt bé recull el web del Col·lectiu en l'apartat de la presentació, es tracta d'una associació de músics que dóna suport a les bandes de Catalunya Nord i es preocupa per estimular la creació en català.

Darrera títols com L'allioli, Toca la guitarra, L'emigrant, Les minyones de Tuïr o El petit tren groc entre molts d'altres hi podem distingir veus i estils molt diferents que comparteixen un punt en comú, la llengua catalana, a més de la passió per la música.

Una bona ocasió per escoltar algunes d'aquestes veus en directes va tenir lloc el passat 16 de novembre al Cinema Castillet de Perpinyà, just abans del documental “Benvinguts a Catalunya Nord”; el proper mes de febrer, els dies 18 i 19, el Col·lectiu durà a terme concerts dels diferents grups a “La Fàbrica”, que es troba a Illa de Tet (Conflent) i el 23 d'abril també els trobarem a CAM Bernades, a Santa Perpètua de Mogoda.

Un col·lectiu de músics per la llengua a Catalunya Nord

A Catalunya Nord, l’evolució de la cançó en català semblava parada des de la Nova Cançó, en els anys 70. Amb la constatació d’una situació de “mort clínica” d’una cançó catalana folkloritzada i menyspreada entre el públic habitual i els organitzadors de concerts, uns quants músics van decidir crear un col·lectiu, arran de la Setmana per la Llengua 2010. Aquest col·lectiu vol promoure la llengua i inspirar-se dels grups festius de la resta dels Països Catalans que també es van organitzar en col·lectius. Es va anomenar “Col·lectiu Joan Pau Giné” per recordar i perpetuar la paraula ben rossellonesa, a la vegada universal i humanista, del cantautor de Bages.

En poc mesos, el projecte va triomfar, obrint-se a tots els músics nord-catalans. Majoritàriament no parlaven i no gosaven cantar en català però, com tots els catalans del Nord, tenien la “catalanitat” marcada al cor. La proposta del Col·lectiu va ser l’espurna per revifar el desig de reivindicar la seva diferència. Ara, volen fer córrer la veu en tot el món per cridar ben fort que sem pas mort. Avui, ja són una trentena de grups de renom, acostumat a actuar en els escenaris locals i més enllà de les Alberes i de les Corberes : Llamp te Frigui, AOC, Bea, Tekameli, P18 Live Machine, Samir, Lili Baba, Ben Gross, Alexandre Guerrero, Blues de Picolat, 100 Grammes de Têtes, Sabor de Perpinyà, etc.

Es important de posar en relleu la diversitat lingüística i el mestissatge cultural d’aquest col.lectiu. Reivindica una cultura catalana oberta al món, amb músics originaris de Sicília, Kabilia, Nàpols, Bretanya, Anglaterra, Haitià, etc. La diversitat musical també és una originalitat d’aquest col·lectiu amb grups de reggae, salsa, opera, ska, a cappella, blues, rap, hardcore, rumba catalana, electro latino, etc. El projecte musical de qualitat que presenta el Col·lectiu posa en evidencia que els nous vinguts permeten a la nostra cultura d’evolucionar i de renovar-se. Es el cas de totes les cultures vives.

Cal donar les gràcies a en Samir Mouhoubi que va gravar la meitat de les cançons dels dos primers CDs del Col·lectiu, a casa d’en Ramon Faura (coordinador del Col·lectiu, de la Setmana per la Llengua i president dels Angelets de la Terra). Samir és d’origen berber i s’identifica molt a les reivindicacions dels catalanes. Per aquest raó va voler interpretar « L’Estaca » (CD1), en berber i en català, i « Els Segadors » (CD2).

Subratllem que Sabor de Perpinyà (grup gitano de salsa) va enregistrar per primera vegada una cançó en català (la seva llengua materna), quan els « professionals de la cultura locals » no les havien motivat mai a fer-ho.

Tom Darnal, membre del Col·lectiu i ex membre de la Mano Negra, d’origen parisenca, va tenir un interès per la llengua a traves de la seva filla que va ser alumna de la Bressola. Chris the Cat, originari d’Occitania, va ser iniciat a la pronunciació en català per en Christian Martinez, director del Col·legi Conte Guifré, i per la seva filla, igualment alumna de la Bressola. La transmissió sembla ser capgirada, tal com la identitat, en un petit territori oblidat tan pels francesos que ens consideren gairebé com “espanyols”, com pels catalans del Sud que ens consideren sovint com “gavatxos”. Ja veurem si els nostres músics tindran més reconeixement.


Notícia treta de llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/11646/29/