23 d’abril: Per la Plena Independència: llengua, cultura, treball. Països Catalans!

Manifest: Per la plena independència: Llengua, cultura i treball. Països Catalans

Fa unes setmanes els castellers del Riberal han hagut d’exiliar-se al sud del Pirineu perquè l’aplicació de la normativa europea del foc a l’Estat francès prohibeix des d’aquest 2010 la celebració de correfocs a la Catalunya Nord. Desenes de milers de xiquetes i xiquets valencians es queden cada any sense plaça escolar per estudiar en llengua catalana. A les universitats del país no es garanteixen les classes en català. La llei del cinema ens ha mostrat com l’empresariat posa els seus interessos per davant de la possibilitat de veure cinema en la llengua del país.

Aquests són alguns dels exemples que ens mostren la feblesa que continua patint la nostra llengua i cultura. Com bé sabem, una de les principals causes és l’esquarterament que patim els Països Catalans, que ens impedeix defensar i donar vitalitat de manera conjunta a la nostra llengua i identitat.

D’altra banda, la llengua catalana continua sent una llengua vetada al Parlament europeu i no és reconeguda com una llengua en igualtat de condicions que la resta de llengües que es parlen al continent. Aquesta constatació mostra que la Unió Europea no és pas un marc de democràcia on els pobles que conformen el nostre continent hi puguin conviure amb igualtat. Sinó al contrari, la Unió Europea és un acord entre les gran potències europees per assegurar-se que podran continuar explotant les classes populars i impedir alteracions en els territoris sobre els quals tenen domini.

No oblidem que, malgrat que la construcció europea ha comportat l’aprovació de lleis supraestatals que s’imposen sobre tots els estats que conformen la Unió, els governs europeus continuen mantenint l’estricte control sobre la defensa de les seves fronteres i sobre el que anomenen l’ordre interior. I la Unió Europea el que fa és respectar les actuacions que cada govern vulgui emprendre per impedir l’avenç de les reivindicacions de les nacions sense Estat o per reprimir les mobilitzacions que denuncien les polítiques neoliberals i que reivindiquen el repartiment del treball.

Hem vist al País Basc què succeeix quan un moviment d’alliberament nacional és prou fort per plantar cara a un Estat: que la Unió Europea avala qualsevol mesura contra aquest moviment que vulgui prendre aquest Estat. Les catalanes i catalans n’hauríem de prendre nota.

És per això que les organitzacions que conformem l’esquerra independentista sabem que només amb la plena independència els Països Catalans podrem ser veritablement lliures. Perquè, només si podem decidir sense coaccions, els diables del Riberal podran continuar ballant amb el foc a la Catalunya Nord; només si podem decidir sense coaccions, podrem convertir el català en la llengua comuna per a totes les persones que vivim i treballem al nostre país.

Aquest és un cap de setmana de reivindicacions a favor de la llengua i dels drets polítics de les catalanes i catalans. Demà a València, com avui ho estem fent a Barcelona, l’esquerra independentista sortirà al carrer. I ho farà amb el lema “Som Països Catalans”, reivindicant aquesta unitat necessària que avui també reclamem des de la Diada de Sant Jordi.

I demà passat, diumenge 25 d’abril, hi haurà una nova onada de referèndums. L’esquerra independentista torna a participar-hi per tal de fomentar aquest acte de desobediència que són les consultes populars. A més de l’exercici d’un dret democràtic que ens és negat des de fa segles, les consultes també fan avançar en la consciència que no hem d’esperar que ens donin la llibertat, sinó que l’hem de prendre amb la mobilització i organització popular.

Per avançar cap al camí de la llibertat sabem què cal: treball en comú de totes i tots els que sabem que no hi ha dreceres, reforçar les organitzacions populars als barris, ciutats i pobles, enxarxar-nos uns i altres per anar bastint un moviment que es comprometi a defensar la llengua i cultura catalanes, i també a la vertebració, a través de totes les nostres accions, dels Països Catalans.

Esquerra Independentista del Barcelonès

Barcelona, Països Catalans
23 d’abril de 2010.

Blog de l´EIB: http://barcelones.esquerra-independentista.org/

23 d’abril: El bilingüisme trepitja la nostra llengua. Als Països Catalans en català!

El proper 23 d’abril, l’Esquerra Independentista del Barcelonès, que aplega el conjunt d’assemblees i col·lectius de l’EI a la comarca, torna a convocar a la mobilització.

Enguany es vol plantar cara a les agressions a la llengua catalana i reivindicar, davant les imposiciions estatals, la defensa llengua catalana als Països Catalans, amb el lema: “El bilingüisme trepitja la nostra llengua: als Països Catalans en català!”.

Al migdia Es farà un dinar popular a la UB del Raval, a càrrec dels companys del SEPC, i a la tarda, a les 18:30h a la Rambla de Canaletes de Barcelona hi haurà la manifestació.

La jornada es clourà amb un acte en defensa de la llengua a la Plaça del Rei a les 20h, on hi haurà també l’actuació de colles de cutura popular, balls i música.

Organitza: Esquerra Independentista del Barcelonès: http://barcelones.esquerra-independentista.org/


Manifest de l´Esquerra Independentista del Barcelonès (EIB) pel 23 d´abril
El bilingüisme trepitja la nostra llengua.
Als Països Catalans, en català!

Avui, la situació de la nostra llengua al conjunt del nostre país és una situació difícil. Les tres dècades d’autonomisme no ens han dut a cap normalització, el bilingüisme oficial ha limitat la recuperació del català, legitimant la imposició espanyola després de 40 anys de dictadura, i després els atacs i agressions dels estats contra la nostra llengua i cultura pròpies no només no s’han aturat, sinó que s’incrementen cada dia.

L’any 1979, fa justament 30 anys, es publicava a la revista Els Marges, el manifest “Una nació sense Estat, un poble sense llengua”, un text que, en el moment d’implantació del règim autonòmic, ja feia un diagnòstic molt lúcid de les causes de la greu situació de la nostra llengua. Analitzava amb gran encert l’efecte que havien tingut l’eliminació de les institucions polítiques pròpies, l’escola, el món associatiu i tota expressió pública de la llengua i cultura pròpia, lligada a l’arribada d’una gran onada de nouvinguts, amb un país sotmès a una forta repressió, també cultural, que en dificultava enormement la integració cultural, i finalment la uniformització de les formes de vida i cultura, derivada de la societat capitalista de postguerra al món occidental. Avui, tenim minses i parcials institucions d’autogovern, però les seves competències són limitades i completament insuficients per plantar cara a l’atac constant i sistemàtic dels estats; tenim noves onades de població nouvinguda, i seguim sense disposar dels recursos i instruments per ajudar-los a conèixer la nostra realitat cultural i lingüística i fer-los-en partíceps; i l’agudització del capitalisme que hem viscut amb tots aquests anys de liberalisme salvatge ha agreujat el fenomen d’uniformització.

En l’actualitat, i després de trenta anys de règim autonòmic als territoris sota ocupació espanyola, i d’un encara menor reconeixement al territori sota domini francès, hem pogut constatar que aquests perills subsisteixen. A la Catalunya del Nord el català hi és completament proscrit, reduït gairebé a l’àmbit privat i sense cap reconeixement oficial. Al sud dels Pirineus l’autogovern és totalment impotent. Com a exemples, al País valencià ni tan sols l’ensenyament en llengua pròpia arriba a la major part de la població; al Principat i a les Illes, malgrat que oficialment l’ensenyament hauria de ser en català durant la primària, sovint aquest propòsit no s’aplica, i en la secundària i la Universitat el català es troba cada cop més marginat i maltractat. En altres àmbits, com l’aparell judicial i el sistema jurídic, o en molts serveis públics, el català hi retrocedeix, malgrat el suposat autogovern, per la imposició i la bel·ligerància de l’Estat i els seus funcionaris colonials, i la tendència encara s’intensifica més quan aquests serveis es privatitzen ja que el control encara s’allunya més dels i les ciutadanes catalanes.

En l’àmbit de les institucions europees, que des de l’autonomisme i les classes dominants catalanes ens havien venut com la salvació, el català hi és directament vetat, ni ens podem dirigir a les institucions que diuen representar-nos en la nostra llengua, ni rebre’n encara menys cap comunicació, la Unió Europea ens deixa ben clar que sense tenir un estat no podem esperar cap mena de respecte ni reconeixement. El projecte europeu és el dels estats i els grans empresaris i financers, no el dels pobles.

Amb el capitalisme, amb un mercat cada vegada més lliure de cap control públic, i en el nostre cas, encara menys de cap poder públic propi, les empreses de la comunicació o la cultura de masses tenen les mans lliures per a aprofundir el procés d’uniformització i aculturació, igual com les tenen lliures per explotar sense límits els i les treballadores o depredar el medi ambient, imposen els seus productes de cultura de masses aliens, marginant i ignorant la llengua i la cultura que els suposa una molèstia per expandir el seu negoci i mercat sense traves.

Mentrestant, des les institucions espanyoles, amb el seu aparell judicial, amb la propaganda dels mitjans de comunicació de masses espanyols, i amb la cobertura ideològica primer de la dreta espanyola i després del conjunt de forces polítiques estatals, s’intensifiquen cada vegada més els atacs, amb l’objectiu de desmantellar els escassos espais de mínima normalitat i fer retrocedir encara més la nostra llengua. Un cop assolit el bilingüisme oficial, pel qual el castellà, imposat, és obligatori per a tothom, mentre el català només és voluntari, el següent pas serà prescindir del català, eliminar-lo de cap requisit públic i arraconar-lo a l’àmbit casolà, “conseguir el efecto sin que se note el cuidado”, com reclamaven els primers repressors de la nostra llengua. L’objectiu de l’Estat i les seves classes dominants és sempre el mateix, sota el règim de monarquia constitucional actual, sota el franquisme, amb la dictadura de Primo de Rivera, sota liberalisme jacobí, amb la repressió borbònica després de les derrotes de 1707 i 1714, o després de la Guerra dels Segadors, amb el tractat dels Pirineus: l’anorreament de la nostra llengua i cultura.

La nació catalana ha resistit tots aquests embats, fent fracassar una vegada i una altra el seu projecte assimilador i uniformitzador, i amb això, frustrant el projecte nacional de les classes dominants espanyoles. Però l’única manera d’acabar amb els atacs i agressions, amb la persecució i l’amenaça contra la nostra llengua, és disposant de les eines que ens permetin lliurement decidir sense traves el nostre destí, fent que la nostra llengua sigui respectada i pugui arribar lliurement a tots i totes les ciutadanes, fent-la llengua comuna i d’acollida per a tots i totes, vinguin d’on vinguin, acabant d’una vegada amb qualsevol forma de dominació espanyola o francesa i les seves imposicions.

És per això, també, per poder viure lliurement als Països Catalans en català, que necessitem la independència!

Esquerra Independentista del Barcelonès

23 d’abril de 2009 * Barcelona

* 14h. Dinar popular a la UB del Raval.
* 18:30h Manifestació, a la Rambla de Canaletes
* 20h Acte en defensa de la llengua a la Plaça del Rei.

Diada de Sant Jordi

Manifest unitari:
Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Joves de Mallorca per la Llengua, i Maulets, ens hem vist amb el compromís de revitalitzar el sentit reivindicatiu de la diada de Sant Jordi el 23 d'abril amb l'objectiu de defensar la normalització de la llengua catalana en tots els àmbits de la nostra societat i conscienciar al jovent mallorquí de la necessitat de defensar la nostra llengua, després dels atacs reproduïts contra ella els darrers mesos, que la utilitzen com a arma política de confrontació social mitjançant mobilitzacions i declaracions per a segons quins sectors polítics que recorden l'apartheid racial a sud Àfrica pel que fa a la llengua.

Fins ara el bilingüisme ha estat l'arma de doble fil per a acorralar la llengua catalana en àmbits com la sanitat i altres organismes institucionals. Ara ja parlen de la lliure elecció, però sempre orientada al mateix objectiu de sempre: que la llibertat només sigui per als castellanoparlants. És per això que feim una crida a la societat perquè es manifesti en la defensa de la llengua i surti al carrer per reafirmar el seu malestar envers els atacs continus al català, la llengua pròpia de l' illa.

Així doncs, dia 23 d'abril està convocada una manifestació que partirà de la plaça del tub a les 18:30h.

Vos hi esperam a tots i totes!