dimarts, 20 d’abril de 2010

23 d’abril: Per la Plena Independència: llengua, cultura, treball. Països Catalans!


Manifest: Per la plena independència: Llengua, cultura i treball. Països Catalans

Fa unes setmanes els castellers del Riberal han hagut d’exiliar-se al sud del Pirineu perquè l’aplicació de la normativa europea del foc a l’Estat francès prohibeix des d’aquest 2010 la celebració de correfocs a la Catalunya Nord. Desenes de milers de xiquetes i xiquets valencians es queden cada any sense plaça escolar per estudiar en llengua catalana. A les universitats del país no es garanteixen les classes en català. La llei del cinema ens ha mostrat com l’empresariat posa els seus interessos per davant de la possibilitat de veure cinema en la llengua del país.

Aquests són alguns dels exemples que ens mostren la feblesa que continua patint la nostra llengua i cultura. Com bé sabem, una de les principals causes és l’esquarterament que patim els Països Catalans, que ens impedeix defensar i donar vitalitat de manera conjunta a la nostra llengua i identitat.

D’altra banda, la llengua catalana continua sent una llengua vetada al Parlament europeu i no és reconeguda com una llengua en igualtat de condicions que la resta de llengües que es parlen al continent. Aquesta constatació mostra que la Unió Europea no és pas un marc de democràcia on els pobles que conformen el nostre continent hi puguin conviure amb igualtat. Sinó al contrari, la Unió Europea és un acord entre les gran potències europees per assegurar-se que podran continuar explotant les classes populars i impedir alteracions en els territoris sobre els quals tenen domini.

No oblidem que, malgrat que la construcció europea ha comportat l’aprovació de lleis supraestatals que s’imposen sobre tots els estats que conformen la Unió, els governs europeus continuen mantenint l’estricte control sobre la defensa de les seves fronteres i sobre el que anomenen l’ordre interior. I la Unió Europea el que fa és respectar les actuacions que cada govern vulgui emprendre per impedir l’avenç de les reivindicacions de les nacions sense Estat o per reprimir les mobilitzacions que denuncien les polítiques neoliberals i que reivindiquen el repartiment del treball.

Hem vist al País Basc què succeeix quan un moviment d’alliberament nacional és prou fort per plantar cara a un Estat: que la Unió Europea avala qualsevol mesura contra aquest moviment que vulgui prendre aquest Estat. Les catalanes i catalans n’hauríem de prendre nota.

És per això que les organitzacions que conformem l’esquerra independentista sabem que només amb la plena independència els Països Catalans podrem ser veritablement lliures. Perquè, només si podem decidir sense coaccions, els diables del Riberal podran continuar ballant amb el foc a la Catalunya Nord; només si podem decidir sense coaccions, podrem convertir el català en la llengua comuna per a totes les persones que vivim i treballem al nostre país.

Aquest és un cap de setmana de reivindicacions a favor de la llengua i dels drets polítics de les catalanes i catalans. Demà a València, com avui ho estem fent a Barcelona, l’esquerra independentista sortirà al carrer. I ho farà amb el lema “Som Països Catalans”, reivindicant aquesta unitat necessària que avui també reclamem des de la Diada de Sant Jordi.

I demà passat, diumenge 25 d’abril, hi haurà una nova onada de referèndums. L’esquerra independentista torna a participar-hi per tal de fomentar aquest acte de desobediència que són les consultes populars. A més de l’exercici d’un dret democràtic que ens és negat des de fa segles, les consultes també fan avançar en la consciència que no hem d’esperar que ens donin la llibertat, sinó que l’hem de prendre amb la mobilització i organització popular.

Per avançar cap al camí de la llibertat sabem què cal: treball en comú de totes i tots els que sabem que no hi ha dreceres, reforçar les organitzacions populars als barris, ciutats i pobles, enxarxar-nos uns i altres per anar bastint un moviment que es comprometi a defensar la llengua i cultura catalanes, i també a la vertebració, a través de totes les nostres accions, dels Països Catalans.

Esquerra Independentista del Barcelonès

Barcelona, Països Catalans

23 d’abril de 2010.

Blog de l´EIB: http://barcelones.esquerra-independentista.org/

dijous, 15 d’abril de 2010


Egunkaria: una sentència demolidora que suposa un punt i seguit

Més de set anys després del tancament d’Euskaldunon Egunkaria, l’Audiència Nacional espanyola ha decretat l’absolució dels cinc directius del diari acusats en el denominat “sumari polític”. La plataforma solidària amb els encausats qualifica la sentència de “demolidora” però adverteix que el procés no ha acabat: per una banda les acusacions “populars” poden recórrer al Suprem, resta el “sumari econòmic” i les denúncies per tortures estan al Tribunal d’Estrasburg. A més, començarà una batalla al contenciós per aconseguir indemnitzacions.

Una absolució rotunda i absoluta. És el que es desprèn de la sentència (pdf) feta pública aquest dilluns pel tribunal de l’Audiència Nacional espanyola format per Javier Gómez Bermúdez, Manuela Fernández Prado i Ramón Sáez Valcárcel. En tant sols 33 fulls tira per terra el muntatge judicial que va suposar el tancament d’Egunkaria i que ha portat a la banqueta dels acusat a Martxelo Otamendi, Iñaki Uria, Joan Mari Torrealdai, Txema Auzmendi i Xabier Oleaga. “Teníem clara l’absolució però ens ha sorprès la contundència de la sentència explica David Fernández, portaveu de la Comissió Catalana de Suport a Egunkaria.

La sentència absol als cinc exdirectius del diari del delicte de “pertinença a organització terrorista” pel qual les acusacions “populars” -formades per les espanyolistes Associación de Víctimas del Terrorismo (AVT) i Dignidad y Justcia demanaven 14 anys de presó-. A més, reconeix que el tancament és il·legal -“no té cobertura constitucional directe” afirmen- i el mal és irreversible.

Per David Fernàndez, la resolució del “sumari polític” és un “revés absolut al sistema d’excepció que ha funcionat fins ara a l’Audiència Nacional”. També destaca que els magistrats acusen a l’AVT i a Dignidad y Justicia d’invertir l’ordre del procés judicial: “primer s’ha elaborat la conclusió i després s’han buscat les explicacions”. A més, la sentencia, considera que l’embrió del problema -potser també s’hauria pogut tenir en compte en altres processos contra l’esquerra abertzale i el seu entorn- és “l’estreta i errònia visió segons la qual tot el que tingui a veure amb l’euskara i la cultura basca ha de ser fomentat i/o controlat per ETA…”.

Tortures versemblants
Els magistrats també donen versemblança a les denúncies de tortura dels exdirectius d’Egunkaria tot i que no és la seva competència. En aquest sentit destaca que malgrat la incomunicació, les diverses denúncies coincideixen i que es produeix una ineficient custòdia dels detinguts.

Aquest fet, després que la justícia espanyola arxivés les denúncies, pot donar més possibilitats a la denúncia per tortures que es va realitzar al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. “És possible que es repeteixi una sentència similar a la que es va produir amb els independentistes catalans detinguts per l’Operació Garzón de 1992” explica Fernàndez.

No és l’únic front obert. Per una banda caldrà veure si les acusacions “populars” recorren la sentència al Tribunal Suprem espanyol. “Ho poso en quarantena però amb el finançament que tenen del Ministeri de l’Interior no serà un problema de recursos” afirma el portaveu de la plataforma catalana de suport a Egunkaria. Les mateixes entitats espanyolistes ja han calculat en 60 milions d’euros les possibles indemnitzacions.

Tot i això, el procés per reclamar la reparació no s’iniciarà fins que la sentència sigui ferma -depenent si es produeix o no recurs al Suprem, un procés que es pot allargar uns 10 o 12 mesos-. Aleshores, es durà el cas al contenciós tot i que els reclamants no serien els cinc imputats del “sumari polític” sinó els 1.500 accionistes d’Egunkaria.

Finalment, caldrà estar atent a l’evolució del “sumari econòmic”. La defensa espera que el procés es traslladi de l’Audiència Nacional espanyola al jutjat ordinari de Tolosa. “El procés es va reiniciar perquè el jutge va reconèixer que s’havien vulnerat els drets dels processats però la sentència ara ens fa ser molt optimistes” explica Fernández. A més, cal recordar, que la suposada “víctima”, la hisenda foral de Guipúscoa, sempre ha mantingut que no veu indicis de delicte en el cas.

Font: Media.cat: http://www.media.cat/2010/04/13/egunkaria-sentencia-demolidora-pero-la-lluita-continua/


El diari basc Egunkaria, absolt

Egunkaria eskuetanCitant fonts del diari Berria, que va prendre el relleu del clausurat Egunkaria, l'Audiència Nacional espanyola ha absolt Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria, Txema Auzmendi, Martxelo Otamendi i Xabier Oleaga, jutjats en el cas pel tancament del diari. La decisió de la mesa del tribunal ha sigut unànime. Prenent en consideració el dret a la llibertat d'expressió, la sentència indica que el tancament del mitjà de comunicació és contrari a la Constitució espanyola i que exisitien altres opcions preferents abans que tancar el periòdic. Cal destacar que la Guàrdia Civil va tancar en 2003 l'únic periòdic escrit íntegrament en llengua basca.

D'igual manera, el diari Gara també es fa ressò de la notícia. A continuació podeu veure el resum que Gara ha fet de la sentència:

Set anys després de la clausura de ‘Euskaldunon Egunkaria’, la Secció Primera de la Sala penal de l'Audiència Nacional espanyola ha decretat l'absolució de Martxelo Otamendi, Xabier Oleaga, Txema Auzmendi, Iñaki Uria i Joan Mari Torrealdai, que van ser jutjats sota l'acusació de ‘pertinença’ a ETA malgrat que la Fiscalia va demanar l'arxiu del procés a l'estimar que no existia cap vinculació amb l'organització armada.

Per a jutjar als cinc directius de ‘Egunkaria’ va ser prou amb les acusacions de la AVT i DyJ, que van reclamar penes de presó d'entre dotze i catorze anys per a cadascun d'ells.

Al desembre de 2006, la pròpia Fiscalia va demanar l'arxiu del procés després d'assumir que no estava acreditat ‘ni que el periòdic siga font de finançament d'ETA, ni que siga instrument de blanqueig de capitals il·lícits’ procedents d'aquesta organització.

La sentència estableix que les acusacions ‘no han provat que els processats tinguen la més mínima relació amb ETA, el que ‘per se’ determina l'absolució amb tots els pronunciaments favorables’.

El tribunal sosté que ‘tampoc s'ha acreditat ni directa ni indirectament que el periòdic ‘Euskaldunon Egunkaria’ haja defensat els postulats de la banda terrorista, haja publicat un sol article a favor del terrorisme o dels terroristes ni que la seua línia editorial tinguera si més no un biaix polític determinat, açò últim, a més, no seria delictiu’.

La sentència destaca tot seguit que ‘fins i tot els membres de la Guàrdia Civil que van comparèixer com a perits van reconèixer que no s'havia investigat si la línia del periòdic era o no de suport a ETA, el que fa incomprensible la imputació’.

Els reports policials manquen de naturalesa pericial

Els magistrats Javier Gómez Bermúdez, Manuela Fernández Prado i Ramón Sáez Valcárcel conclouen que els fets i dades en els quals es van sustentar les acusacions ‘no estan provats de forma directa’ i que els indicis en els quals es van donar per a reclamar elevades penes de presó ‘són equívocs i admeten diversitat d'interpretacions favorables als processats’.

Al costat d'això, afirma que els reports elaborats per la Guàrdia Civil, ‘la base exclusiva de l'acusació’, van ser proposats i admesos com prova pericial però ‘no tenen tal caràcter’ de naturalesa pericial.

El tancament es podia haver evitat

La sentència arriba a posar en dubte el propi tancament del rotatiu en euskara. Els jutges subratllen que ‘d'entre les diverses formes i maneres d'ingerència en la llibertat de premsa el tancament suposa la major restricció, la suspensió o cancel·lació radical de tots els drets relacionats amb l'emissió i recepció d'informació i opinió, de manera sistemàtica’, ja que afecta ‘massivament a drets i interessos de múltiples persones i de la pròpia societat’.

Per això, entenen que la clausura provisional o cautelar de ‘Egunkaria’ ‘no tenia habilitació constitucional directa i no tenia una norma legal especial i expressa que l'autoritzara’.

Destaquen que un periòdic ‘no admet ser considerat com una empresa qualsevol’, i estimen que ‘les fins de prevenció de la suposada reiteració delictiva’ que es van esgrimir per a sacrificar la llibertat de premsa ‘o suspendre-la singularment’ podien haver-se aconseguit ‘usant altres possibilitats alternatives d'intervenció cautelar que no implicaren la interrupció de l'activitat informativa, de l'elaboració, impressió i distribució del diari. Sobretot –recalca– quan, segons la prova practicada, l'anàlisi de la línia informativa permetia descartar que el periòdic anara instrument per a la comissió de delictes o suport d'activitat criminal alguna’.

Tortures: ‘No hi va haver eficiència de les condicions de la incomunicació’

La sentència també fa esment a les denúncies de tortures que van realitzar els cinc jutjats després de ser detinguts i romandre cinc dies en mans de la Guàrdia Civil. El tribunal destaca que en la valoració de les declaracions dels processats ‘té especial rellevància que les denúncies d'aquests sobre maltractaments i tortures patits durant la detenció incomunicada –que van ser relatades amb detall en la vista oral i abans davant l'instructor i objecte de denúncia en els tribunals- són compatibles amb l'exposat en els informes mèdic-forenses emesos després de ser reconeguts en el centre de detenció, si bé el Tribunal no pot arribar a conclusions jurídic penalment rellevants sobre el particular excepte constatar que no va haver un control judicial suficient i eficient de les condicions de la incomunicació’.


Font: Valencianisme.com: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2153