dilluns, 15 de desembre de 2008

75è aniversari de les Normes de Castelló

Manifest de la Jornada: Per la Llengua, o ara o mai.

Un any més, la jove Esquerra Independentista de les comarques de la Plana ens hem aplegat per a commemorar (pràcticament en solitari, com sempre) l’adhesió col·lectiva a les “Bases d’Unificació Ortogràfica” apadrinades per la Societat Castellonenca de Cultura, en un acte que va tenir lloc ací mateix un –llunyà en el temps, però proper en l’esperit– 21 de desembre de 1932.

Les “Normes de Castelló” (nom amb què es coneix popularment aquesta efemèride) no són més que l’adaptació del fabrisme a la nostra varietat regional; però, en una situació sociopolítica tan absurda com l’autoodi que patim al País Valencià, un gest tan normal com el que van protagonitzar els nostres erudits fa 75 + 1 anys ha esdevingut el reconeixement oficial de la unitat de la llengua més important de la nostra història recent i, per tant, un símbol que cal preservar i popularitzar: un símbol de la unitat de la llengua catalana i un símbol, també, de l’envejable dinamisme cultural que llavors tenia la ciutat de Castelló, considerada la “capital cultural del país” i imbuïda d’una especial consciència lingüística que la feia l’obligat “marc incomparable” per a una gesta que permetria superar definitivament l’estat caòtic en què es trobava la nostra llengua i, sense “perdre de vista el dia que sigam tots uns els habitadors de les terres de llengua catalana”, anar incorporant-la a l’estàndard nacional representat –adés i ara– per l’Institut d’Estudis Catalans.

Però no ens enganyem: que el record de pretèrites glòries no ens porte a ser ingènuament optimistes i no adonar-nos-en que l’actual situació del català al País Valencià és la pitjor de la seua llarga història: desplaçat de l’administració pública i dels mitjans de comunicació, a casa nostra es pot viure perfectament sense saber dir ni tan sols “bon dia” i, per tant, cada dia que passa el percentatge de parlants va disminuint... La “llengua pròpia” dels valencians està en camí de convertir-se en “espècie en extinció” i, paradoxalment, les principals agressions provenen d’aquells que haurien de protegir-la i legislar sobre la seua normalització: el Govern autonòmic, responsable de fomentar el neosecessionisme de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o de prohibir la recepció de TV3, culpable –com ha denunciat recentment un comité d’experts del Consell d’Europa– de negar els drets lingüístics de la població catalanoparlant i de mantenir un model educatiu “il·legal i antidemocràtic”.

Si volem tornar a fer del català una llengua de relació social, si pretenem una normalització lingüística real, hem de mobilitzar-nos i ocupar l’espai públic: denunciar la fal·làcia del “bilingüisme desigual” que ens han imposat i desmuntar els falsos mites sobre la naturalesa del “conflicte lingüístic valencià”, que no és –com sovint volen fer-nos creure– l’origen més o menys “català” de la nostra llengua, sinó la seua paulatina substitució per l’espanyol.

Encara estem a temps: si no actuem ja, potser demà lamentarem la nostra indolència i passivitat... O ara o mai! Visca la Terra!

Endavant, Maulets, CAJEI, SEPC

Obres guanyadores del Ier Concurs Literari de la FMR

Prosa guanyadora del primer concurs literari de la Festa Major Reivindicativa de St. Andreu

ELL

On sóc? Què passa?
Quan Ella va recuperar el sentit, aquestes van ser les primeres preguntes que li van venir al cap. De seguida, però, va notar un dolor punyent que s’estenia pertot, un dolor profund que no feia pas pinta de ser momentani ni de passar-se aviat. Se li va escapar un gemec, va notar una petita punxada... i ja no va sentir res més durant una estona.

On sóc? Què m’ha passat?
Poc a poc va recobrar la consciència. I amb ella va tornar el sofriment, si bé ara, malgrat ser encara intens, era menor i més suportable. Tenia una sensació estranya, com si el seu cos no li pertanyés. Bé, de fet, el que passava és que no sentia el seu propi cos, només sentia dolor. Va intentar pensar més enllà del patiment, però en el seu esforç va tornar a caure en la inconsciència.

On sóc? Què m’està passant?
Va tornar a despertar. Aquesta vegada va insisitir a notar quelcom més que dolor i va obtenir la recompensa, va poder percebre el seu cos. Va notar que estava ajaguda panxa enlaire, amb els braços estirats a banda i banda del cos. També es va adonar que no es podia moure, com si hi hagués alguna força estranya que la mantenia quieta allà on era. Va provar d’aixecar el cap i en sentir el dolor, amb prou feines li va donar temps de pensar que no havia pas estat una idea massa brillant abans de tornar a l’oblit.

On sóc? Per què no em puc moure?
Quan va tornar a sentir, de seguida va fer, per dir-ho d’alguna manera, recompte del seu cos i del que sentia. Es va adonar que estava estirada en un llit, no massa tou, que estava una mica aixecat per la part del cap. També va notar que no duia massa roba a sobre i que, malgrat que tampoc no estava tapada amb massa mantes, no tenia fred. Poc a poc va percebre també que el dolor que sentia estava estès per tot el cos: cames, braços, esquena, pit, cap... Mentre pensava això la son la va tornar a vèncer.

On sóc? Com hi he arribat?
Hospital!!! La paraula li va arribar com una revelació. És clar, ara entenia que estés ajaguda, quan acostumava a dormir en posició fetal, la poca roba que duia i la calor que feia. També va entendre l’estranya olor a no-res, a la qual, malgrat haver-la notat abans, no hi havia parat esment. Així que en un hospital, molt bé. Però... què hi feia allà? Com hi havia arribat? Qui l’hi havia dut? De sobte es va adonar que tota l’estona havia romàs amb els ulls tancats i va pensar que potser ja fóra hora d’intentar obrir-los. Quan es disposava a provar-ho, va notar que li tornava a venir la son i es va tornar a dormir.

Aquest cop ja no es va preguntar on era. Ja sabia que es trobava en un hospital. Ara, la pregunta era què hi feia, allà. Va recordar que abans d’adormir-se havia tractat d’obrir els ulls, així que hi va tornar. El problema va ser que només els podia obrir una mica i durant poca estona, perquè li feien mal i la llum la molestava. Mentre anava notant tot això es va adonar que sentia veus, veus familiars que parlaven en veu baixa, de manera que no podia entendre el que deien. Va voler dir-los alguna cosa, però l’únic so que va sortir de la seva gola va ser un gemec. Tanmateix, va ser suficient perquè aquella gent que estava allà amb ella es mogués cap a la porta i cridés una infermera, que de seguida va arribar. Va sentir que li preguntava si la sentia i l’entenia i si podia dir-li alguna cosa, però malgrat que ho va provar, no va poder respondre-li. Va notar que li feia alguna cosa al braç i es va tornar a dormir.

En despertar, va recordar el que havia passat just abans d’adormir-se. Va provar d’obrir els ulls i va notar que ja els podia obrir una mica més i mantenir-los així durant més estona. També va ser capaç de moure les cames i fins i tot un dels dos braços. Tanmateix, quan ho va fer es va adonar que no els tenia exactament despullats, com havia pensat fins aleshores per la roba que notava. De fet, els notava embenats, i ara que s’hi fixava, també tenia embenats el pit, la panxa i el cap. Que havia patit un accident? Era l’única explicació que se li ocorria per explicar el seu estat físic, perquè si no era això, aviam què podia ser...

Va provar de tirar enrere en la seva memòria, d’arribar al que havia passat abans d’arribar a l’hospital, al que havia passat perquè arribés a l’hospital, però no hi va haver manera. Hi havia quelcom que no li permetia d’arribar-hi.

Al cap d’una estona de provar-ho li van començar a arribar imatges i sensacions disperses. Veus alçades que acabaven en crits... cops a portes i parets, cops que cada vegada s’apropaven més... mans aixecades en un intent desesperat per parar... per parar el què? Què havia de parar? Els altres crits que sentia? Els cops?...

Per més que ho provava, no hi havia manera d’anar més enllà d’aquestes preguntes. De fet, sabia, notava que si no anava més enllà era perquè potser no estava preparada per suportar-ho, per acceptar la realitat... De cop, va sentir uns plors, plors propers, no en els seus records, i va notar una mà que estrenyia la seva mentre una veu plorosa la cridava: mare...

De cop ho va recordar tot.

Crits... cops... plors... dolor...

ELL.

I ja no va recordar res més.





Dendi (Judit Gil Farrero)




Prosa guanyadora del primer concurs literari de la Festa Major Reivindicativa de St. Andreu


ET DESAFIO


No existeix el pur silenci
sinó sordesa infinita,
tradicions colgades d’oblits,
rastres de l’anciana lluita
entre recança desfeta
i una esperança sobre els dits;
sóc colònia d’orfenesa,
una fúria balconera,
una puta infanticida:
tant vampírica com Lilith,
tant pagana com Medea.
Trenco la llança jordiana.

Amb la retina fixada
als sentinelles de l’ordre
converteixo en pedres mortes
als prohoms de llargues ombres.
Perquè sóc eterna, hi era:
quan la bandera groguenca
fou sang de conqueridors
i em dèieu que era meva;
quan el Mossèn patriota
plantà la Creu al Canigó
i a cop de campana i guerra
expulsà germanes sàvies

del seu alegre panteó;
quan l’Espill esdevingué un clos
i Eiximenis un bon mestre
abillant una cacera,
fent del meu solc un mal congost;
quan jaumes i mercenaris,
herois i civilitzadors,
amb espases de cartílag
empalaren trobadores
i aboliren llengües vives;
quan els jutges d’Escriptura
van cosir-nos tots el llavis;

quan uixers de la Cultura
miraren escandalitzats
com ella trencà la ploma;
perquè el vot fou de silenci
i no fou dret electoral,
perquè aquelles flors armades
s’escarniren fins el final.
Dona entusiasta, divisa,
amazona desbocada
congriant l’hora violeta,
despertant les algues negres,
penso en la ferida oberta

i escric des de les entranyes:
estrangera dins de casa
amb la ràbia a les butxaques
faig del buit idea i faca.
Els meus cingles, accions lliures,
lliure imatge les meves mans.
Cara a cara et desafio
atzur tèrbol, mirall trencat.
No em xuclaràs l’alè vital!
A cada pas adobaré
aquell bes tan sensacional
que a les primeres se’ns darà.


Mireia Redondo

dijous, 6 de novembre de 2008

I Concurs literari de la FMR de St. Andreu de Palomar

BASES DEL CONCURS

ORGANITZA:
Festa Major Reivindicativa:
Assemblea de joves de La Sagrera i St. Andreu - CAJEI
Assemblea d´Endavant de St. Andreu - Nou Barris
COL•LABORA:
Llibreria La Sirga




JURAT:

Estarà format per tres persones de l’assemblea de la FMR i una persona externa.

PREMIS:
Es donaran dos premis. El premi és un lot de llibres.

DISPOSICIONS GENERALS:
Hi podrà participar tota persona que ho desitgi. Només s’admetran dues obres per participant. L’obra haurà de ser original i inèdita.L’obra ha d’estar escrita en llengua catalana.Les obres han de presentar-se en DINA-4, a doble espai i només per una cara. La font serà Times New Roman, 12. La temàtica és lliure, però ha de ser socialment crítica.

CATEGORIES:
POESIA
Extensió: S’acceptaran obres amb una extensió màxima de 3 pàgines i que compleixin les disposicions generals explicades a priori.
PROSA
Extensió: S’acceptaran les obres que tinguin un màxim de 3 pàgines i que compleixin les disposicions generals explicades a priori.

LLIURAMENT DE LES OBRES:
Cada participant ha de lliurar a la bústia de la Comissió de Festes un sobre adreçat a "I PREMI LITERARI DE SANT ANDREU DE PALOMAR" amb el següent contingut:
1) L'obra, presentada en dos exemplars (l'original i una còpia). Cada exemplar ha de portar al davant una pàgina amb: el títol de l'obra, el pseudònim de l'autor, i l'especificació de la categoria on participa.
2) Un altre sobre tancat. A l’exterior d’aquest sobre hi ha de constar: el títol de l'obra, el pseudònim de l'autor i l'especificació de la categoria en la qual participa.
3) A l'interior del sobre hi ha d'haver un full amb les dades personals de l'autora: nom i cognoms, adreça i telèfon.
Les obres que no compleixin tots els requisits de presentació queden excloses del concurs.

TERMINI D’ADMISSIÓ:
Les obres es faran arribar, del 10 d’octubre al 30 de novembre del 2008 al local de La Comissió de Festes: és al C/ de Fraga núm. 17. Obert de dilluns a divendres de 18-21h.

SELECCIÓ:
El període de selecció de les obres premiades serà la primera setmana de desembre.

ENTREGA DE PREMIS:
Tindrà lloc a la Plaça de les Palmeres el diumenge 7 de desembre, a les 13h. En acabar els actes programats pel matí de la Jornada de cultura popular que organitza la Festa Major Reivindicativa.

L´Operació Aiguabarreig rep el premi Jaume I de la Franja de Ponent


A la novena Nit de la Franja de Ponent es va lliurar els premis Jaume I; un dels quals va estar dirigit als Antics Escoltes i Guies, pel seu projecte Operació Aiguabarreig.

Els Antics Escoltes i Guies, com a assemblea de col·laboradors de la Fundació Josep Sans, té l'objectiu de donar suport a l’educació dels nois i noies per mitjà de l’escoltisme i el guiatge. Entre les seves actuacions, hi ha l'Operació Aiguabarreig, que consisteix en camps de treballs en què es realitzen descobertes i cooperació al voltant de l'entorn natural d'aquest indret de la Franja de Ponent.

Des de MEG els i les felicitem per la seva tasca compromesa i pel seu exemple.

Notícia extreta del web de MEGSJC (Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya): http://www.escoltesiguies.cat/node/1602

divendres, 31 d’octubre de 2008

Es convoca una concentració contra la presència del català a la sanitat insular


Tres sindicats espanyolistes han convocat una concentració per dijous que ve per tal de protestar contra la petició d'acreditar els coneixements de nivell B de català als facultatius de les Illes.

La concentració està convocada per SIMEBAL, SAE i SITESIBB. Ara bé, el més curiós de tot és que els sindicats grocs CCOO i UGT tamé han votat en contra de l'aplicació del Decret que preveu demanar coneixements de català, l'únic que votà a favor de l'acreditació del nivell B fou el sindicat STEI-I. Per als sindicats espanyolistes, l'acreditació dels coneixements de català no ha de ser un requisit, sinó un mèrit.

Per tal de mobilitzar el màxim possible de gent, SIMEBAL ha convocat dues reunions informatives per als treballadors dels hospitals de Son Llàtzer i de Son Dureta.

Per veure el Decret que preveu regular el coneixement de català a la sanitat illenca clica aquí (pdf)

Notícia extreta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/3975/29/

Penjo també un cartell relacionat amb la imatge extret d´Indymedia bcn:

El PSC proposa suprimir els 'Països Catalans' de TV3


Adjunto el link de la notícia extreta d´Indimedia bcn que està en espanyol: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/353546/index.php

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Esborrem el Tractat dels Pirineus


Enguany la manifestació de la diada del 7 de novembre se farà el dissabte 8 de novembre a Perpinyà.

Aquell dia commemorarem la firma del tractat dels Pirineus.

També coincidirà amb l'acte final del Correllengua.



Refusem un país partit, esborrem el Tractat dels Pirineus

Fa 349 anys Catalunya Nord va ser annexada al Reialme de França. El 7 de novembre d’aquell any, a l’Illa dels Faisans (País Basc), Felip IV i Lluís XIV van signar el tractat dels Pirineus, que donava el Comtat del Rosselló i part de la Cerdanya als francesos. Pels nord-catalans, la conseqüència més greu no va ser el « canvi de propietari » però més aviat la separació amb la resta dels Països Catalans. Vam ser doncs, la primera part dels Països Catalans en perdre els nostres drets i a patir la repressió contra la nostra llengua, la nostra cultura i en general el nostre poble. A finals del segle XVII els Angelets de la Terra s’alçaren contra les primeres imposicions econòmiques de França que volien fer pagar un impost de la sal. Però no fou fins al 1700 que un edicte reial posà per escrit una prohibició explícita de la llengua catalana en la totalitat dels àmbits legals o jurídics. El català era relegat a l’ús de carrer, començant així un llarg camí metòdic per a matar la llengua i el seu ús social.Mica en mica, les fronteres de l’actual Europa és van anar consolidant, i la que hi ha entre els estats francès i espanyol també. Així, és trencaven progressivament alguns dels lligams històrics entre el Nord i el Sud de l’Albera., malgrat que alhora no deixàvem de ser propers i estar vinculats.

Catalunya Nord, avui

Des d’aquell tractat fins avui en dia, les coses han anat canviant. Les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i l’Alta Cerdanya constitueixen el département dels Pyrénées Orientales. Una unitat administrativa dins de l’Estat francès, que no ens permet als nord catalans decidir sobre el futur del nostre país, ja que se fa des de París, amb una visió centralista i jacobina.Tot i que se’ns vol fer creure que « le Roussillon s’est donné à la France », els nord-catalans sempre han defensat el seu lligam a la resta dels Països Catalans. I avui en dia, malgrat que el català continua sent considerat per les autoritats una llengua de segona, i que la situació del país continua sent difícil per als treballadors, la societat civil segueix present per a defensar el que els nostres càrrecs electes, rarament defensen: la catalanitat, no folkoritzada, d’aquest poble.

Notícia extreta del blog d´Agasalla: http://agasalla.blogspot.com/

El Correllengua arriba a Perpinyà


Programa:

Lloc: Plaça de Catalunya

14h gimkana de la mainada

16h sortida de la manifestació

17h parada al Consell General

18h lectura del manifest i himnes al Castellet

20h15 marxa de les torxes del Castellet a la Casa Musical

21h concerts Casa Musical amb:

Mus-CAT,
100 gr de Tête,
la Gossa Sorda
(5€ l'entrada)

Actes organitzats i amb el suport de:

La CAL, el Casal Jaume 1er de Perpinyà, la Federació,
l'Agasalla, l'Institut Font Nova


Notícia extreta del Blog d´Agasalla: http://agasalla.blogspot.com/

dilluns, 20 d’octubre de 2008

L´Asociación Colombia Unida en Balears (Asocolombia) boicoteja productes etiquetats en català


L’Asociación Colòmbia unida en Balears (Asocolombia) ha iniciat una campanya de boicot als productes etiquetats en llengua catalana i a tots aquells comerços retolats en la llengua pròpia de les Illes Balears.

Du per lema "No compres si no entiendes" i es féu pública dissabte a través d’un comunicat signat pel president de l’entitat, José William Vega García.

La nota d’Asocolombia, distribuïda a través d’un correu electrònic amb el ja clàssic "passa’l", insta "els hispanoparlants i mallorquins" al boicot d’aquells productes i comerços que no estiguin retolats en castellà.

Així, carrega contra l’esforç d’aquells empresaris que s’han implicat en la defensa de la llengua i cultura pròpies de Balears. D’aquesta manera, la campanya posa en el punt de mira la normalització del català aplicada en els darrers vint-i-cinc anys a l’Arxipèlag.

S’arriba a culpabilitzar fins i tot la política lingüística del fracàs escolar dels immigrants i responsabilitza els polítics de l’actual Govern autonòmic de l’abandonament escolar dels nouvinguts. "Han aconseguit que els nostres fills siguin retornats als seus països i llocs d’origen", afirmen.

La nota acaba amb un "Por la defensa de nuestro idioma castellano. No compres si no entiendes".

Els immigrants també són xenòfobs.

Notícia extreta d´Indymedia Barcelona: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/353453/index.php


També he trobat un manifest de la Plataformacolombianista amb una postura totalment contrària a la d´Asocolombia: http://plataformacolombianista.bloc.cat/post/16828/237091

diumenge, 12 d’octubre de 2008

Pares i mestres surten en defensa de l'ensenyament del català a la Franja de Ponent


L'equip directiu i l'associació de pares i mares de l'institut de secundària de Tamarit de Llitera s'han vist obligats a redactar un comunicat en defensa de l'ensenyament del català a les seves aules. Responen així a la campanya de dues entitats, la Federación de Asociaciones Culturales de Aragón Oriental (FACAO) i una plataforma d'entitats anomenada No Hablamos Catalán, dedicades totes dues en exclusiva a lluitar contra el reconeixement del català a la Franja.

Aquestes associacions acusen l'institut de Fraga i el de Llitera d'utilitzar llibres de text del Principat amb continguts «imperialistes» i de fer política a les aules.

«Per desgràcia, totes aquestes companyes no són noves, apareixen cada cop que la llei de llengües de l'Aragó pugui tirar endavant, com ara», explica a aquest diari el director de l'IES La Llitera, Francisco Murillo. En aquest institut de Tamarit de Llitera ofereixen una assignatura de català de dues hores a la setmana i la cursen de manera voluntària el 85% dels alumnes. «Mai hem tingut cap problema ni amb ells ni amb els pares ni al poble, tot això són polèmiques que ens vénen de dalt cada cop que alguna cosa es mou, però els nois volen estudiar català perquè és la seva llengua», explica Murillo.

En un comunicat conjunt del centre i l'associació de pares de Tamarit, recorden que l'ensenyament del català va començar el 1984 per demanda dels ajuntaments de la zona sense distinció política, que s'utilitzen els manuals del Principat perquè no hi ha marge editorial per a material de la Franja, que adapten el currículum a l'especificitat de la Franja i que els professors són veïns de la zona que ensenyen als joves la seva llengua sense intencionalitat política al darrere.

Font: El Punt: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3026644

dimarts, 7 d’octubre de 2008

Correuniversitats ’08: També pel català, no a Bolonya!


Com cada any, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans organitza a diverses universitats catalanes actes en motiu del Correllengua. La Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona viuran, durant els dies 7, 8 i 9 d'octubre, un seguit d'actes en defensa de la llengua i cultura catalanes. En aquesta nova edició del Correuniversitats volem posar especial èmfasi en els atacs que rep la llengua i cultura catalanes, arran de la implantació, forçosa, de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (també anomenat, Procés de Bolonya).


Manifest: Correuniversitats ’08: També pel català, no a Bolonya!


Aquests dies hem tornat a les aules per iniciar un nou curs acadèmic. Un any més de retorn a les aules dels centres educatius del nostre país, i un any més ens tornem a trobar amb una situació preocupant per a la nostra llengua. Inici de curs, rere inici de curs, el català és arraconat i marginat, cada vegada més, a les aules dels Països Catalans.

Aquests darrers anys, amb la implantació, accelerada, del procés de Bolonya i la falsa internacionalització de les universitats catalanes, s’està incrementant el menyspreu que pateix la llengua catalana, i s’està estenen un discurs provincià i, en molts casos, lerrouxista entre el professorat i el rectorat de les diverses universitats del país.

Sota l’excusa de l’excel·lència, la competitivitat, la internacionalització, i la necessitat d’implantar l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior les universitats catalanes estan arraconant el català dels estudis superiors.
Aquestes darreres setmanes estem presenciant com la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya es neguen a demanar l’acreditació del nivell C de català al professorat, desobeint així un acord del Consell Interuniversitari de Catalunya.

I que fa el govern de la Generalitat per a fer complir aquest acord de mínims? Doncs res! Perquè ni els rectors de les universitats, ni el conseller d’innovació, universitats i empresa, ni el conjunt del govern de la Generalitat són capaços de protegir la nostra llengua.
Perquè el problema ja ve de fa molts anys, des del primer moment en que es signa la Declaració de Bolonya i es comença a imposar el Procés de Bolonya. Aquest mal anomenat Espai Europeu d’Ensenyament Superior que pretén mercantilitzar i homogeneïtzar els estudis superiors, i que suposa un nou atac contra la cultura i llengua catalanes. Actualment, amb l’excusa d’aquest espai europeu, les universitats potencien els estudis en anglès i castellà, en detriment de la nostra llengua.

L’única manera per aturar aquest atac orquestrat contra el català és aturar la implantació del procés de Bolonya; un procés de reforma de la universitat que nosaltres, els estudiants catalans, no hem demanat; un procés que sempre hem rebutjat; i que no estem disposats a acceptar.

Els estudiants dels Països Catalans exigim un model educatiu propi, decidit des d’aquí i que respongui a les necessitats de la societat d’aquí. I no pas, que vingui imposat des de les altes esferes estatals i interestatals.
En definitiva, els estudiants volem un model educatiu plenament català, en continguts i en llengua. Un model educatiu que respecti la nostra llengua i el nostre país.

Defensem els nostres drets, defensem el català!
També pel català, no a bolonya!

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 7 d’octubre de 2008


Per veure el programa d´actes aneu a: http://www.sepc.cat/veure.php?id=441

dilluns, 29 de setembre de 2008

Entrevista amb... Juan Carlos Moreno Cabrera. Lingüista



"El castellà no s'hauria d'ensenyar a les escoles de Catalunya"

És madrileny i defensa la immersió lingüística en català.
El catedràtic de la Univesitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera ha publicat un llibre, El nacionalismo lingüístico (Península), amb una tesi profundament provocadora: que l'únic nacionalisme lingüístic que existeix a l'Estat és l'espanyol. I que és molt agressiu, com explica en aquesta entrevista amb eldebat.cat.

Aneu aquí per poder accedir a l´entrevista:

http://www.barcelonaradical.net/informacion.php?iinfo=9064

dissabte, 27 de setembre de 2008

Comunicat d'Independentistes de la Safor sobre les agressions feixistes del correllengua de Gandia


Feixisme i forces d'ocupació

-El passat 26 d'octubre, en els actes del Correllengua de Gandia la policia nacional espanyola va mostrar de nou a la societat saforenca el que és,una força d'ocupació que com a tal empara i protegeix al feixisme blaver i espanyolista.

-Quan qualsevol col·lectiu blaver-nazi, nazi o simplement espanyolista convoca una manifestació i col·lectius d'esquerra convoquen una contramanifestació de protesta, per la seua autorització, els col·lectius d'esquerra són sempre encerclats, acosats per la policia espanyola i portats lluny de la manifestació dretana, de forma que mai poden acostar-se a la manifestació feixista. En canvi, quan ocorre a la inversa, quan són col·lectius d'esquerra els que convoquen la manifestació, els feixistes poden acostar-se, insultar i agredir als participants de la manifestació esquerrana, amb total impunitat.

-Açò també ocorre, com ja hem comprovat dos anys seguits, en manifestacions culturals i populars com el correllengua de Gandia. Els feixistes passegen tranquil·lament pels carrers paral·lels a la cercavila, agredint amb pedres, ous i altres objectes als participants de la cercavila. La policia nacional espanyola es limita a acompanyar als feixistes pels voltants de la cercavila i a evitar que els participants de la cercavila es puguen defendre dels atacs feixistes, intimidant-los amb les porres, amenaçant-los,identificant-los, escorcollant-los i fins i tot portant-los a comissaria.

-Tot i les agressions patides per una regidora del BNV i dos joves al Correllengua de Gandia, cap feixista va ser detingut o portat a comissaria. Les úniques persones identificades, escorcollades i que fins i tot van ser portades a la comissaria van ser participants del correllengua.

-L'actuació de la policia nacional espanyola, com a bona força d'ocupació, obeeix a un clar objectiu: tractar de què la defensa de la nostra llengua i cultura siga conflictiva i perillosa de forma que la gent tinga por i renuncie a ella.

-Des d'Independentistes de la Safor, convidem a tota la societat de la Safor-Valldigna a continuar, tal i com ho va fer ahir, defensant la nostra llengua i cultura sense cap por, de forma decidida i contundent. Mostrant que ni les forces d'ocupació espanyoles ni els seus gossos de presa feixistes (GAV, España 2000, CV, etc.) ens detindran en la nostra lluita per aconseguir un marc legal on el el valencià, el nostre català, no estiga perseguit i discriminat: Uns Països Catalans independents i sense classes.

Cap agressió sense resposta!

El feixisme no es tolera, es combat!

La Safor, Països Catalans, 27 de Setembre del 2008

Notícia treta del bloc d´Independentistes de la Safor: http://independentistesdelasafor.blogspot.com/

dijous, 25 de setembre de 2008

Agressions feixistes durant el Correllengua de Gandia


El passat 25 de setembre vàrem poder assistir a un nou acte de violència feixista als carrers de Gandia, durant el transcurs del Correllengua. Una vegada més, vam poder veure com la policia nacional actua amb total impunitat contra el nostre moviment, utilitzant a diferents grupuscles per tal de intentar rebentar els nostres actes.

El correllengua de Gandia va ser escenari d'una situació cada cop més estesa dins de les estratègies repressives de les forces d'ocupació espanyoles. L'ultra dreta, en aquest cas el GAV, va estar protegida i emparada durant tot el recorregut de la cercavila per la policia espanyola. Malgrat el constant llançament d'objectes (que li produïren una severa ferida a una regidora del Bloc de l'Alqueria de la Comtessa) i actitud desafiant respecte de la gent que assistia al correllengua, la policia es va limitar a acompanyar en tot moment als seus "gossos de presa" carreró per carreró. No és la primera vegada ni l'última que serem espectadors d'aquests fets, doncs aquesta pràctica policial no és pas nova a les nostres comarques. Ni tampoc el fet que no es busquen culpables per tot el que passà abans i després del correllengua.

Els fets parlen per si soles. Cap detenció ni identificació de cap dels feixistes que, entre altres coses, agrediren i amenaçaren a diferents persones ( 2 d'elles a l'estació de trens de Gandia). Identificacions de gent que hi participà de la cercavila i detenció d'un xic del poble sota les amenaces del cap de la policia nacional que anava de paisà, quan el va agafar i li va dir que "te voy a llevar con los nazis a ver si te pegan una paliza".

Des d'Alerta Solidària, l'organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista i Maulets, el jovent independentista revolucionari denunciem els fets de Gandia i la pràctica repressiva policial, destinada a dos objectius clars. El primer objectiu, el de intentar rebentar aquells actes promoguts per l'independentisme. El segon, intentar criminalitzar-nos amb la repressió mediàtica mitjançant la teoria dels pols oposats, buscant reconduir l'opinió pública cap a la condemna de la seua violència i també de la nostra resposta (els extrems es toquen). Però l'actuació policial no deixà dubtes de per on van els tirs. Sols recordar als 13 de Gandia, 3 anys després, i la contundència policial amb que es despatxaren contra una protesta que està a anys llums del que poguérem veure pels carrers de Gandia de mà del feixisme.

Notícia extreta de la pàgina webb de Maulets: http://www.maulets.org/veure.php?id=934

dilluns, 15 de setembre de 2008

La tercera hora de castellà o els equilibrismes de la submissió


* Coincidint amb el nou inici del curs escolar, l'autor fa una anàlisi crítica de la proposta d'afegir una tercera hora setmanal de castellà en l'horari lectiu a les escoles catalanes, partint del seu compromís amb una escola catalana, pública i de qualitat.


Segons dades del SEDEC1 el percentatge d'escoles que oferien ensenyament total o parcial en català, durant el curs 1978-79, era del 3%. És per això, i davant els baixos percentatges d'ús social de la nostra llengua, que es va creure pertinent engegar un procés d'immersió lingüística.

Aquest procés, a banda de promoure un aprenentatge eficaç i ràpid de la llengua que no es dominava, també pretenia garantir la cohesió social i el manteniment del català com a llengua de referència nacional.

I és així com va néixer l'Escola Catalana2. Un model d'escola pedagògicament avançat, amb voluntat integradora i d'arrelament al país; que prenia el català com a llengua vehicular i d'ús acadèmic.

També hem de destacar, tenint en compte que les competències en educació són compartides entre el Ministeri d'Educació espanyol i la Conselleria d'Educació catalana, que aquest fet es va produir sota consens.

És aquest context, exposat a mode d'introducció, el que ens pot ajudar a comprendre el grau d'indignació i sorpresa de bona part de la comunitat educativa i la societat civil davant l'aprovació del Decret 142/2007 de 26 de juny que establia els ensenyaments mínims de l'educació primària. En aquest decret, el govern del Principat acatava el Reial Decret 1513/2006 de 7 de desembre mitjançant el qual el Ministeri d'Educació espanyol havia establert aquests ensenyaments.

Però anem a pams, què vol dir i com es concreta tot això?

Fins aleshores, el consens entre el Ministeri d'Educació espanyol i la Conselleria d'Educació catalana definia que com a mínim s'havien de dedicar 420 hores al llarg de tota l'etapa de primària (6-12 anys) en l'aprenentatge de la llengua i la literatura catalana i unes altres 420 hores destinades a garantir la competència necessària en llengua i literatura castellana. La resta d'àrees curriculars, inclosa la d'estructures lingüístiques comunes, es continuava impartint en català (la llengua vehicular de l'escola fruit del procés d'immersió lingüística).

La intenció del Reial Decret 1513/2006 va ser regular de forma uniforme per totes les comunitats autònomes el nombre d'hores que s'havia de dedicar a les matèries lingüístiques, prescindint de les metodologies i sobretot de la realitat i diversitat socio-lingüística de cada comunitat.

Per la seva banda, la Conselleria d'Educació aprovà el Decret 142/2007 - abans esmentat - i a través de l'Ordre Edu/221/2007 de 29 de Juny establí que si les 245 hores corresponents a estructures lingüístiques comunes s'impartien en llengua catalana, s'havia de garantir un nombre equivalent d'hores en activitats d'aprenentatge de llengua castellana dins el còmput horari de lliure disposició ( és a dir, afegir més sessions de llengua i literatura castellana dins l'horari lectiu) o bé desenvolupant continguts d'altres àrees no lingüístiques en llengua castellana.

En definitiva, per compensar les 245 hores corresponents a les estructures lingüístiques comunes, obligaven a afegir més hores de llengua i literatura castellana o bé impartir alguna de les altres àrees curriculars en castellà (informàtica, coneixement del medi, educació física...).

També aclarir que, com molt bé diu el seu nom, quan es parla d'estructures lingüístiques comunes tot i impartir-se en català es fa referència als aspectes comuns de les diverses àrees lingüístiques. Aquest fet no té cap més intenció que la d'optimitzar temps i esforços. Per tant, no són hores on es treballi exclusivament la llengua i la literatura catalana.

Fou així, doncs, com el Govern català, i per imperatiu legal, va obligar a modificar els Projectes Lingüístics de tots els centres escolars del Principat. Entremig, ja havia aparegut la denúncia de Convivència Cívica acusant al govern català d'incompliment del Reial Decret de 2006.

Tot plegat desencadenà en una picabaralla legal que faria modificar tots els projectes lingüístics, amb la feina que això comporta. A més, i com a mitjà de pressió, el Servei Jurídic de la Conselleria d'Educació va ordenar que aquests projectes lingüístics havien d'arribar signats pels equips directius a la Conselleria d'Educació, prèvia aprovació del consell escolar abans del 14 de Juny de 2008, per després ser enviats a jutjats.

Però la història no va acabar aquí.

Després de tanta indignació compartida, del pronunciament públic en defensa del model d'Escola Catalana i la immersió lingüística de la Plataforma pel català a l'escola (integrada per l'Ustec-STEs, el SEPC, la CAL, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, CIEMEN, entre molts altres), de mobilitzacions, de la crida a la desobediència... arribaren les famoses declaracions del Conseller Maragall en les quals anuncià l'ajornament de la implantació de la tercera hora de castellà. L'excusa no podia ser més roïna: Davant la impossibilitat dels diversos centres educatius de fer arribar els seus projectes lingüístics en els terminis establerts, havia hagut d'adoptar aquesta determinació. D'aquesta manera responsabilitzava als centres educatius d'una decisió que només s'havia pres per estabilitzar el govern en una setmana determinant per una de les forces polítiques que el conformen, ERC.

I per si encara no hi havia prou polèmica, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar al Departament d'Educació de la Generalitat (en data del 03/07/2008) aplicar durant el curs 2008-09 les 145 hores compensatòries de castellà al llarg de l'etapa de primària (l'hora més setmanal) al·legant l'incompliment constatat del Reial Decret de 2006.

Per la seva banda, i per tal de guanyar temps, el conseller Maragall donava per tancada la polèmica en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu afirmant que caldria esperar a la Nova llei d'Educació de Catalunya, l'aplicació de la qual estava prevista durant el curs escolar vinent. Aquesta llei donaria més autonomia a la Generalitat per organitzar el model educatiu del país i la prioritat de la llengua pròpia en aquest model.

Fins aquí la cronologia dels fets i el joc de despropòsits i excuses d'un govern mancat de valentia i decisió. Mentrestant, els centres ens disposem a iniciar un nou curs escolar amb la incertesa del què passarà amb els Projectes lingüístics, amb la controvertida llei d'educació (que com a esborrany ja va provocar àmplies mobilitzacions i una vaga general en el sector educatiu, el passat 14 de febrer) i amb el model d'escola catalana que hem anat construint en els darrers 30 anys.

El més greu del cas però, i al meu entendre, no és la proposta del Govern de Madrid qüestionant el model d'immersió lingüística català sinó el grau de submissió del govern de la Generalitat. En un moment de clar retrocés en l'ús social de la llengua catalana i de grans fluxos migratoris que fan imprescindible una correcta inclusió de les persones nouvingudes en els nostres centres escolars, el Departament d'Educació decideix retrocedir en el model d'immersió lingüística i a més retalla les hores destinades a aquesta àrea en el Batxillerat.

Un altre fet ben denunciable és la manca d'arguments des d'un punt de vista sociolingüístic, pedagògic o de rendiment acadèmic que pugui justificar aquesta iniciativa3. Només motius polítics, que ens tornen a demostrar la fal·làcia que és el bilingüisme.

El Govern de Madrid conscient que la batalla dels hàbits lingüístics i de l'ús social de la llengua al Principat està guanyada, ha cregut necessari estrènyer més el nus i incidir en l'educació formal.

Res de nou que no coneguéssim, l'afany impositiu i colonitzador dels de sempre. I novament, la submissió i subordinació d'uns governants que es fan dir catalanistes i d'esquerres. Alguns fins i tot independentistes. Realment trist ha estat el paper d'ERC en tot això. La seva esquizofrènia política comença a ser del tot habitual.

I per concloure, només una petita reflexió.

És evident que cal que adquirim un compromís ferm i decidit per tal d'avançar i garantir una escola catalana, pública i de qualitat. Però no oblidem que una llengua és considerada viva quan el seu coneixement esdevé imprescindible per tal de garantir el correcte desenvolupament quotidià.

Deixem-nos, doncs, de línies vermelles, quotes i retolacions; i prenguem la ferma convicció d'avançar de forma desinhibida cap a l'única direcció que ens permetrà realment ser lliures. El dret a l'autodeterminació.

David Caño i Cargol. Mestre, membre de l'USTEC-STEs i militant d'Endavant-OSAN.

(Article publicat originalment a La Fàbrica): http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=386&Itemid=1


NOTES

1. Serveis d'Ensenyament del Català
2. No confondre amb la publicació del mateix nom
3. Segons dades de l'IDESCAT el 50% de la població ha manifestat que no sap escriure el català i un 25% ni tan sols l'entén.

dimarts, 15 de juliol de 2008

Carta oberta a Mario Vargas Llosa

L'escriptor peruà, firmant del «Manifesto por la lengua común», hauria de saber que els qui l'han signat ens fan por. Por per la seva força, per l'extrem autoritarisme que mostren, per la seva al•lèrgia a la diversitat, per l'esperit colonitzador

Tribuna 10.7.2008 EL PUNT

Benvolgut senyor. Qui més qui menys ha repassat aquests dies la llista dels qui donen suport al Manifiesto por la lengua común. Morbós de mi, ha estat el meu cas. Confesso que la presència a la llista de gent de la cultura, especialment de la literatura, m'ha resultat especialment corprenedora. Estic encantat que Luz Casal i Ramoncín se n'hagin esborrat dient que ells van a favor de la cultura, no en contra, i que els han enganyat. Chapeau! Però el nom que sí que hi he trobat, no sols com a firmant sinó com a promotor, és el vostre, Mario Vargas Llosa. Era previsible, però no per això deixa de ser terrible. Terrible, dic, perquè prèvia lectura del vostre llibre “La ciudad y los perros” estranya extraordinàriament que algú que tingui la sensibilitat de denunciar les situacions d'abús i d'imposicions que s'hi denuncien sigui avui capaç de subscriure un manifest que tan ostensiblement ataca els febles en nom dels poderosos. Ara, suposo que tothom evoluciona en un sentit o altre.

El manifest que heu subscrit diu que tot allò públic a l'Estat ha de ser en castellà perquè és la «llengua comuna». No sé si sou prou conscients de fins a quin punt aquesta asseveració denota una voluntat d'imposició brutal. Perquè això no és una defensa sinó un clar atac. Equival a treure al meu idioma tot futur, tota possibilitat de desenvolupar-se en l'àmbit públic. És lògic, doncs, que hagi quedat de pasta fullada en veure com algú de la Cultura, amb majúscula, pot subscriure un manifest així a aquestes altures del segle XXI. Certament, el que heu subscrit implica que penseu que el meu idioma no val res. I segurament és cert que el català no pot rivalitzar amb el vostre hiperidioma en termes de premis Nobel als prestatges i nombre de parlants. D'acord. Però potser us pot sorprendre saber que, per exemple, el català sí que compta entre els primers vint idiomes del món pel que fa a volum d'ús a la xarxa. És a dir, tampoc som exactament un patuès com voldríeu. I si no tenim més pes, el fet que durant molts anys hagi estat una llengua proscrita –fet del qual vau ser testimoni directe– segurament no deu ser-hi del tot aliè. Però temo molt que aquesta línia d'argumentació no us deu fer ni fred ni calor. O potser sou dels qui els encanta allò de «ahora hacen los nacionalistas lo que Franco». No fotem.

Em limitaré, doncs, a parlar-vos del que més em suggereix el vostre manifest. I és la por. Perquè sí, haig d'admetre que em feu por els qui heu pogut firmar una bestiesa així. Por de la vostra força. Por de les moltes coses que compartiu acríticament amb els franquistes. Por de l'extrem autoritarisme del missatge que heu llançat. Por de la immensa sensació d'indignació que feu venir a tants familiars i amics, realment afectats per la voluntat anorreadora que demostreu. Por, també, de la vostra al•lèrgia a la diversitat. No sé en quins ambients us vau moure quan vau viure entre nosaltres, a Barcelona, però penseu que aquesta terra que us va acollir ha pensat, cantat, estimat i plorat durant mil anys en la llengua catalana. Els nostres avis no sabien castellà, i bé que van tenir una sàvia cultura amb el seu petit lloc –també– a la història de la humanitat que ara voleu negar. Per què ens voleu treure el que tenen tots els països normals? Què us dóna dret a dir que no som res: la força? L'antic imperi? L'arrogància del progre globalitzat? La llarga onada de l'anticatalanisme? No us enganyeu, això que us mou té un nom, ara i sempre: esperit colonitzador. Per què tot s'hi val contra el català? Us heu aturat mai a pensar-hi? Per a vós, quants milions fan una cosa «comuna», i quants la condemnen al no-res? Quina tara tenim nosaltres els catalans que faci eliminable la nostra llengua en l'àmbit públic? Permeteu-me de dir-vos que no veig cap diferència entre el que prediqueu i el que fan els xinesos al Tibet.

Sapigueu, autor de La ciudad y los perros, que mentre lluiteu amb fúria perquè el regne del castellà sigui absolut –a un costat del charco i de l'altre–, potser us esteu esforçant debades. Perquè teniu molt de guanyat ja. D'entrada, nosaltres els catalans no podem fer vida en català a casa nostra com sí podeu fer-la vosaltres en castellà. Per tant, no somieu més utopies perquè ja les teniu assegurades. A l'actualitat, l'Estat només fa un 97% de la seva publicitat institucional en castellà. No en feu prou? Tan insaciables sou? A més, disposeu d'instruments de castellanització massiva a casa nostra com són La Vanguardia, l'Editorial Planeta i quasi tot el parc de cinemes i cadenes de televisió. Per cert, un canal de TV firmant del vostre manifiesto actualment no té ni un trist minut de programació en la meva llengua, per si us consola. També podeu respirar perquè la Guàrdia Civil està molt activa desmuntant TV3 al País Valencià sense que cap manifiesto vostre ho hagi denunciat. Francament no sé de què us queixeu. Pel que fa a l'espai comú, podeu estar molt tranquil perquè cap cantant català no us robarà un sol segon d'espai televisiu espanyol cantant en la meva llengua. Tot és per a vosaltres. Encara en voleu més?

Però del que segurament més us voleu queixar, suposo, és del tema de l'ensenyament, oi? Doncs sí, a l'ensenyament públic a Catalunya, l'idioma vehicular és el català com ho és l'holandès a Holanda o el danès a Dinamarca. Com vosaltres, nosaltres tampoc volem anar a la creació de dues comunitats a casa nostra. Volem una sola comunitat en què tothom sàpiga tres idiomes de la mateixa manera. I aquesta és la realitat que totes les enquestes i estudis revelen que es compleix magníficament. I si no sou prou sensible per adonar-vos-en, almenys tingueu la decència de respectar la nostra sensibilitat i d'identificar-vos un instant amb els subalterns. Com vau escriure quan vau escriure, fa tants anys, “La ciudad y los perros”. Una lectura d'estiu infinitament més recomanable i culta que no pas el manifiesto que acabeu de redactar.

TONI STRUBELL. Escriptor

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/347231/index.php

Contra la manipulació del català, el basc i el gallec

Les associacions d'escriptors en llengües catalana (AELC), gallega (AELG) i basca (EIE) -agrupats en la recentment constituïda federació Galeusca- han elaborat un manifest a favor "de continuar escrivint en les nostres llengües i de contribuir al procés, inacabat, de la seva normalització com a dret humà, democràtic i pacífic al qual no renunciarem". El text neix òbviament com a resposta a la publicació del "Manifiesto por una lengua común". Galeusca defensa i explica gairebé de forma didàctica per a espanyolistes que "el gallec, l'èuscar i el català no són ‘invents' d'ara, sinó llengües que van ser normals en els seus territoris i societats respectius durant centenars d'anys. La seva desnormalització, la seva pèrdua d'usos públics, no es van produir de manera "natural", sinó per invasió de la llengua que fou decretada com oficial de l'estat, sense cap consulta ni acord previs".

El manifest també recorda que: "La realitat plurilingüe que conforma i dóna existència a l'estat espanyol, lluny de ser entesa com una ‘asimetria' o deficiència per se, reprodueix de manera transparent una diversitat lingüística i cultural comuna a la majoria d'estats que conformen l'Europa plurilingüe".

A més, citant la recorrent Constitució espanyola, Galeusca insta els signants del manifiesto a donar-hi un cop d'ull per veure-hi com "garanteix la presència d'aquesta llengua comuna per a tots els habitants de l'estat, mitjançant l'exigència a tots els ciutadans de l'obligació de conèixer el castellà", concretament a l'article 3. Mentre que "pel que fa al gallec, a l'èuscar i al català, la legislació no preveu l'obligació de ser coneguts en els seus respectius territoris, cosa que estableix una asimetria en els drets lingüístics dels ciutadans que volen exercir el dret, que se'ls reconeix, a usar-los".

D'altra banda, el manifest de les associacions d'escriptors observa que "La visió anulladora que des de l'enriquidora realitat plurilingüe espanyola es transmet des del Manifiesto ens fa pensar en la similitud de tesis de l'etapa franquista" i afegeix que "la competència plurilingüe, també per als ciutadans espanyols nascuts en comunitats autònomes amb una única llengua oficial, sempre serà una clau que obri el món".

"A més", constata Galeusca, "el Manifiesto parteix d'una premissa que no es correspon amb la realitat, ja que en cap cas el castellà no corre cap perill en tot el territori de l'estat".
Per acabar, els escriptors defensen "Les polítiques lingüístiques aplicades a l'àmbit educatiu en les anomenades comunitats bilingües" ja que "tenen com a objectiu aconseguir que l'alumnat assoleixi una bona competència en les dues llengües oficials, independentment de quina sigui la llengua familiar. Per aconseguir aquest objectiu, cal desenvolupar planificacions lingüístiques que en garanteixin la consecució i que passen, necessàriament, per la utilització vehicular majoritària de la llengua més desafavorida socialment. I això, en lloc d'anar contra la llibertat lingüística és, precisament, una actuació imprescindible per garantir aquesta llibertat lingüística".

Galeusca

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/347149/index.php

Crònica de les Cinquenes Jornades per la Llengua a St. Andreu de Palomar

El passat 5 de juliol, coincidint amb el desè aniversari de la mort de la Maria Mercé Marçal, es van celebrar les Cinquenes Jornades per la Llengua a Sant Andreu de Palomar.

Aquest any van ser organitzades per tres col.lectius de l´Esquerra Independentista de St. Andreu: Endavant-OSAN, Maulets-JIR i SEPC.

En aquesta ocasió va ser una jornada només, amb un format bastant similar al de l´any passat.

Primer es va muntar una mostra de cultura popular als jardinets de Can Fabra; durant ben bé tres hores es va estar jugant i ensenyant a jugar a bitlles catalanes. Grans i petits van poder fruïr d´aquest esport tradicional català.

Paral.lelament, a l´auditori de Can Fabra es va fer una lectura de poesies. El poeta David Caño va llegir algunes de les seves poesies i d´altres de la Maria Mercé Marçal. Més tard, el grup "Ara és demà" va llegir diverses poesies acompanyades del so d´una guitarra; tot plegat un parell d´hores llargues d´espectacle poètic.

Abans de la lectura de poesies, un membre del col.lectiu "Veu Pròpia" va fer una xerrada sobre els motius que tenen les persones inmigrants que decideixen utilitzar el català als Països Catalans com a llengua pròpia i les dificulatats que els comporta aquestsa decisió; que va durar prop d´una horeta.

Al final de l´acte es van repartir uns llibrets amb uns textos sobre feminisme escrits per la Maria Mercé Marçal fa més de deu anys, i encara avui plenamente vigents.

Cap a les deu del vespre es van parar les taules i tot seguit va tenir lloc un sopar popular que va estar amenitzat amb un concert del cantautor sabadellenc Lluis Oliva.

Cap a dos quarts de dotze es va donar per conclosa la jornada amb un bon èxit de paticipació; unes cent persones van acabar passant per les diferents activitats organitzades aquella tarda-vespre.

Adreces d´interès:

- Blog de les Jornades: http://www.jornadesxllengua.blogspot.com/

- Adreça de correu: jornadesxllengua@gmail.com

- Fotos de la Va Jornada per la Llengua de St. Andreu: http://www.sant-andreu.com/catXppcc/050708jornadesllengua/index.html

Saül, membre de l´Assemblea Organitzadora de les Jornades per la Llengua de Sant. Andreu de Palomar.

Manifest Jornades per la LLengua 2008


Els darrers estudis sobre l´ús social del català mostren un retrocés de la nostra llengua al carrer.

Per aquest motiu cal fer una aposta decidida, del particulars i de les institucions en la defensa i la promoció de la llengua catalana.

Sense el compromís de les institucions és molt difícil que la nostra llengua estigui en una posició de normalitat en el nostre país.

Desde sempre, algunes institucions ha fet una aposta clara per erradicar l´ús del català en els territoris de parla catalana. Al País Valencià, els repetidors de TV3 continuen sent tancats per la Generalitat Valenciana, deixant sense referent lingüístic els i les catalanoparlants d´aquest territori. Una altra d´aquestes institucions és l´Estat Espanyol. Seva és la decisió de no fer oficial el català a la Unió Europea. També és seva la decisió d´obligar a augmentar les hores de castellà a les escoles. Davant l´enorme revalorització de la nostra llengua a la Catalunya Nord, l´Assemblea Nacional va semblar que reconeixeria les anomenades “llengües regionals”. Això ha estat un miratge perquè el Senat (format pels mateixos partits que l´Assemblea Nacional) ha aturat qualsevol mesura a favor de cap d´aquestes llengües.

I tot això respon a una estrategia perfectament planificada i executada: intentar fer desaparèixer la nostra llengua és una forma més d´intentar fer-nos desaparèixer com a poble. Ens volen fer callar perquè amenacem la seva existència.

Malgrat això, no tot és negatiu. Actualment veiem com al Principat, el català és líder d´audiència a les ones radiofòniques.
Els nouvinguts, que veuen el català com una oportunitat d´integració i de millora de la seva posició econòmica i social, augmenten dia rera dia.
L´augment d´uns anys ençà del nombre de grups de música que usen el català per expresar-se ha esta considerable, tot i que acostumen a estar fora dels canals comercials i de la promoció dels mitjans de comunicació públic i privats, impedint així que aquest músics visquin de la seva professió.
Celebrem també l´exigència del nivell C de català per poder exercir la docència universitària, però considerem que aquesta mesura no garanteix que les classes s´imarteixin en aquesta llengua. I més tenint en compte l´actual situació a les universitats, on el Procés de Bolonya tampoc garanteix l´ús i el coneixement de la nostra llengua per part dels estudiants europeus en règim de mobilitat.

En resum, malgrat no estar en una situació crítica en tots el territoris, encara queda molt per fer, per tal de garantir la supervivencia del català davant del procés de globalització en el que ens trobem inmerses.

Més que mai, cal exigir la oficialitat única del català en tots els territoris de parla catalana per fer possible la supervivencia de la nostra llengua.

De Salses a Guardamar,
de Fraga fins a Maó,
tenim una sola llengua,
i som una sola nació.

05 de juliol de 2008, Sant Andreu de Palomar, Països Catalans.

Articles d´interès sobre la Maria Mercé Marçal



El 5 de juliol farà deu anys de la prematura mort de Maria Mercè Marçal, víctima d’un càncer que ens va privar de l’esplèndida maduresa d’una escriptora tan singular.

Aquí hi ha un ellaç amb diversos articles que parlen de la seva obra:

http://www.llibertat.cat/content/view/3219/1/

http://www.laccent.cat/article.asp?n=133&idart=1556

Comunicat del SEPC davant la decisió del govern del Principat d’obligar a tenir el nivell C de Català al professorat universitari

Països Catalans, 20-6-2008

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem mostrar la nostra satisfacció davant l’acord entre el Govern de Catalunya i els rectors de les universitats del Principat on apareix el compromís de reformar la normativa per tal que, a partir d’ara, el professorat que vulgui accedir a una plaça pública en els centres d’ensenyament superior hagi de certificar el coneixement de la llengua catalana. Així mateix, des del SEPC considerem que aquest és un pas necessari però del tot insuficient per assegurar la correcte normalització lingüística a les universitats i que cal que tots els agents implicats avancin vertaderament i conscien per garantir la presència real del català a les aules.

Per tot això que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans fa les següents consideracions:

- Com a sindicat que defensem que la realitat nacional s'estén des de Fraga a Maó i des de Salses a Guardamar, creiem que els actors polítics i socials de la resta dels Països Catalans han d'aprovar amb màxima urgència mesures semblants a les del Principat per tal que el català pugui tenir la presència que es mereix i necessita als centres d'ensenyament superior d'arreu del país.

- Cal que des de la societat civil mostrem la voluntat del poble català per tal que la nostra llengua sigui garantida i present a les aules dels Països Catalans tal i com ho és l'italià a Roma, el grec a Atenes o l'alemany a Berlín. És necessària l'actuació de tots plegats per fer front als comentaris demagògics i fora de context dels que s'oposen a mesures per afavorir la llengua catalana.

- Cal recordar que la implementació del Procés de Bolonya amb una clara aposta dels postgraus internacionals en anglès i castellà va en un sentit contrari a la mesura aprovada. No pot ser que la Generalitat principatina permeti el Procés de Bolonya que, com se sap, fa una clara diferenciació entre la qualitat de graus i postgraus, on el català pot tenir problemes per fer-se un forat si es deixa que sigui el “nou mercat de l'ensenyament “ qui ho dicti .

- La situació de discrimació lingüística dels estudiants que usen el català és present en el dia a dia a les facultats en múltiples accions quotidianes i que, davant d'això, des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ens comprometem a continuar lluitant per defensar la presència del català als centres d'ensenyament superior i per exigir als agents responsables un pla d'actuació per aconseguir variar la situació.


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Països Catalans, 20 de juny de 2008

http://www.sepc.cat/veure.php?id=423

Crònica de l’Acampallengua

Altres, 26-5-2008

Els dies 24 i 25 de Maig, l'Esquerra Independentista va participar a l'Acampallengua organitzat aquest any a Son Servera, a través del seu Espai Rebel. Els actes es varen dur a terme a la Plaça Nova del poble, i varen començar amb un dinar popular desprès del cercavila de joves independentistes que va recórrer els carrers de Son Servera. En acabar de dinar, varen començar les activitats: una breu performance a càrrec de la comissió de dones de maulets, un concert amb Gonelles Morts i Mascarpone.

Després del concert es va dur a terme l'acte en suport al pres polític català Franki, que va consistir en la lectura d'una carta seva, la pintada d'un mural i una xerrada a càrrec de dues membres del col·lectiu Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa.

La policia municipal practica identificacions de militants independentistes a l'espai Rebel:

Des de la una del migdia i fins passades les quatre hi duguérem a terme diferents activitats amb total normalitat, fins que la Policia Local de Son Servera va arribar. De males maneres, un efectiu del cos requisà a un militant un plafó amb un cartell antimonàrquic, afirmant que havia rebut queixes. Sense més preàmbuls, el plafó fou dut a comissaria. Poc després, un altre efectiu de la Policia Local arrabassava descaradament un altre cartell antimonàrquic que Maulets havia penjat a la plaça. En demanar-li el perquè de la seva conducta, amb el cartell fet un nyap a les mans de l'agent, aquest l'intentà tornar al seu lloc. Seguidament, dos militants del SEPC foren identificats. Més tard alguns companys reconegueren dos policies de paisà, que vigilaven l'Espai Rebel, en una mostra més del control social que es fa a qualsevol acte independentista.

http://www.sepc.cat/veure.php?id=412

Crònica del setè congrés d’estudiants de filologia catalana

Universitat de Lleida, 3-5-2008

Aquest 28, 29 i 30 d’abril s’ha celebrat a Lleida el setè congrés d’estudiants de filologia catalana. Enguany dedicat a l’escriptor de la Segarra Manuel de Pedrolo.
El congrés d’enguany, que ha estat celebrat pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i per l’Assemblea d’Estudiants de Filologia Catalana de la Universitat de Lleida, ha comptat amb la presència de més de setanta futurs filòlegs i filòlogues que, com a setè any consecutiu, celebren el seu propi congrés en una universitat catalana.

Enguany el congrés s’ha enfocat des d’una perspectiva de reivindicar la carrera, els estudis de filologia catalana a la UdL compten al primer curs amb tan sols dues estudiants, i en tota la carrera no arriben a la cinquantena d’estudiants, així que es vol aprofitar el congrés d’estudiants de filologia catalana d’enguany també per donar a conèixer els estudis de filologia catalana de la UdL. També s’ha volgut reivindicar amb aquest congrés la figura de Manuel de Pedrolo, escriptor de l’Aranyó i intel·lectual compromès i d’esquerres que s’ha volgut prendre com a referent.

Durant el congrés s’han realitzat multitud de conferències, xerrades, recitals de poesia i altres, entre els quals no ha faltat les crítiques a la implantació del nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior, que entre altres coses comportarà un retrocés de la presència del català a les universitats i una degradació en la qualitat dels estudis de filologia catalana de totes les universitats, però molt especialment de la UdL, on la carrera pot córrer el risc de desaparèixer al comptar amb un baix nombre de matriculats.

El congrés també ha comptat amb concerts i festes, entre les quals val a destacar la IV edició de la Festa dels Països Catalans, que es va organitzar el dimarts 29 d’Abril i que va comptar amb un sopar o es van poder degustar diversos plats típics d’arreu del país i es va finalitzar amb un concert al Cafè del teatre situat a l’edifici de l’Escorxador, que va comptar amb la presència de Lo Noi del Cirerer i Belda i el conjunt Badabadoc.

El congrés va posar el seu punt final amb una visita guiada a l’interior de la Seu Vella de Lleida, l’edifici sens dubte mes emblemàtic de la ciutat, i des de dalt del campanar es va poder contemplar una panoràmica privilegiada de tot el conjunt de territori del Pla d’Urgell, des del Montsec fins al Montmaneu i des del Montsant fins als Monegres.

Des de l’organització del VII Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana volem agrair tant als assistents com als col·laboradors la seua implicació en l’elaboració i participació en aquest projecte i animem a tots els futurs filòlegs de llengua catalana a assistir al proper congrés d’estudiants de filologia catalana.

Per un ensenyament català, lluitem des de les aules!


Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Lleida (Segrià), 6 de maig de 2008

http://www.sepc.cat/veure.php?id=395

Diada per la Llengua a Palma

Països Catalans, 19-5-2008

El passat dissabte 17 de maig més de 7.000 persones preneren els carrers del centre de Palma per celebrar la Diada per la Llengua que des de fa ja varis anys organitza l'Obra Cultural Balear (OCB). Enguany aquesta diada portava com a lema: "La nostra llengua al carrer", i va comptar amb la participació del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).

Durant la Diada es realitzaren nombrosos actes entre els quals hi havia l'Espai Rebel de SEPC i Maulets.
A l'Espai Rebel s'hi realitzà una presentació del SEPC-Secundària, una xerrada a càrrec de la comissió de dones de Maulets 'Dona i art: objecte i artista reprimida' i finalment un taller de pancartes a càrrec del SEPC.
Així mateix tant el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) com Maulets posaren una paradeta a la fira d'entitats.

http://www.sepc.cat/veure.php?id=402

Protestes durant el concert de la setmana del 25 d’abril per la llengua a la Universitat de València

Universitat de València Estudis Generals, 25-4-2008

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de les universitats de la ciutat de València van portar a terme el passat dijous per la nit una acció reivindicativa emmarcada dins la lluita de l'eix català. L'acte va tindre lloc al concert organitzat pel Servei de Política Lingüística (SPL) de la Universitat de València i per l'Àrea de Promoció i Normalització Lingüística (APNL) de la Universitat Politècnica de València, dins de la setmana del 25 d'abril per la llengua. Mentre tenia lloc l'actuació de Pirat's Sound Sistema, militants del SEPC van desplegar una pancarta a sobre de l'escenari on es podia llegir "DEFENSEM FILOLOGIA CATALANA, DEFENSEM LA NOSTRA LLENGUA. NO A L'EEES", alhora que altres companys i companyes repartien al públic un pamflet on s'exposava el discurs del sindicat repecte a la situació que li espera a aquesta titulació i al català dins del marc sobre la posada en marxa de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.

Defensem Filologia Catalana! Defensem la nostra llengua!

A ningú li descobrirem res de nou si apuntem en aquestes línies que la Universitat està sofrint un dels canvis més importants dels darrers temps, la seua adaptació a l'anomenat Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES). Tampoc contarem noves notícies si plantegem l'esperit crític i contrari que guardem des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) sobre aquest procés de mercantilització i elitització de la Universitat. Ara bé, en aquesta festa per la llengua, que organitzen les nostres universitats de la ciutat de València, volíem denunciar públicament allò que afecta el català en relació a l'aplicació de la convergència europea, i els arguments es quedarien coixos si aïllarem la qüestió respecte al que pot passar amb la titulació de Filologia Catalana.

En primer lloc, si analitzem el decret 1393/2007 del Ministeri d'Educació que marca les pautes per a la consecució i aprovació dels nous plans d'estudi, observem que l'autonomia universitària a quedat supeditada a les agències de qualitat, entre elles la valenciana, on el Consell ha deixat la seua empremta politicoidiològica. Això pot significar sense ser, ni molt menys, malpensat, que el títol relacionat amb la llengua catalana que propose la Facultat de Filologia de la Universitat de València siga rebutjat pel sol fet de portar com a nom "Grau de Filologia Catalana". Tan sols cal observar la jugada que es va seguir per part del departament corresponent per tal que s'aproves el Postgrau d'aquesta titulació, que va acabar amb el següent nom: Assessorament lingüístic i cultura literària: aplicacions al context valencià.

En segon lloc, cal apuntar també la desaparició d'aquest títol a la Universitat d'Alacant, que sota un altre dels paràmetres d'aquestes agències, el de la rendibilitat social (encara que podria especificar-se com a rendibilitat econòmica), no es contempla la seua oferta sota un pla d'estudis propi per no poder arribar als 80 estudiants de matrícula. Així doncs, l'assumpció de l'oferta de llengua catalana dins d'un Grau de llengües modernes i les seus literatures constitueix la pèrdua i dissolució de tot un referent lingüístic per a les comarques del sud del País Valencià.

En un altre ordre de coses, les nostres universitats, tant la de València com la Politècnica, s'estan plantejant exigir el coneixement d'una llengua moderna estrangera en acabar els estudis de Grau. Una de les vies que volen ofertar per tal d'acreditar el nivell exigit és cursar un itinerari o una sèrie d'assignatures en aquesta llengua. Des del SEPC som molt escèptics sobre aquest oferiment, ja que en determinades carreres aquesta opció ni tan sols s'ha donat mai en el cas del català. Com és possible que de cop i volta hi haja un major interés sobre altres llengües, quan no hem estat capaços de garantir una plena oferta amb la llengua pròpia del País? Al cap i a la fi, aquesta actuació tan sols té un nom i el coneixem totes i tots, hipocresia.

Per últim, tan sols volíem constatar que en un mercat d'educació com el que s'està creant a partir de la implantació de l'EEES, el valor de canvi del català, malauradament, és molt baix, o fins i tot un obstacle alhora de guanyar "clients". D'exemples sobren si observem l'oferta lingüística dels diferents Postgraus que s'han aprovat a les nostre Universitats. Per tant, la defensa de la nostra llengua passa per fer front a aquesta convergència europea.

Digu€€€S no!

http://www.sepc.cat/veure.php?id=383

Manifest per la llengua comuna

Pròleg

Qui digui que una llengua no és res més que una manera de compartir informació i que mentre ens comuniquem ja està bé, s'equivoca. Una llengua és molt més que això i la nostra posició davant d ella determina la naturalesa de les nostres relacions, el nostre posicionament en el món, de la mateixa manera que triar una paraula i no una altra diu més de nosaltres que el missatge que fem arribar. La llengua no es pot desvincular mai dels vincles afectius que ens proporciona, del pont que ens ajuda a establir amb els altres. Per això només a través del coneixement i ús de la llengua d'un país es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement
mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no t'excloc, jo et parlo en la teva llengua perquè vull formar part d'aquest tot.

Najat El Hachmi, escriptora.

Manifest «El català, llengua comuna»
Sant Jordi 2008


El català, llengua comuna

Les entitats signatàries d aquest manifest, associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a les poblacions immigrades, volem compartir amb el conjunt dels ciutadans les nostres reflexions al voltant de la llengua catalana i dels elements que faciliten el procés d inclusió social de les persones nouvingudes. Creiem que són una sèrie de punts als quals la societat catalana no pot renunciar si pretenem construir una societat justa i cohesionada. Per tot això, manifestem el següent:

1. L'arribada de gent de tot el món ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia més de 250 llengües. Aquí vivim també en xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en anglès, en gallec, en amazic o en àrab. Oferim les nostres llengües i cultures d'origen per enriquir aquest país, i aquest oferiment creiem que la societat catalana l'ha d'aprofitar.

2. Les administracions i institucions públiques han d'apostar per un model educatiu inclusiu, que no segregui l'alumnat per motius d'origen, i que potencï el reconeixement de la diversitat lingüística. El català ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament. Aquest fet és compatible amb què es promogui el respecte de les noves llengües que ara també són catalanes.

3. En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes. És l'idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir, per això volem que sigui la llengua comuna.

4. En aquest sentit, els poders públics encara poden fer molt més perquè tothom que vulgui aprendre el català ho pugui fer. L'ús de la llengua pròpia és un dret que recull la llei. Els poders públics, per tant, han d establir les mesures necessàries per facilitar l exercici d'aquest dret als qui ens establim en aquesta terra.

5. La defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües. Volem transmetre la importància que té parlar la llengua del lloc on es viu. Nosaltres també volem que en els nostres països d'origen la llengua pròpia sigui compartida per tothom.

6. El català és una eina d'inclusió social. Quan utilitzem el català fem una aproximació real a la societat catalana i propiciem la relació entre els qui hem arribat ara i els qui van arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim ser reconeguts com a propis del lloc i assolim, ni que sigui simbòlicament, la condició de ciutadans.

7. Adoptar la llengua pròpia és un pas necessari per gaudir d'una ciutadania en igualtat de condicions. L'adopció del català ha d'anar acompanyat també de mesures que facilitin l adquisició dels drets socials i polítics. Aquest país té el repte que ens incorporem a la societat catalana i, així, participem en la creació d'un espai comú. Per fer-ho possible és imprescindible que ho fem en condicions d'igualtat i, per això, és tan important que adquirim els mateixos instruments i drets que té
qualsevol ciutadà. Tots els drets estan lligats entre si. El dret a l'habitatge és inseparable del dret al treball, del dret lingüístic o del dret a votar. Tots van en aquesta mateixa direcció de promoure la inclusió social i l'adquisició de la ciutadania catalana.

8. El català és sinònim de cohesió. La llengua és el millor vehicle per fer comunitat, més enllà de la comunitat cultural de cadascú. L'ús de la llengua és la millor manera i la més fàcil d'implicar-se en la societat civil catalana i de construir la millor societat per a tothom.

9. La llengua és una eina d'aproximació i no pas un instrument de confrontació. Des d 'alguns sectors es vol utilitzar la llengua com a arma d'enfrontament polític. Cap llengua mereix aquest tracte. Creiem en la capacitat que té per trencar els murs de la incomunicació i per desfer les fronteres que ens separen.

10. Volem viure en català! Fem del català la llengua d'acollida. No ens discrimineu pel fet d'haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que participem en la construcció d'aquest país que entre tots i totes estem edificant.

Barcelona, 23 d'abril de 2008


Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E'Waiso Ipola
Asociación de Profesionales Bolivianos en Barcelona (APBB)
Associació Catalana de Residents Senegalesos
Associació d'Amics del Poble Marroquí (ITRAN)
Associació d'Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya
Associació de Dones Amazigues Tamettut
Associació de Tallers Afrocatalans (ATAC)
Associació de Treballadors Pakistanesos
Associació de Treballadors Immigrants i Marroquins de Catalunya
Centre Cultural Islamic Camí de la Pau (ATIMCA)
Centro Boliviano-Catalán
Comunitat Palestina de Catalunya
Comella Sense Fronteres (membre del grup Agraw Amazic N Katalunya)
El Mirador deis Immigrants
Els Altres Andalusos
Espazo Galego dos Països Catalans
Federació d'Associacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT)
Federació d'Entitats Bolivianes a Catalunya (Fedebol)
Federación de Entidades Ecuatorianas en Catalunya (FEECAT)
Llactacarú (Asociación de Inmigrantes Ecuatorianos en Catalunya para la Solidaridad y la Cooperación)
Plataforma per la Llengua
Rede.cat
Veu Pròpia

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/347256/index.php

Alacant contra el tancament de TV3

Universitat Alacant, 25-1-2008

El passat dia 19 de gener, més de 2000 persones es van manifestar a Alacant contra el tancament del repetidor de la TV3 de la Carrasqueta, que proporcionava el senyal de les quatre cadenes del Principat a les tres comarques del Vinalopó, l'Alacantí i el Baix Segura.

Més de dues mil persones es van concentrar ahir dissabte 19 de gener a la Plaça de l'Ajuntament d'Alacant per tal de protestar contra el tancament del repetidor de la Carrasqueta i reclamar la tornada de les emissions de TV3, el Canal 33, 3/24 i el 300 a les comarques del sud dels Països Catalans. El passat 9 de desembre la Generalitat Valenciana procedia al tancament i precintat de les instal·lacions d'Acció Cultural del País Valencià, impedint la captació dels senyals a les comarques de l'Alacantí, el Baix Vinalopó i el Baix Segura.

Després de l'acte convocat per ACPV, s'inicià una manifestació encapçalada per Endavant, Maulets i el SEPC per a protestar contra les contínues agressions del govern estatal i l'autonòmic cap al català i la nostra cultura. A la manifestació participà gairebé la totalitat dels assistents a la concentració i va finalitzar a la Subdelegació del Govern Espanyol, on es va llegir el manifest signat per les tres organitzacions, recordant la responsabilitat política tant del PP com del PSOE en el tancament de TV3 al sud dels Països Catalans, i indicant el caràcter normalitzador tant en l'àmbit lingüístic com nacional de les emissions dels canals del Principat.

http://www.sepc.cat/veure.php?id=304