Les associacions d'escriptors en llengües catalana (AELC), gallega (AELG) i basca (EIE) -agrupats en la recentment constituïda federació Galeusca- han elaborat un manifest a favor "de continuar escrivint en les nostres llengües i de contribuir al procés, inacabat, de la seva normalització com a dret humà, democràtic i pacífic al qual no renunciarem". El text neix òbviament com a resposta a la publicació del "Manifiesto por una lengua común". Galeusca defensa i explica gairebé de forma didàctica per a espanyolistes que "el gallec, l'èuscar i el català no són ‘invents' d'ara, sinó llengües que van ser normals en els seus territoris i societats respectius durant centenars d'anys. La seva desnormalització, la seva pèrdua d'usos públics, no es van produir de manera "natural", sinó per invasió de la llengua que fou decretada com oficial de l'estat, sense cap consulta ni acord previs".El manifest també recorda que: "La realitat plurilingüe que conforma i dóna existència a l'estat espanyol, lluny de ser entesa com una ‘asimetria' o deficiència per se, reprodueix de manera transparent una diversitat lingüística i cultural comuna a la majoria d'estats que conformen l'Europa plurilingüe".
A més, citant la recorrent Constitució espanyola, Galeusca insta els signants del manifiesto a donar-hi un cop d'ull per veure-hi com "garanteix la presència d'aquesta llengua comuna per a tots els habitants de l'estat, mitjançant l'exigència a tots els ciutadans de l'obligació de conèixer el castellà", concretament a l'article 3. Mentre que "pel que fa al gallec, a l'èuscar i al català, la legislació no preveu l'obligació de ser coneguts en els seus respectius territoris, cosa que estableix una asimetria en els drets lingüístics dels ciutadans que volen exercir el dret, que se'ls reconeix, a usar-los".
D'altra banda, el manifest de les associacions d'escriptors observa que "La visió anulladora que des de l'enriquidora realitat plurilingüe espanyola es transmet des del Manifiesto ens fa pensar en la similitud de tesis de l'etapa franquista" i afegeix que "la competència plurilingüe, també per als ciutadans espanyols nascuts en comunitats autònomes amb una única llengua oficial, sempre serà una clau que obri el món".
"A més", constata Galeusca, "el Manifiesto parteix d'una premissa que no es correspon amb la realitat, ja que en cap cas el castellà no corre cap perill en tot el territori de l'estat".
Per acabar, els escriptors defensen "Les polítiques lingüístiques aplicades a l'àmbit educatiu en les anomenades comunitats bilingües" ja que "tenen com a objectiu aconseguir que l'alumnat assoleixi una bona competència en les dues llengües oficials, independentment de quina sigui la llengua familiar. Per aconseguir aquest objectiu, cal desenvolupar planificacions lingüístiques que en garanteixin la consecució i que passen, necessàriament, per la utilització vehicular majoritària de la llengua més desafavorida socialment. I això, en lloc d'anar contra la llibertat lingüística és, precisament, una actuació imprescindible per garantir aquesta llibertat lingüística".
Galeusca
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/347149/index.php
