Hi havia una vegada un territori extens i ric.
En aquest territori hi havia diverses actittuds respecta la seva llengua. Una, totalment excloent i hostil que pretenia fer desaparéixer la resta, especialment la autòctona. Entre les altres, destavaven: unes actituds d'indiferència total en vers la llengua i altres de resistència, que pretenien retornar la trempera i l'alegria de parlar la llengua del nostre territori.
I xino-xano, van passant els anys i les coses sembla que no canvien.
Però poc a poc sorgeix un a nova sensibilitat; un grup de nouvinguts al territori decideix trencar esquemes. Adopten el català com a vehicle d'expressió propi i s'integren plenament en la cultura d'aquest indret, fent-se-la seva i donant un clar exemple de compromís. Per primer cop en molts anys hi ha gent disposada a lluitar per la terra d'acollida. Han passat a adoptar aquest territori històric, nou per a ells, com el seu territori. I lluitaràn per la seva conservació de la mà d'aquells que portaven molts anys resistint-se a ser eliminats com a poble.
Tot això és una història molt bonica, però aquest grup de nouvinguts son molt pocs i la seva incidència es basa en el dia a dia en els seus respectius pobles i barris.
Cal lluitar per tal que aquesta actittud s'estengui arreu del territori i esdevingui el punt de sortida des del qual poguem continuar avançant, com a poble, en la recuperació de la nostra dignitat.
Només treballant units com a poble i per al poble podrem cohesionar espais de lluita des dels quals es podrà avançar cap a una plena normalització de la llengua autòctona en tots els territoris.
Assemblea del Correllengua de Sant Andreu
