dimarts, 29 de juny del 2010

Cartells de les VII es Jornades per la Llengua

Programa d´enguany:


1er campionat de Botifarra:

Actes de les VII enes Jornades per la Llengua

Seran el proper divendres 02 i dissabte 03 de juliol

Divendres 2 juliol:

- Xerrada: L´origen dels noms de persona a càrrec de Francesc Bernat (18h)
- Taller de danses tradicionals (19:30h)
*Lloc: Pl. Can Fabra


- Cafeta al CSO la Gordíssima (21h)
El Gran joc del Bocamoll
Karaoke amb música en català
Tapes variades i begudes de la terra
*Lloc: CSO la Gordíssima (C/Pons i Gallarza, 10)



Dissabte 3 juliol:

- Matinal infantil: música i jocs tradicionals amb animació (10:30h)
*Lloc: Pl. Can Fabra


- Actuació de La Bastonera de St.Andreu (18h)
- 1er Campionat de botifarra (18:30 h)
- Jocs tradicionals (18:30h)
- Sopar popular solidari amb l´Alfonso amb opció vegana (21h)
- Festeta trinquera i punxadiscs a la fresca (22:30h)
*Lloc: Can Fabra

dissabte, 26 de juny del 2010

Diverses notícies sobre Perpinyà


L'Ajuntament de Perpinyà aprova una moció per declarar Sant Joan Festa Nacional dels Països Catalans


Cal destacar que Sant Joan és a més a més el patró de la capital del Rosselló i que la revetlla coincideix amb la seva Festa Major

El passat mes d'abril, el Consell Municipal de l’Ajuntament de Perpinyà va aprovar la moció de suport a la Flama del Canigó, als Focs de Sant Joan i al seu reconeixement com a Festa Nacional dels Països Catalans, a instàncies de la regidoria de Cultura. Perpinyà esdevé així una de les poblacions amb més habitants que aprova aquest moció.

Amb l’aprovació d’aquesta moció, Perpinyà s’afegeix a les gairebé 250 poblacions catalanes que durant els darrers tres anys han aprovat la mateixa moció als respectius consistoris tot responent a la sol·licitud dels centenars d’entitats i col·lectius que any rere any organitzen la rebuda de la Flama del Canigó.

Alhora, Perpinyà esdevé així una de les poblacions amb més habitants que aprova aquest moció, darrera de Badalona o Mataró, però per davant de Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès o Manresa. En aquest sentit, cal ressaltar que més d’un milió i mig de persones viuen en poblacions on s’ha recolzat aquesta moció.

Respecte d’altres ajuntaments signants, destaquen, entre d’altres, els de diferents capitals de comarca com ara Figueres, Vilafranca del Penedès, El Vendrell, les Borges Blanques, Valls, Berga, Ripoll, Solsona, Móra d’Ebre, Flix o Cervera.

De cara enguany, a més a més, es pretén celebrar un acte d’entrega de totes aquestes mocions al Parlament de Catalunya tot coincidint amb la revetlla de Sant Joan, del qual n'anirem informant a tota aquella gent interessada.

Font: Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/9588/29/




Perpinyà, 1a població de la Catalunya Nord a proclamar el català llengua cooficial



L'Ajuntament de Perpinyà ha aprovat per unanimitat una moció que vol convertir el català en la llengua cooficial, juntament amb el francès, del territori de la Catalunya del Nord.

Segons el president de CDC de la zona, Jordi Vera, el pròxim pas és que tots els 229 municipis del territori votin aquest text per tal que la llengua catalana s'oficialitzi. Per això, reclamen a les institucions que aquest fet es faci efectiu creant un organisme regional pel territori. Llegiu la carta aprovada pel Ple.
A més, Vera ha destacat la importància del gran consens social que hi ha perquè el català tingui un pes important en la societat, així com incloure'l en l'ensenyament públic perquè hi hagi la possibilitat d'aprendre'l.

El consistori de Perpinyà ha aprovat per unanimitat la carta municipal per a la llengua catalana, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat, juntament amb el francès. La carta, que s'empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa vol garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana en el territori nord-català.

A més, Vera també reclama que en l'ensenyament públic del territori nord-català hi hagi la possibilitat d'ensenyar en català, des de l'escola bressol fins a la universitat.

Un ajuntament precursor

Perpinyà s'ha convertit en el primer ajuntament de la Catalunya del Nord que ha reclamat que el català sigui la llengua cooficial del territori, juntament amb el francès. Tots els grups que conformen el consistori, des del grup majoritari la UMP i els diversos grups de la oposició, com Nova Unió o fins i tot el partit comunista, han votat a favor de la carta.

El pròxim pas que des de l'Ajuntament de Perpinyà vol que es dugui a terme és que la carta sigui votada, aprovada i ratificada a tots els 229 municipis que conformen el territori de la Catalunya del Nord. Després d'aquest pas, les institucions haurien de crear entitats que es cuidessin del desenvolupament de la llengua catalana, des de l'ensenyament fins a les administracions i les pròpies institucions,

D'aquesta manera, s'arribarà a l'objectiu que és que la Catalunya del Nord tingui el català com a llengua cooficial. A més, aquesta oficialització del català permetrà, segons Vera, que els ciutadans de la Catalunya del Nord puguin entendre's en català amb els ciutadans de Catalunya i tenir una relació més estreta a nivell social i també comercial. D'aquesta manera les relacions en català que hi havia ara fa més de quaranta anys entre els dos territoris es recuperaran.


Font: Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/9593/1/


L'Ajuntament de Perpinyà reconeix el català com a llengua cooficial de la Vila

El Consell Municipal de Perpinyà reconeix oficialment, a costat de la llengua francesa, el català com a llengua històrica de la Vila"
El consistori de l'Ajuntament de Perpinyà va aprovar la carta municipal per la llengua, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat. La carta, que s'empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa, vol garantir el futur de la llengua. Des de Catnord.cat es considera que amb voluntat i mitjans el text pot fer progressar l'ús i el coneixement del català a Perpinyà, al seu entorn i a la resta de Catalunya nord.

També felicitar els elegits per la seua votació, i ara esperen que la carta sigui aplicada de veritat.


CARTA

La llengua catalana, nascuda fa més de 1000 anys a les nostres terres, constitueix un tret bàsic de la identitat, del patrimoni i de la riquesa viva de Perpinyà.

Per respectar la seua responsabilitat davant la història i responent a la voluntat social dels seus ciutadans, la Fidelíssima Vila posa en plaça una Carta municipal per la llengua catalana.



Article 1

El Consell Municipal de Perpinyà reconeix oficialment, a costat de la llengua francesa, el català com a llengua històrica de la Vila.

Conscient de les seues responsabilitats, el Consell Municipal de Perpinyà, a través de la Carta municipal per la llengua catalana i del Pla municipal de política lingüística, i cercant la més ampla col·laboració amb els partenaris concernits (institucions, associacions, persones i entitats), s'engatja per tal de perennitzar la llengua catalana.

Article 2

Els objectius de la Carta municipal per la llengua catalana són els següents:

Garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, és a dir d'inversar la tendència de pèrdua de locutors en català ;

Permetre l'ús del català per cada perpinyanès que ho vol : aprendre, sentir, parlar i llegir el català .

Assegurar la presència de la llengua catalana en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà, a través del desenvolupament del bilingüisme ;

Contribuir a la integració dels nous habitants i participar a la cohesió social i al desenvolupament econòmic del país, a través del respecte de la personalitat lingüística i cultural catalana.


Article 3

La Carta municipal s'aplica segons un Pla municipal de política lingüística que segueix cinc eixos :

1. ensenyament ;
2. servei a la infància ;
3. senyalització ;
4. serveis públics i ús social ;
5. mitjans de comunicació.


La Carta Municipal se posa en aplicació gràcies a tots els agents de la Vila de Perpinyà.


De manera general, tots els serveis i organismes municipals (administracions, regidories, entitats partenàries i empreses associades, estructures supramunicipals) han d'integrar la dimensió de la llengua catalana en llurs funcions i atribucions, especialment per tot el que concerneix la comunicació amb el públic i la senyalització.


La Vila de Perpinyà s’engatja a promoure l’adopció de la Carta Municipal per la Comunitat d’Aglomeració i garanteix la seua aplicació dins el quadre comunal tan com el text no ha estat adoptat per l’Aglomeració.


Article 4

L'ensenyament és el punt clau de la política lingüística municipal : és el mitjà bàsic i indispensable a la transmissió del català a les joves generacions.


La Vila de Perpinyà se fixa com a prioritat els punts següent :

1. Donar suport a un Pla d’obertura de classes bilingües i immersives ;
2. Desenvolupar l’accés de tots els alumnes a la sensibilització i l’aprenentatge de la l llengua catalana
3. Acompanyar el desenvolupament de l’ensenyament associatiu immersiu ;
4. Mesurar regularment la demanda social d’ensenyament bilingüe ;
5. Desenvolupar la informació a les famílies ;
6. Desenvolupar la formació per a adults i personals municipals.


Article 5

Servei a la Infància. La Vila de Perpinyà pren en compte la difusió del català en les activitats del Servei a la Infància : Infància i Lleure, Petita Infància, Acció socioeducativa.

En particular, se desenvolupa l’ús del català a les guarderies, segons els diversos models existents : estructura immersiva, centre bilingüe o intervencions en català.


Article 6

La senyalització. Perpinyà integra el principi general de bilingüisme i/o presència del català a tots els suports senyalètics, equipaments i infraestructures de competència municipal. Han de prendre en compte aquest principi :

* els serveis municipals
* els organismes i entitats paramunicipals o supramunicipal.
* les altres entitats finançades o contractades per la Vila.

La Vila estableix convencions amb les altres institucions per aplicar aquests principis a la senyalització no municipal present sobre el territori de la comuna.


Article 7

La llengua catalana no se limita pas a una disciplina escolar. La seua presència a tots els nivells de la vida pública i social ha de ser garantida i encoratjada. En aquest punt, el rol de la col·lectivitat municipal és determinant per tal d'assegurar la vida efectiva de la llengua catalana en la realitat quotidiana.


Per això, la Vila designa una persona catalanòfona referent a cada servei, i generalitza el català en els documents municipals (bilingües o en doble versió).


La Vila desenvolupa el bilingüisme en les publicacions municipals (fulls informatius, butlletins, programes, revistes, siti web...) i en les campanyes o operacions de comunicació.


Article 8

La pervivència i l'ús de la llengua catalana és inconcebible sense una presència i una difusió permanent als mèdies moderns (premsa, ràdio, televisió, internet).

En el camp essencial avui dia dels mitjans de comunicació, la Vila dóna suport a la presència de mèdies en català a Perpinyà (públics i privats, de Catalunya Nord o de la resta dels Països Catalans), garanteix la presència del català als mitjans i suports de comunicació municipals, organitza l'existència de mèdies municipals propis en català (magazine, siti web).


Article 9

Aqueixa Carta municipal per la llengua catalana aprovada pel Consell Municipal de Perpinyà, traça les orientacions principals del reconeixement oficial de la llengua catalana per la Vila. Se posa en aplicació seguint el Pla municipal de política lingüística elaborat per l'Institut Font Nova, amb l’assessorament de l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, aprovat pel batlle.

Els objectius del Pla de política lingüística són objecte d’una avaluació anual i d'un report sotmès al Consell Municipal ; el Pla és actualitzat anualment.



Font: Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/9576/1/


Perpinyà vota, per unanimitat, el català com a llengua oficial

L'Ajuntament de Perpinyà ha aprovat una carta municipal que converteix el català en llengua cooficial, juntament amb el francès. L'alcalde, Jean-Marc Pujol, espera que els 25 ajuntaments que formen part de la mancomunitat de municipis de Perpinyà, se sumin a la iniciativa

Dia històric per als catalans de la Catalunya Nord. I és que l'Ajuntament de Perpinyà ha votat per unanimitat que el català passi a ser llengua cooficial a la ciutat. L'objectiu és clar: garantir el futur de la llengua. L'alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, assegura que s'ha pres aquesta decisió amb la voluntat de mostrar al conjunt de la població la seva “identitat catalana”, ja que n'estan “orgullosos” i la volen promoure.

El repte que es marca ara l'Ajuntament és que els 25 municipis que formen part de la mancomunitat de municipis de Perpinyà acceptin també aquesta carta municipal per la llengua, document que s'empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa. Amb el suport dels estaments públics i social, s'asseguraria, així, que la llengua catalana perviu a la zona i es continua transmetent de generacions en generacions.

Malgrat les dificultats històriques que ha hagut de suportar la Catalunya Nord, el català s'ha mantingut ferm a l'altra banda dels Pirineus. La política centralista de l'Estat francès no ha pogut, però, fer desaparèixer la llengua als carrers. Iniciada fa 17 anys amb la retolació dels carrers, la política lingüística de l'Ajuntament de Perpinyà s'ha anat desenvolupant, sobretot en l'àmbit cultural i educatiu.Des del 1659, any en què es fa firmar el Tractat dels Pirineus i els comptats catalans septentrionals es van annexionar al regne de França, que el català no era oficial a la zona.


Font: Crònica. cat: http://www.cronica.cat/noticia/Perpinya_vota_per_unanimitat_el_catala_com_a_llengua_oficial_

dimarts, 20 d’abril del 2010

23 d’abril: Per la Plena Independència: llengua, cultura, treball. Països Catalans!


Manifest: Per la plena independència: Llengua, cultura i treball. Països Catalans

Fa unes setmanes els castellers del Riberal han hagut d’exiliar-se al sud del Pirineu perquè l’aplicació de la normativa europea del foc a l’Estat francès prohibeix des d’aquest 2010 la celebració de correfocs a la Catalunya Nord. Desenes de milers de xiquetes i xiquets valencians es queden cada any sense plaça escolar per estudiar en llengua catalana. A les universitats del país no es garanteixen les classes en català. La llei del cinema ens ha mostrat com l’empresariat posa els seus interessos per davant de la possibilitat de veure cinema en la llengua del país.

Aquests són alguns dels exemples que ens mostren la feblesa que continua patint la nostra llengua i cultura. Com bé sabem, una de les principals causes és l’esquarterament que patim els Països Catalans, que ens impedeix defensar i donar vitalitat de manera conjunta a la nostra llengua i identitat.

D’altra banda, la llengua catalana continua sent una llengua vetada al Parlament europeu i no és reconeguda com una llengua en igualtat de condicions que la resta de llengües que es parlen al continent. Aquesta constatació mostra que la Unió Europea no és pas un marc de democràcia on els pobles que conformen el nostre continent hi puguin conviure amb igualtat. Sinó al contrari, la Unió Europea és un acord entre les gran potències europees per assegurar-se que podran continuar explotant les classes populars i impedir alteracions en els territoris sobre els quals tenen domini.

No oblidem que, malgrat que la construcció europea ha comportat l’aprovació de lleis supraestatals que s’imposen sobre tots els estats que conformen la Unió, els governs europeus continuen mantenint l’estricte control sobre la defensa de les seves fronteres i sobre el que anomenen l’ordre interior. I la Unió Europea el que fa és respectar les actuacions que cada govern vulgui emprendre per impedir l’avenç de les reivindicacions de les nacions sense Estat o per reprimir les mobilitzacions que denuncien les polítiques neoliberals i que reivindiquen el repartiment del treball.

Hem vist al País Basc què succeeix quan un moviment d’alliberament nacional és prou fort per plantar cara a un Estat: que la Unió Europea avala qualsevol mesura contra aquest moviment que vulgui prendre aquest Estat. Les catalanes i catalans n’hauríem de prendre nota.

És per això que les organitzacions que conformem l’esquerra independentista sabem que només amb la plena independència els Països Catalans podrem ser veritablement lliures. Perquè, només si podem decidir sense coaccions, els diables del Riberal podran continuar ballant amb el foc a la Catalunya Nord; només si podem decidir sense coaccions, podrem convertir el català en la llengua comuna per a totes les persones que vivim i treballem al nostre país.

Aquest és un cap de setmana de reivindicacions a favor de la llengua i dels drets polítics de les catalanes i catalans. Demà a València, com avui ho estem fent a Barcelona, l’esquerra independentista sortirà al carrer. I ho farà amb el lema “Som Països Catalans”, reivindicant aquesta unitat necessària que avui també reclamem des de la Diada de Sant Jordi.

I demà passat, diumenge 25 d’abril, hi haurà una nova onada de referèndums. L’esquerra independentista torna a participar-hi per tal de fomentar aquest acte de desobediència que són les consultes populars. A més de l’exercici d’un dret democràtic que ens és negat des de fa segles, les consultes també fan avançar en la consciència que no hem d’esperar que ens donin la llibertat, sinó que l’hem de prendre amb la mobilització i organització popular.

Per avançar cap al camí de la llibertat sabem què cal: treball en comú de totes i tots els que sabem que no hi ha dreceres, reforçar les organitzacions populars als barris, ciutats i pobles, enxarxar-nos uns i altres per anar bastint un moviment que es comprometi a defensar la llengua i cultura catalanes, i també a la vertebració, a través de totes les nostres accions, dels Països Catalans.

Esquerra Independentista del Barcelonès

Barcelona, Països Catalans

23 d’abril de 2010.

Blog de l´EIB: http://barcelones.esquerra-independentista.org/