Ara contra l'occità a la Val d'Aran

Nova agressió espanyolista contra les llengües de les nacions sense estat. El Tribunal Constitucional (TC) ha admès avui a tràmit el recurs que el govern espanyol va interposar contra la Llei de l'Aranès aprovada pel Parlament de Catalunya.


Amb aquesta decisió, l'aplicació de la norma queda en suspens de manera cautelar fins que els magistrats emetin una decisió. L'executiu de Zapatero va presentar un recurs perquè segons el govern espanyol una llei aprovada pel Parlament de Catalunya no pot regular l'ús de les llengües cooficials a l'Administració General de l'Estat.


Segons l'Estat, "la jurisprudència del Tribunal Constitucional ja ha declarat inconstitucional el caràcter preferent de l'ús de la llengua cooficial". D'aquesta manera, la llei queda en suspens fins que el TC emeti una decisió en un termini que no pot ser superior als cinc mesos.

El govern espanyol va acordar interposar el recurs al Consell de Ministres del 22 de juliol del 2011 adduint que "la norma resulta contrària a la Constitució en la mesura que declara el caràcter preferent de l'aranès", ja que "l'article 3.1 de la Constitució especifica que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la així com el dret a usar-la".

La Llei de l'Aranès va ser aprovada pel Parlament de Catalunya gràcies als vots de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA, mentre que el PP i Ciutadans van votar en contra perquè la consideren inconstitucional. Aquesta llei volia protegir els drets dels occitans a Catalunya, garantir els drets lingüístics dels aranesos i donar possibilitats de supervivència amb dignitat i amb futur a aquesta llengua. A priori es tracta d’una llei que reconeix el valor específic de l’aranès, dóna recursos de protecció a tothom que vulgui utilitzar l’occità a la Vall d’Aran i projecta que un procés de garanties sigui present en l’administració, l’educació, els mitjans de comunicació i les activitats culturals.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/13873/1/

Ens volen imposar l´espanyol a l´escola!

El TSJC amenaça perquè s'apliqui l'ensenyament de l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amenaça amb un termini de dos mesos perquè la la Generalitat de la CAC apliqui la resolució que imposa que l'espanyol sigui també llengua vehicular a les escoles i instituts, aplicant així la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem (TS).

EL web Nació Digital recull la notícia que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut del Principat considera l'espanyol com a llengua vehicular a l'ensenyament juntament amb la llengua pròpia. Uns pares i entitats espanyolistes van demanar empara al Suprem i aquest els va donar la raó. Ensenyament no ha volgut valorar la interlocutòria del TSJC i ha amagat el el cap davant aquest nou atemptat.

Recordem que al desembre del 2010 el TS va ordenar a la Generalitat que adaptés el seu sistema d'immersió lingüística en l'ensenyament, a través de tres resoluciones que estimaven els recursos contra les anteriors resolucions contencioses del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els magistrats sostenien que el sistema català s'ha d'adaptar "a la nova situació creada" per la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut.

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut de la CAC que es va fer públic el juliol del 2010 -i que va tenir la com a resposta la gran manifestació del 10-J- atorgabs tots els privilegis jurídics a la llengua espanyola per sobre del català. Del conjunt d'aspectes polèmics d'aquesta sentència l'agressió frontal contra el català despunta pel seu contingut supremacista, que atempta de mort contra la llengua catalana. La jurisdicció màxima espanyola torpedina l'articulació de la llengua catalana com a element de cohesió. El català passarà a ser llengua de segon rang, -encara més- ja que només el coneixement de la llengua espanyola serà requisit exigible en les relacions comercials, laborals o acadèmiques.

La sentència determinava que el deure de saber l'espanyol no es pot comparar amb el del català, una llengua que passa a ser una llengua amb protecció jurídica nul.la. La sentència va suposar un nou atemptat contra la cohesió social i la normalització lingüística a l'escola.

I ara el TSJC amenaça

En el seu escrit, el TSJC explica que els pares (vinculats a grups espanyolistes amb tendències ultradretanes, amb advocats com Gómez-Rovira) que van guanyar la sentència del Suprem van demanar al TSJC l'execució de la sentència. L'alt tribunal català va demanar a la Conselleria que donés explicacions sobre les mesures preses després de la sentència del TS. La Generalitat va aportar dades estadístiques sobre el model lingüístic educatiu i la utilització del català i l'espanyol. El Govern autonòmic concloïa que per garantir l'exigència legal del ple domini de les dues llengües cooficials en finalitzar l'ensenyament obligatori, calia continuar amb el model d'immersió lingüística en català, ja que l'actual situació del català en la societat catalana no permet el canvi de model educatiu si es volen aconseguir els actuals resultats.


El TSJC en la seva interlocutòria qualifica com a "insuficients" aquestes explicacions per considerar que es compleix la sentència del Suprem, i recorda que l'alt tribunal espanyol establia que l'espanyol havia de ser llengua vehicular, amb una proporció que podia establir el Departament, però que no podia deixar-lo com "una assignatura més" ni sigui una proporció "il·lusòria o simplement un artifici de mera aparença".

Aquesta interlocutòria en forma d'amenaça és del 28 de juliol, però com el mes d'agost passa a ser inhàbil, el Departament encara podria presentar-hi un recurs en contra, davant la mateixa Secció Cinquena de la Sala Contenciosa-Administrativa. Tot i això, el recurs en principi no aturaria l'aplicació de la sentència. Ara el departament té com a màxim fins a finals d'octubre o principis de novembre per aplicar les mesures oportunes i comunicar-les al TSJC.
L'incompliment d'aquesta sentència que imposa l'espanyol a les escoles podria ser castigat durament, tal i com amenaça el TSJC, i estableix que pot comportar multes de fins a 1.500 euros pels funcionaris o autoritats que no compleixin aquesta interlocutòria i la sentència del Suprem, la mesura que sol.licitava l'entitat ultra t Convivència Cívica Catalana.

El Departament d'Ensenyament, com és habitual en casos de conflicte, no ha fet encara cap valoració de la interlocutòria i no ha especificat si presentarà o no recurs en contra.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/13722/1/

Crides a la desobediència en resposta a l'atac del TSJC contra el català a l'escola
La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que aquest divendres va instar a imposar el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament al Principat, donant la raó a les denúncies de grupuscles d'extrema dreta emparats pel PP, suposaria el final del model d'immersió lingüística, que compta amb el suport molt majoritari de la població, i que ha garantit un coneixement del català a tota la població escolaritzada impedint la separació dels alumnes.

Davant aquesta decisió, les veus de protesta no s'han fet esperar, tant des del sector educatiu, per veu de tots els sindicats de docents, com la majoritària USTEC, d'associacions de pares i mares, dels estudiants, d'entitats i associacions en defensa de la llengua, així com la majoria de forces polítiques i socials, han denunciat la decisió del TSJC, que amenaça amb multes i sancions als ensenyants catalans que no acatin la imposició del castellà, i han cridat a desobeir-la.

Així, la plataforma Som Escola, ha denunciat que "La justícia continua avalant i donant cobertura a la persecució que un reduït nombre d'individus està realitzant contra el model lingüístic escolar al nostre país", també ho han fet la Coordinadora d'Associacions per la Llengua o la Plataforma per la Llengua. Des de l'esquerra independentista, la CUP ha cridat a desobeir la sentència emplaçant al govern autonòmc a que "no s'agenolli davant d'una nova imposició de l'Estat", Endavant ha afirmat que és "una agressió històrica i cal que el poble català es mobilitzi i doni una resposta contundent als que pretenen fer de la llengua catalana una llengua de segona". En diverses localitats s'han convocat diverses accions i concentracions de protesta. Des de la Generalitat s'ha afirmat que es recorrerà, i que pretén defensar el model d'immersió.

Notícia treta de l´Accent: http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1775:crides-a-la-desobediencia-en-resposta-a-latac-del-tsjc-contra-el-catala-a-lescola&catid=52:actualitat-politica&Itemid=85

Aquest dilluns, protestes en defensa de l'escola en català


El rebuig a l'amenaça del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) perquè el català deixi de ser la llengua vehicular a l'escola s'està produint a tots els nivells, a la xarxa i al carrer. A Twitter, les etiquetes #somescola i #jonoacato canalitzen la protesta, mentre que a Facebook la pàgina Jo no acato la sentència contra el català ha aplegat més de 23.000 persones en un dia.

Al carrer les protestes es produiran aquest dilluns al vespre en diverses poblacions. De moment, Somescola.cat ha convocat una concentració a Girona, la Greda a Olot i la CUP i l'AJLL a Lleida.

A Lleida, la CUP, juntament amb l'Assemblea de Joves de Lleida, ha convocat per aquest dilluns a dos quarts de vuit del vespre una concentració a la Plaça Paeria per rebutjar la sentència del TSJC sobre el català i fer una crida a la insubmissió. Durant la protesta es llegirà un manifest de condemna i de crida a la insubmissió i la desobediència que emplaçarà el Govern "a no agenollar-se davant una nova imposició de l’estat espanyol".

A Girona, Somescola.cat, juntament amb Òmnium Cultural, ha convocat una concentració que tindrà lloc a la plaça del Vi a partir de les vuit del vespre. A la convocatòria s'hi ha sumat també la CUP, entre altres formacions, que ja ha anunciat que presentarà una moció a l'Ajuntament per rebutjar l'amenaça del tribunal. La plataforma Somescola.cat rebutja la interlocutòria i lamenta que la justícia "continuï avalant i donant cobertura a la persecució que un reduït nombre d’individus du a terme contra el model lingüístic escolar al nostre país". En aquest sentit, Somescola.cat denuncia "l’actitud antidemocràtica i de manca de respecte d’aquest grup minoritari respecte el consens assolit per les grans majories socials en matèria de política lingüística".

De la seva banda, la Greda Garrotxa ha organitzat una concentració a Olot que també tindrà lloc a les vuit del vespre a la Plaça Major d'Olot. A la convocatòria hi han mostrat el seu suport Òmnium Cultural, el projecte d'Olot Ciutat Educadora i Alternativa per la Garrotxa.

Revolta internauta

Però on realment la protesta és més virulenta és a la xarxa, on la comunitat internauta catalana s'ha mobilitzat de valent per mostrar la seva indignació davant d'aquesta enèsima agressió a la llengua. Al Facebook el cas més sorprenent ha estat el de la pàgina Jo no acato la sentència contra el català que suma centenars d'adhesions cada hora. Tot i crear-se aquest dissabte, avui diumenge ja compta amb més de 23.000 adhesions.

De la seva banda, la protesta també bull a Twitter, canalitzada sota les etiquetes #somescola i #jonoacato principalment, però també encara #escolaencatalà, #jovullvotaradeuespanya o #tenimpressa. Els dos hashtags principals han arribat a ser tendència (trending topic) estatal. El primer ha assolit fins a 85 piulades per hora (1.500 en 17 hores) i el segon 92 (1.500 en 16 hores).

A més, les protestes al carrer es difonen majoritàriament a través de les xarxes socials.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/13739/1/


Comunicats al respecte: Comunicat d´Endavant-OSAN: http://www.endavant.org/index.php?option=com_content&task=view&id=1201&Itemid=1

Comunicat de la CAJEI: http://www.endavant.org/index.php?option=com_content&task=view&id=1201&Itemid=1

Comunicat de la CUP: http://www.cup.cat/noticia/la-cup-crida-desobeir-la-interlocut%C3%B2ria-del-tsjc-sobre-la-llengua-0

Comunicat de la CAL: http://www.cal.cat/noticies_detalle.aspx?id=148

Comunicat de la Plataforma per la Llengua: http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1385

Comunicat de la USTEC: http://www.llibertat.cat/content/view/13726/1/

Còrsega aprova declarar el cors llengua oficial de l'illa

L'Assemblea de Còrsega ha aprovat per àmplia majoria un document que proposa que la llengua corsa sigui la llengua oficial de l'illa, de manera que compartirà oficialitat amb el francès. Tot i que segons els independentistes no és el que els hi agradaria, han aplaudit l'avenç, tot i que la proposta definitiva no arribarà fins al 2012 quan s'enllesteixi el document, segons informa Nationalia.

El document, titulat "U fogliu di lingua corsa strada", proposa que el cors gaudeixi d'un estatus de cooficialitat en tots els àmbits. Amb tot, caldrà treballar la viabilitat de la proposta, ja que per aplicar-la caldrà canviar la constitució francesa, de manera que un grup de funcionaris electes hauran de començar a treballar per presentar el projecte definitiu a finals de 2012.
El full de ruta (2011-2014), presentat pel conseller executiu Pierre Ghjonga, persegueix que el cors tingui una presència molt més forta en tots els àmbits de la vida a Còrsega, especialment en l'educació (on fins i tot es proposa la immersió lingüística), però també en camps com en les noves tecnologies, l'administració o als mitjans de comunicació. Una llei similar ja es va intentar aprovar el 2009, tot i que la majoria unionista que hi havia aleshores a la cambra va tirar enrere la proposta. Ara, els bons resultats de les forces nacionalistes aconseguits a les darreres eleccions de 2010 han permès que s'aprovi el document.

De la seva banda, Femu a Corsica, la coalició de caire autonomista liderada pel Partit de la Nació Corsa, que va obtenir un 26% dels vots en les passades eleccions a l'Assemblea, s'ha mostrat molt satisfeta amb l'aprovació del document i ha afirmat que és una proposta que no pretén "l'exclusivitat del cors" com sí que vol "el discurs monolingüista i unitari francès".

I els independentistes de Corsica Libera, van votar a favor de la proposta tot i algunes reticències, ja que volien incloure els drets nacionals del poble cors a la proposta. En aquest sentit, sostenen que no és l'estatus que voldrien per la llengua corsa i aposten per una política lingüística com la que hi ha al Principat de Catalunya.

Aquest cap de setmana passat Còrsega va acollir les Jornades Internacionals de Corti, que van celebrar el seu 30è aniversari. Unes jornades que cada any apleguen al voltant de xerrades, tallers i conferències diferents organitzacions de nacions sense estat del continent.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/13560/1/

Jornada reivindicativa a favor de l'aranès a Viella

Un miler de veïns de la Vall d'Aran van sortir ahir als carrers de Viella per participar en la tradicional Corsa Aran per sa Lengua, en defensa de l'aranès com a llengua pròpia i com a resposta a l’anunci del Govern espanyol de presentar un recurs al Tribunal Constitucional en contra de la Llei de l’aranès.

Lissa Escala, membre de Lengua Viua, col·lectiu que va organitzar laprotesta , va explicar que l'associació s'unirà a l'acord del Conselh Generau d'Aran contra el recurs del TC.

També va valorar molt positivament l'alta participació en la Corsa Aran per sa Lengua en defensa de la lllengua occitana.Lengua Viua ja va anunciar que es personarà en el procés legal que obrirà el TC i que s’iniciaran converses amb els diferents partits polítics aranesos per defensar la Llei de l’aranès.

Els participants en l'acte van sortir ahir des de tres punts diferents de la Val d'Aran (Les, Montgarri i la boca sud del túnel de Vielha) i després de completar el recorregut, es van reunir tots a última hora de la tarda a la plaça de l'Església de Vielha.la plaça de l’Església de Vielha es va omplir dels aranesos que van arribar-hi caminant des de diferents punts de la vall i altres punts d’Occitània. Allà, com ja és habitual, es va procedir a la lectura d'un manifest, en què es va demanar al Govern central que respecti totes les llengües minoritàries.

Després de la lectura del manifest es va realitzar l'entrega del premi Lengua Viua, que aquest curs ha estat concedit per al TN Comarques Val d'Aran de TV3.

La jornada reivindicativa va concloure amb una gran festa musical, a càrrec del grup occità Nadau, un grup musical que s'ha destacat per la reivindicació de l'aranès i que anteriorment havia col.laborat amb el col·lectiu Lengua Viua.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/13517/29/