dimarts, 23 de novembre del 2010

78è aniversari de les Normes de Castelló


Notícia extreta d´Indymedia Bcn:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/409108/index.php


10 desembre

19:30 - Xerrada: “Es diu Català. L’evolució del conflicte entorn el nom de la llengua”.
Casa de la Cultura (c/ Antonio Maura, 4)
21:00 - Festa per la llengua. Sopar popular i begudes de la terra.
Casal Popular de Castelló (c/ d’Amunt, 167)

18 desembre

09:30 - Excursió a les Agulles de Santa Àgueda.
Organitza: Grup Excursionista Viarany + info: viarany@hotmail.com
18:30 – Manifestació
Plaça Independència (la Farola)

Des de l'Esquerra Independentista de La Plana (EIP) ens adrecem a vosaltres per convidar-vos a la XV Manifestació en commemoració de la signatura de les Normes del 32 que recorrerà els carrers de Castelló el dissabte 18 de desembre de 2010 a les 18:30h amb el lema "Defensem la nostra llengua: ells (en referència al PP) no ho faran". Així demananem la vostra participació activa en l'acte, ja que considerem que aquesta commemoració hauria de ser aglutinadora de totes les sensiblitats polítiques, culturals i ciutadanes que lluiten en defensa de la llengua a nivell de ciutat i de país. Perquè la manifestació per les Normes és, i ha de ser, una manifestació en defensa de la llengua i de la cultura.

Manifest: Defensem la llengua: ells no ho faran!

Un any més, hem d'eixir al carrer per denunciar el menysteniment per la nostra llengua d'aquells que diuen que ens representen. Una vegada més, el PP s'ha tornat a presentar com el gran defensor de «la valencianía» denunciant la inclusió de festes i autors clàssics valencians en un web de la Generalitat de Catalunya que fa promoció de la cultura que compartim els que vivim a una banda i l'altra del Sènia. Uns defensors de «lo valenciano» que quan s'han de posar a treballar per la normalitat de la llengua no es mostren tan convençuts, i pareix que se'ls fa costa amunt: on són sinó aquests «patriotes» quan la demanda de places d'ensenyament en valencià supera amb escreix l'oferta, de manera que uns 93.000 alumnes d'infantil, primària i secundària es queden cada any sense poder accedir a l'escola en valencià? On són aquests «vertaders valencians» quan es tracta d'assegurar que ens puguem dirigir a l'administració en valencià si només a un 1,2% dels 15.699 funcionaris de la Generalitat se'ls exigeix el coneixement de la llengua? On s'amaguen quan es tracta de promoure l'ús de la llengua a les universitats, en què l'oferta de crèdits en valencià no supera l'11,17% del total, i que arriba al vergonyós 0% d'oferta a la Universitat Miguel Hernández d'Elx? On s'han posat quan calen polítiques i suports reals a l'ensenyament de la llengua als nouvinguts per què el valencià que tant defensen es convertisca en llengua d'integració social al País Valencià? Quan es tracta de normalitzar la situació de la llengua ja no gallegen tant com quan es tracta de combatre el «perill català». És que el perill català no deu ser sinó una cortina de fum per amagar el que realment posa en perill la supervivència de la llengua: la substitució pel castellà, una llengua amb el suport de l'aparell estatal, l'única d'obligat coneixement i ús, aquella que compta amb una presència aclaparadora als mitjans de comunicació i en les indústries culturals?

No hauria de ser evident, per uns tan insignes «defensors» de la nostra identitat, que allò millor per a la normalitat de la nostra llengua seria participar en les estructures que permeten projectar de manera conjunta la llengua catalana a l'exterior com l'Institut Ramon Llull, tot reivindicant-nos entre les llengües mitjanes d'Europa (com el finès, el danès...) amb vora deu milions de parlants? Què pot perseguir la fragmentació de l'espai lingüístic català sinó la perpetuació de la situació subalterna de la nostra llengua davant del castellà (o del francès a Catalunya nord, o de l'italià a l'Alguer)? Davant de l'evident unitat de la llengua catalana (ningú que no tinga menys de dos dits de front o que no vaja de mala fe no pot sostenir que a Vinaròs i a Alcanar es parlen dues llengües diferents pel fet que s'hi interpose un límit administratiu) les estratègies d'enfrontament i divisió no poden beneficiar sinó la raó lingüicida i uniformadora de l'estat espanyol. Avui, des de Castelló, ens cal tornar reivindicar les Normes del 32 com a necessari pas d'acostament entre les varietats del català per consolidar un model de llengua formal vàlida per a tots els usos arreu del domini lingüístic, enfront de la irracionalitat dels qui promouen la secessió lingüística. No ens deixarem tampoc de denunciar el perill isolacionista (és a dir, de separació dels models de llengua «valencians» i «catalans» amb l'objectiu de consumar a la pràctica la creació de dues llengües «diferents») que suposa la creació i consolidació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Cal que reclamem un model de llengua únic que incorpore elements de les diferents varietats, per tal que tots els parlants puguen sentir-se còmodes emprant-lo perquè s'acosta suficientment a la seua llengua parlada, però que reivindique de manera clara i desacomplexada la indefugible unitat de les parles catalanes.

Queda ben clar en quin costat s'ha posat el PP, i ben a prop se situen els impotents i dòcils membres del PSOE. No hi ha cap opció política amb possibilitats, ara mateix, d'ocupar el govern de la Generalitat, que puga significar un revulsiu a la situació de bandejament sistemàtic del català al País Valencià en tots els àmbits (l'administració, la justícia, els mitjans de comunicació, l'educació...) i a la pèrdua d'autoestima dels valencianoparlants, que accepten sense remei haver de fer servir el castellà per poder viure amb normalitat al País Valencià. Ara cal que siguem nosaltres els qui prenguem posició, i cal que ho fem en la defensa de la dignitat del nostre poble i de la seua llengua si no volem esdevenir còmplices d'un de tants exterminis lingüístics orquestrats per la globalització capitalista, uniformadora dels pobles i les cultures, i executats pels estats. Cal que emprem el valencià en tots els àmbits de les nostres vides (amb la família i els amics, a l'escola, l'institut o la universitat, en el nostre consum cultural, exigint que es respecten els nostres drets lingüístics a l'administració, etc.) i organitzant-nos en col·lectius que defensen desacomplexadament la unitat i la normalitat de la llengua que compartim els qui vivim als Països Catalans. Joan Fuster ja va sentenciar fa anys que tota política que no férem nosaltres seria feta contra nosaltres: defensem la nostra llengua, perquè ningú no ho farà per nosaltres.

Visca la terra!
Esquerra Independentista de la Plana (EIP)

Castelló de la Plana, Països Catalans, desembre del 2010

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Bases pel 3r concurs literari La Fàbrica 0


ORGANITZA:
Festa Major Reivindicativa de St. Andreu:
Endavant-OSAN, La Trinxera-CAJEI, CUP

COL·LABORA:
Llibreria La Sirga
SAT - Sant Andreu Teatre
API - Assemblea Popular Independentista

JURAT:
Estarà format per tres persones de les festes organitzadores i una persona externa.

PREMIS:
Es donaran dos premis.
Cada premi és un lot de llibres i una entrada per veure una obra de teatre.
Si les persones guanyadores ho accepten la seua obra es publicarà al blog de les Festes.

DISPOSICIONS GENERALS:
L'obra haurà de ser original i inèdita.
L'obra ha d'estar escrita en llengua catalana.
Les obres han de presentar-se en DINA-4, a doble espai i no poden superar els 10.500 caràcters (amb espai) per la prosa i els 3000 caràcters (amb espais) per la poesia.
Només s'admetran dues obres per participant.

La temàtica ha de ser socialment crítica i en aquesta edició es valorarà especialment la incorporació de la perspectiva de gènere.

CATEGORIES:
POESIA
Extensió:S'acceptaran obres amb una extensió màxima de 3000 caràcters (amb espais) i que compleixin les disposicions generals explicades a priori.
PROSA
Extensió:S'acceptaran les obres que tinguin un màxim de 10.500 caràcters (amb espais) i que compleixin les disposicions generals explicades anteriorment.

LLIURAMENT DE LES OBRES
Cada participant ha de lliurar via correu electrònic sota l´assumpte:"III PREMI LITERARI FÀBRICA O" i la categoria on es participa, amb el següent contingut:

L'obra s´ha d´entregar en format pdf i signada amb un pseudònim. S´agraïria que en el correu ens fessiu saber el vostre telèfon de contacte per informar les guanyadores amb major comoditat.
Les obres que no compleixin tots els requisits de presentació queden excloses del concurs.

TERMINI D'ADMISSIÓ
Les obres es faran arribar de l´1 d'octubre al 25 de novembre de 2010 a la següent adreça de correu electrònic:
concursfabricazero@gmail.com

SELECCIÓ
El període de selecció serà del 22 al 25 de novembre.
ENTREGA DE PREMIS
Tindrà lloc el dissabte 27 de novembre durant la matinal infantil i de cultura popular organitzada per la Festa Major Reivindicativa, als Jardinets de Can Fabra.


Per a qualsevol dubte o sugeriment:
concursfabricazero@gmail.com
fmreivindicativa@gmail.com


El programa de festes d'enguany o d'edicions anteriors el trobareu a:
www.fmreivindicativa.blogspot.com

dimarts, 19 d’octubre del 2010

La ILP Televisió Sense Fronteres no prospera malgrat les 650.000 signatures

El govern espanyol ha fet un pas més en la seva estratègia de fragmentació dels Països Catalans. Tant és així que ha rebutjat la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres que havia de garantir les emissions de TV3 al País Valencià. Ho ha fet públic en un document del 14 d'octubre divulgat aquest dilluns en què esgrimeix els arguments pels quals no pot assumir el cost del que estableix la ILP.

En concret, diu que ha refusat la tramitació en virtut de l'article 134.6 de la constitució, que estableix que "tota proposició o esmena que suposi l'augment dels crèdits o disminució dels ingressos pressupostaris requerirà la conformitat del govern per a la seva tramitació".

Un document del ministeri de la Presidència assegura que la ILP Televisió Sense Fronteres pretén ampliar la xarxa de difusió de titularitat i gestió estatal per garantir les emissions. Això requeriria la planificació de nous múltiplexs digitals a la banda que quedés disponible atesa l'ocupació de la banda de freqüències utilitzada per a la difusió terrestre. I això el govern espanyol no està disposat a assumir-ho, segons diu perquè el cost econòmic és massa elevat malgrat els milions i milions que segueix invertint en la despesa militar i en la banca.

L'Estat hauria de finançar els costos dels nous múltiplexs per a les comunitats autònomes afectades, cosa que suposaria un cost anual d'aproximadament 15 milions d'euros, assegura. Així, segons el govern espanyol, s'haurien de dedicar una gran quantitat de recursos per intentar replanificar tots els múltiplexs digitals actuals amb un gran cost econòmic per a l'administració. Un cost que segons assenyala oscil·laria entre els 600 i els 800 milions d'euros destinats a compensar els costos dels operadors de televisió i usuaris, així com el moviment de canals per alliberar el dividend digital.

Per altra banda, la introducció d'un nou múltiplex digital provocaria la necessitat de revisar tota la coordinació internacional i modificar els canals dels nous múltiplexs ja atorgats als operadors. Segons el govern espanyol els costos serien encara més alts si s'adoptessin les mesures necessàries per tal de garantir la radiodifusió de TV3 a territoris de fora de l'estat espanyol, com ara Andorra o l'Alguer, cosa ja inconcebible.

Havia superat el llindar
El govern espanyol ha buscat doncs noves excuses -aquest cop econòmiques, malgrat la milionària despesa militar que segueix suportant- perquè s'havia aconseguit superar l'obstacle més difícil: aconseguir 500.000 de signatures en tres mesos

D’aquesta manera, la ILP va assolir i fins i tot superar amb escreix el seu objectiu enviant a l'Oficina del Cens Electoral un total de 651.650 signatures. D’aquestes, 559.759 eren vàlides amb un marge d’error d’un 3,86%. i superant per tant el llindar del mig milió.

TV3 doncs anirà desapereixen del País Valencià com ja ho ve fent des de fa una bona colla de mesos, mentre que la Franja de Ponent o les Illes Balears han aconseguit conformar un marc comunicatiu propi gràcies a acords de reciprocitat. El govern espanyol subscriu així l'anticatalanisme del PP valencià -que s'ha oposat sempre a signar acords de reciprocitat- rebutjant una ILP que comptava amb l'aval de centenars de milers de ciutadans/es.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/10824/1/

divendres, 27 d’agost del 2010

Guerra d'extermini contra el català a l'escola


Enmig de la indiferència més absoluta de tots els demòcrates espanyols de l'Espanya de veritat, enmig del silenci còmplice de totes les institucions catalanistes de les quatre províncies, enmig del desconeixement general arreu del domini lingüístic perquè la parcel·lació regional que Espanya va planificar a la seva Constitució autonòmica funciona a la perfecció i és completament assumida per les colònies (fins i tot pels independentistes mediàtics que defensen que en els referèndums sobre la independència es pregunti només sobre les quatre províncies), més de 125.000 alumnes valencians que volien estudiar en català no ho podran fer el curs que ve. I no passa res... aquesta és la nostra normalitat des de fa anys, tal com cada curs denuncia Escola Valenciana, entitat imprescindible entre les imprescindibles dins de la societat civil d'aquest país.

Actualment, al País Valencià, hi ha tres programes educatius diferents i complementaris: per una banda, el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) per a l’alumnat majoritàriament catalanoparlant, que assegura l’aprenentatge del català, l'espanyol i l'anglès; d'una altra, el Programa d’Immersió Lingüística (PIL), per a l’alumnat castellanoparlant que assegura el mateix que l’anterior; i per acabar, el Programa d’Incorporació Progressiva (PIP) que fins ara assegurava l’assignatura de valencià i una altra àrea temàtica impartida en la nostra llengua a partir del tercer curs de primària. Aquest disseny del PIP, però, també podria canviat enguany amb l'aprovació d'un nou decret l'esborrany del qual ja s'ha presentat que deixaria com a obligatòria només l’assignatura de valencià i prohibiria que s’imparteixin en català més de dues àrees de coneixement; aquesta nova norma faria que 554.896 alumnes valencians només tinguessin assegurada l’assignatura de valencià i cap àrea temàtica més en català.

Però tornem a l'argument a què feia referència al principi i comparem-lo amb els merders que munten diverses organitzacions espanyolistes quan un o dos nens no reben l'ensenyament totalment en espanyol a alguns llocs de l'Estat. Aquí són més de cent mil nens i nenes i tothom calla, gairebé ningú no aixeca la veu. No hi ha cap daltabaix, la nació lingüística es fa fonedissa i desapareix de la vista de qui intenta veure'n les reaccions. Els partits que es diuen catalanistes i que tant defensen la llengua al Principat, almenys retòricament, no existeixen quan es vulneren els drets de cent mil persones que parlen la mateixa llengua i que depenen del mateix estat que ells. La parcel·lació a on ens ha portat el disseny autonòmic espanyol ens ha portat a un carreró sense sortida en què tothom entén que un espanyol es preocupi per l'espanyol als Estats Units d'Amèrica però que no entendria que un andorrà es preocupi pel valencià en l'ensenyament a Alacant. De fet, les i els meus alumnes de Secundària -a les quatre províncies catalunyeses- em demostren any sí i any també que després d'ensenyament obligatori no saben ni per aproximació on es parla la llengua que aprenen en la meva assignatura.

Enguany, per enèssima vegada, centenars de milers de xiquets i xiquetes van triar l'opció de fer els seus estudies en català al País Valencià però com que no hi ha més places que les que la Generalitat de baix posa a l'abast dels alumnes i aquestes només són 149.430 no ho podran fer. I això passa precisament mentre es tanquen les assessories de valencià de la Conselleria d'Educacó i a la ciutat de València dels 95 centres públics que hi ha només 47 ofereixen una línia d'ensenyament en català.

Ara bé, si la situació a l'educació primària i secundària és fotuda, on es fa l'autèntica estocada de gràcia a l'ensenyament del català al País Valencià es a la universitat. Així, segons l'informe "Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes", només un 1.8% dels estudiants rep les classes en valencià, mentre que un 53.7% ho fa exclusivament en castellà.

Si no entenem que la llengua va més enllà dels límits que marquen les adhesions territorials bàsiques de “Catalunya”, “País Valencià”, “Balears” o el que sigui, si no entendrem que mantenir aquestes divisions territorials absurdes quan parlem de llengua ens porta directament a la desaparició com a cultura ja que hi ha zones on la llengua està agonitzant i el poder polític imperant el que fa és ofegar-la tant com pot, i si no entenem que sense cultura no hi ha nació ni país... ens queden quatre dies, si no són tres ja.

Jordi Martí Font Article tret de l´Accent 183: http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1276:guerra-dextermini-contra-el-catala-a-lescola&catid=44:colmlaboracions&Itemid=65