dilluns, 25 d’octubre del 2010

Bases pel 3r concurs literari La Fàbrica 0


ORGANITZA:
Festa Major Reivindicativa de St. Andreu:
Endavant-OSAN, La Trinxera-CAJEI, CUP

COL·LABORA:
Llibreria La Sirga
SAT - Sant Andreu Teatre
API - Assemblea Popular Independentista

JURAT:
Estarà format per tres persones de les festes organitzadores i una persona externa.

PREMIS:
Es donaran dos premis.
Cada premi és un lot de llibres i una entrada per veure una obra de teatre.
Si les persones guanyadores ho accepten la seua obra es publicarà al blog de les Festes.

DISPOSICIONS GENERALS:
L'obra haurà de ser original i inèdita.
L'obra ha d'estar escrita en llengua catalana.
Les obres han de presentar-se en DINA-4, a doble espai i no poden superar els 10.500 caràcters (amb espai) per la prosa i els 3000 caràcters (amb espais) per la poesia.
Només s'admetran dues obres per participant.

La temàtica ha de ser socialment crítica i en aquesta edició es valorarà especialment la incorporació de la perspectiva de gènere.

CATEGORIES:
POESIA
Extensió:S'acceptaran obres amb una extensió màxima de 3000 caràcters (amb espais) i que compleixin les disposicions generals explicades a priori.
PROSA
Extensió:S'acceptaran les obres que tinguin un màxim de 10.500 caràcters (amb espais) i que compleixin les disposicions generals explicades anteriorment.

LLIURAMENT DE LES OBRES
Cada participant ha de lliurar via correu electrònic sota l´assumpte:"III PREMI LITERARI FÀBRICA O" i la categoria on es participa, amb el següent contingut:

L'obra s´ha d´entregar en format pdf i signada amb un pseudònim. S´agraïria que en el correu ens fessiu saber el vostre telèfon de contacte per informar les guanyadores amb major comoditat.
Les obres que no compleixin tots els requisits de presentació queden excloses del concurs.

TERMINI D'ADMISSIÓ
Les obres es faran arribar de l´1 d'octubre al 25 de novembre de 2010 a la següent adreça de correu electrònic:
concursfabricazero@gmail.com

SELECCIÓ
El període de selecció serà del 22 al 25 de novembre.
ENTREGA DE PREMIS
Tindrà lloc el dissabte 27 de novembre durant la matinal infantil i de cultura popular organitzada per la Festa Major Reivindicativa, als Jardinets de Can Fabra.


Per a qualsevol dubte o sugeriment:
concursfabricazero@gmail.com
fmreivindicativa@gmail.com


El programa de festes d'enguany o d'edicions anteriors el trobareu a:
www.fmreivindicativa.blogspot.com

dimarts, 19 d’octubre del 2010

La ILP Televisió Sense Fronteres no prospera malgrat les 650.000 signatures

El govern espanyol ha fet un pas més en la seva estratègia de fragmentació dels Països Catalans. Tant és així que ha rebutjat la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres que havia de garantir les emissions de TV3 al País Valencià. Ho ha fet públic en un document del 14 d'octubre divulgat aquest dilluns en què esgrimeix els arguments pels quals no pot assumir el cost del que estableix la ILP.

En concret, diu que ha refusat la tramitació en virtut de l'article 134.6 de la constitució, que estableix que "tota proposició o esmena que suposi l'augment dels crèdits o disminució dels ingressos pressupostaris requerirà la conformitat del govern per a la seva tramitació".

Un document del ministeri de la Presidència assegura que la ILP Televisió Sense Fronteres pretén ampliar la xarxa de difusió de titularitat i gestió estatal per garantir les emissions. Això requeriria la planificació de nous múltiplexs digitals a la banda que quedés disponible atesa l'ocupació de la banda de freqüències utilitzada per a la difusió terrestre. I això el govern espanyol no està disposat a assumir-ho, segons diu perquè el cost econòmic és massa elevat malgrat els milions i milions que segueix invertint en la despesa militar i en la banca.

L'Estat hauria de finançar els costos dels nous múltiplexs per a les comunitats autònomes afectades, cosa que suposaria un cost anual d'aproximadament 15 milions d'euros, assegura. Així, segons el govern espanyol, s'haurien de dedicar una gran quantitat de recursos per intentar replanificar tots els múltiplexs digitals actuals amb un gran cost econòmic per a l'administració. Un cost que segons assenyala oscil·laria entre els 600 i els 800 milions d'euros destinats a compensar els costos dels operadors de televisió i usuaris, així com el moviment de canals per alliberar el dividend digital.

Per altra banda, la introducció d'un nou múltiplex digital provocaria la necessitat de revisar tota la coordinació internacional i modificar els canals dels nous múltiplexs ja atorgats als operadors. Segons el govern espanyol els costos serien encara més alts si s'adoptessin les mesures necessàries per tal de garantir la radiodifusió de TV3 a territoris de fora de l'estat espanyol, com ara Andorra o l'Alguer, cosa ja inconcebible.

Havia superat el llindar
El govern espanyol ha buscat doncs noves excuses -aquest cop econòmiques, malgrat la milionària despesa militar que segueix suportant- perquè s'havia aconseguit superar l'obstacle més difícil: aconseguir 500.000 de signatures en tres mesos

D’aquesta manera, la ILP va assolir i fins i tot superar amb escreix el seu objectiu enviant a l'Oficina del Cens Electoral un total de 651.650 signatures. D’aquestes, 559.759 eren vàlides amb un marge d’error d’un 3,86%. i superant per tant el llindar del mig milió.

TV3 doncs anirà desapereixen del País Valencià com ja ho ve fent des de fa una bona colla de mesos, mentre que la Franja de Ponent o les Illes Balears han aconseguit conformar un marc comunicatiu propi gràcies a acords de reciprocitat. El govern espanyol subscriu així l'anticatalanisme del PP valencià -que s'ha oposat sempre a signar acords de reciprocitat- rebutjant una ILP que comptava amb l'aval de centenars de milers de ciutadans/es.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/10824/1/

divendres, 27 d’agost del 2010

Guerra d'extermini contra el català a l'escola


Enmig de la indiferència més absoluta de tots els demòcrates espanyols de l'Espanya de veritat, enmig del silenci còmplice de totes les institucions catalanistes de les quatre províncies, enmig del desconeixement general arreu del domini lingüístic perquè la parcel·lació regional que Espanya va planificar a la seva Constitució autonòmica funciona a la perfecció i és completament assumida per les colònies (fins i tot pels independentistes mediàtics que defensen que en els referèndums sobre la independència es pregunti només sobre les quatre províncies), més de 125.000 alumnes valencians que volien estudiar en català no ho podran fer el curs que ve. I no passa res... aquesta és la nostra normalitat des de fa anys, tal com cada curs denuncia Escola Valenciana, entitat imprescindible entre les imprescindibles dins de la societat civil d'aquest país.

Actualment, al País Valencià, hi ha tres programes educatius diferents i complementaris: per una banda, el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) per a l’alumnat majoritàriament catalanoparlant, que assegura l’aprenentatge del català, l'espanyol i l'anglès; d'una altra, el Programa d’Immersió Lingüística (PIL), per a l’alumnat castellanoparlant que assegura el mateix que l’anterior; i per acabar, el Programa d’Incorporació Progressiva (PIP) que fins ara assegurava l’assignatura de valencià i una altra àrea temàtica impartida en la nostra llengua a partir del tercer curs de primària. Aquest disseny del PIP, però, també podria canviat enguany amb l'aprovació d'un nou decret l'esborrany del qual ja s'ha presentat que deixaria com a obligatòria només l’assignatura de valencià i prohibiria que s’imparteixin en català més de dues àrees de coneixement; aquesta nova norma faria que 554.896 alumnes valencians només tinguessin assegurada l’assignatura de valencià i cap àrea temàtica més en català.

Però tornem a l'argument a què feia referència al principi i comparem-lo amb els merders que munten diverses organitzacions espanyolistes quan un o dos nens no reben l'ensenyament totalment en espanyol a alguns llocs de l'Estat. Aquí són més de cent mil nens i nenes i tothom calla, gairebé ningú no aixeca la veu. No hi ha cap daltabaix, la nació lingüística es fa fonedissa i desapareix de la vista de qui intenta veure'n les reaccions. Els partits que es diuen catalanistes i que tant defensen la llengua al Principat, almenys retòricament, no existeixen quan es vulneren els drets de cent mil persones que parlen la mateixa llengua i que depenen del mateix estat que ells. La parcel·lació a on ens ha portat el disseny autonòmic espanyol ens ha portat a un carreró sense sortida en què tothom entén que un espanyol es preocupi per l'espanyol als Estats Units d'Amèrica però que no entendria que un andorrà es preocupi pel valencià en l'ensenyament a Alacant. De fet, les i els meus alumnes de Secundària -a les quatre províncies catalunyeses- em demostren any sí i any també que després d'ensenyament obligatori no saben ni per aproximació on es parla la llengua que aprenen en la meva assignatura.

Enguany, per enèssima vegada, centenars de milers de xiquets i xiquetes van triar l'opció de fer els seus estudies en català al País Valencià però com que no hi ha més places que les que la Generalitat de baix posa a l'abast dels alumnes i aquestes només són 149.430 no ho podran fer. I això passa precisament mentre es tanquen les assessories de valencià de la Conselleria d'Educacó i a la ciutat de València dels 95 centres públics que hi ha només 47 ofereixen una línia d'ensenyament en català.

Ara bé, si la situació a l'educació primària i secundària és fotuda, on es fa l'autèntica estocada de gràcia a l'ensenyament del català al País Valencià es a la universitat. Així, segons l'informe "Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes", només un 1.8% dels estudiants rep les classes en valencià, mentre que un 53.7% ho fa exclusivament en castellà.

Si no entenem que la llengua va més enllà dels límits que marquen les adhesions territorials bàsiques de “Catalunya”, “País Valencià”, “Balears” o el que sigui, si no entendrem que mantenir aquestes divisions territorials absurdes quan parlem de llengua ens porta directament a la desaparició com a cultura ja que hi ha zones on la llengua està agonitzant i el poder polític imperant el que fa és ofegar-la tant com pot, i si no entenem que sense cultura no hi ha nació ni país... ens queden quatre dies, si no són tres ja.

Jordi Martí Font Article tret de l´Accent 183: http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1276:guerra-dextermini-contra-el-catala-a-lescola&catid=44:colmlaboracions&Itemid=65

divendres, 2 de juliol del 2010

Manifest de les VII es Jornades per la llengua a St. Andreu


Avui, tornem a reunir-nos al nostre poble, Sant Andreu de Palomar, per celebrar, un any més, les Jornades per la llengua.

Unes Jornades que s’organitzen des de l’Assemblea Popular Independentista amb il•lusió i des d’una visió de lluita en defensa de la cultura popular, de la nostra cultura.

Unes Jornades que sorgeixen de la necessitat de reivindicar la nostra llengua, que intenten obrir els ulls a tota aquella gent que encara no s’adona que el bilingüisme ens trepitja, que, poc a poc, estem perdent la nostra cultura un cop més, tot i creure que hem deixat el franquisme enrere.

És un fet que la nostra llengua està en perill, i és per això que hem de sortir al carrer, a reivindicar els nostres drets i també a gaudir d’aquest projecte; un projecte de lluita popular que intenta, any rere any, donar a conèixer el greu problema que patim a casa nostra i cridar ben fort pel compromís de les institucions, que haurien de vetllar per la normalitat de la nostra llengua, i en comptes d’això què obtenim?
Ens fan callar, literalment, amb la reforma de la Llei d’Educació, redueixen espais públics de parla en català, retallen l’emissió de TV3 al País Valencià fins a fer-la desaparèixer, ens parlen de normalització lingüística, ens ho creiem i ens donen gat per llebre, permeten que càrrecs públics, teòricament al servei de la ciutadania, ni tan sols ens entenguin, aconseguint, d’aquesta manera, que siguem nosaltres que canviem d’idioma; però què no estem a casa nostra? No tenim dret a expressar-nos en la nostra llengua? Perquè ja de bon matí al bar de sota de casa he de demanar un “café con leche” per fer-me entendre?
Però no ens faran callar, ben al contrari, seguirem cridant més fort encara, i com millor ho sabem fer, en la nostra llengua.

Per això us convidem a ser partíceps d’aquestes Jornades i del nostre projecte, per la nostra cultura, pel català,

Si trepitgen la nostra llengua ens trepitgen a nosaltres!