dilluns, 11 de febrer de 2013

Poesia guanyadora 5è concurs literari la Fàbrica Zero

Caminàvem per aquelles avingudes epilèptiques
amb la necessitat de saciar la nostra gana consumista.
Colors llampants, neó, cossos voluptuosos, llums,
cinema edulcorat, perfum adulterat.
Una pel·lícula a les 18h on sempre perdien els mateixos
i una factura al supermercat on sempre perdíem els mateixos.
L'olor de les crispetes, aquella maleïda olor de crispetes pertot.
Tot estava impregnat d'aquella ferum de derrota.
Havíem perdut tantes coses que ens conformàvem amb això,
una tarda assassinada en aquest gran magatzem de purgatori.
Tot estava pensat per l'oci familiar, des dels petits als grans,
tot passant pels gossos i els gats, és clar.
Els animals també tenien el seu apartat amb mil i un menjars,
tot tipus de pinso, de galetes, de productes cosmètics...
Un insult a la desnutrició infantil!
Tu paraves a la secció de perfumeria i em miraves lasciva.
Volies que et regalés feminitat en alcohol amb essències.
O potser esperaves una bossa o una pedra, que tu en deies “joia”.
Quanta merda hem hagut de menjar
amanida amb publicitat, amb enginyeria social.
Recordo encara aquelles tardes de derrota,
de peus pesants com dècades perdudes.
Ressonen eixordadors al meu cap els martells de la Fàbrica Zero,
un obstinat rítmic demanant justícia i memòria.
Clamen per una placa in memoriam enmig d'aquest cementiri comercial:
“Aquí un dia hi va haver vida”.

Jordi Montañez