Quan Alícia Sánchez-Camacho afirma que pel que fa a l’ensenyament de
les llengües Catalunya s’hauria d’emmirallar en el model francès, sento
com les cames, de sobte, em tremolen. Déu Nostre Senyor ni el poble de
Catalunya no ho vulguin, dic, i tot seguit explico breument els motius
principals d’aquest tremolor.
Un: França i les llengües dites «regionals». França és un estat
lingüicidi, no el primer ni potser el més cruel, però sí el més
racional, aquell que ha posat entre els deures patriòtics la necessitat
de matar totes les llengües autòctones que no siguin el francès. I que
ha tingut la idea de fer-ho en nom del progrés humà i sota el famós lema
republicà de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Aquest
lingüicidi s’ha dut a terme sobretot gràcies a l’escola, que ha
utilitzat la por, l’amenaça, la humiliació i la delació per liquidar
unes llengües que feien nosa simplement perquè existien. I si avui ja no
fan tanta nosa és només perquè estan totes a la vora de l’extinció. Els
cadàvers, encara que continuïn remenant una mica, ja no són una
molèstia.
Dos: França i les llengües estrangeres. Els francesos encara no
s’han consolat del fet que l’anglès hagi guanyat la batalla planetària.
Pensen de bona fe que el francès és l’única llengua moralment
susceptible de ser internacional i, per tant, existeix una tendència
forta entre ells ha rebolcar-se feliçment en el monolingüisme. Aquesta
és la primera raó per la qual el sistema francès d’ensenyament de les
llengües estrangeres és objectivament desastrós. La segona raó és que
els francesos han sacralitzat tant la llengua francesa, la seva puresa i
el deure de parlar-la perfectament que tendeixen a transferir aquesta
mateixa sacralització a les altres llengües: una llengua s’ha de parlar
com cal o, si no, millor no parlar-la. Per això una multitud de
francesos passen anys aprenent anglès sense ser capaços de tenir una
conversa bàsica en aquesta llengua quan arriben al batxillerat. Si les
faltes no es toleren en francès, tampoc no es toleren en d’altres
llengües i com que és impossible progressar sense fer faltes, els
francesos no progressen. Yes?... Sorry, I don’t comprends pas.
Tres: França i el francès. Quan es va instaurar l’escola pública
obligatòria, l’objectiu d’aquesta escola era que tots els infants de
França sabessin com a mínim llegir, escriure i comptar. Objectiu
important però bàsic al qual els mestres podien dedicar tot el temps i
els carxots necessaris, i així els alumnes acabaven dominant les
complicades regles ortogràfiques franceses. Avui, es demana a l’escola
que integri molta més matèria (i sense carxots) i, per tant, el temps
disponible per ensenyar les mateixes regles ha disminuït molt.
Conseqüència: una part molt important de l’alumnat francès té un nivell
de francès escrit catastròfic. L’Acadèmia Francesa i el ministeri
d’Educació es neguen a simplificar les regles —la grandesa és la
grandesa— i es tapen els ulls per no veure com es va eixamplant el
fossar que separa les classes socials. Avui, la població francesa es
divideix en dues parts, en funció del tipus de francès que domina: el
francès acadèmic o el francès del carrer. Com ho deia un humorista: per
culpa del tall imposat per la llengua francesa, l’ascensor social és
bloquejat al subsòl i fa olor de pixat.
Autor: Joan-Lluís Lluís
Article tret de vilaweb: http://m.vilaweb.cat/opinio_contundent/4065137/joan-lluis-luis-coses-utils-saber-franca-llengues-lescola.html
dissabte, 15 de desembre del 2012
dilluns, 10 de desembre del 2012
Castelló per la Llengua
El dissabte 15 de desembre se celebren a Castelló de la Plana els actes organitzats per Castelló per la Llengua
per commemorar el 80é aniversari de les Normes de Castelló, que van
assentar les bases de normalització de la nostra llengua al País
Valencià. La signatura de les Normes de Castelló va establir un ampli
consens que ara es reprodueix ara amb la signatura d'aquest manifest per
la llengua.
En aquest comunicat es deixa en evidència l’atac al valencià que suposa l’avantprojecte de la LOMQE i el directe desmantellament dels Programes d’Immersió Lingüística i d’Ensenyament en Valencià als centres educatius. L’aparició de l’avantprojecte de la LOMQE fa que en la manifestació convocada a Castelló cobre especial rellevància la defensa del valencià com a llengua vehicular a l’ensenyament. La proposta de llei comportaria, en aquest sentit, un retrocés cap a èpoques pre-democràtiques en un àmbit que ha estat clau al País Valencià per normalitzar la nostra llengua durant més de 30 anys, l’escola.
Amb aquest comunicat, les més de 150 entitats sotasignants criden a manifestar-se a Castelló el dissabte 15 de desembre a les 18 hores des de la plaça de la Independència (La Farola). De la mateixa manera que les gairebé 250 entitats i 1.000 particulars que s'han adherit a la «Crida a la mobilització», publicada aquest novembre.
El Manifest el podeu trobar aquí: http://castelloperlallengua.blogspot.com/
En aquest comunicat es deixa en evidència l’atac al valencià que suposa l’avantprojecte de la LOMQE i el directe desmantellament dels Programes d’Immersió Lingüística i d’Ensenyament en Valencià als centres educatius. L’aparició de l’avantprojecte de la LOMQE fa que en la manifestació convocada a Castelló cobre especial rellevància la defensa del valencià com a llengua vehicular a l’ensenyament. La proposta de llei comportaria, en aquest sentit, un retrocés cap a èpoques pre-democràtiques en un àmbit que ha estat clau al País Valencià per normalitzar la nostra llengua durant més de 30 anys, l’escola.
Amb aquest comunicat, les més de 150 entitats sotasignants criden a manifestar-se a Castelló el dissabte 15 de desembre a les 18 hores des de la plaça de la Independència (La Farola). De la mateixa manera que les gairebé 250 entitats i 1.000 particulars que s'han adherit a la «Crida a la mobilització», publicada aquest novembre.
El Manifest el podeu trobar aquí: http://castelloperlallengua.blogspot.com/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)