dimarts, 15 de juliol de 2008

Manifest Jornades per la LLengua 2008


Els darrers estudis sobre l´ús social del català mostren un retrocés de la nostra llengua al carrer.

Per aquest motiu cal fer una aposta decidida, del particulars i de les institucions en la defensa i la promoció de la llengua catalana.

Sense el compromís de les institucions és molt difícil que la nostra llengua estigui en una posició de normalitat en el nostre país.

Desde sempre, algunes institucions ha fet una aposta clara per erradicar l´ús del català en els territoris de parla catalana. Al País Valencià, els repetidors de TV3 continuen sent tancats per la Generalitat Valenciana, deixant sense referent lingüístic els i les catalanoparlants d´aquest territori. Una altra d´aquestes institucions és l´Estat Espanyol. Seva és la decisió de no fer oficial el català a la Unió Europea. També és seva la decisió d´obligar a augmentar les hores de castellà a les escoles. Davant l´enorme revalorització de la nostra llengua a la Catalunya Nord, l´Assemblea Nacional va semblar que reconeixeria les anomenades “llengües regionals”. Això ha estat un miratge perquè el Senat (format pels mateixos partits que l´Assemblea Nacional) ha aturat qualsevol mesura a favor de cap d´aquestes llengües.

I tot això respon a una estrategia perfectament planificada i executada: intentar fer desaparèixer la nostra llengua és una forma més d´intentar fer-nos desaparèixer com a poble. Ens volen fer callar perquè amenacem la seva existència.

Malgrat això, no tot és negatiu. Actualment veiem com al Principat, el català és líder d´audiència a les ones radiofòniques.
Els nouvinguts, que veuen el català com una oportunitat d´integració i de millora de la seva posició econòmica i social, augmenten dia rera dia.
L´augment d´uns anys ençà del nombre de grups de música que usen el català per expresar-se ha esta considerable, tot i que acostumen a estar fora dels canals comercials i de la promoció dels mitjans de comunicació públic i privats, impedint així que aquest músics visquin de la seva professió.
Celebrem també l´exigència del nivell C de català per poder exercir la docència universitària, però considerem que aquesta mesura no garanteix que les classes s´imarteixin en aquesta llengua. I més tenint en compte l´actual situació a les universitats, on el Procés de Bolonya tampoc garanteix l´ús i el coneixement de la nostra llengua per part dels estudiants europeus en règim de mobilitat.

En resum, malgrat no estar en una situació crítica en tots el territoris, encara queda molt per fer, per tal de garantir la supervivencia del català davant del procés de globalització en el que ens trobem inmerses.

Més que mai, cal exigir la oficialitat única del català en tots els territoris de parla catalana per fer possible la supervivencia de la nostra llengua.

De Salses a Guardamar,
de Fraga fins a Maó,
tenim una sola llengua,
i som una sola nació.

05 de juliol de 2008, Sant Andreu de Palomar, Països Catalans.