Jornades per la LLengua STAP

Bases 4t Concurs Literari "La Fàbrica Zero"

2011-09-26T16:16:00.000+02:00

Jurat:
Format per tres persones, membres de la FMR.

Premis:
Es donaran dos premis. Cada premi consisteix en un lot de llibres i dues entrades per veure una obra de teatre.
Si les persones guanyadores ho accepten, la seua obra serà publicada al blog de festes: http://www.blogger.com/www.fmreivindicativa.blogspot.com

Disposicions generals:
L'obra haurà de ser original i inèdita.
L'obra ha d'estar escrita en llengua catalana.
Les obres han de presentar-se en DIN A-4, a doble espai i no poden superar els 10.500 caràcters (amb espais) per a la prosa i 3.000 caràcters (amb espais) per a la poesia.
Només s'admetran dues obres per participant.
La temàtica ha de ser socialment crítica, es valorarà la incorporació de la perspectiva de gènere.

Lliurament de les obres:
Cada participant ha de lliurar via correu electrònic sota l'assumpte: "IV Fàbrica 0" i la categoria on es participa amb el següent contingut; l'obra en format pdf. signada amb un pseudònim.
S´agrairia que en el mateix correu ens facilitéssiu el vostre telèfon de contacte per avisar les guanyadores amb major comoditat.

Les obres que no compleixin tots els requisits de presentació queden excloses del concurs.

Termini d´admissió:
Les obres es faran arribar del 15 de setembre al 20 de novembre de 2011 a la següent adreça de correu electrònic: somfabricazero@gmail.com

Selecció:
El període de selecció serà del 20 al 24 de novembre. Durant aquesta setmana s'avisarà les persones premiades.

Entrega de premis:
Es contactarà per telèfon o via correu electrònic citant les guanyadores al lliurament de premis.

Organitza:
Assemblea de Festa Major Reivindicativa de St. Andreu.

Col.laboren:
Llibreria La Sirga
http://sirga.cat/ C. Tordera 34 Bxos - Vila de Gràcia
SAT Sant Andreu Teatre
www.bcn.es/santandreuteatre/
C. Fabra i Puig amb C.Neopàtria - St. Andreu
La Ciutat Invisible
http://laciutatinvisible.coop/ C. Riego, 35 - Sants

Jornada de les Llengües marcada per les agressions al català

2011-09-26T15:28:00.001+02:00

A partir de l'Any Europeu de les Llengües del 2001, el 26 de setembre s'ha donat a conèixer com a Jornada Europea de les Llengües. Al nostre país aquesta data arriba marcada per les constants atzagaiades contra la llengua catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

En aquest sentit, Somescola.cat ha organitzat una sèrie d'activitats en favor de les llengües i del model d'escola en català, tal com ja va avançar el seu portaveu a Llibertat.cat. D'aquesta manera, la plataforma d'entitats cíviques i educatives segueix activa en la campanya en favor del sistema d'immersió lingüística, a la qual ja s'han sumat desenes d'escoles i més de 33.000 persones a través del web.
El Dia Europeu de les Llengües, comptarà amb accions a les escoles i amb un acte acadèmic de relleu a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona. L'acció a les escoles es presenta sota el títol "La paraula en català que més estimo". Estan cridats a participar-hi els alumnes, professors i famílies per tal que destaquin la seva paraula preferida en català. Les aportacions es penjaran al web de Somescola.cat per tal de mostrar el suport dels participants als 30 anys del model d'escola catalana.

En l'àmbit acadèmic, tindrà lloc a la UB la taula rodona 'Per un país de tots, l'escola en català'. En la taula, integrada per professionals i experts del món educatiu, es parlarà del paper de la llengua en l'escola catalana. En la conversa hi intervindran Joaquim Arenas, pedagog, Montserrat Cortés, professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, Ignasi Vila, professor de la Universitat de Girona i Montserrat Company, mestra. Eugènia de Pagès, catedràtica d'Història i escriptora, moderarà les intervencions.

L'acte tindrà lloc a les 19 h a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona i és obert a tothom. Al llarg del debat es projectarà un vídeo amb els missatges de diversos catalanòfils d'arreu del món a favor del model d'immersió lingüística de Catalunya.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/13943/1/

Ara contra l'occità a la Val d'Aran

2011-09-18T16:39:00.000+02:00

Nova agressió espanyolista contra les llengües de les nacions sense estat. El Tribunal Constitucional (TC) ha admès avui a tràmit el recurs que el govern espanyol va interposar contra la Llei de l'Aranès aprovada pel Parlament de Catalunya.

Amb aquesta decisió, l'aplicació de la norma queda en suspens de manera cautelar fins que els magistrats emetin una decisió. L'executiu de Zapatero va presentar un recurs perquè segons el govern espanyol una llei aprovada pel Parlament de Catalunya no pot regular l'ús de les llengües cooficials a l'Administració General de l'Estat.

Segons l'Estat, "la jurisprudència del Tribunal Constitucional ja ha declarat inconstitucional el caràcter preferent de l'ús de la llengua cooficial". D'aquesta manera, la llei queda en suspens fins que el TC emeti una decisió en un termini que no pot ser superior als cinc mesos.

El govern espanyol va acordar interposar el recurs al Consell de Ministres del 22 de juliol del 2011 adduint que "la norma resulta contrària a la Constitució en la mesura que declara el caràcter preferent de l'aranès", ja que "l'article 3.1 de la Constitució especifica que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la així com el dret a usar-la".

La Llei de l'Aranès va ser aprovada pel Parlament de Catalunya gràcies als vots de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA, mentre que el PP i Ciutadans van votar en contra perquè la consideren inconstitucional. Aquesta llei volia protegir els drets dels occitans a Catalunya, garantir els drets lingüístics dels aranesos i donar possibilitats de supervivència amb dignitat i amb futur a aquesta llengua. A priori es tracta d’una llei que reconeix el valor específic de l’aranès, dóna recursos de protecció a tothom que vulgui utilitzar l’occità a la Vall d’Aran i projecta que un procés de garanties sigui present en l’administració, l’educació, els mitjans de comunicació i les activitats culturals.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/13873/1/

Ens volen imposar l´espanyol a l´escola!

2011-09-05T15:27:00.006+02:00

El TSJC amenaça perquè s'apliqui l'ensenyament de l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amenaça amb un termini de dos mesos perquè la la Generalitat de la CAC apliqui la resolució que imposa que l'espanyol sigui també llengua vehicular a les escoles i instituts, aplicant així la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem (TS).

EL web Nació Digital recull la notícia que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut del Principat considera l'espanyol com a llengua vehicular a l'ensenyament juntament amb la llengua pròpia. Uns pares i entitats espanyolistes van demanar empara al Suprem i aquest els va donar la raó. Ensenyament no ha volgut valorar la interlocutòria del TSJC i ha amagat el el cap davant aquest nou atemptat.

Recordem que al desembre del 2010 el TS va ordenar a la Generalitat que adaptés el seu sistema d'immersió lingüística en l'ensenyament, a través de tres resoluciones que estimaven els recursos contra les anteriors resolucions contencioses del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els magistrats sostenien que el sistema català s'ha d'adaptar "a la nova situació creada" per la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut.

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut de la CAC que es va fer públic el juliol del 2010 -i que va tenir la com a resposta la gran manifestació del 10-J- atorgabs tots els privilegis jurídics a la llengua espanyola per sobre del català. Del conjunt d'aspectes polèmics d'aquesta sentència l'agressió frontal contra el català despunta pel seu contingut supremacista, que atempta de mort contra la llengua catalana. La jurisdicció màxima espanyola torpedina l'articulació de la llengua catalana com a element de cohesió. El català passarà a ser llengua de segon rang, -encara més- ja que només el coneixement de la llengua espanyola serà requisit exigible en les relacions comercials, laborals o acadèmiques.

La sentència determinava que el deure de saber l'espanyol no es pot comparar amb el del català, una llengua que passa a ser una llengua amb protecció jurídica nul.la. La sentència va suposar un nou atemptat contra la cohesió social i la normalització lingüística a l'escola.

I ara el TSJC amenaça

En el seu escrit, el TSJC explica que els pares (vinculats a grups espanyolistes amb tendències ultradretanes, amb advocats com Gómez-Rovira) que van guanyar la sentència del Suprem van demanar al TSJC l'execució de la sentència. L'alt tribunal català va demanar a la Conselleria que donés explicacions sobre les mesures preses després de la sentència del TS. La Generalitat va aportar dades estadístiques sobre el model lingüístic educatiu i la utilització del català i l'espanyol. El Govern autonòmic concloïa que per garantir l'exigència legal del ple domini de les dues llengües cooficials en finalitzar l'ensenyament obligatori, calia continuar amb el model d'immersió lingüística en català, ja que l'actual situació del català en la societat catalana no permet el canvi de model educatiu si es volen aconseguir els actuals resultats.

El TSJC en la seva interlocutòria qualifica com a "insuficients" aquestes explicacions per considerar que es compleix la sentència del Suprem, i recorda que l'alt tribunal espanyol establia que l'espanyol havia de ser llengua vehicular, amb una proporció que podia establir el Departament, però que no podia deixar-lo com "una assignatura més" ni sigui una proporció "il·lusòria o simplement un artifici de mera aparença".

Aquesta interlocutòria en forma d'amenaça és del 28 de juliol, però com el mes d'agost passa a ser inhàbil, el Departament encara podria presentar-hi un recurs en contra, davant la mateixa Secció Cinquena de la Sala Contenciosa-Administrativa. Tot i això, el recurs en principi no aturaria l'aplicació de la sentència. Ara el departament té com a màxim fins a finals d'octubre o principis de novembre per aplicar les mesures oportunes i comunicar-les al TSJC.
L'incompliment d'aquesta sentència que imposa l'espanyol a les escoles podria ser castigat durament, tal i com amenaça el TSJC, i estableix que pot comportar multes de fins a 1.500 euros pels funcionaris o autoritats que no compleixin aquesta interlocutòria i la sentència del Suprem, la mesura que sol.licitava l'entitat ultra t Convivència Cívica Catalana.

El Departament d'Ensenyament, com és habitual en casos de conflicte, no ha fet encara cap valoració de la interlocutòria i no ha especificat si presentarà o no recurs en contra.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/13722/1/

Crides a la desobediència en resposta a l'atac del TSJC contra el català a l'escola
La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que aquest divendres va instar a imposar el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament al Principat, donant la raó a les denúncies de grupuscles d'extrema dreta emparats pel PP, suposaria el final del model d'immersió lingüística, que compta amb el suport molt majoritari de la població, i que ha garantit un coneixement del català a tota la població escolaritzada impedint la separació dels alumnes.

Davant aquesta decisió, les veus de protesta no s'han fet esperar, tant des del sector educatiu, per veu de tots els sindicats de docents, com la majoritària USTEC, d'associacions de pares i mares, dels estudiants, d'entitats i associacions en defensa de la llengua, així com la majoria de forces polítiques i socials, han denunciat la decisió del TSJC, que amenaça amb multes i sancions als ensenyants catalans que no acatin la imposició del castellà, i han cridat a desobeir-la.

Així, la plataforma Som Escola, ha denunciat que "La justícia continua avalant i donant cobertura a la persecució que un reduït nombre d'individus està realitzant contra el model lingüístic escolar al nostre país", també ho han fet la Coordinadora d'Associacions per la Llengua o la Plataforma per la Llengua. Des de l'esquerra independentista, la CUP ha cridat a desobeir la sentència emplaçant al govern autonòmc a que "no s'agenolli davant d'una nova imposició de l'Estat", Endavant ha afirmat que és "una agressió històrica i cal que el poble català es mobilitzi i doni una resposta contundent als que pretenen fer de la llengua catalana una llengua de segona". En diverses localitats s'han convocat diverses accions i concentracions de protesta. Des de la Generalitat s'ha afirmat que es recorrerà, i que pretén defensar el model d'immersió.

Notícia treta de l´Accent: http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1775:crides-a-la-desobediencia-en-resposta-a-latac-del-tsjc-contra-el-catala-a-lescola&catid=52:actualitat-politica&Itemid=85

Aquest dilluns, protestes en defensa de l'escola en català

El rebuig a l'amenaça del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) perquè el català deixi de ser la llengua vehicular a l'escola s'està produint a tots els nivells, a la xarxa i al carrer. A Twitter, les etiquetes #somescola i #jonoacato canalitzen la protesta, mentre que a Facebook la pàgina Jo no acato la sentència contra el català ha aplegat més de 23.000 persones en un dia.

Al carrer les protestes es produiran aquest dilluns al vespre en diverses poblacions. De moment, Somescola.cat ha convocat una concentració a Girona, la Greda a Olot i la CUP i l'AJLL a Lleida.

A Lleida, la CUP, juntament amb l'Assemblea de Joves de Lleida, ha convocat per aquest dilluns a dos quarts de vuit del vespre una concentració a la Plaça Paeria per rebutjar la sentència del TSJC sobre el català i fer una crida a la insubmissió. Durant la protesta es llegirà un manifest de condemna i de crida a la insubmissió i la desobediència que emplaçarà el Govern "a no agenollar-se davant una nova imposició de l’estat espanyol".

A Girona, Somescola.cat, juntament amb Òmnium Cultural, ha convocat una concentració que tindrà lloc a la plaça del Vi a partir de les vuit del vespre. A la convocatòria s'hi ha sumat també la CUP, entre altres formacions, que ja ha anunciat que presentarà una moció a l'Ajuntament per rebutjar l'amenaça del tribunal. La plataforma Somescola.cat rebutja la interlocutòria i lamenta que la justícia "continuï avalant i donant cobertura a la persecució que un reduït nombre d’individus du a terme contra el model lingüístic escolar al nostre país". En aquest sentit, Somescola.cat denuncia "l’actitud antidemocràtica i de manca de respecte d’aquest grup minoritari respecte el consens assolit per les grans majories socials en matèria de política lingüística".

De la seva banda, la Greda Garrotxa ha organitzat una concentració a Olot que també tindrà lloc a les vuit del vespre a la Plaça Major d'Olot. A la convocatòria hi han mostrat el seu suport Òmnium Cultural, el projecte d'Olot Ciutat Educadora i Alternativa per la Garrotxa.

Revolta internauta

Però on realment la protesta és més virulenta és a la xarxa, on la comunitat internauta catalana s'ha mobilitzat de valent per mostrar la seva indignació davant d'aquesta enèsima agressió a la llengua. Al Facebook el cas més sorprenent ha estat el de la pàgina Jo no acato la sentència contra el català que suma centenars d'adhesions cada hora. Tot i crear-se aquest dissabte, avui diumenge ja compta amb més de 23.000 adhesions.

De la seva banda, la protesta també bull a Twitter, canalitzada sota les etiquetes #somescola i #jonoacato principalment, però també encara #escolaencatalà, #jovullvotaradeuespanya o #tenimpressa. Els dos hashtags principals han arribat a ser tendència (trending topic) estatal. El primer ha assolit fins a 85 piulades per hora (1.500 en 17 hores) i el segon 92 (1.500 en 16 hores).

A més, les protestes al carrer es difonen majoritàriament a través de les xarxes socials.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/13739/1/

Comunicats al respecte: Comunicat d´Endavant-OSAN: http://www.endavant.org/index.php?option=com_content&task=view&id=1201&Itemid=1

Comunicat de la CAJEI: http://www.endavant.org/index.php?option=com_content&task=view&id=1201&Itemid=1

Comunicat de la CUP: http://www.cup.cat/noticia/la-cup-crida-desobeir-la-interlocut%C3%B2ria-del-tsjc-sobre-la-llengua-0

Comunicat de la CAL: http://www.cal.cat/noticies_detalle.aspx?id=148

Comunicat de la Plataforma per la Llengua: http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1385

Comunicat de la USTEC: http://www.llibertat.cat/content/view/13726/1/

Còrsega aprova declarar el cors llengua oficial de l'illa

2011-08-11T08:06:00.001+02:00

L'Assemblea de Còrsega ha aprovat per àmplia majoria un document que proposa que la llengua corsa sigui la llengua oficial de l'illa, de manera que compartirà oficialitat amb el francès. Tot i que segons els independentistes no és el que els hi agradaria, han aplaudit l'avenç, tot i que la proposta definitiva no arribarà fins al 2012 quan s'enllesteixi el document, segons informa Nationalia.

El document, titulat "U fogliu di lingua corsa strada", proposa que el cors gaudeixi d'un estatus de cooficialitat en tots els àmbits. Amb tot, caldrà treballar la viabilitat de la proposta, ja que per aplicar-la caldrà canviar la constitució francesa, de manera que un grup de funcionaris electes hauran de començar a treballar per presentar el projecte definitiu a finals de 2012.
El full de ruta (2011-2014), presentat pel conseller executiu Pierre Ghjonga, persegueix que el cors tingui una presència molt més forta en tots els àmbits de la vida a Còrsega, especialment en l'educació (on fins i tot es proposa la immersió lingüística), però també en camps com en les noves tecnologies, l'administració o als mitjans de comunicació. Una llei similar ja es va intentar aprovar el 2009, tot i que la majoria unionista que hi havia aleshores a la cambra va tirar enrere la proposta. Ara, els bons resultats de les forces nacionalistes aconseguits a les darreres eleccions de 2010 han permès que s'aprovi el document.

De la seva banda, Femu a Corsica, la coalició de caire autonomista liderada pel Partit de la Nació Corsa, que va obtenir un 26% dels vots en les passades eleccions a l'Assemblea, s'ha mostrat molt satisfeta amb l'aprovació del document i ha afirmat que és una proposta que no pretén "l'exclusivitat del cors" com sí que vol "el discurs monolingüista i unitari francès".

I els independentistes de Corsica Libera, van votar a favor de la proposta tot i algunes reticències, ja que volien incloure els drets nacionals del poble cors a la proposta. En aquest sentit, sostenen que no és l'estatus que voldrien per la llengua corsa i aposten per una política lingüística com la que hi ha al Principat de Catalunya.

Aquest cap de setmana passat Còrsega va acollir les Jornades Internacionals de Corti, que van celebrar el seu 30è aniversari. Unes jornades que cada any apleguen al voltant de xerrades, tallers i conferències diferents organitzacions de nacions sense estat del continent.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/13560/1/

Jornada reivindicativa a favor de l'aranès a Viella

2011-08-03T08:02:00.004+02:00

Un miler de veïns de la Vall d'Aran van sortir ahir als carrers de Viella per participar en la tradicional Corsa Aran per sa Lengua, en defensa de l'aranès com a llengua pròpia i com a resposta a l’anunci del Govern espanyol de presentar un recurs al Tribunal Constitucional en contra de la Llei de l’aranès.

Lissa Escala, membre de Lengua Viua, col·lectiu que va organitzar laprotesta , va explicar que l'associació s'unirà a l'acord del Conselh Generau d'Aran contra el recurs del TC.

També va valorar molt positivament l'alta participació en la Corsa Aran per sa Lengua en defensa de la lllengua occitana.Lengua Viua ja va anunciar que es personarà en el procés legal que obrirà el TC i que s’iniciaran converses amb els diferents partits polítics aranesos per defensar la Llei de l’aranès.

Els participants en l'acte van sortir ahir des de tres punts diferents de la Val d'Aran (Les, Montgarri i la boca sud del túnel de Vielha) i després de completar el recorregut, es van reunir tots a última hora de la tarda a la plaça de l'Església de Vielha.la plaça de l’Església de Vielha es va omplir dels aranesos que van arribar-hi caminant des de diferents punts de la vall i altres punts d’Occitània. Allà, com ja és habitual, es va procedir a la lectura d'un manifest, en què es va demanar al Govern central que respecti totes les llengües minoritàries.

Després de la lectura del manifest es va realitzar l'entrega del premi Lengua Viua, que aquest curs ha estat concedit per al TN Comarques Val d'Aran de TV3.

La jornada reivindicativa va concloure amb una gran festa musical, a càrrec del grup occità Nadau, un grup musical que s'ha destacat per la reivindicació de l'aranès i que anteriorment havia col.laborat amb el col·lectiu Lengua Viua.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/13517/29/

Tot a punt per l'inici de la VII Setmana Cultural del País Valencià a Barcelona

2011-04-25T13:49:00.005+02:00

El proper dimecres a les 20:00h, a l'Espai País Valencià es farà la presentació de la VII Setmana Cultural del País Valencià a Barcelona. L'acte comptarà amb un concert de Nèstor Mont. (Presentació del disc Amor de Terra)

Els actes que organitza l'Espai País Valencià s'allargaran fins el 8 de maig. L'edició d'enguany està dedicada a la figura de dos il·lustres lingüistes valencians: Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor. Durant la Setmana Cultural es podran adquirir bons d’ajuda (d’entre 5 i 50 euros) per pagar la multa desproporcionada de 800.000 euros que la Generalitat Valenciana ha imposat a Acció Cultural del País Valencià per emetre-hi TV3.

Programació:

Divendres, 29 d’abril, 19:30h, Espai Mallorca (c/del Carme, 55 – BCN)
Presentació del llibre Els papers àrabs
Premi Enric Valor 2010 de narrativa juvenil
Amb la participació d’Ivan Carbonell, autor del llibre Veure invitació

Dissabte, 30 d’abril, Passeig de Sant Joan amb c/Sant Antoni Maria Claret – BCN
Jornada de Cultura Popular
11:30h, Activitat infantil-contacontes: Presentació de la col•lecció de llibres “Els contes de Marc”
14:30h, Paella popular
17:00h, Actuació de Xaranga de l’Espai “La Mentireta”
18:00h i fins les 01:00h, Concert de la Gira 2011 d’Escola Valenciana amb els grups:
Aspenkat – Sant Gatxo – Mugroman – Pellikana – Jezie veure cartell i escoltar els grups

Dilluns, 2 de maig, 19:00h, Espai País Valencià*
Passacarrer dolçainer des d’EPV fins al CAT
Presentació de l’exposició Sendes i Carenes
Divulga les rondalles escrites per Enric Valor i dóna a conèixer els paisatges i la geografia que el van inspirar. veure més
Oberta del 2 al 6 de maig al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) (Travessia de Sant Antoni, 6-8 – Vila de Gràcia – BCN)

Dimecres, 4 de maig, 19:00h, Espai País Valencià*
Tast de Vins del Comtat
Bodega de la Muntanya Alacantina (Cocentaina)
Places limitades: inscripcions a info@espaipaisvalencia.org
Preu: 8€ (5€ socis EPV)

Dijous, 5 de maig, 20:00h, Espai Vilaweb (c/Ferlandina, 43 – BCN)
Tertúlia-presentació del llibre Final de viatge. Memòries d’un gandià
Amb la participació de:
Enric Borràs, editor
August Gil Matamala, advocat
Àngel Velasco, filòleg i editor del llibre
Presenta:
Vicent Partal, director de Vilaweb

Divendres, 6 de maig, 19:00h, Espai País Valencià*
Lectura de Rondalles d'Enric Valor.
A càrrec de Núria Agulló (Elx) i Jordi Sanz (Alcoi)

Diumenge, 8 de maig, 19:30h, Espai País Valencià*
Projecció del documental El llegat de Manuel Sanchis Guarner
Col•loqui entre els assistents
Festa de Cloenda

Durant la Setmana Cultural es podran adquirir bons d’ajuda (d’entre 5 i 50 euros) per pagar la multa desproporcionada de 800.000 euros que la Generalitat Valenciana ha imposat a Acció Cultural del País Valencià per emetre-hi TV3. Ajuda’ns perquè no ens tanquen ACPV!!!

*Espai País Valencià (c/Pere Serafí, 7 – Vila de Gràcia – BCN)

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/12585/29/

Arriba la tercera edició de la Setmana per la Llengua als Països Catalans

2011-04-19T18:54:00.002+02:00

Se celebrarà del 18 al 24 d'abril amb un variat programa d'activitats programades arreu del territori de parla catalana.

La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) ha organitzat per tercer any consecutiu la Setmana per la Llengua als Països Catalans, una iniciativa en la que participen les organitzacions que formen part de la FOLC arreu dels territoris de parla catalana i que té com a finalitat la defensa i la difusió de llengua i la cultura catalanes.

Un any més, la setmana escollida per celebrar aquesta iniciativa és la de Sant Jordi, de manera que des d'avui dilluns 18 d'abril fins al proper al 24 d'abril les entitats que conformen la FOLC han organitzat un seguit d'activitats relacionades amb la llengua i coincidint amb aquesta festivitat tan lligada al nostre país. Les activitats tindran lloc arreu del territori de parla catalana, ja que s'han organitzat actes a diferents localitats de Catalunya, el País Valencià, Mallorca i França.

Programa sencer: http://blocs.mesvilaweb.cat/media/U2V0bWFuYSBwZXIgbGEgTGxlbmd1YSAyMDEx_194947_1_6920_1.pdf

Entre els actes previstos destaquen la presentació de l'Informe sobre el valencià i la situació de la llengua, l'enregistrament de diferents libdubs, trobades per la llengua al País Valencià, un homentage a Lluís Marquet i Ferigle, gran defensor de la llengua i de la normalització del vocabulari científic i tècnic en català, la celebració de diferents recitals poètics, concerts i concursos de poesia i escriptura, una conferència sobre gastronomia i cuina catalana i els mercats de Sant Jordi.
La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana és una agrupació d'organitzacions que treballen per la llengua d'arreu dels Països Catalans i que es va constituir el 16 d'abril de 2005. La FOLC té seu a Tortosa com a ciutat situada al bell mig dels territoris de parla catalana i actualment compta amb 72 entitats federades. Els objectius de la FOLC són la coordinació entre les organitzacions federades, l'extensió de l?ús social de la llengua catalana i el foment de la seva unitat i de la seva denominació unívoca internacional com a llengua catalana, amb el lògic respecte a les denominacions internes, que no han d?anar mai en contra d'aquesta unitat.

Organitza: La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC): http://folc.cat/

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/12542/1/

Multitudinària manifestació a València per la diada nacional

2011-04-18T11:48:00.007+02:00

Desenes de milers de persones clamen per les llibertats nacionals i pels drets socials

Multitudinària manifestació a València en la Diada Nacional

Desenes de milers de persones s'han sumat a la marxa més concorreguda dels últims anys. La mobilització ha estat marcada pels recents atacs a la llengua i a la llibertat d'expressió que està patint el País Valencià baix el govern del Partit Popular. També ha sigut molt present la denuncia de les retallades socials (reforma laboral, retallada de les pensions, retallades en sanitat, educació, serveis socials) que s'estan imposant en els últims mesos per part de l'estat espanyol i els governs autonòmics.

Riuada d'estelades a Llíria

Les organitzacions juvenils de l'esquerra independentista han obert la jornada reivindicativa amb una marxa a Llíria. La capital del Camp del Túria ha viscut una combativa manifestació convocada per la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) i Maulets La mobilització ha acabat amb un concorregut acte polític que ha servit per escenificar els avanços en la unitat d'acció dels joves independentistes que han cridat contra el capitalisme i per la llibertat dels Països Catalans.

Desenes de milers de persones clamen per les llibertats nacionals i pels drets socials

La mobilització ha estat precedida per un acte polític de l'esquerra independentista als jardins annexos a les Torres de Quart. El míting ha comptat amb parlaments d'Aina Tarrasó del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Gonçal Bravo de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), i Alexandre Ordinyana d'Endavant (OSAN). En l'acte polític els independentistes han posat emfasi en les retallades que s'estan pantint en matèria de drets socials i llibertats. Els independentistes han advertit contra la tendència recentralitzadora de l'estat espanyol en el context actual de crisi capitalista. Així els portantveus independentistes han assegurat que “en els propers anys dos projectes antagònics s'enfrontaran: les retallades nacionals o la conquesta de la independència. L'esquerra independentista lliurarà aquesta batalla perquè considerem un dret inalienable l'accés a la sobirania nacional. Això és volem poder decidir ací, i sense necessitat de demanar permís a cap poder foraster -ni a Madrid, ni a París, ni a Brussel·les-, sobre els aspectes que afecten a la població dels Països Catalans. ”

En acabant l'acte polític ha començat la manifestació nacional que ha sigut encapçalada per una banda de música composta per un centenar de membres de diferents societats d'arreu del país i que ha interpretat un ric repertori de sons de la terra entre els que destaquen les marxes mores. La pancarta inicial d'Acció Cultural del País Valencià duia com a lema Sí a TV3 i feia referència al tancament d'emissions d'aquesta cadena, l'única que emetia íntegrament en llengua pròpia al País Valencià. A la marxa s'ha adherit la immensa majoria de la societat civil valenciana que ha fet un crit unànim contra la corrupció, l'autoritarisme i pels drets lingüístics.

L'esquerra independentista ha participat de la mobilització amb el lema “Construïm la unitat popular construïm els Països Catalans” que feia referència a la necessitat d'articular una resposta social als atacs nacionals i socials que estan patint les classes populars arreu del país. El bloc de l'esquerra independentista ha congregat milers de pesones de totes les edats que no han deixat de cridar al llarg d'una marxa marcada per l'optimisme i la combativitat doncs no s'han deixat de cridar consignes per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. Una pancarta de pals signada per CAJEI i Maulets amb el lema "el jovent avancem cap a la unitat" ha acompanyat el bloc independentista, així com alttra d'Endavant (OSAN) que cridava a organitzar-se i lluitar per la independència i el socialisme. La manifestació ha recorregut el centre de València fins aplegar a les Torres de Serrans on hi ha hagut l'actuació musical del mític Lluís Llach.

Notícia treta de Kaos en la Red: http://www.kaosenlared.net/noticia/multitudinaria-manifestacio-valencia-per-diada-nacional

Més Països Catalans que mai: 100.000 persones es manifesten a València

Lluís Llach ha hagut d'actuar des d'un camió perquè l'Ajuntament no li ha permès la instal·lació d'un entarimat i la Diputació tampoc l'ha deixat actuar a la plaça de bous. Galeria de fotos

La manifestació de València ha reunit unes 100.000 persones, segons Acció Cultural del País Valencià, i ha estat la mobilització més multitudinària dels últims 25 d'abrils. Els valencians i valencians han respost així a la censura del Govern de Francisco Camps de TV3 i l'intent d'ofegament econòmic d'ACPV.

La part negativa de la mobilització han estat els intents de les institucions governades pel PP de dificultar l'acte final, amb l'actuació de Lluís Llach. Primer, l'organització havia demanat la plaça de bous per a l'actuació, però la Diputació va contestar negativament al·legant "problemes tècnics" i "la reforma de la plaça"; i després l'Ajuntament no ha permès la instal·lació d'un entarimat per a l'actuació, així que Llach s'ha vist obligat a actuar des d'un camió. Tot i això, la manifestació ha estat un èxit i ha millorat totes les expectatives, fins al punt que ha tingut dificultat per a iniciar el seu recorregut durant els primers 100 metres.

L'ampli suport de la convocatòria i la solidaritat mostrada amb els intents del Govern de Francisco Camps de censura i persecució política i econòmica, així com l'extraordinària resposta ciutadana, ha desbordat totes les previsions i ha deixat xicotet el carrer Guillem de Castro, ja que la manifestació enllaçava les dues Torres de Quart i Serrans amb una densitat altíssima i a més la gent omplia els carrers laterals. La participació de Carles Santos dirigint la Banda de Música de Bellreguard, l'actuació de Feliu Ventura i el parlament llegit per l'actriu Pepa López han completat el programa.

De la seva banda, l'esquerra independentista ha participat de la mobilització amb el lema "Construïm la unitat popular construïm els Països Catalans" que feia referència a la necessitat d'articular una resposta social als atacs nacionals i socials que estan patint les classes populars arreu del país. El bloc de l'esquerra independentista ha congregat milers de pesones de totes les edats que no han deixat de cridar consignes per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. La manifestació ha recorregut el centre de València fins aplegar a les Torres de Serrans on hi ha hagut l'actuació musical del mític Lluís Llach.
La mobilització ha estat precedida per un acte polític de l'esquerra independentista als jardins annexos a les Torres de Quart. El míting ha comptat amb parlaments d'Aina Tarrasó del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Gonçal Bravo de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), i Alexandre Ordinyana d'Endavant (OSAN). En l'acte polític els independentistes han posat èmfasi en les retallades que s'estan pntint en matèria de drets socials i llibertats. Els independentistes han advertit contra la tendència recentralitzadora de l'estat espanyol en el context actual de crisi capitalista. Així, els portaveus independentistes han assegurat que en els propers anys dos projectes antagònics s'enfrontaran les retallades nacionals o la conquesta de la independència.

Riuada d'estelades a Llíria

Les organitzacions juvenils de l'esquerra independentista han obert la jornada reivindicativa amb una marxa a Llíria. La capital del Camp del Túria ha viscut una combativa manifestació convocada per la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) i Maulets La mobilització ha acabat amb un concorregut acte polític que ha servit per escenificar els avanços en la unitat d'acció dels joves independentistes que han cridat contra el capitalisme i per la llibertat dels Països Catalans.

Notícia treta de Llibertat. cat: http://www.llibertat.cat/content/view/12532/1/

Galeria d´imatges:

http://www.flickr.com/photos/61864506@N06/5627561841/in/set-72157626392748911/

https://picasaweb.google.com/106282144881479344372/Manifestacio16DAbrilAValencia#

Arriben un any més les jornades "Llengua i emoció" de Fraga

2011-03-01T18:47:00.001+01:00

L'Institut d'Estudis del Baix Cinca organitza per segon any les jornades "Llengua i emoció" que se celebraran a Fraga els dies 5, 6 i 7 de març de 2011. La trobada es proposa recuperar el talent dels fragatins, segons remarca l'Institut, "aquells convilatans que mai es van encongir, tot i la sensació inicial d'impotència, quan les riuades deixaven inservibles els ponts del Cinca".

Les jornades comptaran amb presentacions de llibres i tractaran aspectes com llengua i creativitat, lingüística, l'experiència dels Tallers per la Llengua, etc. i comptarà amb la presència d'escriptors com Matthew Tree, filòlegs com Àngel Velasco, psicòlegs com Quim Gibert, poetes com Josep Borrell i lingüistes com Eva Monrós.

Programa: http://www.llibertat.cat/images/diptic.pdf

- Divendres, 5-3-11.
21:00: Sopar-presentació del llibre Removent consciències a càrrec dels coeditors Àngel Velasco, filòleg, i Quim Gibert, psicòleg.

- Dissabte, 6-3-11, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12).
10:00.- Obertura a càrrec de Pep Labat, president de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, IEBC.
10:15.- Ponència Llengua i creativitat. Sobre la comunicació, l'emoció i la bellesa a càrrec de Josep Borrell, poeta. Presentarà: Josep Maria Forné, president d'Òmnium Cultural de Ponent.
11:00.- Ponència Un esforç agradable: treballar per la llengua a càrrec d'Eva Monrós, lingüista. Presentarà: Fina Vilar.
11:45.- Descans
12:15.- Xerrada sobre L'experiència de Tallers per la Llengua a càrrec de Neus Arnan i Carles Palau, dinamitzadors de l'entitat.
13:00.- Ponència Vulnerabilitat, llengua i emoció a càrrec de Matthew Tree, escriptor. Presentarà: Susanna Barquin, escriptora.

Organitza: Institut d'Estudis del Baix Cinca: http://www.iebc.cat/
Amb la col·laboració del Casal Jaume I de Fraga i el suport d'Òmnium Cultural de Ponent i del Projecte d'Animació Cultural Jesús Moncada.

Programa complementari del cap de setmana:
Dissabte 6-3-11:
16:00: Cafè a càrrec del Casal Jaume I de Fraga.
17:00: Els arbres de Fraga, visita guiada a càrrec de Ramon Mesalles. Punt d'eixida: Rotonda del Sotet.
19:30: Actuació musical.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/12075/29/

Neix Somescola.cat per donar suport al model d'immersió lingüística

2011-02-20T15:53:00.002+01:00

Acció-reacció. Ens la fan, la fem pagar. Un extens grup d'entitats han format Somescola.cat [pàgina al Facebook], una plataforma que neix amb l'objectiu de coordinar totes aquelles persones, entitats i institucions que es comprometen a actuar de manera activa a favor d'una escola catalana i en contra de les sentències del Tribunal Suprem contra el model d'immersió lingüística.

Representants de 43 cíviques, culturals i de tot l'àmbit educatiu van presentar aquest dimecres a l'institut Verdaguer de Barcelona el projecte, que defensar una escola que no separi els infants i joves per la seva llengua d'origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

Somescola.cat sorgeix arran de les sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya àmpliament reconegut i aplaudit, tant aquí com a Europa, i qüestiona la metodologia d'immersió. Davant d'aquests atacs, s'han organitzat "per refermar el nostre suport a l'escola catalana i al model de cohesió social que aquesta representa", segons manifesten. Al gener, una gran nombre de representants del món immigrat va impulsar un manifest en el mateix sentit.

El grup d'entitats va presentar al seu torn la pàgina web www.somescola.cat, que canalitzarà tota la informació sobre la coordinadora i totes les accions que es realitzaran en suport al model educatiu actualment vigent, i que s'aniran presentant en els pròxims dies. El web també inclou diverses informacions sobre el marc legal actual i el manifest de la campanya, al qual es podran adherir totes aquelles entitats i particulars que ho desitgin. La plataforma fa una crida als centres educatius, les entitats i els particulars a adherir-se al manifest a través d'un formulari.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/11946/1/

L'estat espanyol aconsegueix apagar TV3 al País Valencià

2011-02-18T13:00:00.000+01:00

El govern autonòmic del PP finalment s'ha sortit amb la seva i TV3 ha hagut de deixar d'emetre al País Valencià. Després de 26 anys d'emissions, finançades amb les aportacions de desenes de milers de valencians i valencianes, la modificació d'una normativa autonòmica per part del govern de Francisco Camps amenaçava d'ofegar Acció Cultural del País Valencià -l'entitat propietària dels repetidors- amb una allau de multes, a raó de 60.000 euros cada quinze dies. A banda d'aquesta amenaça, l'entitat està obligada a pagar abans del 20 de març una multa de 600.000 euros. Paradoxalment, la mateixa xifra però en signatures foren recollides per la iniciativa Televisió sense Fronteres reclamant una llei que garantís la recepció dels canals en català arreu dels Països Catalans. La resposta del govern espanyol fou negar-se ni tan sols a debatre-la. El tancament de TV3 al País Valencià ha esdevingut una història amb culpabilitats repartides al llarg de l'espectre polític. Des de l'ultraespanyolisme del PP fins a la responsabilitat dels exministres d'indústria espanyols José Montilla i Joan Clos, passant pel menysteniment amb què CiU ha tractat l'abast nacional de la televisió pública i el menyspreu de Zapatero als 600.000 signants.

L'ofensiva de l'espanyolisme contra una televisió pública en llengua pròpia ha causat indignació i reaccions immediates a diversos nivells. Així, les xarxes socials s'han omplert ràpidament de comentaris sobre aquests temes i diversos mitjans digitals hem decidit "apagar" les nostres webs com a senyal de protesta. Mentrestant, sorgeixen diverses iniciatives de protesta de les quals procurarem anar informant.

Notícia treta de l´Accent: http://www.laccent.cat/

5a edició de la Setmana per la Llengua a la Catalunya Nord

2011-01-23T03:24:00.001+01:00

D'aquí a tres setmanes, entre el 12 i el 19 de febrer, tindrà lloc la 5a edició de la Setmana per la Llengua a la Catalunya Nord. A més a més de la presentació del cartell d'enguany, el passat dissabte 15 de gener, davant del Castellet, es va fer una presentació oficial del Col·lectiu Joan Pau Giné.

Com molt bé recull el web del Col·lectiu en l'apartat de la presentació, es tracta d'una associació de músics que dóna suport a les bandes de Catalunya Nord i es preocupa per estimular la creació en català.

Darrera títols com L'allioli, Toca la guitarra, L'emigrant, Les minyones de Tuïr o El petit tren groc entre molts d'altres hi podem distingir veus i estils molt diferents que comparteixen un punt en comú, la llengua catalana, a més de la passió per la música.

Una bona ocasió per escoltar algunes d'aquestes veus en directes va tenir lloc el passat 16 de novembre al Cinema Castillet de Perpinyà, just abans del documental “Benvinguts a Catalunya Nord”; el proper mes de febrer, els dies 18 i 19, el Col·lectiu durà a terme concerts dels diferents grups a “La Fàbrica”, que es troba a Illa de Tet (Conflent) i el 23 d'abril també els trobarem a CAM Bernades, a Santa Perpètua de Mogoda.

Un col·lectiu de músics per la llengua a Catalunya Nord

A Catalunya Nord, l’evolució de la cançó en català semblava parada des de la Nova Cançó, en els anys 70. Amb la constatació d’una situació de “mort clínica” d’una cançó catalana folkloritzada i menyspreada entre el públic habitual i els organitzadors de concerts, uns quants músics van decidir crear un col·lectiu, arran de la Setmana per la Llengua 2010. Aquest col·lectiu vol promoure la llengua i inspirar-se dels grups festius de la resta dels Països Catalans que també es van organitzar en col·lectius. Es va anomenar “Col·lectiu Joan Pau Giné” per recordar i perpetuar la paraula ben rossellonesa, a la vegada universal i humanista, del cantautor de Bages.

En poc mesos, el projecte va triomfar, obrint-se a tots els músics nord-catalans. Majoritàriament no parlaven i no gosaven cantar en català però, com tots els catalans del Nord, tenien la “catalanitat” marcada al cor. La proposta del Col·lectiu va ser l’espurna per revifar el desig de reivindicar la seva diferència. Ara, volen fer córrer la veu en tot el món per cridar ben fort que sem pas mort. Avui, ja són una trentena de grups de renom, acostumat a actuar en els escenaris locals i més enllà de les Alberes i de les Corberes : Llamp te Frigui, AOC, Bea, Tekameli, P18 Live Machine, Samir, Lili Baba, Ben Gross, Alexandre Guerrero, Blues de Picolat, 100 Grammes de Têtes, Sabor de Perpinyà, etc.

Es important de posar en relleu la diversitat lingüística i el mestissatge cultural d’aquest col.lectiu. Reivindica una cultura catalana oberta al món, amb músics originaris de Sicília, Kabilia, Nàpols, Bretanya, Anglaterra, Haitià, etc. La diversitat musical també és una originalitat d’aquest col·lectiu amb grups de reggae, salsa, opera, ska, a cappella, blues, rap, hardcore, rumba catalana, electro latino, etc. El projecte musical de qualitat que presenta el Col·lectiu posa en evidencia que els nous vinguts permeten a la nostra cultura d’evolucionar i de renovar-se. Es el cas de totes les cultures vives.

Cal donar les gràcies a en Samir Mouhoubi que va gravar la meitat de les cançons dels dos primers CDs del Col·lectiu, a casa d’en Ramon Faura (coordinador del Col·lectiu, de la Setmana per la Llengua i president dels Angelets de la Terra). Samir és d’origen berber i s’identifica molt a les reivindicacions dels catalanes. Per aquest raó va voler interpretar « L’Estaca » (CD1), en berber i en català, i « Els Segadors » (CD2).

Subratllem que Sabor de Perpinyà (grup gitano de salsa) va enregistrar per primera vegada una cançó en català (la seva llengua materna), quan els « professionals de la cultura locals » no les havien motivat mai a fer-ho.

Tom Darnal, membre del Col·lectiu i ex membre de la Mano Negra, d’origen parisenca, va tenir un interès per la llengua a traves de la seva filla que va ser alumna de la Bressola. Chris the Cat, originari d’Occitania, va ser iniciat a la pronunciació en català per en Christian Martinez, director del Col·legi Conte Guifré, i per la seva filla, igualment alumna de la Bressola. La transmissió sembla ser capgirada, tal com la identitat, en un petit territori oblidat tan pels francesos que ens consideren gairebé com “espanyols”, com pels catalans del Sud que ens consideren sovint com “gavatxos”. Ja veurem si els nostres músics tindran més reconeixement.

Notícia treta de llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/11646/29/

Poesia guanyadora del 3r concurs literari la Fàbrica Zero

2011-01-08T12:57:00.001+01:00

29 – S

En la fosca hi ha qui agita, s'auto-organitza,
trenca l'engranatge i no recula. Dóna sentit ple
al SABOTATGE en la història d'aquest dia que comença:
la gent avança, directa com la persiana cap al terra
que fa un cop i xapa.
Es segellen les fonts del dolor,
l'espoli i l'explotació i es beu
de la solidaritat dels barris.
Seguim els preceptes de: medició, valoració,
càlcul, comparació i resposta. Desafiants, totes cap al centre,
fins les entranyes de la bèstia,
que vam saber llegir, malgrat la repressió dels que
volent-nos prendre tot, només van endur-se el formiguer.
Sents les sirenes?!
Les furgones passen fullades davant l'incontrolable,
desorientades, giren les rodes que els punxarem la propera vegada,
i s'arrossega un contenidor a la cantonada i se li pren flama. Sí,
s'ha trencat la pau social, però és que ja tocava...
I això només és un dia de revolta, una petita victòria en un dia de vaga general.
I tu ara em dibuixes el perfil d'una ciutat incendiada,
columnes de fum fins a l'alba,
era o no era això,
Rosa de Foc,
la llibertat, de matinada?!

Orsi (Carla Martín Salas)

Prosa guanyadora del 3r concurs literari la Fàbrica Zero

2011-01-08T12:56:00.001+01:00

ETERI

Passejo pels carrers desèrtics de la ciutat. A primera hora de la tarda d'aquesta
canícula especialment tòrrida ni una ànima intensament agosarada s'avé a explorar les
cantonades encuriosida per les possibles aventures que hi puguin restar expectants
per llançar-se a algú que les vulgui acollir en el seu si i, així, desterrar la monotonia de
l'anar passant i fent via i embutxacar-se un grapadet d'il·lusions que com els
deliciosos caramels arrodonits de menta es van assaborint fins que es volatilitzen a
causa de la seva essència efímera. Les gotes de suor em regalimen coll avall i de tant
en tant hi deixo lliscar un dit per tastar-ne la seva salabró, que és la que duc
empresonada dins la meva carcassa i que pugna per alliberar-se-me'n i barrejar-se
amb l'oxigen de l'atmosfera per poder convertir-se en plugim dolç sobre la mar en una
matinada grisenca i gelada abans que les barques surin per cercar l'aliment dels
famolencs depredadors humans.
Camino sense aturar-me, no em cal fer-ho ni davant l'homenet vermell, doncs ni tan
sols els cavalls de ferro gosen esbravar-se en aquesta tarda que tot ho fa irrespirable
amb el seu alè exageradament bullent.
Camino fent ziga-zagues pels carrers amples de les principals vies de la ciutat, sense
parar esment en donar un sentit a les meves passes que faci sentir-les útils en la seva
funcionalitat. Noto el menyspreu sota la sola de la xancla de goma negra que,
miraculosament, no es desfà: deu estar fabricada amb material igni.
El silenci té un to feixuc i per això els lòbuls de les orelles se'm belluguen endavant i
endarrere quan a través d'una porta oberta surt a refrescar-me la desesperació en
clau de sol – o vés a saber en quin coi de clau- que fuig de la gola ronca de la Janis
Joplin. Malaurada, hauria d'haver-hi afegit. M'assec a l'esglaó de la vorera davant la
porta mateix i deixo que els esgarips de la Janis m'esgarrapin l'ànima ...
summertime ...

Torno en mi. Els ulls, clucs encara, es fereixen per la lluentor amb que el Sol orna les
llambordes. Me n'adono que la porta, davant la qual sec, ara resta del tot tancada. Em
poso dempeus i segueixo el meu vagareig cap a la incerta meta. Les meves petjades
emprenten l'aire amb la seva sonoritat, encara a ritme de la guitarra summertimiana
que m'ha induït l'estat de sopor del qual lluito en va per desempellagar-me'n. Arribo a
una plaça rodona d'aquelles en les quals els cotxes van donant-hi voltes i més voltes
fins que esbrinen per quin dels camins que l'envolten han de girar per arribar al seu
destí. Quina sort! Si jo pugués tan sols intuir per quin dels caminois m'he d'endinsar
per no arribar a cap lloc.
Rodejo la plaça per la vorera i em sento de nou infant, amb la boca riallera, damunt els
cavallets de la fira ... girajonsant, girajonsant ... Ara, amb les mans abatent l'aire
inexistent, sento la veu grossa del meu pare que em va dient cada cop que el meu
cavallet blanc de cua negra passa pel seu davant: “Adéu, adéu ... Compte amb les
regnes ...” i veig la seva mà enorme, de dits com branques protectores d'un arbre nu,
gesticulant, acompanyant la salutació verbal de comiat amb veu alegra ... “Adéu,
Adéu ... Compte amb ...”

He deixat el cos aparcat damunt el cavallet. Continua el seu etern giravoltar entorn
del cercle tancat, i no s'oblida ni un sol cop de gesticular amb la mà un adéu al pare,
que sap no és un adéu per sempre ...
La meva ment continua el seu passeig conurbació enllà ... voleia sobre les misèries
físiques de la gent reflectides en el paisatge dessolador que configuren els solars
sense edificar, embafats d'escombraries de tota mena, entre les quals, els gats en zel
cantonegen el seu miol queixós tot desitjant fer sort amb la femella més formosa
d'aquell barri obrer que tant si plou o fa sol, sempre és ornat amb una densa capa de
pols invisible pul·luladora dels aires i feridora de les entranyes dels éssers que hi
malviuen.
La gateta maula més cobejada d'aquells carrers, per fi ha fet la seva tria, no sense
haver deixat abans prou marge de temps perquè els quatre o cinc gats que
competeixen per ella hagin sortit de l'espectacular duel amb una mossegada a l'orella
l'un; una esgarrinxada sota l'ull esquerra, l'altre; una coixesa passatgera deguda a una
mala caiguda, un tercer; ... etc... La nívia gateta jovenassa encara -tot i haver parit ja
quatre vegades- es contoneja amb els esbelts bigotis ben enlairats davant el pèlroig
borni i més escarransit de tota aquella feram ... Els altres, amb la cua entre cames,
opten per retirar-se i provar sort en un solar que queda a dues cantonades ... No els hi
estranya que d'entre tots ells, la provocativa gateta hagi escollit el més escanyolit i
famèlic mascle: era l'únic que li faltava per tastar-ne'n les mels que d'aquí a poc
donaran el seu fruit amb la vinguda al món de sis cadellets rogencs que destacaran
enmig de la grisor dels edificis i solars empolsinats ... Només sobreviuran els més
forts i espavilats.

Voleio, estenc les ales que no tinc i suro per sobre els vapors de cotofluix que broden
ombres damunt les muntanyes, els camps llaurats, les pinedes vora mar, els edificis
amorfes que ambicionen gratar el cel …
Veig la meva matèria que a poc a poc per fora, però de pressa en els seus interiors, va
convertint-se en allò que ja era …. les molècules festegen vora els gats que ensumen la
massa que de mica en mica esdevé carn pútrida … n'hi emanen gasos i els cucs malden
per continuar la vida que han obtingut de la mort. Un matalàs amb el ventre
esbotzinat, vomitant espuma negra que qui-sap-lo havia estat dins les entranyes que
l'embolcallaven, groga i esponjosa, acull la massa inerme com aital darrer úter que es
compadeix del desaixoplugat ... l'acull ...

Summertime ..., na, na, na ... Aquell moment n'era un ... si ... l'era ...na, na, na .... la
cervesa fresca que engolíem en qualsevol terrassa aquells estius de xafagor intensa i
asfixiant, mentre parlàvem de coses transcendentals i fumàvem cigarretes amb mala
consciència, n'era un altre ... summertime ... na, na, na ...
La mà de la tieta nonagenària entre les meves, sentint les seves venes tendres encara
i ensortides, moradenques ... els petons sorollosos que li engaltava ... el fer veure que li
escoltava les històries repetides al llarg dels anys ... n'era un altre... summertime ...
na, na,na
Aquella abraçada, que de tant estrènyer feia mal, amb l'amic que ho és per sempre,
també l'era ...
I el silenci mirant uns ulls -que a mi no em diuen res- però que els altres diuen que sí,
que tots els ulls parlen ... n'era un altre ... summertime ... na, na, na
I així podríem continuar eternament ... si és que l'eternitat és ... summertime ... na, na,
na ...

L'estrident sirena provoca ganyotes de malestar òtic als vianants ... perquè tanta
pressa? ...
Els gats -un cop passada la curiositat de la novetat, jeuen allunyats del cos, tot
llepant-se la pell fins a deixar-la ben llustrosa. Flexionen els seus cossos elàstics,
estirant les cames de darrere i apujant el tors ... caminen gronxant la seva carn magra
... però viva ... vida, vida, vida ... Vés a saber, malgrat el que diguin aquells que ho saben
tot, si aquests herois solitaris de solars empolsinats i teulades florides per la humitat
tenen consciència de ser el què són ... vés a saber ...miau, miau, miau ...
Curiosos, fugiu d'aquí ... torneu als vostres quefers monótons. No disfruteu amb la
misèria aliena que us consola de la vostra fastigosa existència ... Entorneu-vos al lloc
que us correspon ... Només hi vull els gats ... miau, miau, miau
Vergonya, avui els paràsits hauran tingut quelcom a explicar al redós de la taula
parada per sopar ... i no hauran restat -per uns segons- tant concentrats escoltant les
llefiscoses desgràcies a través de la pantalla, ara en tenen una que poden tocar, olorar
... fins i tot jutjar ...Aquesta és de veritat perquè l'han vist amb els seus propis ulls,
en directe ... sense pantalles enmig que parepetin realitat de ficció.
Fantasmes ... en vida ... malaguanyats esforços per parir-los ... fantasmes sense
cadenes que arrossegar ... Les duen enganxades en la consciència que les baules menen
cap a la superficialitat còmoda de la que no han volgut eixir per pura mandra nascuda
de l'egoisme malentès ...
Cossos formosos que puden a buit ... a no res ... que deixen anar la flaire de l'aroma del
lloc d'on venim i al qual anem anant ....

I quines ganes de riure em vénen ... miau, miau, miau ...
Penso en com d'absurd fem que sigui això que en diem viure ... miau, miau, miau ... Què
ens pensem que som eterns, potser? Però si ens passem mitja vida -o tres quarts i
tot- patint per aconseguir objectius que ens reportaran profit dins un període molt
curt de temps ... objectius que se simplifiquen en l'obtenció de benestar material ... La
idea del diner ... No ho veuen que és pura il·lusió creada pels titellaires ... Els gats
continuen fent la seva ...ara és l'hora d'espolsar-se la mandra i anar a fer un tomb per
la barriada ... Ospa! si no duen a sobre la cartera ... dring, dring, dring ... el no so de la
morralla sí que tintineja dins les nostres butxaques ... dring, dring, dring ...
I quantes pantalles ... i que planes i que boniques ...
I com et va? Bé? Me n'alegro. I on viatges aquestes vacances? Es que ja no sé on anar,
he estat arreu ...
I quines sabates més bufones, si fins i tot semblen còmodes. Caram, amb la marca ...
Miau ... bellugant la cueta els cadellets pèlroigs s'aferren a la panxa de la mare, amb
els peuets l'hi apreten perquè brolli la llet dels mugrons a la seva gola assedegada ...
N'hi ha per a tots, de moment ... miau, miau, miau

La gèlida cambra funerària rep el tros de carn per desar-lo dins una nevera
horitzontal ... que el conservarà fins a la incineració ... però primer el burxaran per
descobrir què li ha provocat el deixar d'alenar ...

Plou, plou sobre la trista conurbació. Els obrers ixen de sons petits habitacles amb la
cigarreta entre els llavis i el paraigua estès ... o qui no en vol dur, amb gorra i les mans
a les butxaques del gec, ben enfonsades ... a punt d'estripar el folre interior i
alliberar-hi ... els dits.
Són quarts de set del matí ... i els gats famolencs ja han caçat algun ratolí després
d'haver-se'ls-hi escapolit aquell suculent ocellet que saltironejava dins el bassal ... la
mare l'ha cridat a temps, però, i l'innocent pardalet ha volat cap a l'arbre desfullat
tot deixant els pobres gats ben embadocats ... però després de la decepció han tornat
a la lluita ... a la vida ... a la sobreviurevida ....

Estàtic, res no passa, és la mateixa hora perquè el futur ha deixat d'existir per a mi.
Sóc un munt de guspires invisibles que voleien en l'eteri. Algú em pensa i tu llegeixes
el que inventa.
El silenci no existeix. El temps mai ha estat i, per tant, ara tampoc és, tot i que
llegeixes mai i ara ... Tu no ets qui penses que ets ...tens una imatge subjectiva de la
teva mare ...
El quadre que tu i aquell altre mirificàveu aquella tarda al museu, us provocava
sensacions diferents ... les dues autèntiques i vàlides ... A ell el tranquilitzava aquell
rellotge que anava desfent-se ... a tu et martellejava l'ànima, angoixant-te pel que
podria succeir demà sense que ho poguessis controlar ...

Els gats no dormen ... miau, miau, miau ... ells són els prínceps destronats de la nit ...
vagaregen pels carrers ... ara en són els amos absoluts ... Les seves petxades
encoixinades són tendres com el pa de pessic ... que diuen no és va idear a Vic, sinó
a .... ah, ah, ah ...!!!
La mare nívia s'atura i s'amaga sota un cotxe mal aparcat damunt la vorera ... la
silueta -d'una dona, potser?- que camina pel mig de la carretera asfaltada fent zigazagues
l'espanta ... De sobte -la dona?- s'atura i inclina l'esquena cap al terra,
dibuixant un angle recte amb el seu cos, bada la boca i vomita en forma de bolus
alimentici i bilis, tota la ràbia acumulada durant anys i panys d'aguantar,
resignadament el ser pagada per la força del seu treball un preu gens equitatiu als
guanys que el producte de la seva feina aporten a qui la mana feixos de pistrings que
el fan a ell cada dia molt més ric i a ella cada segon que passa més amarg de suportar
l'existència forçada. Cova de lladres!!

Veig les espurnes rabioses surar en l'invisible eter. Un garbuix de ràbies, alegries,
tristeses, il·lusions, esperances, desolacions, complexes de culpa, excitacions ...
s'uneixen en una orgia momentània per separar-se seguidament i anar a poblar les
ments d'existències que habiten en els cossos engruixidors del cens del suburbi que
no acaba d'encaixar en la geografia física on, com una pròtesi tarada, provoca
butllofes a punt d'esclatar-los l'aigua pusosa per escampar el seu escoïment arreu de
les ànimes malferides però vives en el seu sentir emocional quan s'escauen els
diferents esdeveniments que les somouen ... per bé ... per mal ... per gaudir ... per patir
...
Important, doncs, recordar: allò n'era un ... na, na, na ...

Noto que vaig no sent. Alguns dels gatets pèlroigs també van deixant de ser ... Els
seus cossets magres resten extenuats vora la mare que s'esmerça per retre-lis un
darrer acte d'amor amb les llepades tendres i polides amb que acarona tot i cadascun
dels flocs de pèl brillant com flama viva que ornen les carcasses de ninotet de peluix
dels cadellets ... que eren ... van ser un temps ... i ara ja no hi són.

No sento recança ... Amb l'última espurna d'enteniment encara puc copsar un darrer
pensament: S'inventaran un munt de màquines que faran multituds d'inimaginables
tasques que meravellaran els que hi siguin per conèixer-ho; succeiran cadenes de
desgràcies i benaurances que estalsinaran als més descreguts; els humans -potsergaudiran
d'ales pròpies i volaran al seu lliure albir ... naixeran i moriran milions
d'existències: humanes, animals, vegetals ... orgànics – minerals ... inorgànics ...
i jo ja no ho sabré
Malgrat tot, sempre hi continuaran havent-hi principis i finals ..... o no

Els miau-miaus petitonets, petitonets van deixant de ser-ho. Bon senyal ... gaudeixen
de prou aliment per anar fent-se vells ... me n'enric, me n'enric, me n'enric ... na, na,
na ...
La mare els fita atentament quan s'arrosseguen pel polsós sòl del solar tot fent veure
que es mosseguen i esgarrapen ... ai ... esgarrapar ... i l'ànima amb aquell na, na, na
janisjoplià. La responsable mare gata sap -perquè és sàvia per naturalesa- que aquests
dos que han sobreviscut seran els darrers de la seva saga. Ambdós són mascles, sap la
feina que faran ... La gata (maula?) cada cop resta més del seu temps sense fer res
(d'utilitat?). Panxa enlaire, quan els fills dormen -tan acostats l'un de l'altre que
semblen un cabdell de llana carbassa- i no la veuen, es deixa acaronar per la tibior de
l'astre Sol, quan aquest es digna a fer acte de presència obrint-se pas entre les
partícules cancerígenes que floten en l'espai contaminat pels invisibles -no semprevapors
escopits per les fàbriques conurbanes on els autosatisfets assalariats
acotxats-dobleresidenciats-entelevisats-internetitzats-viatjats ... malden per
protegir els seus estatus de possibles conseqüències de gestes revolucionàries que de
tant en tant proven de reviscolar tot reclamant DRETS ... miau! drets ... igualtat,
solidaritat, justícia, fraternitat ... oi? però que coi va passar amb aquella revolució
d'allà dalt? ... Ai els gavatxets, com són, com actuen, avui dia ... Estan millor que els
pobladors d'aquest país colonitzat per l'innombrable enemic, o què? Quanta, quanta
revolució ... al Nord, al Sud, a l'Est, a l'Oest ...perquè els fillets dels ben-mal pagats
OBRERS frueixin llegint-ne els fets recollits en llibres de solapa barata ben
assegudets en els còmodes seients de plàstic dels ràpids i moderns metros ... caríssim,
el transport!! amb el que els amos procuren fornir els sempre malcontents
treballadors ... ai, Senyor! Si és que quan més els hi dones, més en volen ... ai, ai, ai!
Miau! Na, na, na ... Evadim-nos amb els incomprensibles esgarips queixosos de la
malaurada (ara sí) Janis ...
Baula darrere baula ... una idea incompleta n'inicia una altra ... perdem el fil, ens
n'anem d'un tema a l'altre ... i així potser un dia ens n'adonem que res valia la pena
tant com aquell na, na, na ... Cadascú té els seus na, na, na ... i sí, aquella tarda
terriblement xafogosa n'era un: el solitari carrer fumejant vapor de les calentes
llambordes ... el veig ... és allà assegut a l'esglaó de la vorera davant una porta
oberta ...closos els ulls ... escolta les notes, la veu de caçalla que malda per alliberar-se
de la gola de la Japlin... suplicant vés a saber què ... Mai ho sabrà i millor així, no fora
que es perdés l'encant decebut per la intranscendental realitat que se li podria
-potser- revelar ... Quin moment, aquell! DEU! Déu, qui coi et va idear; per què no ets?
Seria millor si fóssis!? Es clar que no, un creador dirigint milions i milions de creats!
Però si ja ho fan... Ells són el Déu. I mentre existeixin els ells i els naltros ...
Els naltros, quan ens pensem que ja no podem més i estem a punt de defallir, ens
arrapapem als nostres somnis, als nostres moments de glòria, als nostres caramels de
menta que de tant en tant fugen pels esparrecs dels gecs ... però sempre tindrem
l'oportunitat de fer-nos amb un altre grapadet novell de dolces llaminadures que
aferrarem dins els closos punys ben alçats i aquest cop abans no se'ns tornin a
escapolir de les butxaques que ornen els nostres somnis i els nostres moments de
realitat ...en guardarem els embolcalls i arribat el moment -que va arribant ja- els hi
llançarem als que hauran quedat arrecerats, als que hauran quedat nusos també
físicament, els que tot fent mal us del seu poder, de la seva bona sort hauran estat
derrotats per la majoria que formen els desheretats de la terra, del planeta TERRA ...
na, na, na ...
la gata nívia passeja amb un cadellet a cada costat pel bell mig del carrer
sense cotxes ... Els bigotis de tots tres ben alts a punt de detectar el viarany que els
ha de guiar a la VIDA, vida, vida ...

Violant Atarca (Pili Serra Pasqual)
Gener 2010

Accèssit 3r concurs literari la Fàbrica Zero

2011-01-08T12:55:00.000+01:00

PAQUITA

Torturada pel record, escric aquestes línies per alliberar aquesta culpa que em turmenta…

Es deia Paquita… o potser encara es diu Paquita, no ho sé.
Treballava amb mi a la fàbrica. D'això ja fa gairebé dos anys.
Era una dona d’uns cinquanta anys de caràcter agradable; no massa agraciada; sempre ben arreglada; d'escassos estudis; treballadora des dels setze anys; amb un somriure ple de simpatia; de veu fluixa i timbre infantil; sempre complaent.
A la sala de producció érem una trentena de treballadores. Caps de línia i finals de línia. La feina pesada: carregar les caixes de producte acabat damunt els palets; reposar les bobines que s’anaven consumint constantment; moure els materials; netejar les peces de la màquina; era i encara és una feina del final de línia.
Els crits, poques vegades justificats, plovien a cada instant damunt aquestes companyes menys afavorides.
El nostre encarregat era la personificació de la crueltat. Totes el patíem però les operaries més dòcils s’emportaven la pitjor part i la Paquita, aguantava tot sense dir res. Amb el pas del temps, el seu somriure es va anar esborrant paulatinament per deixar un rostre inexpressiu, perdut.
Quan arribàvem pel matí, l’encarregat ens repartia la feina. Si sospitava qualsevol debilitat en alguna de nosaltres, ens enviava a treballar a un lloc on la feblesa es transformava en patiment; un patiment que durava vuit hores a la fàbrica; un patiment que sortia amb nosaltres i ens acompanyava a casa; un patiment que fins i tot tenia el seu lloc als nostres malsons.

I si alguna feia qualsevol equivocació, ni que fos una banalitat, la por es feia palesa, de cop, a tota la sala. Recordo l’encarregat, el cap de producció, el Director… Era una situació tan terrible, que encara que jo no hi estigués implicada, no volia sentir els crits que rebotaven a totes les parets i entraven al cervell fent-me sentir culpable d’una cosa que res tenia a veure amb mi.
La culpa d’una es feia extensible a totes.
Allò si que era terrible. Si ara li digués a algú que encara no fa dos anys que això passava, no s’ho creuria. A l’empresa continuen estant els mateixos, però ja no es treballa així. Les coses han canviat. Ara tenim un comitè d’empresa, s’han recol·locat els comandaments i participem a la gestió de la feina.
Però malgrat tots els canvis que hi han hagut, no deixo de recordar aquell dia...
Al llarg del 2008, la Paquita va anar deixant de ser la Paquita i nosaltres, les caps de línia, ja ni tan sols la teníem en compte.
Aquell dia, l’encarregat es va fixar en ella i la va enviar a treballar a la meva línia. Quan la Paquita va arribar, no va dir res, ni tan sols el “bon dia” que no sempre obtenia resposta. Vaig posar la màquina en marxa i a la poca estona es va presentar l’encarregat per pujar-me la velocitat per damunt del que era habitual, conscient de qui ho patiria.
La Paquita, al final de línia, corria literalment per tal de donar abast a les necessitats de la màquina. Tots la vèiem anar amunt i avall sense descans; però ens donava igual: Que pateixi!, pensava, jo ja havia patit prou abans de ser promoguda i, a més, ella no valia res com a treballadora; amb cinquanta

anys i encara era operaria de final de línia... les noies joves eren molt millors que ella; tant de bò en tingués alguna a la meva línia i s'emportessin la Paquita.
A mesura que el temps passava, el cansament va anar guanyant-la, consumint les seves forces. Primer li va caure un grapat de caixes que havia de reposar al carregador de caixes, escampant-se totes per terra. Era com si li hagués caigut una baralla de cartes gegants. Li vaig fer tants crits com caixes esteses hi havien. Ella estava trasbalsada i ho recollia tot frenèticament, mentre l’angoixa l’anava torturant per dins. Malgrat saber-ho, no vaig parar la màquina per res, mentre veia com se li acumulaven les unitats acabades una damunt l’altra, i una més i una més, gairebé obturant la sortida de la màquina. Una hora d’asfíxia, dues hores més... crits per aquí, crits per allà, crits de l’encarregat... i tots els crits amb el seu nom: Paquita!
La gota que va vessar el got va ser quan la màquina es va quedar sense accessoris al carregador i es va aturar. Vaig clavar una mirada carregada d’odi al que quedava de la Paquita. La vaig escridassar amb més força que mai per tal que l’encarregat sentís que res del que allí passava era culpa meva. Així deixava clar qui era la culpable i de pas li demostrava que em preocupava per la producció del dia.
La Paquita va reaccionar. Va agafar un grapat d’accessoris i va córrer cap al carregador parlant amb si mateixa, encara que no podia entendre el que deia. Quan va arribar al carregador no va deixar els accessoris; va continuar corrent al voltant de la línia una i altra vegada, amb els accessoris a la mà.

A poc a poc, la gent de la sala es va anar adonant del que passava. Ràpidament va venir l’encarregat i la va aturar plantant-se davant agafant-la dels braços. Ella continuava parlant sense sentit; la seva mirada estava perduda. Les operaries de les altres línies es van acostar per intentar ajudar. Poca estona després va arribar el cap de producció. La Paquita no s’assemblava per a res a una persona normal. Va venir la infermera de l’empresa i plegades la vàrem portar al servei mèdic.
A la sala, totes les màquines estaven aturades.
A l’arribar al servei mèdic, i per tal que la infermera li fes el reconeixement, vaig treure la casaca a la Paquita, tot i que ella no ho volia fer. Ens vam quedar glaçades. L’esquena i el tors de la Paquita eren tan plens de blaus que era difícil veure un pam de pell rosada. Com podia haver passat una cosa així?
Li vàrem preguntar com s’ho havia fet, però res del que ens deia tenia lògica fins que vàrem voler trucar al seu marit perquè vingués a recollir-la. Llavors, ens va suplicar que no el truquéssim. La seva mirada era molt diferent a aquella mirada perduda d’abans; era ben viva; de foc; era una mirada posseïda per la por.
Ara tot estava ben clar. Ella sempre ho va saber ocultar darrera del seu somriure.
Massa sovint les aparences ens deixen cecs.
La infermera va avisar a recursos humans i jo vaig haver de tornar a la meva màquina. Aquell va ser l’últim dia que vaig veure la Paquita.

Dies més tard, es va dir que ja no treballava a l’empresa. Recursos humans li havia aconsellat que el millor per ella era deixar el treball i tenir temps per resoldre els seus problemes; la part econòmica li quedaria resolta per la indemnització i l’atur que cobraria.
Ningú va tenir mai en compte a la Paquita. Jo vaig em deixar portar per les consignes dels directors i de l’encarregat, fins oblidar totalment que estava treballant al cantó d'una persona.
Vaig convertir en un infern l’únic espai on estava lliure dels maltractaments que rebia del seu marit.
Aquella experiència em va fer obrir els ulls a la realitat i vaig entendre que:
El món real, el que toco, està fet per persones, no per conceptes empresarials i les persones són el valor més elevat que existeix.
La llei del més fort és pròpia d’un temps primitiu, mentre que l’humanisme és la llei que ens fa a tots més forts.
Així guio ara el meu camí.

-Clara de la Vila- (Hans Wilshunsen Baró)

Només 3 de cada 10 persones parla en català a casa al País Valencià

2010-12-08T23:39:00.001+01:00

La política liquidacionista del govern valencià cap a la llengua catalana està provocant estralls cap a la salut del català al País Valencià. Així ho revela l'"Enquesta 2010 coneixement i ús social del valencià" que ha fet públic la conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.

Només el 28,8% dels ciutadans parla sempre en català a casa a la zona catalanoparlant del País Valencià, mentre que el 56,2% parla sempre en castellà a casa.

La situació és dramàtica a la regió d'Alacant (12,7%) i a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana (15,7%). Això a casa, perquè a fora de casa els percentatges cauen encara més. Per exemple a la feina, el percentatge de gent que parla sempre en català cau al 13,4%.

A la regió de Castelló parla en català a casa el 38,5% de la població, però la llengua pròpia del país també és superada pel castellà (41,9%). A la regió d'Alacant només un 35,2% de la població sap parlar català, i a la ciutat de València només el sap parlar el 49,4%, És a dir, que la majoria no el sap parlar o el sap parlar molt poc.

La població castellanoparlant d'aquesta comunitat es resisteix a aprendre el català. El 90 per cent de ciutadans procedents de les comarques amb aquest predomini lingüístic afirma no parlar en la llengua autòctona, 25 anys després de la promulgació de la llei que obliga que tots els alumnes concloguin l'Educació Secundària Obligatòria sent bilingües. L'última enquesta de la Conselleria d'Educació destaca que només un 28,9% s'expressa en ella "una mica" i un 61,1%, "res".

A les zones catalanooparlants la situació és diferent però, així, una mica més de la meitat -un 54,3%- contesta que parla la llengua autòctona bastant bé o perfectament mentre que 17,6% assenyala que res i un 28,1% , una mica. En el conjunt del territori, menys de la meitat -el 48,5%- parlen en català, però un 51,5% declara que poc o gens.

Si aquesta és la situació del català parlat, la de l'escrit és encara pitjor ja que únicament el 14,6 assegura dominar sobre el paper perfectament i un 11,8% diu fer-ho força bé -una mica més del 26% entre tots dos-, un 31,9% una mica i un 41,7%, res. Mentrestant, entre els que no l'entenen hi ha una població que ronda 31,2%.

Una novetat destacada de l'enquesta és l'ús del català a internet. El nombre de persones que, amb diferents freqüències, usa la llengua pròpia a la pàgina del navegador representa el 43,8% dels usuaris, mentre que els que utilitzen sempre el castellà es situen en el 53,1%. La presència d'aquesta llengua augmenta fins el 68,7% en l'ús del correu electrònic i fins el 67,5% en les xarxes socials.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/11288/1/

78è aniversari de les Normes de Castelló

2010-11-23T19:18:00.006+01:00

Notícia extreta d´Indymedia Bcn:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/409108/index.php

10 desembre
19:30 - Xerrada: “Es diu Català. L’evolució del conflicte entorn el nom de la llengua”.
Casa de la Cultura (c/ Antonio Maura, 4)
21:00 - Festa per la llengua. Sopar popular i begudes de la terra.
Casal Popular de Castelló (c/ d’Amunt, 167)

18 desembre
09:30 - Excursió a les Agulles de Santa Àgueda.
Organitza: Grup Excursionista Viarany + info: viarany@hotmail.com
18:30 – Manifestació
Plaça Independència (la Farola)

Des de l'Esquerra Independentista de La Plana (EIP) ens adrecem a vosaltres per convidar-vos a la XV Manifestació en commemoració de la signatura de les Normes del 32 que recorrerà els carrers de Castelló el dissabte 18 de desembre de 2010 a les 18:30h amb el lema "Defensem la nostra llengua: ells (en referència al PP) no ho faran". Així demananem la vostra participació activa en l'acte, ja que considerem que aquesta commemoració hauria de ser aglutinadora de totes les sensiblitats polítiques, culturals i ciutadanes que lluiten en defensa de la llengua a nivell de ciutat i de país. Perquè la manifestació per les Normes és, i ha de ser, una manifestació en defensa de la llengua i de la cultura.

Manifest: Defensem la llengua: ells no ho faran!

Un any més, hem d'eixir al carrer per denunciar el menysteniment per la nostra llengua d'aquells que diuen que ens representen. Una vegada més, el PP s'ha tornat a presentar com el gran defensor de «la valencianía» denunciant la inclusió de festes i autors clàssics valencians en un web de la Generalitat de Catalunya que fa promoció de la cultura que compartim els que vivim a una banda i l'altra del Sènia. Uns defensors de «lo valenciano» que quan s'han de posar a treballar per la normalitat de la llengua no es mostren tan convençuts, i pareix que se'ls fa costa amunt: on són sinó aquests «patriotes» quan la demanda de places d'ensenyament en valencià supera amb escreix l'oferta, de manera que uns 93.000 alumnes d'infantil, primària i secundària es queden cada any sense poder accedir a l'escola en valencià? On són aquests «vertaders valencians» quan es tracta d'assegurar que ens puguem dirigir a l'administració en valencià si només a un 1,2% dels 15.699 funcionaris de la Generalitat se'ls exigeix el coneixement de la llengua? On s'amaguen quan es tracta de promoure l'ús de la llengua a les universitats, en què l'oferta de crèdits en valencià no supera l'11,17% del total, i que arriba al vergonyós 0% d'oferta a la Universitat Miguel Hernández d'Elx? On s'han posat quan calen polítiques i suports reals a l'ensenyament de la llengua als nouvinguts per què el valencià que tant defensen es convertisca en llengua d'integració social al País Valencià? Quan es tracta de normalitzar la situació de la llengua ja no gallegen tant com quan es tracta de combatre el «perill català». És que el perill català no deu ser sinó una cortina de fum per amagar el que realment posa en perill la supervivència de la llengua: la substitució pel castellà, una llengua amb el suport de l'aparell estatal, l'única d'obligat coneixement i ús, aquella que compta amb una presència aclaparadora als mitjans de comunicació i en les indústries culturals?

No hauria de ser evident, per uns tan insignes «defensors» de la nostra identitat, que allò millor per a la normalitat de la nostra llengua seria participar en les estructures que permeten projectar de manera conjunta la llengua catalana a l'exterior com l'Institut Ramon Llull, tot reivindicant-nos entre les llengües mitjanes d'Europa (com el finès, el danès...) amb vora deu milions de parlants? Què pot perseguir la fragmentació de l'espai lingüístic català sinó la perpetuació de la situació subalterna de la nostra llengua davant del castellà (o del francès a Catalunya nord, o de l'italià a l'Alguer)? Davant de l'evident unitat de la llengua catalana (ningú que no tinga menys de dos dits de front o que no vaja de mala fe no pot sostenir que a Vinaròs i a Alcanar es parlen dues llengües diferents pel fet que s'hi interpose un límit administratiu) les estratègies d'enfrontament i divisió no poden beneficiar sinó la raó lingüicida i uniformadora de l'estat espanyol. Avui, des de Castelló, ens cal tornar reivindicar les Normes del 32 com a necessari pas d'acostament entre les varietats del català per consolidar un model de llengua formal vàlida per a tots els usos arreu del domini lingüístic, enfront de la irracionalitat dels qui promouen la secessió lingüística. No ens deixarem tampoc de denunciar el perill isolacionista (és a dir, de separació dels models de llengua «valencians» i «catalans» amb l'objectiu de consumar a la pràctica la creació de dues llengües «diferents») que suposa la creació i consolidació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Cal que reclamem un model de llengua únic que incorpore elements de les diferents varietats, per tal que tots els parlants puguen sentir-se còmodes emprant-lo perquè s'acosta suficientment a la seua llengua parlada, però que reivindique de manera clara i desacomplexada la indefugible unitat de les parles catalanes.

Queda ben clar en quin costat s'ha posat el PP, i ben a prop se situen els impotents i dòcils membres del PSOE. No hi ha cap opció política amb possibilitats, ara mateix, d'ocupar el govern de la Generalitat, que puga significar un revulsiu a la situació de bandejament sistemàtic del català al País Valencià en tots els àmbits (l'administració, la justícia, els mitjans de comunicació, l'educació...) i a la pèrdua d'autoestima dels valencianoparlants, que accepten sense remei haver de fer servir el castellà per poder viure amb normalitat al País Valencià. Ara cal que siguem nosaltres els qui prenguem posició, i cal que ho fem en la defensa de la dignitat del nostre poble i de la seua llengua si no volem esdevenir còmplices d'un de tants exterminis lingüístics orquestrats per la globalització capitalista, uniformadora dels pobles i les cultures, i executats pels estats. Cal que emprem el valencià en tots els àmbits de les nostres vides (amb la família i els amics, a l'escola, l'institut o la universitat, en el nostre consum cultural, exigint que es respecten els nostres drets lingüístics a l'administració, etc.) i organitzant-nos en col·lectius que defensen desacomplexadament la unitat i la normalitat de la llengua que compartim els qui vivim als Països Catalans. Joan Fuster ja va sentenciar fa anys que tota política que no férem nosaltres seria feta contra nosaltres: defensem la nostra llengua, perquè ningú no ho farà per nosaltres.

Visca la terra!
Esquerra Independentista de la Plana (EIP)
Castelló de la Plana, Països Catalans, desembre del 2010

Bases pel 3r concurs literari La Fàbrica 0

2010-10-25T20:48:00.003+02:00

ORGANITZA:
Festa Major Reivindicativa de St. Andreu:
Endavant-OSAN, La Trinxera-CAJEI, CUP

COL·LABORA:
Llibreria La Sirga
SAT - Sant Andreu Teatre
API - Assemblea Popular Independentista

JURAT:
Estarà format per tres persones de les festes organitzadores i una persona externa.

PREMIS:
Es donaran dos premis.
Cada premi és un lot de llibres i una entrada per veure una obra de teatre.
Si les persones guanyadores ho accepten la seua obra es publicarà al blog de les Festes.

DISPOSICIONS GENERALS:
L'obra haurà de ser original i inèdita.
L'obra ha d'estar escrita en llengua catalana.
Les obres han de presentar-se en DINA-4, a doble espai i no poden superar els 10.500 caràcters (amb espai) per la prosa i els 3000 caràcters (amb espais) per la poesia.
Només s'admetran dues obres per participant.

La temàtica ha de ser socialment crítica i en aquesta edició es valorarà especialment la incorporació de la perspectiva de gènere.

CATEGORIES:
POESIA
Extensió:S'acceptaran obres amb una extensió màxima de 3000 caràcters (amb espais) i que compleixin les disposicions generals explicades a priori.
PROSA
Extensió:S'acceptaran les obres que tinguin un màxim de 10.500 caràcters (amb espais) i que compleixin les disposicions generals explicades anteriorment.

LLIURAMENT DE LES OBRES
Cada participant ha de lliurar via correu electrònic sota l´assumpte:"III PREMI LITERARI FÀBRICA O" i la categoria on es participa, amb el següent contingut:

L'obra s´ha d´entregar en format pdf i signada amb un pseudònim. S´agraïria que en el correu ens fessiu saber el vostre telèfon de contacte per informar les guanyadores amb major comoditat.
Les obres que no compleixin tots els requisits de presentació queden excloses del concurs.

TERMINI D'ADMISSIÓ
Les obres es faran arribar de l´1 d'octubre al 25 de novembre de 2010 a la següent adreça de correu electrònic:
concursfabricazero@gmail.com

SELECCIÓ
El període de selecció serà del 22 al 25 de novembre.
ENTREGA DE PREMIS
Tindrà lloc el dissabte 27 de novembre durant la matinal infantil i de cultura popular organitzada per la Festa Major Reivindicativa, als Jardinets de Can Fabra.

Per a qualsevol dubte o sugeriment:
concursfabricazero@gmail.com
fmreivindicativa@gmail.com

El programa de festes d'enguany o d'edicions anteriors el trobareu a:
www.fmreivindicativa.blogspot.com

La ILP Televisió Sense Fronteres no prospera malgrat les 650.000 signatures

2010-10-19T11:50:00.004+02:00

El govern espanyol ha fet un pas més en la seva estratègia de fragmentació dels Països Catalans. Tant és així que ha rebutjat la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres que havia de garantir les emissions de TV3 al País Valencià. Ho ha fet públic en un document del 14 d'octubre divulgat aquest dilluns en què esgrimeix els arguments pels quals no pot assumir el cost del que estableix la ILP.

En concret, diu que ha refusat la tramitació en virtut de l'article 134.6 de la constitució, que estableix que "tota proposició o esmena que suposi l'augment dels crèdits o disminució dels ingressos pressupostaris requerirà la conformitat del govern per a la seva tramitació".

Un document del ministeri de la Presidència assegura que la ILP Televisió Sense Fronteres pretén ampliar la xarxa de difusió de titularitat i gestió estatal per garantir les emissions. Això requeriria la planificació de nous múltiplexs digitals a la banda que quedés disponible atesa l'ocupació de la banda de freqüències utilitzada per a la difusió terrestre. I això el govern espanyol no està disposat a assumir-ho, segons diu perquè el cost econòmic és massa elevat malgrat els milions i milions que segueix invertint en la despesa militar i en la banca.

L'Estat hauria de finançar els costos dels nous múltiplexs per a les comunitats autònomes afectades, cosa que suposaria un cost anual d'aproximadament 15 milions d'euros, assegura. Així, segons el govern espanyol, s'haurien de dedicar una gran quantitat de recursos per intentar replanificar tots els múltiplexs digitals actuals amb un gran cost econòmic per a l'administració. Un cost que segons assenyala oscil·laria entre els 600 i els 800 milions d'euros destinats a compensar els costos dels operadors de televisió i usuaris, així com el moviment de canals per alliberar el dividend digital.

Per altra banda, la introducció d'un nou múltiplex digital provocaria la necessitat de revisar tota la coordinació internacional i modificar els canals dels nous múltiplexs ja atorgats als operadors. Segons el govern espanyol els costos serien encara més alts si s'adoptessin les mesures necessàries per tal de garantir la radiodifusió de TV3 a territoris de fora de l'estat espanyol, com ara Andorra o l'Alguer, cosa ja inconcebible.

Havia superat el llindar
El govern espanyol ha buscat doncs noves excuses -aquest cop econòmiques, malgrat la milionària despesa militar que segueix suportant- perquè s'havia aconseguit superar l'obstacle més difícil: aconseguir 500.000 de signatures en tres mesos

D’aquesta manera, la ILP va assolir i fins i tot superar amb escreix el seu objectiu enviant a l'Oficina del Cens Electoral un total de 651.650 signatures. D’aquestes, 559.759 eren vàlides amb un marge d’error d’un 3,86%. i superant per tant el llindar del mig milió.

TV3 doncs anirà desapereixen del País Valencià com ja ho ve fent des de fa una bona colla de mesos, mentre que la Franja de Ponent o les Illes Balears han aconseguit conformar un marc comunicatiu propi gràcies a acords de reciprocitat. El govern espanyol subscriu així l'anticatalanisme del PP valencià -que s'ha oposat sempre a signar acords de reciprocitat- rebutjant una ILP que comptava amb l'aval de centenars de milers de ciutadans/es.

Notícia treta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/10824/1/

Guerra d'extermini contra el català a l'escola

2010-08-27T11:50:00.002+02:00

Enmig de la indiferència més absoluta de tots els demòcrates espanyols de l'Espanya de veritat, enmig del silenci còmplice de totes les institucions catalanistes de les quatre províncies, enmig del desconeixement general arreu del domini lingüístic perquè la parcel·lació regional que Espanya va planificar a la seva Constitució autonòmica funciona a la perfecció i és completament assumida per les colònies (fins i tot pels independentistes mediàtics que defensen que en els referèndums sobre la independència es pregunti només sobre les quatre províncies), més de 125.000 alumnes valencians que volien estudiar en català no ho podran fer el curs que ve. I no passa res... aquesta és la nostra normalitat des de fa anys, tal com cada curs denuncia Escola Valenciana, entitat imprescindible entre les imprescindibles dins de la societat civil d'aquest país.

Actualment, al País Valencià, hi ha tres programes educatius diferents i complementaris: per una banda, el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) per a l’alumnat majoritàriament catalanoparlant, que assegura l’aprenentatge del català, l'espanyol i l'anglès; d'una altra, el Programa d’Immersió Lingüística (PIL), per a l’alumnat castellanoparlant que assegura el mateix que l’anterior; i per acabar, el Programa d’Incorporació Progressiva (PIP) que fins ara assegurava l’assignatura de valencià i una altra àrea temàtica impartida en la nostra llengua a partir del tercer curs de primària. Aquest disseny del PIP, però, també podria canviat enguany amb l'aprovació d'un nou decret l'esborrany del qual ja s'ha presentat que deixaria com a obligatòria només l’assignatura de valencià i prohibiria que s’imparteixin en català més de dues àrees de coneixement; aquesta nova norma faria que 554.896 alumnes valencians només tinguessin assegurada l’assignatura de valencià i cap àrea temàtica més en català.

Però tornem a l'argument a què feia referència al principi i comparem-lo amb els merders que munten diverses organitzacions espanyolistes quan un o dos nens no reben l'ensenyament totalment en espanyol a alguns llocs de l'Estat. Aquí són més de cent mil nens i nenes i tothom calla, gairebé ningú no aixeca la veu. No hi ha cap daltabaix, la nació lingüística es fa fonedissa i desapareix de la vista de qui intenta veure'n les reaccions. Els partits que es diuen catalanistes i que tant defensen la llengua al Principat, almenys retòricament, no existeixen quan es vulneren els drets de cent mil persones que parlen la mateixa llengua i que depenen del mateix estat que ells. La parcel·lació a on ens ha portat el disseny autonòmic espanyol ens ha portat a un carreró sense sortida en què tothom entén que un espanyol es preocupi per l'espanyol als Estats Units d'Amèrica però que no entendria que un andorrà es preocupi pel valencià en l'ensenyament a Alacant. De fet, les i els meus alumnes de Secundària -a les quatre províncies catalunyeses- em demostren any sí i any també que després d'ensenyament obligatori no saben ni per aproximació on es parla la llengua que aprenen en la meva assignatura.

Enguany, per enèssima vegada, centenars de milers de xiquets i xiquetes van triar l'opció de fer els seus estudies en català al País Valencià però com que no hi ha més places que les que la Generalitat de baix posa a l'abast dels alumnes i aquestes només són 149.430 no ho podran fer. I això passa precisament mentre es tanquen les assessories de valencià de la Conselleria d'Educacó i a la ciutat de València dels 95 centres públics que hi ha només 47 ofereixen una línia d'ensenyament en català.

Ara bé, si la situació a l'educació primària i secundària és fotuda, on es fa l'autèntica estocada de gràcia a l'ensenyament del català al País Valencià es a la universitat. Així, segons l'informe "Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes", només un 1.8% dels estudiants rep les classes en valencià, mentre que un 53.7% ho fa exclusivament en castellà.

Si no entenem que la llengua va més enllà dels límits que marquen les adhesions territorials bàsiques de “Catalunya”, “País Valencià”, “Balears” o el que sigui, si no entendrem que mantenir aquestes divisions territorials absurdes quan parlem de llengua ens porta directament a la desaparició com a cultura ja que hi ha zones on la llengua està agonitzant i el poder polític imperant el que fa és ofegar-la tant com pot, i si no entenem que sense cultura no hi ha nació ni país... ens queden quatre dies, si no són tres ja.

Jordi Martí Font Article tret de l´Accent 183: http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1276:guerra-dextermini-contra-el-catala-a-lescola&catid=44:colmlaboracions&Itemid=65

Manifest de les VII es Jornades per la llengua a St. Andreu

2010-07-02T19:36:00.000+02:00

Avui, tornem a reunir-nos al nostre poble, Sant Andreu de Palomar, per celebrar, un any més, les Jornades per la llengua.

Unes Jornades que s’organitzen des de l’Assemblea Popular Independentista amb il•lusió i des d’una visió de lluita en defensa de la cultura popular, de la nostra cultura.

Unes Jornades que sorgeixen de la necessitat de reivindicar la nostra llengua, que intenten obrir els ulls a tota aquella gent que encara no s’adona que el bilingüisme ens trepitja, que, poc a poc, estem perdent la nostra cultura un cop més, tot i creure que hem deixat el franquisme enrere.

És un fet que la nostra llengua està en perill, i és per això que hem de sortir al carrer, a reivindicar els nostres drets i també a gaudir d’aquest projecte; un projecte de lluita popular que intenta, any rere any, donar a conèixer el greu problema que patim a casa nostra i cridar ben fort pel compromís de les institucions, que haurien de vetllar per la normalitat de la nostra llengua, i en comptes d’això què obtenim?
Ens fan callar, literalment, amb la reforma de la Llei d’Educació, redueixen espais públics de parla en català, retallen l’emissió de TV3 al País Valencià fins a fer-la desaparèixer, ens parlen de normalització lingüística, ens ho creiem i ens donen gat per llebre, permeten que càrrecs públics, teòricament al servei de la ciutadania, ni tan sols ens entenguin, aconseguint, d’aquesta manera, que siguem nosaltres que canviem d’idioma; però què no estem a casa nostra? No tenim dret a expressar-nos en la nostra llengua? Perquè ja de bon matí al bar de sota de casa he de demanar un “café con leche” per fer-me entendre?
Però no ens faran callar, ben al contrari, seguirem cridant més fort encara, i com millor ho sabem fer, en la nostra llengua.

Per això us convidem a ser partíceps d’aquestes Jornades i del nostre projecte, per la nostra cultura, pel català,

Si trepitgen la nostra llengua ens trepitgen a nosaltres!

Cartells de les VII es Jornades per la Llengua

2010-06-29T04:11:00.005+02:00

Programa d´enguany:

1er campionat de Botifarra:

Actes de les VII enes Jornades per la Llengua

2010-06-29T04:04:00.008+02:00

Seran el proper divendres 02 i dissabte 03 de juliol

Divendres 2 juliol:

- Xerrada: L´origen dels noms de persona a càrrec de Francesc Bernat (18h)
- Taller de danses tradicionals (19:30h)
*Lloc: Pl. Can Fabra

- Cafeta al CSO la Gordíssima (21h)
El Gran joc del Bocamoll
Karaoke amb música en català
Tapes variades i begudes de la terra
*Lloc: CSO la Gordíssima (C/Pons i Gallarza, 10)

Dissabte 3 juliol:

- Matinal infantil: música i jocs tradicionals amb animació (10:30h)
*Lloc: Pl. Can Fabra

- Actuació de La Bastonera de St.Andreu (18h)
- 1er Campionat de botifarra (18:30 h)
- Jocs tradicionals (18:30h)
- Sopar popular solidari amb l´Alfonso amb opció vegana (21h)
- Festeta trinquera i punxadiscs a la fresca (22:30h)
*Lloc: Can Fabra

Diverses notícies sobre Perpinyà

2010-06-26T21:51:00.002+02:00

L'Ajuntament de Perpinyà aprova una moció per declarar Sant Joan Festa Nacional dels Països Catalans

Cal destacar que Sant Joan és a més a més el patró de la capital del Rosselló i que la revetlla coincideix amb la seva Festa Major

El passat mes d'abril, el Consell Municipal de l’Ajuntament de Perpinyà va aprovar la moció de suport a la Flama del Canigó, als Focs de Sant Joan i al seu reconeixement com a Festa Nacional dels Països Catalans, a instàncies de la regidoria de Cultura. Perpinyà esdevé així una de les poblacions amb més habitants que aprova aquest moció.

Amb l’aprovació d’aquesta moció, Perpinyà s’afegeix a les gairebé 250 poblacions catalanes que durant els darrers tres anys han aprovat la mateixa moció als respectius consistoris tot responent a la sol·licitud dels centenars d’entitats i col·lectius que any rere any organitzen la rebuda de la Flama del Canigó.

Alhora, Perpinyà esdevé així una de les poblacions amb més habitants que aprova aquest moció, darrera de Badalona o Mataró, però per davant de Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès o Manresa. En aquest sentit, cal ressaltar que més d’un milió i mig de persones viuen en poblacions on s’ha recolzat aquesta moció.

Respecte d’altres ajuntaments signants, destaquen, entre d’altres, els de diferents capitals de comarca com ara Figueres, Vilafranca del Penedès, El Vendrell, les Borges Blanques, Valls, Berga, Ripoll, Solsona, Móra d’Ebre, Flix o Cervera.

De cara enguany, a més a més, es pretén celebrar un acte d’entrega de totes aquestes mocions al Parlament de Catalunya tot coincidint amb la revetlla de Sant Joan, del qual n'anirem informant a tota aquella gent interessada.

Font: Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/9588/29/

Perpinyà, 1a població de la Catalunya Nord a proclamar el català llengua cooficial

L'Ajuntament de Perpinyà ha aprovat per unanimitat una moció que vol convertir el català en la llengua cooficial, juntament amb el francès, del territori de la Catalunya del Nord.

Segons el president de CDC de la zona, Jordi Vera, el pròxim pas és que tots els 229 municipis del territori votin aquest text per tal que la llengua catalana s'oficialitzi. Per això, reclamen a les institucions que aquest fet es faci efectiu creant un organisme regional pel territori. Llegiu la carta aprovada pel Ple.
A més, Vera ha destacat la importància del gran consens social que hi ha perquè el català tingui un pes important en la societat, així com incloure'l en l'ensenyament públic perquè hi hagi la possibilitat d'aprendre'l.

El consistori de Perpinyà ha aprovat per unanimitat la carta municipal per a la llengua catalana, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat, juntament amb el francès. La carta, que s'empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa vol garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana en el territori nord-català.

A més, Vera també reclama que en l'ensenyament públic del territori nord-català hi hagi la possibilitat d'ensenyar en català, des de l'escola bressol fins a la universitat.

Un ajuntament precursor

Perpinyà s'ha convertit en el primer ajuntament de la Catalunya del Nord que ha reclamat que el català sigui la llengua cooficial del territori, juntament amb el francès. Tots els grups que conformen el consistori, des del grup majoritari la UMP i els diversos grups de la oposició, com Nova Unió o fins i tot el partit comunista, han votat a favor de la carta.

El pròxim pas que des de l'Ajuntament de Perpinyà vol que es dugui a terme és que la carta sigui votada, aprovada i ratificada a tots els 229 municipis que conformen el territori de la Catalunya del Nord. Després d'aquest pas, les institucions haurien de crear entitats que es cuidessin del desenvolupament de la llengua catalana, des de l'ensenyament fins a les administracions i les pròpies institucions,

D'aquesta manera, s'arribarà a l'objectiu que és que la Catalunya del Nord tingui el català com a llengua cooficial. A més, aquesta oficialització del català permetrà, segons Vera, que els ciutadans de la Catalunya del Nord puguin entendre's en català amb els ciutadans de Catalunya i tenir una relació més estreta a nivell social i també comercial. D'aquesta manera les relacions en català que hi havia ara fa més de quaranta anys entre els dos territoris es recuperaran.

Font: Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/9593/1/

L'Ajuntament de Perpinyà reconeix el català com a llengua cooficial de la Vila

El Consell Municipal de Perpinyà reconeix oficialment, a costat de la llengua francesa, el català com a llengua històrica de la Vila"
El consistori de l'Ajuntament de Perpinyà va aprovar la carta municipal per la llengua, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat. La carta, que s'empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa, vol garantir el futur de la llengua. Des de Catnord.cat es considera que amb voluntat i mitjans el text pot fer progressar l'ús i el coneixement del català a Perpinyà, al seu entorn i a la resta de Catalunya nord.

També felicitar els elegits per la seua votació, i ara esperen que la carta sigui aplicada de veritat.

CARTA

La llengua catalana, nascuda fa més de 1000 anys a les nostres terres, constitueix un tret bàsic de la identitat, del patrimoni i de la riquesa viva de Perpinyà.

Per respectar la seua responsabilitat davant la història i responent a la voluntat social dels seus ciutadans, la Fidelíssima Vila posa en plaça una Carta municipal per la llengua catalana.

Article 1

El Consell Municipal de Perpinyà reconeix oficialment, a costat de la llengua francesa, el català com a llengua històrica de la Vila.

Conscient de les seues responsabilitats, el Consell Municipal de Perpinyà, a través de la Carta municipal per la llengua catalana i del Pla municipal de política lingüística, i cercant la més ampla col·laboració amb els partenaris concernits (institucions, associacions, persones i entitats), s'engatja per tal de perennitzar la llengua catalana.

Article 2

Els objectius de la Carta municipal per la llengua catalana són els següents:

Garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, és a dir d'inversar la tendència de pèrdua de locutors en català ;

Permetre l'ús del català per cada perpinyanès que ho vol : aprendre, sentir, parlar i llegir el català .

Assegurar la presència de la llengua catalana en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà, a través del desenvolupament del bilingüisme ;

Contribuir a la integració dels nous habitants i participar a la cohesió social i al desenvolupament econòmic del país, a través del respecte de la personalitat lingüística i cultural catalana.

Article 3

La Carta municipal s'aplica segons un Pla municipal de política lingüística que segueix cinc eixos :

1. ensenyament ;
2. servei a la infància ;
3. senyalització ;
4. serveis públics i ús social ;
5. mitjans de comunicació.

La Carta Municipal se posa en aplicació gràcies a tots els agents de la Vila de Perpinyà.

De manera general, tots els serveis i organismes municipals (administracions, regidories, entitats partenàries i empreses associades, estructures supramunicipals) han d'integrar la dimensió de la llengua catalana en llurs funcions i atribucions, especialment per tot el que concerneix la comunicació amb el públic i la senyalització.

La Vila de Perpinyà s’engatja a promoure l’adopció de la Carta Municipal per la Comunitat d’Aglomeració i garanteix la seua aplicació dins el quadre comunal tan com el text no ha estat adoptat per l’Aglomeració.

Article 4

L'ensenyament és el punt clau de la política lingüística municipal : és el mitjà bàsic i indispensable a la transmissió del català a les joves generacions.

La Vila de Perpinyà se fixa com a prioritat els punts següent :

1. Donar suport a un Pla d’obertura de classes bilingües i immersives ;
2. Desenvolupar l’accés de tots els alumnes a la sensibilització i l’aprenentatge de la l llengua catalana
3. Acompanyar el desenvolupament de l’ensenyament associatiu immersiu ;
4. Mesurar regularment la demanda social d’ensenyament bilingüe ;
5. Desenvolupar la informació a les famílies ;
6. Desenvolupar la formació per a adults i personals municipals.

Article 5

Servei a la Infància. La Vila de Perpinyà pren en compte la difusió del català en les activitats del Servei a la Infància : Infància i Lleure, Petita Infància, Acció socioeducativa.

En particular, se desenvolupa l’ús del català a les guarderies, segons els diversos models existents : estructura immersiva, centre bilingüe o intervencions en català.

Article 6

La senyalització. Perpinyà integra el principi general de bilingüisme i/o presència del català a tots els suports senyalètics, equipaments i infraestructures de competència municipal. Han de prendre en compte aquest principi :

* els serveis municipals
* els organismes i entitats paramunicipals o supramunicipal.
* les altres entitats finançades o contractades per la Vila.

La Vila estableix convencions amb les altres institucions per aplicar aquests principis a la senyalització no municipal present sobre el territori de la comuna.

Article 7

La llengua catalana no se limita pas a una disciplina escolar. La seua presència a tots els nivells de la vida pública i social ha de ser garantida i encoratjada. En aquest punt, el rol de la col·lectivitat municipal és determinant per tal d'assegurar la vida efectiva de la llengua catalana en la realitat quotidiana.

Per això, la Vila designa una persona catalanòfona referent a cada servei, i generalitza el català en els documents municipals (bilingües o en doble versió).

La Vila desenvolupa el bilingüisme en les publicacions municipals (fulls informatius, butlletins, programes, revistes, siti web...) i en les campanyes o operacions de comunicació.

Article 8

La pervivència i l'ús de la llengua catalana és inconcebible sense una presència i una difusió permanent als mèdies moderns (premsa, ràdio, televisió, internet).

En el camp essencial avui dia dels mitjans de comunicació, la Vila dóna suport a la presència de mèdies en català a Perpinyà (públics i privats, de Catalunya Nord o de la resta dels Països Catalans), garanteix la presència del català als mitjans i suports de comunicació municipals, organitza l'existència de mèdies municipals propis en català (magazine, siti web).

Article 9

Aqueixa Carta municipal per la llengua catalana aprovada pel Consell Municipal de Perpinyà, traça les orientacions principals del reconeixement oficial de la llengua catalana per la Vila. Se posa en aplicació seguint el Pla municipal de política lingüística elaborat per l'Institut Font Nova, amb l’assessorament de l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, aprovat pel batlle.

Els objectius del Pla de política lingüística són objecte d’una avaluació anual i d'un report sotmès al Consell Municipal ; el Pla és actualitzat anualment.

Font: Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/9576/1/

Perpinyà vota, per unanimitat, el català com a llengua oficial

L'Ajuntament de Perpinyà ha aprovat una carta municipal que converteix el català en llengua cooficial, juntament amb el francès. L'alcalde, Jean-Marc Pujol, espera que els 25 ajuntaments que formen part de la mancomunitat de municipis de Perpinyà, se sumin a la iniciativa

Dia històric per als catalans de la Catalunya Nord. I és que l'Ajuntament de Perpinyà ha votat per unanimitat que el català passi a ser llengua cooficial a la ciutat. L'objectiu és clar: garantir el futur de la llengua. L'alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, assegura que s'ha pres aquesta decisió amb la voluntat de mostrar al conjunt de la població la seva “identitat catalana”, ja que n'estan “orgullosos” i la volen promoure.

El repte que es marca ara l'Ajuntament és que els 25 municipis que formen part de la mancomunitat de municipis de Perpinyà acceptin també aquesta carta municipal per la llengua, document que s'empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa. Amb el suport dels estaments públics i social, s'asseguraria, així, que la llengua catalana perviu a la zona i es continua transmetent de generacions en generacions.

Malgrat les dificultats històriques que ha hagut de suportar la Catalunya Nord, el català s'ha mantingut ferm a l'altra banda dels Pirineus. La política centralista de l'Estat francès no ha pogut, però, fer desaparèixer la llengua als carrers. Iniciada fa 17 anys amb la retolació dels carrers, la política lingüística de l'Ajuntament de Perpinyà s'ha anat desenvolupant, sobretot en l'àmbit cultural i educatiu.Des del 1659, any en què es fa firmar el Tractat dels Pirineus i els comptats catalans septentrionals es van annexionar al regne de França, que el català no era oficial a la zona.

Font: Crònica. cat: http://www.cronica.cat/noticia/Perpinya_vota_per_unanimitat_el_catala_com_a_llengua_oficial_

23 d’abril: Per la Plena Independència: llengua, cultura, treball. Països Catalans!

2010-04-20T03:58:00.001+02:00

Manifest: Per la plena independència: Llengua, cultura i treball. Països Catalans

Fa unes setmanes els castellers del Riberal han hagut d’exiliar-se al sud del Pirineu perquè l’aplicació de la normativa europea del foc a l’Estat francès prohibeix des d’aquest 2010 la celebració de correfocs a la Catalunya Nord. Desenes de milers de xiquetes i xiquets valencians es queden cada any sense plaça escolar per estudiar en llengua catalana. A les universitats del país no es garanteixen les classes en català. La llei del cinema ens ha mostrat com l’empresariat posa els seus interessos per davant de la possibilitat de veure cinema en la llengua del país.

Aquests són alguns dels exemples que ens mostren la feblesa que continua patint la nostra llengua i cultura. Com bé sabem, una de les principals causes és l’esquarterament que patim els Països Catalans, que ens impedeix defensar i donar vitalitat de manera conjunta a la nostra llengua i identitat.

D’altra banda, la llengua catalana continua sent una llengua vetada al Parlament europeu i no és reconeguda com una llengua en igualtat de condicions que la resta de llengües que es parlen al continent. Aquesta constatació mostra que la Unió Europea no és pas un marc de democràcia on els pobles que conformen el nostre continent hi puguin conviure amb igualtat. Sinó al contrari, la Unió Europea és un acord entre les gran potències europees per assegurar-se que podran continuar explotant les classes populars i impedir alteracions en els territoris sobre els quals tenen domini.

No oblidem que, malgrat que la construcció europea ha comportat l’aprovació de lleis supraestatals que s’imposen sobre tots els estats que conformen la Unió, els governs europeus continuen mantenint l’estricte control sobre la defensa de les seves fronteres i sobre el que anomenen l’ordre interior. I la Unió Europea el que fa és respectar les actuacions que cada govern vulgui emprendre per impedir l’avenç de les reivindicacions de les nacions sense Estat o per reprimir les mobilitzacions que denuncien les polítiques neoliberals i que reivindiquen el repartiment del treball.

Hem vist al País Basc què succeeix quan un moviment d’alliberament nacional és prou fort per plantar cara a un Estat: que la Unió Europea avala qualsevol mesura contra aquest moviment que vulgui prendre aquest Estat. Les catalanes i catalans n’hauríem de prendre nota.

És per això que les organitzacions que conformem l’esquerra independentista sabem que només amb la plena independència els Països Catalans podrem ser veritablement lliures. Perquè, només si podem decidir sense coaccions, els diables del Riberal podran continuar ballant amb el foc a la Catalunya Nord; només si podem decidir sense coaccions, podrem convertir el català en la llengua comuna per a totes les persones que vivim i treballem al nostre país.

Aquest és un cap de setmana de reivindicacions a favor de la llengua i dels drets polítics de les catalanes i catalans. Demà a València, com avui ho estem fent a Barcelona, l’esquerra independentista sortirà al carrer. I ho farà amb el lema “Som Països Catalans”, reivindicant aquesta unitat necessària que avui també reclamem des de la Diada de Sant Jordi.

I demà passat, diumenge 25 d’abril, hi haurà una nova onada de referèndums. L’esquerra independentista torna a participar-hi per tal de fomentar aquest acte de desobediència que són les consultes populars. A més de l’exercici d’un dret democràtic que ens és negat des de fa segles, les consultes també fan avançar en la consciència que no hem d’esperar que ens donin la llibertat, sinó que l’hem de prendre amb la mobilització i organització popular.

Per avançar cap al camí de la llibertat sabem què cal: treball en comú de totes i tots els que sabem que no hi ha dreceres, reforçar les organitzacions populars als barris, ciutats i pobles, enxarxar-nos uns i altres per anar bastint un moviment que es comprometi a defensar la llengua i cultura catalanes, i també a la vertebració, a través de totes les nostres accions, dels Països Catalans.

Esquerra Independentista del Barcelonès

Barcelona, Països Catalans
23 d’abril de 2010.

Blog de l´EIB: http://barcelones.esquerra-independentista.org/

2010-04-15T13:18:00.001+02:00

Egunkaria: una sentència demolidora que suposa un punt i seguit

Més de set anys després del tancament d’Euskaldunon Egunkaria, l’Audiència Nacional espanyola ha decretat l’absolució dels cinc directius del diari acusats en el denominat “sumari polític”. La plataforma solidària amb els encausats qualifica la sentència de “demolidora” però adverteix que el procés no ha acabat: per una banda les acusacions “populars” poden recórrer al Suprem, resta el “sumari econòmic” i les denúncies per tortures estan al Tribunal d’Estrasburg. A més, començarà una batalla al contenciós per aconseguir indemnitzacions.

Una absolució rotunda i absoluta. És el que es desprèn de la sentència (pdf) feta pública aquest dilluns pel tribunal de l’Audiència Nacional espanyola format per Javier Gómez Bermúdez, Manuela Fernández Prado i Ramón Sáez Valcárcel. En tant sols 33 fulls tira per terra el muntatge judicial que va suposar el tancament d’Egunkaria i que ha portat a la banqueta dels acusat a Martxelo Otamendi, Iñaki Uria, Joan Mari Torrealdai, Txema Auzmendi i Xabier Oleaga. “Teníem clara l’absolució però ens ha sorprès la contundència de la sentència explica David Fernández, portaveu de la Comissió Catalana de Suport a Egunkaria.

La sentència absol als cinc exdirectius del diari del delicte de “pertinença a organització terrorista” pel qual les acusacions “populars” -formades per les espanyolistes Associación de Víctimas del Terrorismo (AVT) i Dignidad y Justcia demanaven 14 anys de presó-. A més, reconeix que el tancament és il·legal -“no té cobertura constitucional directe” afirmen- i el mal és irreversible.

Per David Fernàndez, la resolució del “sumari polític” és un “revés absolut al sistema d’excepció que ha funcionat fins ara a l’Audiència Nacional”. També destaca que els magistrats acusen a l’AVT i a Dignidad y Justicia d’invertir l’ordre del procés judicial: “primer s’ha elaborat la conclusió i després s’han buscat les explicacions”. A més, la sentencia, considera que l’embrió del problema -potser també s’hauria pogut tenir en compte en altres processos contra l’esquerra abertzale i el seu entorn- és “l’estreta i errònia visió segons la qual tot el que tingui a veure amb l’euskara i la cultura basca ha de ser fomentat i/o controlat per ETA…”.

Tortures versemblants
Els magistrats també donen versemblança a les denúncies de tortura dels exdirectius d’Egunkaria tot i que no és la seva competència. En aquest sentit destaca que malgrat la incomunicació, les diverses denúncies coincideixen i que es produeix una ineficient custòdia dels detinguts.

Aquest fet, després que la justícia espanyola arxivés les denúncies, pot donar més possibilitats a la denúncia per tortures que es va realitzar al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. “És possible que es repeteixi una sentència similar a la que es va produir amb els independentistes catalans detinguts per l’Operació Garzón de 1992” explica Fernàndez.

No és l’únic front obert. Per una banda caldrà veure si les acusacions “populars” recorren la sentència al Tribunal Suprem espanyol. “Ho poso en quarantena però amb el finançament que tenen del Ministeri de l’Interior no serà un problema de recursos” afirma el portaveu de la plataforma catalana de suport a Egunkaria. Les mateixes entitats espanyolistes ja han calculat en 60 milions d’euros les possibles indemnitzacions.

Tot i això, el procés per reclamar la reparació no s’iniciarà fins que la sentència sigui ferma -depenent si es produeix o no recurs al Suprem, un procés que es pot allargar uns 10 o 12 mesos-. Aleshores, es durà el cas al contenciós tot i que els reclamants no serien els cinc imputats del “sumari polític” sinó els 1.500 accionistes d’Egunkaria.

Finalment, caldrà estar atent a l’evolució del “sumari econòmic”. La defensa espera que el procés es traslladi de l’Audiència Nacional espanyola al jutjat ordinari de Tolosa. “El procés es va reiniciar perquè el jutge va reconèixer que s’havien vulnerat els drets dels processats però la sentència ara ens fa ser molt optimistes” explica Fernández. A més, cal recordar, que la suposada “víctima”, la hisenda foral de Guipúscoa, sempre ha mantingut que no veu indicis de delicte en el cas.

Font: Media.cat: http://www.media.cat/2010/04/13/egunkaria-sentencia-demolidora-pero-la-lluita-continua/

El diari basc Egunkaria, absolt

Egunkaria eskuetanCitant fonts del diari Berria, que va prendre el relleu del clausurat Egunkaria, l'Audiència Nacional espanyola ha absolt Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria, Txema Auzmendi, Martxelo Otamendi i Xabier Oleaga, jutjats en el cas pel tancament del diari. La decisió de la mesa del tribunal ha sigut unànime. Prenent en consideració el dret a la llibertat d'expressió, la sentència indica que el tancament del mitjà de comunicació és contrari a la Constitució espanyola i que exisitien altres opcions preferents abans que tancar el periòdic. Cal destacar que la Guàrdia Civil va tancar en 2003 l'únic periòdic escrit íntegrament en llengua basca.

D'igual manera, el diari Gara també es fa ressò de la notícia. A continuació podeu veure el resum que Gara ha fet de la sentència:

Set anys després de la clausura de ‘Euskaldunon Egunkaria’, la Secció Primera de la Sala penal de l'Audiència Nacional espanyola ha decretat l'absolució de Martxelo Otamendi, Xabier Oleaga, Txema Auzmendi, Iñaki Uria i Joan Mari Torrealdai, que van ser jutjats sota l'acusació de ‘pertinença’ a ETA malgrat que la Fiscalia va demanar l'arxiu del procés a l'estimar que no existia cap vinculació amb l'organització armada.

Per a jutjar als cinc directius de ‘Egunkaria’ va ser prou amb les acusacions de la AVT i DyJ, que van reclamar penes de presó d'entre dotze i catorze anys per a cadascun d'ells.

Al desembre de 2006, la pròpia Fiscalia va demanar l'arxiu del procés després d'assumir que no estava acreditat ‘ni que el periòdic siga font de finançament d'ETA, ni que siga instrument de blanqueig de capitals il·lícits’ procedents d'aquesta organització.

La sentència estableix que les acusacions ‘no han provat que els processats tinguen la més mínima relació amb ETA, el que ‘per se’ determina l'absolució amb tots els pronunciaments favorables’.

El tribunal sosté que ‘tampoc s'ha acreditat ni directa ni indirectament que el periòdic ‘Euskaldunon Egunkaria’ haja defensat els postulats de la banda terrorista, haja publicat un sol article a favor del terrorisme o dels terroristes ni que la seua línia editorial tinguera si més no un biaix polític determinat, açò últim, a més, no seria delictiu’.

La sentència destaca tot seguit que ‘fins i tot els membres de la Guàrdia Civil que van comparèixer com a perits van reconèixer que no s'havia investigat si la línia del periòdic era o no de suport a ETA, el que fa incomprensible la imputació’.

Els reports policials manquen de naturalesa pericial

Els magistrats Javier Gómez Bermúdez, Manuela Fernández Prado i Ramón Sáez Valcárcel conclouen que els fets i dades en els quals es van sustentar les acusacions ‘no estan provats de forma directa’ i que els indicis en els quals es van donar per a reclamar elevades penes de presó ‘són equívocs i admeten diversitat d'interpretacions favorables als processats’.

Al costat d'això, afirma que els reports elaborats per la Guàrdia Civil, ‘la base exclusiva de l'acusació’, van ser proposats i admesos com prova pericial però ‘no tenen tal caràcter’ de naturalesa pericial.

El tancament es podia haver evitat

La sentència arriba a posar en dubte el propi tancament del rotatiu en euskara. Els jutges subratllen que ‘d'entre les diverses formes i maneres d'ingerència en la llibertat de premsa el tancament suposa la major restricció, la suspensió o cancel·lació radical de tots els drets relacionats amb l'emissió i recepció d'informació i opinió, de manera sistemàtica’, ja que afecta ‘massivament a drets i interessos de múltiples persones i de la pròpia societat’.

Per això, entenen que la clausura provisional o cautelar de ‘Egunkaria’ ‘no tenia habilitació constitucional directa i no tenia una norma legal especial i expressa que l'autoritzara’.

Destaquen que un periòdic ‘no admet ser considerat com una empresa qualsevol’, i estimen que ‘les fins de prevenció de la suposada reiteració delictiva’ que es van esgrimir per a sacrificar la llibertat de premsa ‘o suspendre-la singularment’ podien haver-se aconseguit ‘usant altres possibilitats alternatives d'intervenció cautelar que no implicaren la interrupció de l'activitat informativa, de l'elaboració, impressió i distribució del diari. Sobretot –recalca– quan, segons la prova practicada, l'anàlisi de la línia informativa permetia descartar que el periòdic anara instrument per a la comissió de delictes o suport d'activitat criminal alguna’.

Tortures: ‘No hi va haver eficiència de les condicions de la incomunicació’

La sentència també fa esment a les denúncies de tortures que van realitzar els cinc jutjats després de ser detinguts i romandre cinc dies en mans de la Guàrdia Civil. El tribunal destaca que en la valoració de les declaracions dels processats ‘té especial rellevància que les denúncies d'aquests sobre maltractaments i tortures patits durant la detenció incomunicada –que van ser relatades amb detall en la vista oral i abans davant l'instructor i objecte de denúncia en els tribunals- són compatibles amb l'exposat en els informes mèdic-forenses emesos després de ser reconeguts en el centre de detenció, si bé el Tribunal no pot arribar a conclusions jurídic penalment rellevants sobre el particular excepte constatar que no va haver un control judicial suficient i eficient de les condicions de la incomunicació’.

Font: Valencianisme.com: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2153

Defensem la cultura del foc!

2010-01-20T13:49:00.000+01:00

[L'ACCENT 145]

El maig de l'any passat veié la llum la directiva europea 2007/23/CE sobre la venda i ús de productes pirotècnics. La normativa ha estat rebuda com una poalada d'aigua freda entre les innombrables colles festeres dels Països Catalans que tenen el foc com a element central i indispensable de la festa.

Els aspectes més polèmics d'aquesta disposició fan referència a la prohibició de disparar coets -ni els classificats com a de molt baixa perillositat- als menors de 12 anys (cosa que podria afectar a la participació dels infants en determinades festes, tradicions i balls); i la delimitació d'un perímetre buit d'entre 8 -per als de poca perillositat- i 15 metres per llençar els petards (requisit que impossibilitaria per exemple els correfocs); el fet de vedar l'ús de material pirotècnic de trajectòria "erràtica o imprevisible" (regla que restringiria l'ús de coets tan coneguts com ara els "borratxos" o els "voladors"); i per últim la prohibició de traques que superen els 120 decibels de soroll (amb el que es vorien afectades les mascletades).
Tot i que la directiva preveu certes excepcions per a les festivitats on la pólvora siga essencial, el problema rau en què hauran de ser els estats qui assenyalen quan i on tenen lloc aquestes moratòries. Així ocorregué a València les passades Falles on la pressió popular aconseguí que l'Estat espanyol els oferira una solució temporal. Aquest fet ha donat esperances a alguns sectors del món fester català. Tanmateix en són molts que veuen amb preocupació aquesta regulació que pot fer perillar la continuïtat de les festes i danses de foc tal i com s'han conegut. En qualsevol cas, els estats membres de la Unió estan obligats a aplicar la directiva a partir del 4 de gener de 2010. De moment les federacions de diables i dimonis dels Països Catalans han convocat per al 7 de febrer tres grans correfocs (un per territori), unes demostracions culturals que volen ser l'inici d'una protesta per la qual s'està coordinant a nivell nacional.

Una històrica incomprensió
El gust pel foc no sempre ha estat comprès des de Madrid o París. Així amb l'ocupació borbònica es prohibiren les traques i les soldadesques, fins i tot el 9 d'octubre. El geni popular aconseguí convertir la pena en burla i els pastissos de Sant Donís reberen des d'eixe moment forma i nom de petards -"piules" i "tronaors". A finals del XVIII Carles III de Borbó -"el millor alcalde de Madrid"- estengué la persecució dels coets fora dels nuclis urbans. Després de la Guerra del Francès es detecten més ordenances reials contra la pirotècnia, tot i que la tendència és cap a la normalització Segons l'historiador Josep Vicent Frechina, durant el segle XIX és la burgesia liberal qui intenta extirpar aquestes expressions populars per considerar-les primitives i medievals. Però malgrat tots els entrebancs, la pólvora i el foc continuen explicant bona part de les nostres tradicions i balls populars.

La veu dels afectats:
1. Què significa la pólvora per a vosaltres?
2. Com heu rebut la notícia de les noves restriccions?
3. Creieu que el món de la cultura popular les acceptarà?

Sergi Montaner. Patum infantil (Berga)

1. La pólvora és la Patum. La part més divertida de la festa. És l'espurna que duem dins. A Berga quan has saltat de ple és com el bateig de foc, es pot dir que esdevens un berguedà i això no és opinió meva sinó de la majoria dels berguedans.

2. La notícia l'hem rebuda per rumors. No hem rebut cap notificació oficial. Sabem que l'Ajuntament s'ha interessat pel tema i ha fet alguna reunió però no n'hem acabat de parlar.

3. Em sent esperançat perquè la nostra festa és patrimoni de la humanitat. Però només plantejar-ho és una falta de respecte, la tradició de la Patum és ancestral. No hi ha hagut cap accident a lamentar en els 50 anys que se celebra la Patum Infantil hi ha força mesures de seguretat tant des de l'Ajuntament com des de la Patum infantil on cada nen té un cuidador. Malgrat que potser nosaltres ens puguem salvar hi ha d'altres expressions culturals que sí es veuran afectades per la directiva, des de la Patum volem remarcar la nostra solidaritat amb totes elles.

Quique Almodóvar. Secretari general de la Federació de Dimonis i Diables del País Valencià

1. La pólvora és un element importantíssim a les nostres celebracions. El primer ús de pólvora documentat amb diferència a Europa és atribuït a Jaume I en la conquesta de València. Tenim un llarg historial relacionat amb la pólvora, no hi ha cap altre poble al món, -tret del xinés- que celebre amb més profusió de pólvora llurs festes populars. És un tret que ens identifica i ens diferencia.

2. La vam rebre amb gran disgust ja que si s'apliqués sense modificacions significaria la mort d'un munt de colles de dimonis infantils amb tot el que això suposa.

3. Creiem que el món de la cultura popular no ha d'acceptar de cap manera aquestes restriccions i cal eixir al carrer a fer sentir la nostra veu i si malgrat això no s'aconseguís d'aturar, m'atreviria a dir que hauríem de continuar amb els nostres costums en la clandestinitat. Si els nostres governants que ja han demostrat abastament la seua desconnexió del poble, no són capaços de baixar del seu Olimp i treballar per al poble que els manté, llavors el poble té tot el dret a cagar-se amb ells i les seues absurdes lleis.

Xavier Gadea. Corretraca d'Aldaia i membre de la Junta Gestora de la Federació Valenciana d'Associacions d'Amics del Coet

1. La pólvora és l'aglutinant que uneix als diferents pobles, associacions, persones, que es dediquen a la pràctica cultural de l'ús del foc valencià. L'objectiu de les nostres intencions és la filosofia i tradició del foc que en el cas valencià no cal ni explicar-la. És la renovació, el final del vell i el naixement de la novetat. Però a diferència d'altres organitzacions com les falles o les fogueres, nosaltres ho expressem amb el domini del foc i per extensió, la pólvora. És també art, espectacle, i com no diversió.

2. Malament. Entre altres prohibeix la fabricació de tots els artefactes pirotècnics que siguen incontrolables. Per als fabricants valencians implicarà una reducció del 80% de la producció. En el nostre cas, si no hi ha coets imagina't la situació. De moment els polítics no tenen massa interès a solucionar problemes abans que apareguen, ja que les associacions som les primeres que proposem uns reglaments pel bé de la nostra seguretat, sense perdre l'espectacularitat i tradició.

3. La tradició està tan arrelada que serà com esborrar la història, i més per mitjà d'una imposició no raonada amb la gent que realment és l'experta en l'ús i la tradició del foc en totes les seues variants.

Gil-Manuel Hernàndez. Professor de Sociologia i Antropologia a la Universitat de València, membre de la Falla Arrancapis i president de l'Associació d'Estudis Fallers

1. En les Falles la pólvora és essencial: hi ha despertades, mascletades, castells, a més d'un ús quotidià durant els dies de falles. És inseparable la pólvora del foc de la falla. Jo diria que la pólvora és el complement fonamental de la festa fallera, a més dels cadafals i la sàtira. Fins i tot crec que la pólvora defineix en gran mesura la festa valenciana, i pel que fa a les Falles, el seu caràcter sorollós, que tant molest és per als responsables del procés "civilitzador" de les festes populars.

2. Jo crec que el món faller encara no ha captat l'abast de les restriccions, confiant en les típiques moratòries, les "excepcions culturals" i en el fet de que els governs locals no voldran enfrontar-se als fallers. Però les directives europees estan per damunt d'això, i a la llarga els efectes seran ben visibles. A la llarga potser ens convertiran a tots en suïssos avorrits.

3. No tindran més remei, tot i que es faça amb negociacions i reglamentacions. La història recent demostra que els usos festius més subversius estan en retrocés davant un procés de domesticació oficial de la festa. Però allò pitjor és que ara eixe procés no es fa en nom d'una dictadura, si no amb l'excusa de la "seguretat" i els descans ciutadà. I això és difícil d'argumentar en contra. El món de la cultura popular anirà reculant en estos temes, tot i que es faça amb resistències previsibles.

El cas dels trabucaires
Tot apunta que els trabucaires no estaran afectats per les restriccions de la Unió Europea, ja que aquesta expressió cultural no empra pirotècnia sinó directament armes de foc carregades amb pólvora. Malgrat això, L'ACCENT ens hem posat en contacte amb Antoni Moliné, president de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, per tal de recollir les seues impressions. En nom dels trabucaires, Moliné ha manifestat la seua solidaritat amb la resta de tradicions catalanes que es voran perjudicades.

Font: L´accent: http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=86:la-unio-europea-amenaca-les-tradicions-catalanes&catid=64:politica-cultural&Itemid=104

Es reprèn el judici a Egunkaria mentre els Països Catalans es preparen per la Setmana de solidaritat

2010-01-12T20:46:00.002+01:00

Aquest dimarts 12 de gener es reprèn a Madrid la tercera sessió del judici a Egunkaria després que l’Audiència Nacional decidís posposar-lo, el passat 16 de desembre. Segons les previsions, quan finalitzi aquesta jornada el judici tornarà a posposar-se fins al 25 de gener i les últimes sessions se celebraran des d’aquest mateix dia fins al dia 27 del mateix mes, data aquesta última en la qual es preveu que finalitzi el judici.

La setmana del 18 al 24 de gener -en què és previst que no hi hagi sessions del judici- se celebrarà la Setmana de solidaritat des dels Països Catalans, amb diversos actes en favor d'Egunkaria (contingut de la gira pels PPCC a l'interior).

El 27 de gener la comissió catalana de solidaritat viatjarà fins a Madrid per donar suport als encausats.

El judici afecta a cinc responsables del diari Euskaldunon Egunkaria, clausurat ara fa 7 anys, als qui se'ls demana penes de presó d'entre 14 i 26 anys. El director del diari, Martxelo Otamendi, realitzarà una gira pels Països Catalans entre el 18 i el 22 de gener.

Setmana pro-Egunkaria als Països Catalans:

- 18 de gener: Tarragona

- 19 de gener: València

- 20 de gener: Barcelona

- 21 de gener: Palma

- 22 de gener: Girona

Més informació a: http://www.llibertat.cat/content/view/7588/1/

Obra guanyadora del 2on Concurs Literari la Fàbrica Zero

2010-01-12T20:36:00.000+01:00

Prosa guanyadora del 2on Concurs Literari:

CARTA D’UNA DRAGONA INDIGNADA

Benvolgudes membres del jurat,

Segurament us sorprendrà la meva carta, sobretot tenint en compte què sóc i com n’és de difícil per mi agafar una ploma per escriure. Mireu, em dic Ales Roges i sóc una dragona. Sí, sí, ho heu llegit bé, una dragona. Ja, bé, ara pensareu “ja hi som, una boja que ens escriu una carta”, però no m’ho estic pas inventant, sóc una dragona.

Que no existim, diu. Clar que existim, i tant! El que passa és que hem après a amagar-nos dels humans. Que per què? Doncs és evident! Si no deixeu res tranquil. Quantes espècies animals heu extingit? I quants animals teniu tancats en gàbies per poder-los anar a veure quan vulgueu? Bé, el cas és que hem après a amagar-nos, tot i que cada vegada se’ns fa més difícil, perquè poc a poc van quedant menys zones on no arribeu. Sou masses persones, a la Terra, sabeu? I mengeu massa, també. Sembla mentida, petites com sou, la quantitat de coses que mengeu al cap del dia. I total, per no moure-us, la majoria de vosaltres, que us passeu el dia assegudes en una cadira. Seieu per treballar, seieu per menjar, seieu per moure-us... I quan no seieu, esteu ajagudes.

Torno al motiu de la meva carta. Us escric en representació de totes les dragones de la Terra. Sí, he dit dragones i no dracs, que normalment són mascles, els personatges dels vostre contes i històries. I és una cosa que ens molesta moltíssim. És que no ho podem entendre, això. Hi ha tants mascles com femelles, i si no fos així, aniríem malament! Ja em direu, sinó, què els passarà a aquell país on només hi ha homes... Tantíssima gent com són, i no tenen dones...

Bé, al cas. Ens vam assabentar del vostre concurs i vam decidir participar-hi, tot denunciant la mala imatge que tenim i reivindicant la nostra vàlua com a personatges d’històries i contes no excessivament fantàstics, i on les dragones no siguem éssers malignes que ens divertim traient foc per la boca i socarrimant tot allò que trobem, a poder ser, persones, sobretot, dones i canalla.

És que si us hi fixeu, tot és mala propaganda. Jo no sé qui va decidir calumniar-nos d’aquesta manera, als dracs. Cada vegada que sento a parlar de la llegenda de Sant Jordi em poso frenètica. Quina barra!! Ve un paio vestit de blanc amb una creu vermella, dalt d’un cavall i decideix que ha de matar un drac. Au, perquè sí. I no, el drac no es volia menjar la princesa. Per què se l’hauria hagut de menjar, si no som carnívors, eh? Però és clar, aquell paio es volia fer l’heroi i va decidir matar l’animal més gros que va trobar. A més, ni tan sols era un drac, sinó una dragona. I ho sé perquè era la meva germana, Ales Daurades. Però és clar, resulta que no podien ser amigues, la noia i la dragona, no sé per quina estranya raó. I van i envien l’il•luminat aquell a matar-la. Menys mal que es va poder escapar, l’Ales Daurades. Però és clar, no podia quedar malament, el tal Jordi, així que es va inventar que l’havia mort i que de la seva sang n’havia sortit una rosa. I la gent s’ho va creure i encara s’ho creu!! No ho entendré mai.

I no només aquesta història és falsa. Si feu cas de totes les històries que parlen de dracs (perquè sempre són mascles, és clar), som uns monstres perquè traiem foc pels queixals, perquè tenim ullals, perquè tenim ales i volem... Vaja, que no us agradem i, per tant, som monstres. I tots mascles.

I aquella altra cançó, la del monstre de Banyoles. No sé què és pitjor, si la cançó o la llegenda. En una, ens tornen vegetarians, com si no ho fóssim ja de naixement. I a l’altra, apareix un home sant que ens domina i ens porta lligats fins on són els soldats del rei perquè ens matin. Menys mal que era un home sant, arriba a ser un home malvat i no sé pas què ens hagués fet. Bé, com que no vull dir mentides com altres espècies que jo sé, diré que hi ha versions que acaben amb el drac (mascle) amansit i vivint en una gruta sota el llac. O sigui, “eliminat”.

El mite de Perseu no es queda pas enrere, no. Resulta que una noia fa enfadar els déus i la converteixen en un ésser monstruós sospitosament semblant a un drac, que converteix en pedra tot aquell qui la mira als ulls. I no contents amb això, envien un noi a tallar-li el cap per poder rescatar la seva mare. No sé com les vostres escriptores diuen que no tenen inspiració, perquè d’imaginació no us en falta, als humans, no, més aviat us en sobra.

A més, sou una miqueta estranyes, tant les dones com els homes. A l’illa de Mallorca expliquen la llegenda d’un drac, que al principi menjava rates i gats però que després va començar a menjar nadons directament dels seus bressols. Que dius, què fàcil, per un drac (o un cocodril, que és l’altra versió) entrar en una casa i agafar un nadó d’un bressol. Però la millor part de la llegenda és el fet que l’heroi, mentre festeja amb la seva enamorada, veu aparèixer el drac, el mata amb la seva espasa i l’arrossega, tot sangonós, fins la seva estimada, i li dóna com a prova del seu amor. Ecs, quin fàstic.
De fet, no sé com us agraden, tots aquests contes i aquestes llegendes, a les dones, perquè no us deixen pas en molt millor lloc que a nosaltres. D’acord que ens ignoren, a les dragones, i que calumnien l’espècie dels dracs, però vosaltres podríeu ser perfectament uns gerros o una pedra, pel que feu als vostre contes. I quan feu alguna cosa, feu el mal.

Ben mirat, no som pas tant diferents. És per tot això que us escric aquesta carta. He pensat que, ja que moltes de vosaltres sou dones, m’entendríeu. A la darrera Assemblea Mundial de Dragones ens vam marcar com a objectiu reivindicar l’existència de la nostra espècie, el paper actiu de les dragones dins la nostra societat i el nostre tarannà pacífic com a espècie.

Esperem que ens ajudeu en la nostra lluita, amb la complicitat nascuda del fet de ser femelles.

Gràcies per la vostra atenció.

Atentament, en nom de l’Assemblea Mundial de Dragones,

Ales Roges (Judit Gil)

Actes del 77è Aniversari de les Normes de Castelló

2009-12-11T11:17:00.004+01:00

El proper 19 de desembre, un any més, com cada desembre, a Castelló commemorem les Normes de 1932, una fita històrica.

La Comissió del 32, de l'Esquerra Independentista de la Plana, de la qual participen Endavant (OSAN), Maulets, CAJEI, SEPC i la COS, ha organitzat els actes commemoratius:
Per la nostra història i cultura, parlem català!

Hi haurà una cercavila a les 18:30h a 'La Farola', i al vespre un sopar i concert al casal popular.

Manifest: 77è Aniversari de les Normes de Castelló

Aquestes normes consagraven i consagren científicament i de manera oficial la unitat de la llengua.

Al llarg de la història la nostra cultura ha patit atacs. El decret de Nova Planta va encetar la persecució política de la llengua catalana a les nostres contrades, intentant anul·lar la nostra identitat col·lectiva com a poble. Fa 70 anys, amb la victòria feixista de 1939, se'ns tornava a prohibir expressar-nos i manifestar-nos en la nostra llengua, perpetuant aquest etnocidi. Amb la constitució espanyola de 1978 i l'entrada en vigor dels estatuts d'autonomia, no sols es divideixen i s'enfronten els interessos immediats del País Valencià, el Principat de Catalunya i les Illes (amb una llengua, cultura i història comunes i diferenciades de la resta de territoris de l'estat espanyol), sinó que es redueix la nostra identitat política i cultural a la d'una simple forma administrativa del regne d'Espanya i es mutila la capacitat dels valencians i valencianes per a decidir el nostre futur i construir el nostre model polític i econòmic. A més, des del govern valencià encara no s'ha acomplert en la seua integritat l'aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià aprovada l'any 1983.

És així com volen que passem a ser un simple trosset del regne dels descendents de Felip V (aquell que incendiava Vila-real i Xàtiva), una simple suma d'individus-súbdits sense capacitat de resposta i d'organització col·lectiva, sense lligams i sense memòria històrica. Per això, la nostra llengua, allò que més clarament uneix a les valencianes entre nosaltres i amb la resta de territoris dels Països Catalans, ha estat sempre l'objectiu central de l'ofensiva, el camp de batalla. Perquè menysprear, arraconar i dividir la llengua no sols suposa atacar la nostra identitat, sinó també i de retruc, destruir la nostra capacitat de mobilització i de resposta per a conquerir els nostres drets (socials, nacionals, personals) i defensar-los.

A dia d'avui ens trobem amb un context difícil en molts aspectes: una llengua arraconada de les institucions i dels mitjans de comunicació públics i privats; la impossibilitat del jovent d'estudiar en català (100.000 alumnes més d'infantil i primària estudiarien en valencià si la Conselleria d'Educació oferira les places que les famílies sol·liciten, la Universitat Jaume I sols oferta un 20% dels crèdits totals en català); la defensa acientífica, per part d'aquells que mai la parlen, de la idea que tenim una llengua diferent de la que es parla a Tortosa, Palma, el Matarranya o el Rosselló...

Però malgrat que a algú li pese, el poble valencià continua viu. Ho confirmen els centenars de milers de persones que, a pesar de tot, continuem expressant-nos en la llengua del Tio Canya arreu de les nostres comarques i que prenem la paraula contra l'auto-odi, en català i pel català: el d'Estellés, Matilde Salvador, Joan Fuster, Maria Mercè Marçal, Bernat Artola i Ovidi Montllor, el català de tots i totes.

És per això que, una vegada més, tenim raons per manifestar-nos. Motius per celebrar l'aniversari de les Normes de Castelló, però també motius per a la rebel·lia. Els valencians i valencianes tenim, més que mai, el deure de defensar allò que és nostre, allò que ens uneix, la nostra llengua. La llengua és la nostra arma, la nostra principal eina per a rebel·lar-nos, per a plantar cara i per a començar a decidir sobre les nostres vides i el nostre futur.

Cal que ens esforcem a expressar-nos en la nostra llengua en tots els àmbits per tal de normalitzar-la. Però sobretot és moment de defensar-la i de fer-la l'element indispensable del nostre alliberament i la nostra reafirmació com a poble.

Per la unitat de la llengua, pel País Valencià, pels Països Catalans, per la nostra història i la nostra cultura: Parlem català!

Comissió del 32 - Esquerra Independentista de La Plana

2on Concurs Literari "La Fàbrica Zero"

2009-11-20T20:33:00.000+01:00

Bases:

Organitza:
Festa Major Reivindicativa
http://www.fmreivindicativa.blogspot.com/

Col.labora:
Llibreria La Sirga
http://sirga.cat/

Jurat:
Estarà format per tres persones de les festes organitzadores i una persona externa.

Premis:
Es donaran dos premis.
Cada premi és un lot de llibres.
Les persones guanyadores, si ho accepten, la seua obra es publicarà al blog de la Festa Major Reivindicativa.

Disposicions generals:
L’obra haurà de ser original i inèdita.
L’obra ha d’estar escrita en llengua catalana.
Les obres han de presentar-se en DINA-4, a doble espai i només per una cara. La font serà Times New Roman, 12.
Només s’admetran dues obres per participant.
La temàtica ha de ser socialment crítica i en aquesta edició es valorarà especialment la incorporació de la perspectiva de gènere.

Categories:

Poesia
Extensió:
S’acceptaran obres amb una extensió màxima de 3 pàgines i que compleixin les disposicions generals explicades a priori.

Prosa:
Extensió:
S’acceptaran les obres que tinguin un màxim de 3 pàgines i que compleixin les disposicions generals explicades anteriorment.

Lliurament de les obres:
Cada participant ha de lliurar a la bústia de la Comissió de Festes un sobre adreçat a
"2on Concurs Literari La Fàbrica 0" amb el següent contingut:

1) L'obra, presentada en dos exemplars (l'original i una còpia). Cada exemplar ha de portar al davant una pàgina amb: el títol de l'obra, el pseudònim de l'autor, i l'especificació de la categoria on participa.

2) Un altre sobre tancat. A l’exterior d’aquest sobre hi ha de constar: el títol de l'obra, el pseudònim de l'autor i l'especificació de la categoria en la qual participa.

3) A l'interior del sobre hi ha d'haver un full amb les dades personals de l'autora: nom i cognoms, adreça i telèfon.

Les obres que no compleixin tots els requisits de presentació queden excloses del concurs.

Termini d´admissió:
Les obres es faran arribar, del 30 d’octubre al 30 de novembre del 2009 al local de La Comissió de Festes; està al C/ de Fraga núm. 17. És obert de dilluns a divendres de 18h a 21h.
També es poden fer arribar, del 30 d´octubre al 30 de novembre del 2009 al CSO la Gordíssima; éstà al C/Pons i Gallarza, 10. És obert els dijous i divendres de 18h a 24h.

Selecció:
El període de selecció serà la primera setmana de desembre.

Entrega de premis:
Tindrà lloc a la Plaça de les Palmeres el dimarts 8 de desembre durant la matinal infantil i de cultura popular organitzada per la Festa Major Reivindicativa.

Cròniques de la Diada de la Catalunya Nord

2009-11-13T13:31:00.005+01:00

Crònica de l´Accent:

http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=810:5000-manifestants-a-perpinya-per-demostrar-la-unitat-dels-paisos-catalans&catid=52:actualitat-politica&Itemid=85

5.000 manifestants a Perpinyà per demostrar la unitat dels Països Catalans Laia Altarriba, Perpinyà

Manifestants aquest dissabte 7 de novembre a Perpinyà // FOTO: Pere Vidal

5.000 manifestants, més del doble que les persones que en les darreres celebracions de la Diada del 7 de Novembre a la Catalunya Nord recorrien els carrers de Perpinyà. Amb la satisfacció per aquesta bona resposta, s'ha recordat aquest dissabte a la capital rossellonesa que fa 350 anys que els Països Catalans van quedar dividits pel Tractat dels Pirineus.

Però Hervé Pi, president de la Federació d'entitats per la defensa de la de la llengua i cultura catalanes a la Catalunya Nord, recordava des de dalt de l'escenari que també han estat 350 anys de resistència.

"Treballant en comú aconseguirem construir un poble català unit, independent i just". Aquesta és el repte amb què Hervé Pi va emplaçar els assistents que havien recorregut el centre de Perpinyà dissabte a la tarda.

L'esquerra independentista hi va acudir massivament. Hi havia bloc de Maulets, l'única organització d'aquest moviment polític amb implantació al nord de la frontera. També Endavant va participar-hi amb una pancarta. Molts militants de la CUP i la CAJEI també s'hi havien desplaçat.

A més d'entitats de cultura popular i de defensa de la llengua, a la manifestació també hi van participar ERC i la JNC.

Els organitzadors van explicar a L'ACCENT que la meitat dels manifestants havien vingut del sud de la frontera, molts d'ells amb autocars organitzats des de diversos punts com València, les Terres de l'Ebre o Barcelona. Aquest desplaçament per als nord-catalans és imprescindible, ja que consideren que per continuar la lluita contra les imposicions fruit del Tractat dels Pirineus cal que catalans d'una banda i altra de la frontera facin pinya. Tot i això, els organitzadors celebraven que la meitat dels manifestants fossin del nord; un percentatge, van assegurar, que va en augment els darrers anys.

Durant la manifestació i el parlament final van fer-se presents els principals temes que preocupen la població nord-catalana: l'imminent tall de les emissions de TV3 en aquestes comarques arran del desplegament de la TDT, la manca de places per cobrir l'alta demanda d'escola en català, la MAT o el fet que a partir del 4 de gener no es podran celebrar correfocs als carrers del nord de la frontera.

Al matí hi havia hagut diverses actuacions de cultural popular, i la jornada es va clausurar al vespre amb un concert de grups de tots els Països Catalans.

Crònica de llibertat.cat:
http://www.llibertat.cat/content/view/6949/1/

Una manifestació multitudinària a Perpinyà exigeix la reunificació del país dissabte, 07 novembre 2009

Una manifestació multitudinària a Perpinyà exigeix la reunificació del país

Els Diables i Bruixes del Riberal de Catalunya Nord reben el premi Josep de la Trinxeria per la seva lluita contra la normativa europea que fa perillar la cultura del foc arreu del país.

Més de cinc mil persones s'han manifestat a Perpinyà en la commemoració dels 350 anys del Tractat de Pirineus, coincidint també amb els actes cloenda del Correllengua. La marxa, encapçalada per una pancarta on es podia llegir "Esborrem el tractat del Pirineus", ha recorregut el centre de la capital nord-catalana, des de la plaça de Catalunya fins a darrera del Castellet, on s'ha llegit un manifest que reivindica la resistència armada i heroica del poble català en contra del tractat que es va conèixer com la Revolta dels Angelets de la Terra amb al seu cap en Josep de Trinxeria.

El manifest també denuncia el procés d'aculturació que pateix la Catalunya Nord a causa de la dominació francesa i considera l'estat espanyol corresponsable d'aquesta situació, ja que, entre altres coses, participa en el manteniment d’una frontera imposada i col·labora amb l’estat francès per esborrar del mapa dels pobles lliures qualsevol indici de Catalunya Nord, dels Països Catalans.

Divendres passat al Casal Jaume I de Perpinyà, a l'entorn de la commemoració dels 350 anys del Tractat dels Pirineus, la Plataforma per la dignitat de Catalunya Nord es va fer un acte cívic reivindicatiu i de memòria històrica del que va significar la partició del país. En el transcurs d'un sopar popular i per quart any consecutiu es va atorgar dos guardons de significació diferent: Premi Josep de la Trinxeria, a la persona o entitat que més hagi destacat en la defensa de la catalanitat durant l'any i el Premi Francesc de Segarra, a la persona o institució que més hagi destacat durant l'any per una actitud bel·ligerant contra els catalans, el català o Catalunya Nord.

El premi Josep de la Trinxeria fou atorgat als Diables i Bruixes del Riberal de Catalunya Nord per la seva lluita contra la normativa europea que fa perillar la cultura del foc arreu del país, i el premi Francesc de Segarra als polítics nordcatalans del Consell per no fer res en contra d'aquesta normativa, ja que segueixen per aquesta línia, el proper 2 de gener, les colles de diables del nord de l'Albera baixaran al sud i demanaran asil polític.

Crònica d´Endavant-OSAN:
http://www.endavant.org/index.php?option=com_content&task=view&id=681&Itemid=1

Milers de persones es manifesten a Perpinyà per la unitat del país dilluns, 09 novembre de 2009

Més de 5.000 manifestants van recórrer dissabte els carrers de Perpinyà, en una de les majors manifestacions de la Diada del 7 de Novembre a la Catalunya Nord. La capital rossellonesa recordava els 350 anys del Tractat dels Pirineus, que dividia els Països Catalans, que també són 350 anys de resistència. L'esquerra independentista fou present a la mobilització, que aplegà catalans i catalanes dels dos costats de la frontera imposada: Maulets del Rosselló hi formaren un nombrós bloc, també Endavant hi fou present, així com militants de la Candidatura d'Unitat Popular i la CAJEI.

Des de l'Esquerra Independentista es reivindicà la unitat territorial dels Països Catalans i la voluntat de resistència, els lemes de les pancartes eren prou explícits: "350 anys d'ocupació, 350 anys de resistència!", "Autonomies, regionalismes, departaments, províncies... Una nació, cap renúncia: Països Catalans".

Durant la manifestació i el parlament final al Castellet també es van recordar les darreres reivindicacions populars al nord de la frontera: la denúncia de la línia de Molt Alta Tensió, l'imminent tall de les emissions de TV3 en aquestes comarques arran del desplegament de la TDT, la manca de places per cobrir l'alta demanda d'escola en català, o la directiva del foc que s'aplicarà a partir del 4 de gener i que a la Catalunya Nord impedirà la celebració de correfocs i altres balls populars.

Al llarg del dia s'havien fet també nombroses activitats, i la jornada es clogué a la nit amb un concorregut concert.

Podeu veure altres fotos de la Diada de la Catalunya Nord aquí: http://picasaweb.google.com/maulets.rossello/DiadaDel7DeNovembreDel2009#

350 anys de Resistència! Esborrem el Tractat dels Pirineus!

2009-11-01T00:45:00.002+01:00

La Comissió 350 anys neix amb la voluntat de commemorar els 350 anys del Tractat dels Pirineus.

La Comissió 350 anys vol divulgar el Tractat i les seues conseqüències.

El territori annexat al Reialme de França pel Tractat dels Pirineus es troba doncs administrativament separat de la resta de la nació catalana. Pel nord significarà la pèrdua de les institucions i un llarg camí d'enfrontaments, revoltes i resistència.

Manifestació 350 anys

Dissabte 7 de novembre

Perpinyà

Plaça de la República 10h Trobada d'entitats, estands animacions

13h dinar popular

Plaça de Catalunya

14h animacions diverses amb gimcana, jocs reutilitzables,

16h sortida de la manifestació "Commemorem 350 anys"

18h parlaments al Castellet

20h Marxa de torxes (del Castellet a la casa Musical)

21h concerts (Casa Musical):

AL TALL
RAPH DUMAS & THE PRIMAVERAS
ALLIOLI CLASH (Pirat's Sound SIstema + Mauresca Fracas Dub)

Organitza: Comissió 350 anys: http://www.350anys.cat/

Casal Popular Panxampla,
Maulets,
Òmnium Cultural,
Casal Aixumara

Pots trobar aquí el pdf: http://www.federacio.cat/2009/tractat4pagines-web2.pdf

30.000 persones demanen l'oficialitat de l'occità a Carcassona

2009-10-26T03:14:00.001+01:00

Prop de 30.000 persones s'han manifestat avui pels carrers de Carcassona per demanar l'oficialitat de l'occità. Sota el lema "Anem Òc!", la marxa ha aplegat manifestants d'arreu del territori de parla occitana que han reivindicat més reconeixement per la llengua.

D'aquesta manera, la protesta ha aconseguit mobilitzar més del doble de persones que la vegada passada a Carcassona, l'any 2005, quan es van manifestar 10.000 persones, tal com informa el diari l'Indépendant. Convocada per l'institut d'Estudis Occitans, Felibrege, FELCO, Calandreta i Òc-Bi, la crida es fa per demanar que l'occità sigui present als mitjans de comunicació, al món de l'edició i la cultura, a l'ensenyament i a la vida pública, com seria la toponímia, per exemple. A la ciutat de Carcassona s'hi han fet tot d'activitats, com ara un mercat de productes típics d'Occitància i un festival de música a càrrec de Joan-Fancès Tisnèr, Claudi Martí, Eric Fraj i Lo Pagalhós. Descarrega't el manifest.

La manifestació, que s'ha desenvolupament sempre amb un ambient festiu, ha acabat amb un parlament de l'agrupació d'associacions occitanes Anem Òc. Al llarg de la marxa, s'han lluït banderoles amb els lemes "Occitan lenga oficiala", "libertat per la lenga, per el pais!", "l'occitan a l'escola", etc., així com banderes d'Occitània. La manifestació ha aplegat persones vingudes d'una trentena de departaments de la meitat sud de l'Estat francès, del Piemont italià i de la Val d'Aran.

Els organitzadors demanen el reconeixement d'un estatut legal de les llengües regionals, la creació d'una televisió i d'una ràdio de servei públic en llengua occitana i la instauració d'una "política lingüística ambiciosa" permetent sobretot desenvolupar l'ensenyament de l'occità.

Dues precedents manifestacions similars havien reunit 10.000 persones l'octubre de 2005, ja a Carcassona, i 20.000 persones el març de 2007 a Béziers.

Notícia extreta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/6825/1/

Esborrem el Tractat del Pirineus!

2009-10-22T21:22:00.000+02:00

Dissabte 24 d'octubre al CSA Can Vies (C/ Jocs Florals, 40 - Sants)

20h Xerrada amb la historiadora Eva Serra, sobre el Tractat dels Pirineus, el context històric que hi portà i les conseqüències sobre la Catalunya nord, i amb Cecília, militant de Maulets Rosselló, que parlarà sobre la situació actual a la Catalunya nord i les perspectives de la lluita cap a l'alliberament.

21:30h Sopar Popular: crema de carbassó, pollastre a la cassola - lassanya de verdures (opció vegetariana), vi i postres: 6€.

22:30h Actuació Musical

24:00h Punxadiscos i gresca

Organitza: Maulets Barcelonès | barcelones@maulets.org

Manifestació a Carcassona "Anem a OC"

2009-10-22T20:54:00.000+02:00

La Federació de Catalunya Nord crida a participar a la manifestació "Anem OC" a Carcassona

El proper dissabte a Carcassona (Occitània), és farà una manifestació, per la llengua occitana, organitzada per l'associació 'anem oc'.Totes les llengües, dites minoritàries de l'estat francès faran actes de reafirmació. A Catalunya Nord, davant del desinterès de les entitats culturals a manifestar per la llengua catalana a Perpinyà el 24 d'octubre, la Federació per la defensa de la llengua i la cultura catalana ha decidit convocar a participar a la marxa de Carcassona.

Hi ha diverses associacions que organitzen autobusos, encara que nosaltres només tenim noticies de Unitat Catalana, i d'Aire Nou de Bao si voleu anar amb Unitat Catalana, podeu anar a la seua seua seu al 13 Plaça dels Peluts 66000 Perpinyà o per telèfon al 0628 80 30 58. Així mateix podeu enviar un correu electrònic a l'adreça unitatcatalana@gmail.com. Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la . Per Aire Nou podeu trucar a l'Hervé Pi al 0603998855 . L'autobús sortirà de Bao a les 11h45, segons informa Vilaweb Catalunya Nord

Manifestació a Carcassona

El 24 d'octubre tindrà lloc a Carcassona una manifestació a càrrec de la coordinació Anem Oc – Per la lenga occitana.
Unitat Catalana hi serà present i organitzarà un autobús.

Ens podeu contactar deixant un comentari o contactar-nos directament al nostre local.

* Unitat Catalana unitatcatalana@gmail.com
* Aire Nou de Bao airenou@airenou.cat

Programa d´actes: http://anemoc.macarel.net/programa

http://www.airenou.cat/

http://unitatcatalana.blogspot.com/

http://www.federacio.cat/

Correuniversitats 2009

2009-10-22T20:43:00.001+02:00

Com cada any, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) organitza a diverses universitats catalanes actes en motiu del Correllengua. La Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona viuran el dijous 22 d’octubre un seguit d'actes en defensa de la llengua i cultura catalanes. En aquesta nova edició del Correuniversitats volem denunciar que continuen els atacs contra la llengua i cultura catalanes a les institucions universitàries, i que es nega el dret a decidir i participar dels estudiants dels Països Catalans sobre el model educatiu del nostre país.

Actes del Correuniversitats ’09:

Dijous 22 d'octubre:

- Universitat Pompeu Fabra:

13.30 hores: xerrada "El Català, la següent llengua oficial a Europa", a càrrec de Miquel Català i Coït (impulsor de la campanya Oficialitat.cat).
Lloc: Aula 40.012 de l'edifici Roger de Llúria campus Ciutadella.
14.30 hores: Dinar popular al pati de l'edifici Jaume I del campus Ciutadella.

- Universitat Autònoma de Barcelona:

12 hores:
- Xerrada "Llengues minoritàries i llengues minoritzades" a càrrec d'un membre del CIEMEN.
- Taller d'aprenentatge de fer castells, a càrrec dels Ganàpies de la UAB.
- Torneig de Bitlles Catalanes.
- Recital de poesia musical amb Pep Antoni Roig.

Posteriorment, dinar popular i concert acústic de Rumb al Bar.
Lloc: Plaça Cívica

- Universitat de Barcelona:

14.30 hores: Dinar popular

18 hores: Mostra de cultura popular (Bitlles catalanes, joc del savi, paradetes, taller de bastoners, etc.)

A partir de les 20 hores:
- Mostra de cultura popular.
- Concert a càrrec de:
· Antiherois
· Skatasun
· Poca Broma
· PD La Corcó

Lloc: Al carrer Lluís Solé i Sabarís (sortida Camp Nou de la parada Palau Reial )
Darrere de la Facultat de Biologia (Campus Diagonal sud) -Universitat de Barcelona- Campus Diagonal Sud

Manifest:

Els estudiants decidim universitat pública i en català!

Altre cop a les aules. Altre cop iniciem un curs acadèmic i la situació de la nostra llengua continua sent preocupant. Continua la negativa de molts rectorats a exigir al professorat el coneixement de la llengua del país. Any rere any, veiem com els estudiants dels Països Catalans se’ns nega l’ensenyament en català al nostre propi país.

Aquest darrer any s’ha vist accentuada la marginació de la nostra llengua, ja que sota l’excusa de l’excel·lència, la competitivitat i la internacionalització les universitats han potenciat estudis en anglès i castellà, i no han pres cap tipus de mecanisme per protegir la llengua pròpia de la nostra nació.

I tot això succeeix mentre una onada de consultes sobre el dret a decidir recorre els municipis del país. Els estudiants dels Països Catalans sempre hem defensat, i defensem, que som nosaltres els que hem de decidir, juntament amb la resta de membres de la comunitat educativa, sobre el futur de l’educació catalana.
Ja l’any passat vam posar de manifest aquesta premissa. Milers d’estudiants van votar en els diversos referèndums que es van fer al conjunt d’universitats dels país. Però, totes les autoritats, des dels degans fins als consellers d’universitats, s’han negat a respectar els resultats d’aquestes consultes democràtiques.
I perquè es neguen? Doncs es neguen perquè no volen la nostra participació. No volen permetre que siguem els estudiants, els professors i els membres del PAS dels Països Catalans els que decidim sobre el futur de l’educació d’aquest país.
Els rectors, el comissionat d’universitats, els consellers d’educació i d’universitats prefereixen estar al servei de les declaracions, lleis i normatives espanyoles, franceses i europees abans que respectar i respondre a les peticions que fem els estudiants, professors i treballadors dels centres educatius dels Països Catalans.

Els estudiants dels Països Catalans volem que es respecti la nostra veu i la nostra voluntat. Els estudiants exigim un model educatiu propi, decidit des d’aquí i que respongui a les necessitats de la societat catalana.
En definitiva, els estudiants volem un model educatiu plenament català, en continguts i en llengua. Una educació que respecti la nostra llengua i el nostre país.

Defensem els nostres drets, defensem el català!
Els estudiants decidim universitat pública i en català!

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 20 d’octubre de 2009

Organitza: http://www.sepc.cat

Egunkaria a judici, 6 anys després

2009-09-08T17:01:00.000+02:00

Davant el judici a l'Audiència Nacional

[Acte públic amb]

· Martxelo OTAMENDI, director de 'Berria'
· Vicent PARTAL, director de 'Vilaweb'
· David FERNANDEZ, periodista 'Directa'
· Jaume ASENS, Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona

Divendres 11 de setembre, 12.00 hores Passeig Lluís Companys / Barcelona / Carpa central

Malauradament l'estiu deixa les pitjors notícies en relació al cas Egunkaria, del que feia molts mesos que no rebíem notícies.
No n'hi havia pas. Durant el darrer semestre s'havia estès la remor que ni tan sols hi hauria judici.

Ara, però, l'Audiència Nacional ha decidit tirar endavant el judici malgrat la posició de fiscal de demanar-me l'arxiu. El judici tira endavant només per l'acusació particular de l'ultradretana Dignidad y Justicia i la Asociación Víctimas del Terrorismo, que demanen elevades penes de presó per a sis persones, entre elles Martxelo Otamendi o Joanmari Torrealdai.

El llunyà 2003, centenars d'associacions i entitats, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i els 9 diaris que editen cada dia en català, així com el mateix Parlament de Catalunya, van denunciar aquell atac directe a la llibertat d'expressió que va implicar la clausura, amb pany i forrellat, de l'únic diari escrit íntegrament en euskera.

Davant tant males notícies, un cop més cal cridar a la solidaritat. Per reprendre-la, el primer acte públic es realitzarà el proper 11 de setembre a les 12.00 al Passeig Lluís Companys.

Esperem poder comptar amb vosaltres.
De seguida, doncs, tornarem amb noves informacions.

Cartell d´enguany de la CAL i el Correllengua

2009-09-02T07:03:00.000+02:00

2009-08-20T21:43:00.000+02:00

Diables, dimonis i colles amb bèsties de foc presentaran al•legacions a la transposició espanyola sobre la “directiva pirotècnica”

La cultura del foc és molt nostrada arreu dels Països Catalans

Tot i que la Directiva Europea que vol regular l’ús de la pirotecnia i altres elements de foc es va aprovar l’any 2007, no va ser fins a principis d’enguany que es van començar a viure mobilitzacions en contra; això sí, fou arreu dels Països Catalans. Ara, l’Estat espanyol ha de transposar la normativa, és a dir, adaptar el marc normatiu general per tirar-lo endavant al seu territori. La transposició espanyola no ha agradat a ningú, i en una reunió celebrada avui a Valls (l’Alt Camp), la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, així com d’altres colles i agrupacions del món del foc, han ratificat les al·legacions a l’esborrany de transposició fet per part del govern espanyol.

Aquestes al·legacions han fet coincidir el punt de vista de les federacions, els municipis, les diputacions i la Generalitat principatina. En termes generals, les al·legacions se centren en evitar restriccions severes a l’hora de realitzar espectacles de foc, com la professionalització per poder-ne fer ús, la distància mínima de 15 metres entre petard i públic, o la necessària signatura dels espectadors i espectadores assumint el risc de l’espectacle; aquesta possibilitat suposaria la signatura d’uns 2 milions de persones cada any, el públic aproximat dels espectacles de foc, uns 1500 anuals.

D’altra banda, algunes al·legacions també volen que la formació del personal acreditat o professional sigui a càrrec de les pròpies entitats, així com que l’autorització i conveniència dels espectacles no sigui a càrrec del públic, a través de les signatures, sinó a càrrec de la Generalitat. Fet i fet, totes les al·legacions van en el sentit de permetre que se segueixin realitzant els espectacles de foc com fins ara, i per això també se centren en les limitacions per potència (nivells 1, 2 i 3, normalment), així com per edat (que podria suposar l’eliminació de la Patum infantil, per exemple).

El termini per presentar al·legacions a la proposta espanyola de transposició conclou el 15 d’agost. A l’octubre, el govern espanyol en farà la proposta definitiva per dur al Parlament Europeu, qui resoldrà finalment el 4 de gener de 2010.

Font: L´Eixida: http://eixida.wordpress.com/2009/08/10/diables-dimonis-i-colles-amb-besties-de-foc-presentaran-al%E2%80%A2legacions-a-la-transposicio-espanyola-sobre-la-%E2%80%9Cdirectiva-pirotecnica%E2%80%9D/

“No a la directiva europea sobre material pirotècnic!”

Diables de Sant Andreu és una de les entitats més actives

Entrevistem en Xavi, membre dels Diables de Sant Andreu, per preguntar-li sobre la situació de la cultura del foc i la Directiva europea sobre materials pirotècnics. A més, també aprofitem per preguntar-li per la situació de la colla i la reivindicació d’un espai cultural a l’antiga Fabra i Coats. Aquesta entrevista ha aparegut en extracte al butlletí número 27 de L’EIXIDA, corresponent al mes de març.

>> El passat 7 de febrer, milers de persones es van manifestar contra la Directiva europea sobre l’ús de materials pirotècnics a Berga, bressol de la Patum. Valtros també hi éreu, per què?

Era una cita obligada per a totes les colles! La directiva europea té 3 punts conflictius: en primer lloc, l’edat per poder “cremar”; en segon lloc, l’ús de la pirotècnia es canvia i queda com a professional. Elimina l’espectacle així com la possibilitat de contractar-lo. Qualsevol castell de foc, qualsevol espectacle, s’encareix de tal manera que els ajuntaments petits o les comissions de festes es veuran impossibilitades de contractar. I en tercer lloc, obliga a una distància de 15 metres entre l’article pirotècnic i el públic. Això fa desaparèixer qualsevol correfoc.

>> Com està la situació legal ara?

La directiva té un article, el número 8, que diu que els governs estatals poden modificar-la. Així, es podria adaptar per motius de cultura popular o motius religiosos. Aquest punt ja es va incloure pensant en la riba mediterrània. Ara, però, això s’ha de treballar des d’aquí; a Noruega potser els és igual, però aquí la cultura del foc és molt important. El problema, però, és que la gent s’ha despertat tard, tots en som culpables, perquè aquesta directiva és del 2007. Però clar, hi ha algunes coordinadores i federacions que estan infiltrades políticament i tenen certa tendència política.

Al congrés de l’Estat espanyol s’hi ha entrat una proposta no de llei perquè es reguli segons el tret diferencial, i des del Parlament del Principat també s’hi està treballant. Segurament al maig hi haurà un esborrany.

>> Hi ha previstes altres mesures de pressió després de la manifestació de Berga?

Hi ha algunes coses preparades a l’abril i al maig, però abans, aquí Sant Andreu, es vol ja fer una acció. Serà el dissabte 21 de març, i ens hem citat les 5 colles del Districte de Sant Andreu (Diables de Sant Andreu, Diables de la Sagrera, Trinifoc, Diables del Bon Pastor i la Satànica), juntament amb moltes colles infantils de diables de Barcelona. Serà a partir de les 17h, a la Pl. Orfila, i hi ha previst tot un recorregut fins acabar a Can Fabra.

>> Fa 2 anys, quan us entrevistàvem per primer cop, la situació del local de Diables estava a l’aire, com està ara?

Doncs la situació és més o menys la mateixa. Continuem treballant i mantenint el local, però no tenim cap resposta de l’Ajuntament, hi ha silenci administratiu. Per part nostra no movem fitxa perquè ho canalitzem a través de l’Harmonia.

>> De fet, no només no vau anar a Can Galtacremada sinó que sembla que encara dinamitzeu més el local que abans.

Sí, ara mateix, acollim un taller de trapezi, un de xanques, els assajos de la Bastonera de Sant Andreu, un grup de pallassos que estan creant aquí un nou espectacle arrel d’un taller que havien fet abans aquí, i també hi ha els grups de música que assagen al buc del local.

>> Després dels incendis provocats, seguiu patint atacs?

Sí, encara sofrim petits atacs, ja que qui sigui l’autor/a ens tira ampolles de vidres, paquets de tabac buides, boles de paper per embussar les canonades… regularment, pugem a la teulada a netejar-la i arreglar els forats a la uralita.

>> Com veus la cultura popular i les diferents expressions artístiques a Sant Andreu?

Cal dir que el naixement de la Bastonera ha estat important, perquè era una mancança a Sant Andreu. I no és fàcil que surti de cop i volta, i menys amb molta gent que ja estava implicada en d’altres mogudes.

>> I com esteu a Diables?

Francament bé, perquè estem embrancats/es en projectes socials amb molta gent. També estem contents/es perquè ha entrat gent nova i això sempre és una alegria.

Ara estem treballant en un espectacle nou per presentar fins el “Fica’t al SAT!”, el mes de maig. I hem pintat el local i la porta de fora!

>> Què n’opines de la vida cultural de Can Galtacremada?

Com a local per a entitats està molt bé, però de la idea inicial al que és, ha canviat molt. És un centre d’entitats culturals, però no un centre de cultura popular, que generi cultura. És estàtic, té molt poca activitat cap enfora i més amb les perspectives que es tenien i que ens venien, com per a catapultar-lo. Hi ha espais desaprofitats, no hi ha vida.

>> D’aquí a 10 dies està organitzada la 3a calçotada per l’Harmonia, com està el pati?

La calçotada molt bé, amb molta il·lusió i ganes. Ara, la situació de l’Ateneu està “que trina”. Estem a expenses que es creï l’últim compromís que vam arrancar, després d’una reunió molt multitudinària, que és la creació d’una taula estable per al Casal de barri, com li diuen ells, és a dir, l’Ateneu. Les comissions de seguiment, fins ara, eren informatives, no participatives.

De fet, fins a dia d’avui [dimecres 25 febrer] no teníem cadires ni taules, com l’any passat, que les vam haver de llogar. Al final han cedit i posaran la infraestructura, que és el que els toca.

>> Per l’Harmonia, quin futur hem d’esperar? I quant de temps?

Ni ells ho tenen clar. A la pregunta de per què havien desaparegut partides pel Casal de barri del PAD, van contestar amb evasives, i al final, sense comprometre-s’hi, deien que ho volien veure acabat en aquesta legislatura, això vol dir cap al 2010. I és que no es podem demorar massa més. En un dels espais per al futur Ateneu hi ha un centre de salut mental, aquesta gent s’ha de traslladar, però no saben ni on ni quan.

>> I quina estratègia té previst seguir l’Harmonia a partir d’ara?

Actes per difondre missatge i recollir suport, com la calçotada, les properes festes de primavera, fer xerrades a col·lectius…

>> Vols afegir alguna cosa més?

No a la directiva europea sobre material pirotècnic! Els correfocs es seguiran fent, però com?! Que controlin més Sant Joan…! Però com que darrera hi ha un negoci, no ho fan.

Font: L´Eixida: http://eixida.wordpress.com/2009/03/20/%E2%80%9Cno-a-la-directiva-europea-sobre-material-pirotecnic%E2%80%9D/

Crònica de les VIenes Jornades per la Llengua de St. Andreu

2009-08-07T12:48:00.000+02:00

Un any més, i ja en van sis, s´han celebrat aquestes jornades lúdico-reivindicatives, que van començar l´any 2002 amb el nom de Correllengua. L´objectiu d´aquesta sèrie d´actes són diversos; en primer lloc, reivindicar l´ús de la llengua catalana en qualsevol àmbit i en tot el territori de parla catalana. En segon lloc, promocionar l´us i del català d´un manera amable i distesa. En tercer lloc, mostrar les diferents formes d´expressió artística de les colles de cultura popular d´arreu dels Països Catalans.

Aquest any les Jornades per la llengua les han organitzat una sèrie de joves andreuenques que formen l´API (Asseblea Popular Independentista), provinents del teixit social i polític andreuenc, i adscrites majoritàriament als postulats de l´Esquerra Independentista de St. Andreu.

Un tema a part, però recurrent durant tots aquests anys, ha estat el dels permisos: el districte cada cop intenta posar més traves per dificultar la realització de les Jornades i aquest any no ha estat una excepció. Dos dies abans de començar encara ens estavem discutint amb el districte perquè ens deixiessin fer els actes a la Pl. del Comerç.

Divendres a la tarda ens vam reunir al CSO la Grodíssima per guarnir el local. Aquella nit la cafeta la portariem nosaltres. Hi havia preparada la projecció d´una pel.lícula, un concurs de Bocamolls i finalment festeta i de la bona i karaoke amb música en català.

La pel.lícula no la podiem passar al carer (la idea era fer cine a la fresca) perquè el districte ens exigia que paguessim el cànon a l´Sgae, cosa que no estavem disposades a fer. La solució va ser passar la pel.lícula a dins del CSO i es va acaba convertint en cine a la sauna, de el calor que feia.

No va venir gaire gent a la projecció de la pel.lícula (Del roig al blau), però si que va afegir-se més gent durant la resta de la nit. El concurs del Bocamoll andreuenc va fer riure tothom i la diversió va continuar amb el karaoke. Fins les 3 del matí es va poder disfrutar de música en català al CSO.

El dissabte ens vam trobar la Pl. del Comerç ocupada per les paradetes de la gent que organitza el comerç al carrer. Suposem que al districte tenia massa feina per mirar si la plaça restaria ocupada aquell dia o no. Però ens va ser ben bé igual: vam explicar a les botigueres què és el que anàvem a fer i a tothom li va semblar bé.

Primer vam muntar una paradeta explicativa a la mateixa plaça, un parell de pancartes i vam penjar pels arbres una sèrie de plafons gegants amb poesies escrites en llengua catalana, un mapa dels Països Catalans, un recull de refranys amb contingut social i nacional, un recull de lleis promulgades per prohibir el català als estats francès i espanyol i un recull de mots que reflexen el sexisme imperant dins la llengua catalana.

Fet això, vam utilitzar el C. Gran de St. Andreu per fer una sèrie de jocs tradicionals: curses de sacs, curses de xapes en un circuït, el joc de les bitlles catalanes, i un taller de fer girar el cèrcol. Tot amenitzat amb uns granitzats molt bons. Aquestes activitats van tenir un notable èxit, tant de públic que mirava com de públic participant. I una de les sorpreses va venir aquí: esperavem bàsicament un públic infantil, però va ser la gent gran la que més es va interessar en fer girar el cèrcol, produïnt-se escenes simpàtiques, on un avi ens ensenyava a nosaltres a fer rodar el cèrcol perquè nosaltres no en teniem massa traça.

El matí va acabar amb una obra de teatre de la companyia 13iAcció que tenia per títol: “Publicitat, et deixaràs influir?”. També es va fer al bell mig del Carrer Gran i molta gent es va quedar a veure-la sencera. Aquests mateixos actors i actrius, ja s´havien passat tot el matí disfressades, animant els nens i nenes perquè juguessin als jocs tradicionals.

I la tarda va començar com i on havia acabat el matí. Aquest cop a dins de la Pl. del Comerç, en Màrius Serra ens va fer una xerrada on ens mostrava la llengua com un ésser viu, que anava mutant i amb la qual ens podiem divertir i passar una bona estona. L´èxit de públic ens va superar. Hi havia més de cinquanta cadires ocupades i la gent seia al terra, on podia o bé restava dreta al fons, i no només escoltava sinò que també va participar en el concurs d´EnigMàrius que va fer el ponent.

La tarda va continuar amb l´actuació de la Bastonera de St. Andreu que va fer uns quants balls del seu repertori i un de nou que va dedicar al districte recordant totes les traves que acostuma a posar per impedir el normal desenvolupament de les Jornades.

Finalment es va fer un recital de poesies, on una sèrie de noies ens van llegir poesies pròpies i poesies escrites per altres dones, reivindicant així les dones que escriuen en català, doblement minoritzades, per ser dones i per usar el català.

A la nit va tenir lloc el concert. Es va haver de fer a la Pl. de Can Fabra perquè al districte li va donar la gana. Va començar tard, i va acabar tard. Primer va tocar un grup Caliu i després el grup de folk Filibusters. De seguida van sorgir un parell de noies de St. Andreu, expertes en això dels balls tradicionals i es va muntar un taller de ball per tothom qui volgués aprendre.

Actes de les VIenes Jornades per la Llengua a St. Andreu

2009-07-09T12:46:00.003+02:00

Divendres 10 de juliol

* a 2/4 de 10 del vespre (21:30h)
Projecció d´un documental sobre les relacions entre Catalunya i Espanya, i debat en acabar

* a les 23 hores de la nit
Tot seguit, festa i diversió amb el Bocamoll andreuenc!
... i després, karaoke i música en català, tastets i begudes de la terra!

Tot al CSO la Gordíssima
C/Pons i Gallarza, 10

Dissabte 11 de juliol

* a 2/4 de 12 del matí (11:30h)
Jocs tradicionals infantils

* a les 13 hores
Teatre amb "PUBLICITAT, et deixeràs influir?" de la companyia "13 i Acció"

* a les 18 hores
Xerrada "la llengua des d´un punt de vista lúdic", amb l´escriptor Màrius Serra

* a 2/4 de 8 del vespre (19:30h)
Actuació de la Bastonera de St. Andreu

* a les 20 hores
Recital de poesia catalana de dones

Tot a la Plaça del Comerç

* a les 22 hores
Concert amb Filibusters i Caliu

A la Plaça de Can Fabra

Organitza: Assemblea Popular Independentista

Notícia publicada al setmanari Directa

2009-07-09T07:44:00.005+02:00

Sisenes Jornades per la Llengua a Sant Andreu de Palomar
10 i 11 de juliol al CSO La Gordíssima

L´Assemblea Popular Independentista, tot i els entrebancs institucionals que es troba edició rere edició, continua defensant les Jornades per la Llengua, que enguany se celebraran el divendres 10 i el dissabte 11 de juliol al centre social okupat La Gordíssima. La inauguració es farà amb una projecció de documentals, seguida del concurs andreuenc del Bocamoll la diversió està assegurada i un karaoke de cançons en català. Caldrà reservar energies per la llarga jornada del dissabte, que començarà amb un taller de jocs infantils tradicionals i un espectacle teatral.
Després d´una aturada per anar a dinar, la tarda s´iniciarà amb una xerrada a càrrec de l´escriptor Màrius Serra, una actuació de la B astonera de Sant Andreu i un recital de poesia catalana de dones. Tancaran les jornades el folk dels Filibusters i els cantautors Caliu a la plaça del Comerç del mateix barri.

En aquesta sisena edició, sota el lema El bilingüisme trepitja el català, l´Assemblea denuncia el retrocés de la llengua catalana de la mà de les institucions espanyoles i els seus mecanismes judicials i també arran de la propaganda constant contra el català per part dels mitjans de comunicació de masses de l´Estat espanyol.

Notícia extreta de La Directa: http://setmanaridirecta.info/

Materials produïts per les Jornades d´enguany

2009-07-08T14:06:00.005+02:00

Díptic d´Enguany

2009-07-08T07:56:00.005+02:00

Història i motivacions de les Jornades per la Llengua

Aquest any se celebren les VIenes Jornades per la Llengua a St. Andreu de Palomar.

Són ja sis les edicions d´aquest event, ja arrelat al nostre poble. Les dues primeres es van fer amb el nom Correllengua, i les altres quatre amb el nom de Jornada/es per la Llengua. Fins i tot se´n va muntar una que no es va poder fer per problemes climàtics.

N´hi ha hagut de diverses durades: de tres dies, d´un sol dia i de dos dies. Amb actes molt variats, que van des de jocs tradicionals a concerts, de recitals de poesia a degustacions gastronòmiques, de xerrades a mostres de cultura popular, de teatre a ginkames infantils…

Hi ha hagut diverses organitzadores dels actes: persones a títol individual, organitzacions polítiques, organitzacions juvenils, sindicats d´estudiants … i sempre amb un aglutinador comú: l´Esquerra Independentista de St. Andreu, impulsora de les Jornades i font de militants disposades a treballar en el que sigui de menester per portar a terme aquesta sèrie d´actes.

Nombrosos han estat els entrebancs que els i les polítiques de St. Andreu ens han posat: cada any hem hagut de discutir-nos amb el districte per aconseguir els permisos, la tarima i el punt de llum. Ens han denegat permisos per fer actes en casals okupats, o per no tenir cap associació legal al darrera, i si la teniem deien que no era de St. Andreu. Han amenaçat d´obrir expedients administratius a aquelles associacions que ens han recolzat. Han ordenat càrregues policials contra els i les assistents als nostres actes. Ens han pegat i ens han denunciat. Han mentit al poble de St. Andreu des dels seus mitjans de des-informació. Ens han retallat els horaris dels permisos. Ens multen per encartellar i ens prohibeixen anunciar els nostres actes mitjançant cartells.

Perquè cal celebrar unes Jornades per la Llengua a St. Andreu? Pel mateix motiu que cal celebrar-les arreu del nostre territori: la nostra llengua, les nostres costums i tradicions, la nostra cultura està sent exterimada per la llengua, costums i tradicions imperants dins dels estats dels que els Països Catalans formem part de forma administrativa. Som una nació oprimida i esquarterada pels estats espanyol i francès, plena de persones amb autoodi, i sotmesa a la traició dels partits polítics tradicionals, en un món global i globalitzat on els estats opressors són recolzats i recompensats i els pobles oprimits són perseguits, esquarterats i silenciats, on les persones riques fan i desfan i les persones de classe treballadora son explotades i empresonades per la seva militància política, on les dones estan sotmeses al patriarcat imperant ….

La tasca de les Jornades és doncs, de denúncia de la situació que patim als Països Catalans, pel fet de ser catalans i catalanes, de classe treballadora en una nació conquistada, capitalitzada i patriarcalitzada. És també una tasca de recuperació i mostra de les nostres tradicions i dels nostres costums populars i alhora, un altaveu, un trampolí per totes aquelles persones i col.lectius que lluiten dia a dia per aconseguir una plena llibertat; la llibertat de ser catalans i catalanes i de poder viure com a tal en qualsevol indret dels Països Catalans. És alhora un mitjà més per sortir als carrers, per recuperar-los i per utilitzar-los per tot allò que decidim fer. Cal treure les nostres reivindicacions al carrer, perquè tots els veïns i veïnes ho vegin i puguin participar-hi.

Manifest de les VIenes Jornades per la LLengua a St. Andreu

2009-07-02T10:54:00.009+02:00

Manifest Jornades per la Llengua 2009

Un any més ens trobem per celebrar les jornades per la Llengua de Sant Andreu de Palomar. Unes jornades que s’han consolidat al nostre poble tot i els actes repressius i de sabotatge orquestrats pel Districte des dels inicis d’aquestes jornades l’any 2003. I aquest any no ha estat una excepció, ja que ens hem trobat altre cop amb els entrebancs dels permisos per poder realitzar unes jornades en defensa del català.

Aquest any però, les Jornades per la Llengua continuen amb noves il.lusions i com a precursor d’un nou projecte que és la creació i consolidació de l’Assemblea Popular Independentista. Una assemblea que té la intenció de treballar en defensa de la cultura popular i les classes populars des de Sant Andreu.

Actualment, després de 30 anys de règim autonòmic del territori català sota dominació espanyola, el bilingüisme oficial ha limitat la recuperació del català després de la dictadura, amb atacs i agressions contra la nostra llengua i cultura pròpies. Les institucions espanyoles, amb el seu aparell judicial, amb la propaganda dels mitjans de comunicació de masses i amb la cobertura ideològica del conjunt de forces polítiques, intensifiquen cada vegada més els atacs, amb l’objectiu de desmantellar els escassos espais de normalitat per fer retrocedir encara més la nostra llengua. A la Catalunya Nord el català està reduït a l’àmbit privat i sense cap reconeixement oficial i en l’àmbit de les institucions europees, que des de l’autonomisme i les classes dominants catalanes ens havien venut com la salvació, el català hi és directament vetat.

És per això que des de l’Assemblea Popular Independentista us convidem a participar en aquest projecte, per acabar amb els atacs i agressions, amb la persecució i l’amenaça contra la nostra llengua, frustrant el projecte nacional dels estats espanyol i francès.

El bilingüisme trepitja el català !!!

Història de les Jornades per la Llengua

2009-06-29T11:25:00.006+02:00

Aquestes van començar el 2002 amb el nom de 1er Correllengua de St. Andreu; el muntava l´Esquerra Independentista de St.Andreu (Endavant, Maulets i Ajsta), Jerc St. Andreu i diverses persones a títol individual.

L´any 2003, amb les mateixes organitzadores, els antiavalots de la Guardia Urbana van rebentar un concert a cops de porra i gasos lacrimògens; era el 2on Correllengua de St. Andreu.

L´any 2004 la CAL no ens va permetre usar la seva marca "Correllengua" amb l´excusa de que no hi havia cap nucli seu a St. Andreu. A la pràctica, ens volia impedir fer el Correllengua perquè s´havia optar per fer fora les Jerc de l´Assemblea organitzadora. Llavors es va decidir fer un canvi de nom i es van muntar les 3eres Jornades per la Llengua de St. Andreu, havent estat expulsades de l´organització del mateix les Jerc, per connivència amb l´ajuntament, responsable de la càrrega de l´any anterior (Erc formava part del Tripartit).

Durant aquests anys, tots els actes es van signar com a Assemblea del Correllengua de St. Andreu.

L´any 2005, després d´haver preparat unes noves Jornades per la Llengua, per motius tècnics (pluja intensa durant tota la setmana), es van haver de suspendre a última hora.

L´any 2006, no es va poder muntar res.

L´any 2007 es van tornar a muntar, passant a ser d´un sol dia, i es va anomenar IV Jornada per la Llengua de St. Andreu. Aquest cop hi va haver un canvi: tot i continuar signant-se com a Assemblea organitzadora del Correllengua de St. Andreu, va ser organitzada per organitzacions de l´Esquerra Independentista de St. Andreu (Endavant, Cajei i Sepc) exclusivament.

L´any 2008 es va muntar la Va Jornada per la Llengua de St. Andreu, organitzada per Endavant, Maulets i Sepc i signada ja com a Assemblea de les Jornades per la Llengua de St. Andreu.

Finalment, l´any 2009 s´han muntat les VIenes Jornades per la Llengua, aquest cop signades com a API (Assemblea Popular Independentista) i organitzades per persones a títol individual, formin aquestes part o no d´organitzacions de l´Esquerra Independentista de St. Andreu.

Poemes i poetes compromesos/es I

2009-06-06T16:44:00.002+02:00

Aquest any, a les VIenes Jornades x Llengua volem aprofitar uns cartells que va editar l´EIB pel 23 d´abril i donar-los a conèixer a St. Andreu.

Els podeu trobar al Web de l´EIB: http://barcelones.esquerra-independentista.org/

A l´apartat de materials: http://barcelones.esquerra-independentista.org/

Poemes i poetes compromesos/es II

2009-06-06T16:39:00.001+02:00

Poemes i poetes compromesos/es III

2009-06-06T16:32:00.003+02:00

23 d’abril: El bilingüisme trepitja la nostra llengua. Als Països Catalans en català!

2009-04-21T16:30:00.001+02:00

El proper 23 d’abril, l’Esquerra Independentista del Barcelonès, que aplega el conjunt d’assemblees i col·lectius de l’EI a la comarca, torna a convocar a la mobilització.

Enguany es vol plantar cara a les agressions a la llengua catalana i reivindicar, davant les imposiciions estatals, la defensa llengua catalana als Països Catalans, amb el lema: “El bilingüisme trepitja la nostra llengua: als Països Catalans en català!”.

Al migdia Es farà un dinar popular a la UB del Raval, a càrrec dels companys del SEPC, i a la tarda, a les 18:30h a la Rambla de Canaletes de Barcelona hi haurà la manifestació.

La jornada es clourà amb un acte en defensa de la llengua a la Plaça del Rei a les 20h, on hi haurà també l’actuació de colles de cutura popular, balls i música.

Organitza: Esquerra Independentista del Barcelonès: http://barcelones.esquerra-independentista.org/

Manifest de l´Esquerra Independentista del Barcelonès (EIB) pel 23 d´abril
El bilingüisme trepitja la nostra llengua.
Als Països Catalans, en català!

Avui, la situació de la nostra llengua al conjunt del nostre país és una situació difícil. Les tres dècades d’autonomisme no ens han dut a cap normalització, el bilingüisme oficial ha limitat la recuperació del català, legitimant la imposició espanyola després de 40 anys de dictadura, i després els atacs i agressions dels estats contra la nostra llengua i cultura pròpies no només no s’han aturat, sinó que s’incrementen cada dia.

L’any 1979, fa justament 30 anys, es publicava a la revista Els Marges, el manifest “Una nació sense Estat, un poble sense llengua”, un text que, en el moment d’implantació del règim autonòmic, ja feia un diagnòstic molt lúcid de les causes de la greu situació de la nostra llengua. Analitzava amb gran encert l’efecte que havien tingut l’eliminació de les institucions polítiques pròpies, l’escola, el món associatiu i tota expressió pública de la llengua i cultura pròpia, lligada a l’arribada d’una gran onada de nouvinguts, amb un país sotmès a una forta repressió, també cultural, que en dificultava enormement la integració cultural, i finalment la uniformització de les formes de vida i cultura, derivada de la societat capitalista de postguerra al món occidental. Avui, tenim minses i parcials institucions d’autogovern, però les seves competències són limitades i completament insuficients per plantar cara a l’atac constant i sistemàtic dels estats; tenim noves onades de població nouvinguda, i seguim sense disposar dels recursos i instruments per ajudar-los a conèixer la nostra realitat cultural i lingüística i fer-los-en partíceps; i l’agudització del capitalisme que hem viscut amb tots aquests anys de liberalisme salvatge ha agreujat el fenomen d’uniformització.

En l’actualitat, i després de trenta anys de règim autonòmic als territoris sota ocupació espanyola, i d’un encara menor reconeixement al territori sota domini francès, hem pogut constatar que aquests perills subsisteixen. A la Catalunya del Nord el català hi és completament proscrit, reduït gairebé a l’àmbit privat i sense cap reconeixement oficial. Al sud dels Pirineus l’autogovern és totalment impotent. Com a exemples, al País valencià ni tan sols l’ensenyament en llengua pròpia arriba a la major part de la població; al Principat i a les Illes, malgrat que oficialment l’ensenyament hauria de ser en català durant la primària, sovint aquest propòsit no s’aplica, i en la secundària i la Universitat el català es troba cada cop més marginat i maltractat. En altres àmbits, com l’aparell judicial i el sistema jurídic, o en molts serveis públics, el català hi retrocedeix, malgrat el suposat autogovern, per la imposició i la bel·ligerància de l’Estat i els seus funcionaris colonials, i la tendència encara s’intensifica més quan aquests serveis es privatitzen ja que el control encara s’allunya més dels i les ciutadanes catalanes.

En l’àmbit de les institucions europees, que des de l’autonomisme i les classes dominants catalanes ens havien venut com la salvació, el català hi és directament vetat, ni ens podem dirigir a les institucions que diuen representar-nos en la nostra llengua, ni rebre’n encara menys cap comunicació, la Unió Europea ens deixa ben clar que sense tenir un estat no podem esperar cap mena de respecte ni reconeixement. El projecte europeu és el dels estats i els grans empresaris i financers, no el dels pobles.

Amb el capitalisme, amb un mercat cada vegada més lliure de cap control públic, i en el nostre cas, encara menys de cap poder públic propi, les empreses de la comunicació o la cultura de masses tenen les mans lliures per a aprofundir el procés d’uniformització i aculturació, igual com les tenen lliures per explotar sense límits els i les treballadores o depredar el medi ambient, imposen els seus productes de cultura de masses aliens, marginant i ignorant la llengua i la cultura que els suposa una molèstia per expandir el seu negoci i mercat sense traves.

Mentrestant, des les institucions espanyoles, amb el seu aparell judicial, amb la propaganda dels mitjans de comunicació de masses espanyols, i amb la cobertura ideològica primer de la dreta espanyola i després del conjunt de forces polítiques estatals, s’intensifiquen cada vegada més els atacs, amb l’objectiu de desmantellar els escassos espais de mínima normalitat i fer retrocedir encara més la nostra llengua. Un cop assolit el bilingüisme oficial, pel qual el castellà, imposat, és obligatori per a tothom, mentre el català només és voluntari, el següent pas serà prescindir del català, eliminar-lo de cap requisit públic i arraconar-lo a l’àmbit casolà, “conseguir el efecto sin que se note el cuidado”, com reclamaven els primers repressors de la nostra llengua. L’objectiu de l’Estat i les seves classes dominants és sempre el mateix, sota el règim de monarquia constitucional actual, sota el franquisme, amb la dictadura de Primo de Rivera, sota liberalisme jacobí, amb la repressió borbònica després de les derrotes de 1707 i 1714, o després de la Guerra dels Segadors, amb el tractat dels Pirineus: l’anorreament de la nostra llengua i cultura.

La nació catalana ha resistit tots aquests embats, fent fracassar una vegada i una altra el seu projecte assimilador i uniformitzador, i amb això, frustrant el projecte nacional de les classes dominants espanyoles. Però l’única manera d’acabar amb els atacs i agressions, amb la persecució i l’amenaça contra la nostra llengua, és disposant de les eines que ens permetin lliurement decidir sense traves el nostre destí, fent que la nostra llengua sigui respectada i pugui arribar lliurement a tots i totes les ciutadanes, fent-la llengua comuna i d’acollida per a tots i totes, vinguin d’on vinguin, acabant d’una vegada amb qualsevol forma de dominació espanyola o francesa i les seves imposicions.

És per això, també, per poder viure lliurement als Països Catalans en català, que necessitem la independència!

Esquerra Independentista del Barcelonès

23 d’abril de 2009 * Barcelona

* 14h. Dinar popular a la UB del Raval.
* 18:30h Manifestació, a la Rambla de Canaletes
* 20h Acte en defensa de la llengua a la Plaça del Rei.

Diada de Sant Jordi

2009-04-20T16:26:00.004+02:00

Manifest unitari:
Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Joves de Mallorca per la Llengua, i Maulets, ens hem vist amb el compromís de revitalitzar el sentit reivindicatiu de la diada de Sant Jordi el 23 d'abril amb l'objectiu de defensar la normalització de la llengua catalana en tots els àmbits de la nostra societat i conscienciar al jovent mallorquí de la necessitat de defensar la nostra llengua, després dels atacs reproduïts contra ella els darrers mesos, que la utilitzen com a arma política de confrontació social mitjançant mobilitzacions i declaracions per a segons quins sectors polítics que recorden l'apartheid racial a sud Àfrica pel que fa a la llengua.

Fins ara el bilingüisme ha estat l'arma de doble fil per a acorralar la llengua catalana en àmbits com la sanitat i altres organismes institucionals. Ara ja parlen de la lliure elecció, però sempre orientada al mateix objectiu de sempre: que la llibertat només sigui per als castellanoparlants. És per això que feim una crida a la societat perquè es manifesti en la defensa de la llengua i surti al carrer per reafirmar el seu malestar envers els atacs continus al català, la llengua pròpia de l' illa.

Així doncs, dia 23 d'abril està convocada una manifestació que partirà de la plaça del tub a les 18:30h.

Vos hi esperam a tots i totes!

75è aniversari de les Normes de Castelló

2008-12-15T19:02:00.001+01:00

Manifest de la Jornada: Per la Llengua, o ara o mai.

Un any més, la jove Esquerra Independentista de les comarques de la Plana ens hem aplegat per a commemorar (pràcticament en solitari, com sempre) l’adhesió col·lectiva a les “Bases d’Unificació Ortogràfica” apadrinades per la Societat Castellonenca de Cultura, en un acte que va tenir lloc ací mateix un –llunyà en el temps, però proper en l’esperit– 21 de desembre de 1932.

Les “Normes de Castelló” (nom amb què es coneix popularment aquesta efemèride) no són més que l’adaptació del fabrisme a la nostra varietat regional; però, en una situació sociopolítica tan absurda com l’autoodi que patim al País Valencià, un gest tan normal com el que van protagonitzar els nostres erudits fa 75 + 1 anys ha esdevingut el reconeixement oficial de la unitat de la llengua més important de la nostra història recent i, per tant, un símbol que cal preservar i popularitzar: un símbol de la unitat de la llengua catalana i un símbol, també, de l’envejable dinamisme cultural que llavors tenia la ciutat de Castelló, considerada la “capital cultural del país” i imbuïda d’una especial consciència lingüística que la feia l’obligat “marc incomparable” per a una gesta que permetria superar definitivament l’estat caòtic en què es trobava la nostra llengua i, sense “perdre de vista el dia que sigam tots uns els habitadors de les terres de llengua catalana”, anar incorporant-la a l’estàndard nacional representat –adés i ara– per l’Institut d’Estudis Catalans.

Però no ens enganyem: que el record de pretèrites glòries no ens porte a ser ingènuament optimistes i no adonar-nos-en que l’actual situació del català al País Valencià és la pitjor de la seua llarga història: desplaçat de l’administració pública i dels mitjans de comunicació, a casa nostra es pot viure perfectament sense saber dir ni tan sols “bon dia” i, per tant, cada dia que passa el percentatge de parlants va disminuint... La “llengua pròpia” dels valencians està en camí de convertir-se en “espècie en extinció” i, paradoxalment, les principals agressions provenen d’aquells que haurien de protegir-la i legislar sobre la seua normalització: el Govern autonòmic, responsable de fomentar el neosecessionisme de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o de prohibir la recepció de TV3, culpable –com ha denunciat recentment un comité d’experts del Consell d’Europa– de negar els drets lingüístics de la població catalanoparlant i de mantenir un model educatiu “il·legal i antidemocràtic”.

Si volem tornar a fer del català una llengua de relació social, si pretenem una normalització lingüística real, hem de mobilitzar-nos i ocupar l’espai públic: denunciar la fal·làcia del “bilingüisme desigual” que ens han imposat i desmuntar els falsos mites sobre la naturalesa del “conflicte lingüístic valencià”, que no és –com sovint volen fer-nos creure– l’origen més o menys “català” de la nostra llengua, sinó la seua paulatina substitució per l’espanyol.

Encara estem a temps: si no actuem ja, potser demà lamentarem la nostra indolència i passivitat... O ara o mai! Visca la Terra!

Endavant, Maulets, CAJEI, SEPC

Obres guanyadores del Ier Concurs Literari de la FMR

2008-12-15T16:54:00.003+01:00

Prosa guanyadora del primer concurs literari de la Festa Major Reivindicativa de St. Andreu

ELL

On sóc? Què passa?
Quan Ella va recuperar el sentit, aquestes van ser les primeres preguntes que li van venir al cap. De seguida, però, va notar un dolor punyent que s’estenia pertot, un dolor profund que no feia pas pinta de ser momentani ni de passar-se aviat. Se li va escapar un gemec, va notar una petita punxada... i ja no va sentir res més durant una estona.

On sóc? Què m’ha passat?
Poc a poc va recobrar la consciència. I amb ella va tornar el sofriment, si bé ara, malgrat ser encara intens, era menor i més suportable. Tenia una sensació estranya, com si el seu cos no li pertanyés. Bé, de fet, el que passava és que no sentia el seu propi cos, només sentia dolor. Va intentar pensar més enllà del patiment, però en el seu esforç va tornar a caure en la inconsciència.

On sóc? Què m’està passant?
Va tornar a despertar. Aquesta vegada va insisitir a notar quelcom més que dolor i va obtenir la recompensa, va poder percebre el seu cos. Va notar que estava ajaguda panxa enlaire, amb els braços estirats a banda i banda del cos. També es va adonar que no es podia moure, com si hi hagués alguna força estranya que la mantenia quieta allà on era. Va provar d’aixecar el cap i en sentir el dolor, amb prou feines li va donar temps de pensar que no havia pas estat una idea massa brillant abans de tornar a l’oblit.

On sóc? Per què no em puc moure?
Quan va tornar a sentir, de seguida va fer, per dir-ho d’alguna manera, recompte del seu cos i del que sentia. Es va adonar que estava estirada en un llit, no massa tou, que estava una mica aixecat per la part del cap. També va notar que no duia massa roba a sobre i que, malgrat que tampoc no estava tapada amb massa mantes, no tenia fred. Poc a poc va percebre també que el dolor que sentia estava estès per tot el cos: cames, braços, esquena, pit, cap... Mentre pensava això la son la va tornar a vèncer.

On sóc? Com hi he arribat?
Hospital!!! La paraula li va arribar com una revelació. És clar, ara entenia que estés ajaguda, quan acostumava a dormir en posició fetal, la poca roba que duia i la calor que feia. També va entendre l’estranya olor a no-res, a la qual, malgrat haver-la notat abans, no hi havia parat esment. Així que en un hospital, molt bé. Però... què hi feia allà? Com hi havia arribat? Qui l’hi havia dut? De sobte es va adonar que tota l’estona havia romàs amb els ulls tancats i va pensar que potser ja fóra hora d’intentar obrir-los. Quan es disposava a provar-ho, va notar que li tornava a venir la son i es va tornar a dormir.

Aquest cop ja no es va preguntar on era. Ja sabia que es trobava en un hospital. Ara, la pregunta era què hi feia, allà. Va recordar que abans d’adormir-se havia tractat d’obrir els ulls, així que hi va tornar. El problema va ser que només els podia obrir una mica i durant poca estona, perquè li feien mal i la llum la molestava. Mentre anava notant tot això es va adonar que sentia veus, veus familiars que parlaven en veu baixa, de manera que no podia entendre el que deien. Va voler dir-los alguna cosa, però l’únic so que va sortir de la seva gola va ser un gemec. Tanmateix, va ser suficient perquè aquella gent que estava allà amb ella es mogués cap a la porta i cridés una infermera, que de seguida va arribar. Va sentir que li preguntava si la sentia i l’entenia i si podia dir-li alguna cosa, però malgrat que ho va provar, no va poder respondre-li. Va notar que li feia alguna cosa al braç i es va tornar a dormir.

En despertar, va recordar el que havia passat just abans d’adormir-se. Va provar d’obrir els ulls i va notar que ja els podia obrir una mica més i mantenir-los així durant més estona. També va ser capaç de moure les cames i fins i tot un dels dos braços. Tanmateix, quan ho va fer es va adonar que no els tenia exactament despullats, com havia pensat fins aleshores per la roba que notava. De fet, els notava embenats, i ara que s’hi fixava, també tenia embenats el pit, la panxa i el cap. Que havia patit un accident? Era l’única explicació que se li ocorria per explicar el seu estat físic, perquè si no era això, aviam què podia ser...

Va provar de tirar enrere en la seva memòria, d’arribar al que havia passat abans d’arribar a l’hospital, al que havia passat perquè arribés a l’hospital, però no hi va haver manera. Hi havia quelcom que no li permetia d’arribar-hi.

Al cap d’una estona de provar-ho li van començar a arribar imatges i sensacions disperses. Veus alçades que acabaven en crits... cops a portes i parets, cops que cada vegada s’apropaven més... mans aixecades en un intent desesperat per parar... per parar el què? Què havia de parar? Els altres crits que sentia? Els cops?...

Per més que ho provava, no hi havia manera d’anar més enllà d’aquestes preguntes. De fet, sabia, notava que si no anava més enllà era perquè potser no estava preparada per suportar-ho, per acceptar la realitat... De cop, va sentir uns plors, plors propers, no en els seus records, i va notar una mà que estrenyia la seva mentre una veu plorosa la cridava: mare...

De cop ho va recordar tot.

Crits... cops... plors... dolor...

ELL.

I ja no va recordar res més.

Dendi (Judit Gil Farrero)

Prosa guanyadora del primer concurs literari de la Festa Major Reivindicativa de St. Andreu

ET DESAFIO

No existeix el pur silenci
sinó sordesa infinita,
tradicions colgades d’oblits,
rastres de l’anciana lluita
entre recança desfeta
i una esperança sobre els dits;
sóc colònia d’orfenesa,
una fúria balconera,
una puta infanticida:
tant vampírica com Lilith,
tant pagana com Medea.
Trenco la llança jordiana.

Amb la retina fixada
als sentinelles de l’ordre
converteixo en pedres mortes
als prohoms de llargues ombres.
Perquè sóc eterna, hi era:
quan la bandera groguenca
fou sang de conqueridors
i em dèieu que era meva;
quan el Mossèn patriota
plantà la Creu al Canigó
i a cop de campana i guerra
expulsà germanes sàvies

del seu alegre panteó;
quan l’Espill esdevingué un clos
i Eiximenis un bon mestre
abillant una cacera,
fent del meu solc un mal congost;
quan jaumes i mercenaris,
herois i civilitzadors,
amb espases de cartílag
empalaren trobadores
i aboliren llengües vives;
quan els jutges d’Escriptura
van cosir-nos tots el llavis;

quan uixers de la Cultura
miraren escandalitzats
com ella trencà la ploma;
perquè el vot fou de silenci
i no fou dret electoral,
perquè aquelles flors armades
s’escarniren fins el final.
Dona entusiasta, divisa,
amazona desbocada
congriant l’hora violeta,
despertant les algues negres,
penso en la ferida oberta

i escric des de les entranyes:
estrangera dins de casa
amb la ràbia a les butxaques
faig del buit idea i faca.
Els meus cingles, accions lliures,
lliure imatge les meves mans.
Cara a cara et desafio
atzur tèrbol, mirall trencat.
No em xuclaràs l’alè vital!
A cada pas adobaré
aquell bes tan sensacional
que a les primeres se’ns darà.

Mireia Redondo

I Concurs literari de la FMR de St. Andreu de Palomar

2008-11-06T07:00:00.001+01:00

BASES DEL CONCURS

ORGANITZA:
Festa Major Reivindicativa:
Assemblea de joves de La Sagrera i St. Andreu - CAJEI
Assemblea d´Endavant de St. Andreu - Nou Barris
COL•LABORA:
Llibreria La Sirga

JURAT:
Estarà format per tres persones de l’assemblea de la FMR i una persona externa.

PREMIS:
Es donaran dos premis. El premi és un lot de llibres.

DISPOSICIONS GENERALS:
Hi podrà participar tota persona que ho desitgi. Només s’admetran dues obres per participant. L’obra haurà de ser original i inèdita.L’obra ha d’estar escrita en llengua catalana.Les obres han de presentar-se en DINA-4, a doble espai i només per una cara. La font serà Times New Roman, 12. La temàtica és lliure, però ha de ser socialment crítica.

CATEGORIES:
POESIA
Extensió: S’acceptaran obres amb una extensió màxima de 3 pàgines i que compleixin les disposicions generals explicades a priori.
PROSA
Extensió: S’acceptaran les obres que tinguin un màxim de 3 pàgines i que compleixin les disposicions generals explicades a priori.

LLIURAMENT DE LES OBRES:
Cada participant ha de lliurar a la bústia de la Comissió de Festes un sobre adreçat a "I PREMI LITERARI DE SANT ANDREU DE PALOMAR" amb el següent contingut:
1) L'obra, presentada en dos exemplars (l'original i una còpia). Cada exemplar ha de portar al davant una pàgina amb: el títol de l'obra, el pseudònim de l'autor, i l'especificació de la categoria on participa.
2) Un altre sobre tancat. A l’exterior d’aquest sobre hi ha de constar: el títol de l'obra, el pseudònim de l'autor i l'especificació de la categoria en la qual participa.
3) A l'interior del sobre hi ha d'haver un full amb les dades personals de l'autora: nom i cognoms, adreça i telèfon.
Les obres que no compleixin tots els requisits de presentació queden excloses del concurs.

TERMINI D’ADMISSIÓ:
Les obres es faran arribar, del 10 d’octubre al 30 de novembre del 2008 al local de La Comissió de Festes: és al C/ de Fraga núm. 17. Obert de dilluns a divendres de 18-21h.

SELECCIÓ:
El període de selecció de les obres premiades serà la primera setmana de desembre.

ENTREGA DE PREMIS:
Tindrà lloc a la Plaça de les Palmeres el diumenge 7 de desembre, a les 13h. En acabar els actes programats pel matí de la Jornada de cultura popular que organitza la Festa Major Reivindicativa.

L´Operació Aiguabarreig rep el premi Jaume I de la Franja de Ponent

2008-11-06T06:04:00.004+01:00

A la novena Nit de la Franja de Ponent es va lliurar els premis Jaume I; un dels quals va estar dirigit als Antics Escoltes i Guies, pel seu projecte Operació Aiguabarreig.

Els Antics Escoltes i Guies, com a assemblea de col·laboradors de la Fundació Josep Sans, té l'objectiu de donar suport a l’educació dels nois i noies per mitjà de l’escoltisme i el guiatge. Entre les seves actuacions, hi ha l'Operació Aiguabarreig, que consisteix en camps de treballs en què es realitzen descobertes i cooperació al voltant de l'entorn natural d'aquest indret de la Franja de Ponent.

Des de MEG els i les felicitem per la seva tasca compromesa i pel seu exemple.

Notícia extreta del web de MEGSJC (Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya): http://www.escoltesiguies.cat/node/1602

Es convoca una concentració contra la presència del català a la sanitat insular

2008-10-31T19:25:00.005+01:00

Tres sindicats espanyolistes han convocat una concentració per dijous que ve per tal de protestar contra la petició d'acreditar els coneixements de nivell B de català als facultatius de les Illes.

La concentració està convocada per SIMEBAL, SAE i SITESIBB. Ara bé, el més curiós de tot és que els sindicats grocs CCOO i UGT tamé han votat en contra de l'aplicació del Decret que preveu demanar coneixements de català, l'únic que votà a favor de l'acreditació del nivell B fou el sindicat STEI-I. Per als sindicats espanyolistes, l'acreditació dels coneixements de català no ha de ser un requisit, sinó un mèrit.

Per tal de mobilitzar el màxim possible de gent, SIMEBAL ha convocat dues reunions informatives per als treballadors dels hospitals de Son Llàtzer i de Son Dureta.

Per veure el Decret que preveu regular el coneixement de català a la sanitat illenca clica aquí (pdf)

Notícia extreta de Llibertat.cat: http://www.llibertat.cat/content/view/3975/29/

Penjo també un cartell relacionat amb la imatge extret d´Indymedia bcn:

El PSC proposa suprimir els 'Països Catalans' de TV3

2008-10-31T19:00:00.002+01:00

Adjunto el link de la notícia extreta d´Indimedia bcn que està en espanyol: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/353546/index.php

Esborrem el Tractat dels Pirineus

2008-10-29T13:40:00.004+01:00

Enguany la manifestació de la diada del 7 de novembre se farà el dissabte 8 de novembre a Perpinyà.

Aquell dia commemorarem la firma del tractat dels Pirineus.

També coincidirà amb l'acte final del Correllengua.

Refusem un país partit, esborrem el Tractat dels Pirineus

Fa 349 anys Catalunya Nord va ser annexada al Reialme de França. El 7 de novembre d’aquell any, a l’Illa dels Faisans (País Basc), Felip IV i Lluís XIV van signar el tractat dels Pirineus, que donava el Comtat del Rosselló i part de la Cerdanya als francesos. Pels nord-catalans, la conseqüència més greu no va ser el « canvi de propietari » però més aviat la separació amb la resta dels Països Catalans. Vam ser doncs, la primera part dels Països Catalans en perdre els nostres drets i a patir la repressió contra la nostra llengua, la nostra cultura i en general el nostre poble. A finals del segle XVII els Angelets de la Terra s’alçaren contra les primeres imposicions econòmiques de França que volien fer pagar un impost de la sal. Però no fou fins al 1700 que un edicte reial posà per escrit una prohibició explícita de la llengua catalana en la totalitat dels àmbits legals o jurídics. El català era relegat a l’ús de carrer, començant així un llarg camí metòdic per a matar la llengua i el seu ús social.Mica en mica, les fronteres de l’actual Europa és van anar consolidant, i la que hi ha entre els estats francès i espanyol també. Així, és trencaven progressivament alguns dels lligams històrics entre el Nord i el Sud de l’Albera., malgrat que alhora no deixàvem de ser propers i estar vinculats.

Catalunya Nord, avui

Des d’aquell tractat fins avui en dia, les coses han anat canviant. Les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i l’Alta Cerdanya constitueixen el département dels Pyrénées Orientales. Una unitat administrativa dins de l’Estat francès, que no ens permet als nord catalans decidir sobre el futur del nostre país, ja que se fa des de París, amb una visió centralista i jacobina.Tot i que se’ns vol fer creure que « le Roussillon s’est donné à la France », els nord-catalans sempre han defensat el seu lligam a la resta dels Països Catalans. I avui en dia, malgrat que el català continua sent considerat per les autoritats una llengua de segona, i que la situació del país continua sent difícil per als treballadors, la societat civil segueix present per a defensar el que els nostres càrrecs electes, rarament defensen: la catalanitat, no folkoritzada, d’aquest poble.

Notícia extreta del blog d´Agasalla: http://agasalla.blogspot.com/

El Correllengua arriba a Perpinyà

2008-10-29T13:00:00.011+01:00

Programa:

Lloc: Plaça de Catalunya

14h gimkana de la mainada

16h sortida de la manifestació

17h parada al Consell General

18h lectura del manifest i himnes al Castellet

20h15 marxa de les torxes del Castellet a la Casa Musical

21h concerts Casa Musical amb:

Mus-CAT,
100 gr de Tête,
la Gossa Sorda
(5€ l'entrada)

Actes organitzats i amb el suport de:

La CAL, el Casal Jaume 1er de Perpinyà, la Federació,
l'Agasalla, l'Institut Font Nova

Notícia extreta del Blog d´Agasalla: http://agasalla.blogspot.com/

L´Asociación Colombia Unida en Balears (Asocolombia) boicoteja productes etiquetats en català

2008-10-20T13:04:00.006+02:00

L’Asociación Colòmbia unida en Balears (Asocolombia) ha iniciat una campanya de boicot als productes etiquetats en llengua catalana i a tots aquells comerços retolats en la llengua pròpia de les Illes Balears.

Du per lema "No compres si no entiendes" i es féu pública dissabte a través d’un comunicat signat pel president de l’entitat, José William Vega García.

La nota d’Asocolombia, distribuïda a través d’un correu electrònic amb el ja clàssic "passa’l", insta "els hispanoparlants i mallorquins" al boicot d’aquells productes i comerços que no estiguin retolats en castellà.

Així, carrega contra l’esforç d’aquells empresaris que s’han implicat en la defensa de la llengua i cultura pròpies de Balears. D’aquesta manera, la campanya posa en el punt de mira la normalització del català aplicada en els darrers vint-i-cinc anys a l’Arxipèlag.

S’arriba a culpabilitzar fins i tot la política lingüística del fracàs escolar dels immigrants i responsabilitza els polítics de l’actual Govern autonòmic de l’abandonament escolar dels nouvinguts. "Han aconseguit que els nostres fills siguin retornats als seus països i llocs d’origen", afirmen.

La nota acaba amb un "Por la defensa de nuestro idioma castellano. No compres si no entiendes".

Els immigrants també són xenòfobs.

Notícia extreta d´Indymedia Barcelona: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/353453/index.php

També he trobat un manifest de la Plataformacolombianista amb una postura totalment contrària a la d´Asocolombia: http://plataformacolombianista.bloc.cat/post/16828/237091

Pares i mestres surten en defensa de l'ensenyament del català a la Franja de Ponent

2008-10-12T09:57:00.001+02:00

L'equip directiu i l'associació de pares i mares de l'institut de secundària de Tamarit de Llitera s'han vist obligats a redactar un comunicat en defensa de l'ensenyament del català a les seves aules. Responen així a la campanya de dues entitats, la Federación de Asociaciones Culturales de Aragón Oriental (FACAO) i una plataforma d'entitats anomenada No Hablamos Catalán, dedicades totes dues en exclusiva a lluitar contra el reconeixement del català a la Franja.

Aquestes associacions acusen l'institut de Fraga i el de Llitera d'utilitzar llibres de text del Principat amb continguts «imperialistes» i de fer política a les aules.

«Per desgràcia, totes aquestes companyes no són noves, apareixen cada cop que la llei de llengües de l'Aragó pugui tirar endavant, com ara», explica a aquest diari el director de l'IES La Llitera, Francisco Murillo. En aquest institut de Tamarit de Llitera ofereixen una assignatura de català de dues hores a la setmana i la cursen de manera voluntària el 85% dels alumnes. «Mai hem tingut cap problema ni amb ells ni amb els pares ni al poble, tot això són polèmiques que ens vénen de dalt cada cop que alguna cosa es mou, però els nois volen estudiar català perquè és la seva llengua», explica Murillo.

En un comunicat conjunt del centre i l'associació de pares de Tamarit, recorden que l'ensenyament del català va començar el 1984 per demanda dels ajuntaments de la zona sense distinció política, que s'utilitzen els manuals del Principat perquè no hi ha marge editorial per a material de la Franja, que adapten el currículum a l'especificitat de la Franja i que els professors són veïns de la zona que ensenyen als joves la seva llengua sense intencionalitat política al darrere.

Font: El Punt: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3026644

Correuniversitats ’08: També pel català, no a Bolonya!

2008-10-07T11:11:00.007+02:00

Com cada any, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans organitza a diverses universitats catalanes actes en motiu del Correllengua. La Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona viuran, durant els dies 7, 8 i 9 d'octubre, un seguit d'actes en defensa de la llengua i cultura catalanes. En aquesta nova edició del Correuniversitats volem posar especial èmfasi en els atacs que rep la llengua i cultura catalanes, arran de la implantació, forçosa, de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (també anomenat, Procés de Bolonya).

Manifest: Correuniversitats ’08: També pel català, no a Bolonya!

Aquests dies hem tornat a les aules per iniciar un nou curs acadèmic. Un any més de retorn a les aules dels centres educatius del nostre país, i un any més ens tornem a trobar amb una situació preocupant per a la nostra llengua. Inici de curs, rere inici de curs, el català és arraconat i marginat, cada vegada més, a les aules dels Països Catalans.

Aquests darrers anys, amb la implantació, accelerada, del procés de Bolonya i la falsa internacionalització de les universitats catalanes, s’està incrementant el menyspreu que pateix la llengua catalana, i s’està estenen un discurs provincià i, en molts casos, lerrouxista entre el professorat i el rectorat de les diverses universitats del país.

Sota l’excusa de l’excel·lència, la competitivitat, la internacionalització, i la necessitat d’implantar l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior les universitats catalanes estan arraconant el català dels estudis superiors.
Aquestes darreres setmanes estem presenciant com la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya es neguen a demanar l’acreditació del nivell C de català al professorat, desobeint així un acord del Consell Interuniversitari de Catalunya.

I que fa el govern de la Generalitat per a fer complir aquest acord de mínims? Doncs res! Perquè ni els rectors de les universitats, ni el conseller d’innovació, universitats i empresa, ni el conjunt del govern de la Generalitat són capaços de protegir la nostra llengua.
Perquè el problema ja ve de fa molts anys, des del primer moment en que es signa la Declaració de Bolonya i es comença a imposar el Procés de Bolonya. Aquest mal anomenat Espai Europeu d’Ensenyament Superior que pretén mercantilitzar i homogeneïtzar els estudis superiors, i que suposa un nou atac contra la cultura i llengua catalanes. Actualment, amb l’excusa d’aquest espai europeu, les universitats potencien els estudis en anglès i castellà, en detriment de la nostra llengua.

L’única manera per aturar aquest atac orquestrat contra el català és aturar la implantació del procés de Bolonya; un procés de reforma de la universitat que nosaltres, els estudiants catalans, no hem demanat; un procés que sempre hem rebutjat; i que no estem disposats a acceptar.

Els estudiants dels Països Catalans exigim un model educatiu propi, decidit des d’aquí i que respongui a les necessitats de la societat d’aquí. I no pas, que vingui imposat des de les altes esferes estatals i interestatals.
En definitiva, els estudiants volem un model educatiu plenament català, en continguts i en llengua. Un model educatiu que respecti la nostra llengua i el nostre país.

Defensem els nostres drets, defensem el català!
També pel català, no a bolonya!

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 7 d’octubre de 2008

Per veure el programa d´actes aneu a: http://www.sepc.cat/veure.php?id=441

Entrevista amb... Juan Carlos Moreno Cabrera. Lingüista

2008-09-29T19:06:00.006+02:00

"El castellà no s'hauria d'ensenyar a les escoles de Catalunya"

És madrileny i defensa la immersió lingüística en català.
El catedràtic de la Univesitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera ha publicat un llibre, El nacionalismo lingüístico (Península), amb una tesi profundament provocadora: que l'únic nacionalisme lingüístic que existeix a l'Estat és l'espanyol. I que és molt agressiu, com explica en aquesta entrevista amb eldebat.cat.

Aneu aquí per poder accedir a l´entrevista:

http://www.barcelonaradical.net/informacion.php?iinfo=9064

Comunicat d'Independentistes de la Safor sobre les agressions feixistes del correllengua de Gandia

2008-09-27T12:41:00.006+02:00

Feixisme i forces d'ocupació

-El passat 26 d'octubre, en els actes del Correllengua de Gandia la policia nacional espanyola va mostrar de nou a la societat saforenca el que és,una força d'ocupació que com a tal empara i protegeix al feixisme blaver i espanyolista.

-Quan qualsevol col·lectiu blaver-nazi, nazi o simplement espanyolista convoca una manifestació i col·lectius d'esquerra convoquen una contramanifestació de protesta, per la seua autorització, els col·lectius d'esquerra són sempre encerclats, acosats per la policia espanyola i portats lluny de la manifestació dretana, de forma que mai poden acostar-se a la manifestació feixista. En canvi, quan ocorre a la inversa, quan són col·lectius d'esquerra els que convoquen la manifestació, els feixistes poden acostar-se, insultar i agredir als participants de la manifestació esquerrana, amb total impunitat.

-Açò també ocorre, com ja hem comprovat dos anys seguits, en manifestacions culturals i populars com el correllengua de Gandia. Els feixistes passegen tranquil·lament pels carrers paral·lels a la cercavila, agredint amb pedres, ous i altres objectes als participants de la cercavila. La policia nacional espanyola es limita a acompanyar als feixistes pels voltants de la cercavila i a evitar que els participants de la cercavila es puguen defendre dels atacs feixistes, intimidant-los amb les porres, amenaçant-los,identificant-los, escorcollant-los i fins i tot portant-los a comissaria.

-Tot i les agressions patides per una regidora del BNV i dos joves al Correllengua de Gandia, cap feixista va ser detingut o portat a comissaria. Les úniques persones identificades, escorcollades i que fins i tot van ser portades a la comissaria van ser participants del correllengua.

-L'actuació de la policia nacional espanyola, com a bona força d'ocupació, obeeix a un clar objectiu: tractar de què la defensa de la nostra llengua i cultura siga conflictiva i perillosa de forma que la gent tinga por i renuncie a ella.

-Des d'Independentistes de la Safor, convidem a tota la societat de la Safor-Valldigna a continuar, tal i com ho va fer ahir, defensant la nostra llengua i cultura sense cap por, de forma decidida i contundent. Mostrant que ni les forces d'ocupació espanyoles ni els seus gossos de presa feixistes (GAV, España 2000, CV, etc.) ens detindran en la nostra lluita per aconseguir un marc legal on el el valencià, el nostre català, no estiga perseguit i discriminat: Uns Països Catalans independents i sense classes.

Cap agressió sense resposta!

El feixisme no es tolera, es combat!

La Safor, Països Catalans, 27 de Setembre del 2008

Notícia treta del bloc d´Independentistes de la Safor: http://independentistesdelasafor.blogspot.com/

Agressions feixistes durant el Correllengua de Gandia

2008-09-25T12:34:00.003+02:00

El passat 25 de setembre vàrem poder assistir a un nou acte de violència feixista als carrers de Gandia, durant el transcurs del Correllengua. Una vegada més, vam poder veure com la policia nacional actua amb total impunitat contra el nostre moviment, utilitzant a diferents grupuscles per tal de intentar rebentar els nostres actes.

El correllengua de Gandia va ser escenari d'una situació cada cop més estesa dins de les estratègies repressives de les forces d'ocupació espanyoles. L'ultra dreta, en aquest cas el GAV, va estar protegida i emparada durant tot el recorregut de la cercavila per la policia espanyola. Malgrat el constant llançament d'objectes (que li produïren una severa ferida a una regidora del Bloc de l'Alqueria de la Comtessa) i actitud desafiant respecte de la gent que assistia al correllengua, la policia es va limitar a acompanyar en tot moment als seus "gossos de presa" carreró per carreró. No és la primera vegada ni l'última que serem espectadors d'aquests fets, doncs aquesta pràctica policial no és pas nova a les nostres comarques. Ni tampoc el fet que no es busquen culpables per tot el que passà abans i després del correllengua.

Els fets parlen per si soles. Cap detenció ni identificació de cap dels feixistes que, entre altres coses, agrediren i amenaçaren a diferents persones ( 2 d'elles a l'estació de trens de Gandia). Identificacions de gent que hi participà de la cercavila i detenció d'un xic del poble sota les amenaces del cap de la policia nacional que anava de paisà, quan el va agafar i li va dir que "te voy a llevar con los nazis a ver si te pegan una paliza".

Des d'Alerta Solidària, l'organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista i Maulets, el jovent independentista revolucionari denunciem els fets de Gandia i la pràctica repressiva policial, destinada a dos objectius clars. El primer objectiu, el de intentar rebentar aquells actes promoguts per l'independentisme. El segon, intentar criminalitzar-nos amb la repressió mediàtica mitjançant la teoria dels pols oposats, buscant reconduir l'opinió pública cap a la condemna de la seua violència i també de la nostra resposta (els extrems es toquen). Però l'actuació policial no deixà dubtes de per on van els tirs. Sols recordar als 13 de Gandia, 3 anys després, i la contundència policial amb que es despatxaren contra una protesta que està a anys llums del que poguérem veure pels carrers de Gandia de mà del feixisme.

Notícia extreta de la pàgina webb de Maulets: http://www.maulets.org/veure.php?id=934

La tercera hora de castellà o els equilibrismes de la submissió

2008-09-15T15:00:00.004+02:00

* Coincidint amb el nou inici del curs escolar, l'autor fa una anàlisi crítica de la proposta d'afegir una tercera hora setmanal de castellà en l'horari lectiu a les escoles catalanes, partint del seu compromís amb una escola catalana, pública i de qualitat.

Segons dades del SEDEC1 el percentatge d'escoles que oferien ensenyament total o parcial en català, durant el curs 1978-79, era del 3%. És per això, i davant els baixos percentatges d'ús social de la nostra llengua, que es va creure pertinent engegar un procés d'immersió lingüística.

Aquest procés, a banda de promoure un aprenentatge eficaç i ràpid de la llengua que no es dominava, també pretenia garantir la cohesió social i el manteniment del català com a llengua de referència nacional.

I és així com va néixer l'Escola Catalana2. Un model d'escola pedagògicament avançat, amb voluntat integradora i d'arrelament al país; que prenia el català com a llengua vehicular i d'ús acadèmic.

També hem de destacar, tenint en compte que les competències en educació són compartides entre el Ministeri d'Educació espanyol i la Conselleria d'Educació catalana, que aquest fet es va produir sota consens.

És aquest context, exposat a mode d'introducció, el que ens pot ajudar a comprendre el grau d'indignació i sorpresa de bona part de la comunitat educativa i la societat civil davant l'aprovació del Decret 142/2007 de 26 de juny que establia els ensenyaments mínims de l'educació primària. En aquest decret, el govern del Principat acatava el Reial Decret 1513/2006 de 7 de desembre mitjançant el qual el Ministeri d'Educació espanyol havia establert aquests ensenyaments.

Però anem a pams, què vol dir i com es concreta tot això?

Fins aleshores, el consens entre el Ministeri d'Educació espanyol i la Conselleria d'Educació catalana definia que com a mínim s'havien de dedicar 420 hores al llarg de tota l'etapa de primària (6-12 anys) en l'aprenentatge de la llengua i la literatura catalana i unes altres 420 hores destinades a garantir la competència necessària en llengua i literatura castellana. La resta d'àrees curriculars, inclosa la d'estructures lingüístiques comunes, es continuava impartint en català (la llengua vehicular de l'escola fruit del procés d'immersió lingüística).

La intenció del Reial Decret 1513/2006 va ser regular de forma uniforme per totes les comunitats autònomes el nombre d'hores que s'havia de dedicar a les matèries lingüístiques, prescindint de les metodologies i sobretot de la realitat i diversitat socio-lingüística de cada comunitat.

Per la seva banda, la Conselleria d'Educació aprovà el Decret 142/2007 - abans esmentat - i a través de l'Ordre Edu/221/2007 de 29 de Juny establí que si les 245 hores corresponents a estructures lingüístiques comunes s'impartien en llengua catalana, s'havia de garantir un nombre equivalent d'hores en activitats d'aprenentatge de llengua castellana dins el còmput horari de lliure disposició ( és a dir, afegir més sessions de llengua i literatura castellana dins l'horari lectiu) o bé desenvolupant continguts d'altres àrees no lingüístiques en llengua castellana.

En definitiva, per compensar les 245 hores corresponents a les estructures lingüístiques comunes, obligaven a afegir més hores de llengua i literatura castellana o bé impartir alguna de les altres àrees curriculars en castellà (informàtica, coneixement del medi, educació física...).

També aclarir que, com molt bé diu el seu nom, quan es parla d'estructures lingüístiques comunes tot i impartir-se en català es fa referència als aspectes comuns de les diverses àrees lingüístiques. Aquest fet no té cap més intenció que la d'optimitzar temps i esforços. Per tant, no són hores on es treballi exclusivament la llengua i la literatura catalana.

Fou així, doncs, com el Govern català, i per imperatiu legal, va obligar a modificar els Projectes Lingüístics de tots els centres escolars del Principat. Entremig, ja havia aparegut la denúncia de Convivència Cívica acusant al govern català d'incompliment del Reial Decret de 2006.

Tot plegat desencadenà en una picabaralla legal que faria modificar tots els projectes lingüístics, amb la feina que això comporta. A més, i com a mitjà de pressió, el Servei Jurídic de la Conselleria d'Educació va ordenar que aquests projectes lingüístics havien d'arribar signats pels equips directius a la Conselleria d'Educació, prèvia aprovació del consell escolar abans del 14 de Juny de 2008, per després ser enviats a jutjats.

Però la història no va acabar aquí.

Després de tanta indignació compartida, del pronunciament públic en defensa del model d'Escola Catalana i la immersió lingüística de la Plataforma pel català a l'escola (integrada per l'Ustec-STEs, el SEPC, la CAL, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, CIEMEN, entre molts altres), de mobilitzacions, de la crida a la desobediència... arribaren les famoses declaracions del Conseller Maragall en les quals anuncià l'ajornament de la implantació de la tercera hora de castellà. L'excusa no podia ser més roïna: Davant la impossibilitat dels diversos centres educatius de fer arribar els seus projectes lingüístics en els terminis establerts, havia hagut d'adoptar aquesta determinació. D'aquesta manera responsabilitzava als centres educatius d'una decisió que només s'havia pres per estabilitzar el govern en una setmana determinant per una de les forces polítiques que el conformen, ERC.

I per si encara no hi havia prou polèmica, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar al Departament d'Educació de la Generalitat (en data del 03/07/2008) aplicar durant el curs 2008-09 les 145 hores compensatòries de castellà al llarg de l'etapa de primària (l'hora més setmanal) al·legant l'incompliment constatat del Reial Decret de 2006.

Per la seva banda, i per tal de guanyar temps, el conseller Maragall donava per tancada la polèmica en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu afirmant que caldria esperar a la Nova llei d'Educació de Catalunya, l'aplicació de la qual estava prevista durant el curs escolar vinent. Aquesta llei donaria més autonomia a la Generalitat per organitzar el model educatiu del país i la prioritat de la llengua pròpia en aquest model.

Fins aquí la cronologia dels fets i el joc de despropòsits i excuses d'un govern mancat de valentia i decisió. Mentrestant, els centres ens disposem a iniciar un nou curs escolar amb la incertesa del què passarà amb els Projectes lingüístics, amb la controvertida llei d'educació (que com a esborrany ja va provocar àmplies mobilitzacions i una vaga general en el sector educatiu, el passat 14 de febrer) i amb el model d'escola catalana que hem anat construint en els darrers 30 anys.

El més greu del cas però, i al meu entendre, no és la proposta del Govern de Madrid qüestionant el model d'immersió lingüística català sinó el grau de submissió del govern de la Generalitat. En un moment de clar retrocés en l'ús social de la llengua catalana i de grans fluxos migratoris que fan imprescindible una correcta inclusió de les persones nouvingudes en els nostres centres escolars, el Departament d'Educació decideix retrocedir en el model d'immersió lingüística i a més retalla les hores destinades a aquesta àrea en el Batxillerat.

Un altre fet ben denunciable és la manca d'arguments des d'un punt de vista sociolingüístic, pedagògic o de rendiment acadèmic que pugui justificar aquesta iniciativa3. Només motius polítics, que ens tornen a demostrar la fal·làcia que és el bilingüisme.

El Govern de Madrid conscient que la batalla dels hàbits lingüístics i de l'ús social de la llengua al Principat està guanyada, ha cregut necessari estrènyer més el nus i incidir en l'educació formal.

Res de nou que no coneguéssim, l'afany impositiu i colonitzador dels de sempre. I novament, la submissió i subordinació d'uns governants que es fan dir catalanistes i d'esquerres. Alguns fins i tot independentistes. Realment trist ha estat el paper d'ERC en tot això. La seva esquizofrènia política comença a ser del tot habitual.

I per concloure, només una petita reflexió.

És evident que cal que adquirim un compromís ferm i decidit per tal d'avançar i garantir una escola catalana, pública i de qualitat. Però no oblidem que una llengua és considerada viva quan el seu coneixement esdevé imprescindible per tal de garantir el correcte desenvolupament quotidià.

Deixem-nos, doncs, de línies vermelles, quotes i retolacions; i prenguem la ferma convicció d'avançar de forma desinhibida cap a l'única direcció que ens permetrà realment ser lliures. El dret a l'autodeterminació.

David Caño i Cargol. Mestre, membre de l'USTEC-STEs i militant d'Endavant-OSAN.

(Article publicat originalment a La Fàbrica): http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=386&Itemid=1

NOTES

1. Serveis d'Ensenyament del Català
2. No confondre amb la publicació del mateix nom
3. Segons dades de l'IDESCAT el 50% de la població ha manifestat que no sap escriure el català i un 25% ni tan sols l'entén.

Carta oberta a Mario Vargas Llosa

2008-07-15T14:40:00.004+02:00

L'escriptor peruà, firmant del «Manifesto por la lengua común», hauria de saber que els qui l'han signat ens fan por. Por per la seva força, per l'extrem autoritarisme que mostren, per la seva al•lèrgia a la diversitat, per l'esperit colonitzador

Tribuna 10.7.2008 EL PUNT

Benvolgut senyor. Qui més qui menys ha repassat aquests dies la llista dels qui donen suport al Manifiesto por la lengua común. Morbós de mi, ha estat el meu cas. Confesso que la presència a la llista de gent de la cultura, especialment de la literatura, m'ha resultat especialment corprenedora. Estic encantat que Luz Casal i Ramoncín se n'hagin esborrat dient que ells van a favor de la cultura, no en contra, i que els han enganyat. Chapeau! Però el nom que sí que hi he trobat, no sols com a firmant sinó com a promotor, és el vostre, Mario Vargas Llosa. Era previsible, però no per això deixa de ser terrible. Terrible, dic, perquè prèvia lectura del vostre llibre “La ciudad y los perros” estranya extraordinàriament que algú que tingui la sensibilitat de denunciar les situacions d'abús i d'imposicions que s'hi denuncien sigui avui capaç de subscriure un manifest que tan ostensiblement ataca els febles en nom dels poderosos. Ara, suposo que tothom evoluciona en un sentit o altre.

El manifest que heu subscrit diu que tot allò públic a l'Estat ha de ser en castellà perquè és la «llengua comuna». No sé si sou prou conscients de fins a quin punt aquesta asseveració denota una voluntat d'imposició brutal. Perquè això no és una defensa sinó un clar atac. Equival a treure al meu idioma tot futur, tota possibilitat de desenvolupar-se en l'àmbit públic. És lògic, doncs, que hagi quedat de pasta fullada en veure com algú de la Cultura, amb majúscula, pot subscriure un manifest així a aquestes altures del segle XXI. Certament, el que heu subscrit implica que penseu que el meu idioma no val res. I segurament és cert que el català no pot rivalitzar amb el vostre hiperidioma en termes de premis Nobel als prestatges i nombre de parlants. D'acord. Però potser us pot sorprendre saber que, per exemple, el català sí que compta entre els primers vint idiomes del món pel que fa a volum d'ús a la xarxa. És a dir, tampoc som exactament un patuès com voldríeu. I si no tenim més pes, el fet que durant molts anys hagi estat una llengua proscrita –fet del qual vau ser testimoni directe– segurament no deu ser-hi del tot aliè. Però temo molt que aquesta línia d'argumentació no us deu fer ni fred ni calor. O potser sou dels qui els encanta allò de «ahora hacen los nacionalistas lo que Franco». No fotem.

Em limitaré, doncs, a parlar-vos del que més em suggereix el vostre manifest. I és la por. Perquè sí, haig d'admetre que em feu por els qui heu pogut firmar una bestiesa així. Por de la vostra força. Por de les moltes coses que compartiu acríticament amb els franquistes. Por de l'extrem autoritarisme del missatge que heu llançat. Por de la immensa sensació d'indignació que feu venir a tants familiars i amics, realment afectats per la voluntat anorreadora que demostreu. Por, també, de la vostra al•lèrgia a la diversitat. No sé en quins ambients us vau moure quan vau viure entre nosaltres, a Barcelona, però penseu que aquesta terra que us va acollir ha pensat, cantat, estimat i plorat durant mil anys en la llengua catalana. Els nostres avis no sabien castellà, i bé que van tenir una sàvia cultura amb el seu petit lloc –també– a la història de la humanitat que ara voleu negar. Per què ens voleu treure el que tenen tots els països normals? Què us dóna dret a dir que no som res: la força? L'antic imperi? L'arrogància del progre globalitzat? La llarga onada de l'anticatalanisme? No us enganyeu, això que us mou té un nom, ara i sempre: esperit colonitzador. Per què tot s'hi val contra el català? Us heu aturat mai a pensar-hi? Per a vós, quants milions fan una cosa «comuna», i quants la condemnen al no-res? Quina tara tenim nosaltres els catalans que faci eliminable la nostra llengua en l'àmbit públic? Permeteu-me de dir-vos que no veig cap diferència entre el que prediqueu i el que fan els xinesos al Tibet.

Sapigueu, autor de La ciudad y los perros, que mentre lluiteu amb fúria perquè el regne del castellà sigui absolut –a un costat del charco i de l'altre–, potser us esteu esforçant debades. Perquè teniu molt de guanyat ja. D'entrada, nosaltres els catalans no podem fer vida en català a casa nostra com sí podeu fer-la vosaltres en castellà. Per tant, no somieu més utopies perquè ja les teniu assegurades. A l'actualitat, l'Estat només fa un 97% de la seva publicitat institucional en castellà. No en feu prou? Tan insaciables sou? A més, disposeu d'instruments de castellanització massiva a casa nostra com són La Vanguardia, l'Editorial Planeta i quasi tot el parc de cinemes i cadenes de televisió. Per cert, un canal de TV firmant del vostre manifiesto actualment no té ni un trist minut de programació en la meva llengua, per si us consola. També podeu respirar perquè la Guàrdia Civil està molt activa desmuntant TV3 al País Valencià sense que cap manifiesto vostre ho hagi denunciat. Francament no sé de què us queixeu. Pel que fa a l'espai comú, podeu estar molt tranquil perquè cap cantant català no us robarà un sol segon d'espai televisiu espanyol cantant en la meva llengua. Tot és per a vosaltres. Encara en voleu més?

Però del que segurament més us voleu queixar, suposo, és del tema de l'ensenyament, oi? Doncs sí, a l'ensenyament públic a Catalunya, l'idioma vehicular és el català com ho és l'holandès a Holanda o el danès a Dinamarca. Com vosaltres, nosaltres tampoc volem anar a la creació de dues comunitats a casa nostra. Volem una sola comunitat en què tothom sàpiga tres idiomes de la mateixa manera. I aquesta és la realitat que totes les enquestes i estudis revelen que es compleix magníficament. I si no sou prou sensible per adonar-vos-en, almenys tingueu la decència de respectar la nostra sensibilitat i d'identificar-vos un instant amb els subalterns. Com vau escriure quan vau escriure, fa tants anys, “La ciudad y los perros”. Una lectura d'estiu infinitament més recomanable i culta que no pas el manifiesto que acabeu de redactar.

TONI STRUBELL. Escriptor

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/347231/index.php

Contra la manipulació del català, el basc i el gallec

2008-07-15T14:30:00.004+02:00

Les associacions d'escriptors en llengües catalana (AELC), gallega (AELG) i basca (EIE) -agrupats en la recentment constituïda federació Galeusca- han elaborat un manifest a favor "de continuar escrivint en les nostres llengües i de contribuir al procés, inacabat, de la seva normalització com a dret humà, democràtic i pacífic al qual no renunciarem". El text neix òbviament com a resposta a la publicació del "Manifiesto por una lengua común". Galeusca defensa i explica gairebé de forma didàctica per a espanyolistes que "el gallec, l'èuscar i el català no són ‘invents' d'ara, sinó llengües que van ser normals en els seus territoris i societats respectius durant centenars d'anys. La seva desnormalització, la seva pèrdua d'usos públics, no es van produir de manera "natural", sinó per invasió de la llengua que fou decretada com oficial de l'estat, sense cap consulta ni acord previs".

El manifest també recorda que: "La realitat plurilingüe que conforma i dóna existència a l'estat espanyol, lluny de ser entesa com una ‘asimetria' o deficiència per se, reprodueix de manera transparent una diversitat lingüística i cultural comuna a la majoria d'estats que conformen l'Europa plurilingüe".

A més, citant la recorrent Constitució espanyola, Galeusca insta els signants del manifiesto a donar-hi un cop d'ull per veure-hi com "garanteix la presència d'aquesta llengua comuna per a tots els habitants de l'estat, mitjançant l'exigència a tots els ciutadans de l'obligació de conèixer el castellà", concretament a l'article 3. Mentre que "pel que fa al gallec, a l'èuscar i al català, la legislació no preveu l'obligació de ser coneguts en els seus respectius territoris, cosa que estableix una asimetria en els drets lingüístics dels ciutadans que volen exercir el dret, que se'ls reconeix, a usar-los".

D'altra banda, el manifest de les associacions d'escriptors observa que "La visió anulladora que des de l'enriquidora realitat plurilingüe espanyola es transmet des del Manifiesto ens fa pensar en la similitud de tesis de l'etapa franquista" i afegeix que "la competència plurilingüe, també per als ciutadans espanyols nascuts en comunitats autònomes amb una única llengua oficial, sempre serà una clau que obri el món".

"A més", constata Galeusca, "el Manifiesto parteix d'una premissa que no es correspon amb la realitat, ja que en cap cas el castellà no corre cap perill en tot el territori de l'estat".
Per acabar, els escriptors defensen "Les polítiques lingüístiques aplicades a l'àmbit educatiu en les anomenades comunitats bilingües" ja que "tenen com a objectiu aconseguir que l'alumnat assoleixi una bona competència en les dues llengües oficials, independentment de quina sigui la llengua familiar. Per aconseguir aquest objectiu, cal desenvolupar planificacions lingüístiques que en garanteixin la consecució i que passen, necessàriament, per la utilització vehicular majoritària de la llengua més desafavorida socialment. I això, en lloc d'anar contra la llibertat lingüística és, precisament, una actuació imprescindible per garantir aquesta llibertat lingüística".

Galeusca

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/347149/index.php

Crònica de les Cinquenes Jornades per la Llengua a St. Andreu de Palomar

2008-07-15T12:36:00.001+02:00

El passat 5 de juliol, coincidint amb el desè aniversari de la mort de la Maria Mercé Marçal, es van celebrar les Cinquenes Jornades per la Llengua a Sant Andreu de Palomar.

Aquest any van ser organitzades per tres col.lectius de l´Esquerra Independentista de St. Andreu: Endavant-OSAN, Maulets-JIR i SEPC.

En aquesta ocasió va ser una jornada només, amb un format bastant similar al de l´any passat.

Primer es va muntar una mostra de cultura popular als jardinets de Can Fabra; durant ben bé tres hores es va estar jugant i ensenyant a jugar a bitlles catalanes. Grans i petits van poder fruïr d´aquest esport tradicional català.

Paral.lelament, a l´auditori de Can Fabra es va fer una lectura de poesies. El poeta David Caño va llegir algunes de les seves poesies i d´altres de la Maria Mercé Marçal. Més tard, el grup "Ara és demà" va llegir diverses poesies acompanyades del so d´una guitarra; tot plegat un parell d´hores llargues d´espectacle poètic.

Abans de la lectura de poesies, un membre del col.lectiu "Veu Pròpia" va fer una xerrada sobre els motius que tenen les persones inmigrants que decideixen utilitzar el català als Països Catalans com a llengua pròpia i les dificulatats que els comporta aquestsa decisió; que va durar prop d´una horeta.

Al final de l´acte es van repartir uns llibrets amb uns textos sobre feminisme escrits per la Maria Mercé Marçal fa més de deu anys, i encara avui plenamente vigents.

Cap a les deu del vespre es van parar les taules i tot seguit va tenir lloc un sopar popular que va estar amenitzat amb un concert del cantautor sabadellenc Lluis Oliva.

Cap a dos quarts de dotze es va donar per conclosa la jornada amb un bon èxit de paticipació; unes cent persones van acabar passant per les diferents activitats organitzades aquella tarda-vespre.

Adreces d´interès:

- Blog de les Jornades: http://www.jornadesxllengua.blogspot.com/

- Adreça de correu: jornadesxllengua@gmail.com

- Fotos de la Va Jornada per la Llengua de St. Andreu: http://www.sant-andreu.com/catXppcc/050708jornadesllengua/index.html

Saül, membre de l´Assemblea Organitzadora de les Jornades per la Llengua de Sant. Andreu de Palomar.

Manifest Jornades per la LLengua 2008

2008-07-15T12:30:00.002+02:00

Els darrers estudis sobre l´ús social del català mostren un retrocés de la nostra llengua al carrer.

Per aquest motiu cal fer una aposta decidida, del particulars i de les institucions en la defensa i la promoció de la llengua catalana.

Sense el compromís de les institucions és molt difícil que la nostra llengua estigui en una posició de normalitat en el nostre país.

Desde sempre, algunes institucions ha fet una aposta clara per erradicar l´ús del català en els territoris de parla catalana. Al País Valencià, els repetidors de TV3 continuen sent tancats per la Generalitat Valenciana, deixant sense referent lingüístic els i les catalanoparlants d´aquest territori. Una altra d´aquestes institucions és l´Estat Espanyol. Seva és la decisió de no fer oficial el català a la Unió Europea. També és seva la decisió d´obligar a augmentar les hores de castellà a les escoles. Davant l´enorme revalorització de la nostra llengua a la Catalunya Nord, l´Assemblea Nacional va semblar que reconeixeria les anomenades “llengües regionals”. Això ha estat un miratge perquè el Senat (format pels mateixos partits que l´Assemblea Nacional) ha aturat qualsevol mesura a favor de cap d´aquestes llengües.

I tot això respon a una estrategia perfectament planificada i executada: intentar fer desaparèixer la nostra llengua és una forma més d´intentar fer-nos desaparèixer com a poble. Ens volen fer callar perquè amenacem la seva existència.

Malgrat això, no tot és negatiu. Actualment veiem com al Principat, el català és líder d´audiència a les ones radiofòniques.
Els nouvinguts, que veuen el català com una oportunitat d´integració i de millora de la seva posició econòmica i social, augmenten dia rera dia.
L´augment d´uns anys ençà del nombre de grups de música que usen el català per expresar-se ha esta considerable, tot i que acostumen a estar fora dels canals comercials i de la promoció dels mitjans de comunicació públic i privats, impedint així que aquest músics visquin de la seva professió.
Celebrem també l´exigència del nivell C de català per poder exercir la docència universitària, però considerem que aquesta mesura no garanteix que les classes s´imarteixin en aquesta llengua. I més tenint en compte l´actual situació a les universitats, on el Procés de Bolonya tampoc garanteix l´ús i el coneixement de la nostra llengua per part dels estudiants europeus en règim de mobilitat.

En resum, malgrat no estar en una situació crítica en tots el territoris, encara queda molt per fer, per tal de garantir la supervivencia del català davant del procés de globalització en el que ens trobem inmerses.

Més que mai, cal exigir la oficialitat única del català en tots els territoris de parla catalana per fer possible la supervivencia de la nostra llengua.

De Salses a Guardamar,
de Fraga fins a Maó,
tenim una sola llengua,
i som una sola nació.

05 de juliol de 2008, Sant Andreu de Palomar, Països Catalans.

Articles d´interès sobre la Maria Mercé Marçal

2008-07-15T12:27:00.001+02:00

El 5 de juliol farà deu anys de la prematura mort de Maria Mercè Marçal, víctima d’un càncer que ens va privar de l’esplèndida maduresa d’una escriptora tan singular.

Aquí hi ha un ellaç amb diversos articles que parlen de la seva obra:

http://www.llibertat.cat/content/view/3219/1/

http://www.laccent.cat/article.asp?n=133&idart=1556

Comunicat del SEPC davant la decisió del govern del Principat d’obligar a tenir el nivell C de Català al professorat universitari

2008-07-15T12:05:00.008+02:00

Països Catalans, 20-6-2008

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem mostrar la nostra satisfacció davant l’acord entre el Govern de Catalunya i els rectors de les universitats del Principat on apareix el compromís de reformar la normativa per tal que, a partir d’ara, el professorat que vulgui accedir a una plaça pública en els centres d’ensenyament superior hagi de certificar el coneixement de la llengua catalana. Així mateix, des del SEPC considerem que aquest és un pas necessari però del tot insuficient per assegurar la correcte normalització lingüística a les universitats i que cal que tots els agents implicats avancin vertaderament i conscien per garantir la presència real del català a les aules.

Per tot això que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans fa les següents consideracions:

- Com a sindicat que defensem que la realitat nacional s'estén des de Fraga a Maó i des de Salses a Guardamar, creiem que els actors polítics i socials de la resta dels Països Catalans han d'aprovar amb màxima urgència mesures semblants a les del Principat per tal que el català pugui tenir la presència que es mereix i necessita als centres d'ensenyament superior d'arreu del país.

- Cal que des de la societat civil mostrem la voluntat del poble català per tal que la nostra llengua sigui garantida i present a les aules dels Països Catalans tal i com ho és l'italià a Roma, el grec a Atenes o l'alemany a Berlín. És necessària l'actuació de tots plegats per fer front als comentaris demagògics i fora de context dels que s'oposen a mesures per afavorir la llengua catalana.

- Cal recordar que la implementació del Procés de Bolonya amb una clara aposta dels postgraus internacionals en anglès i castellà va en un sentit contrari a la mesura aprovada. No pot ser que la Generalitat principatina permeti el Procés de Bolonya que, com se sap, fa una clara diferenciació entre la qualitat de graus i postgraus, on el català pot tenir problemes per fer-se un forat si es deixa que sigui el “nou mercat de l'ensenyament “ qui ho dicti .

- La situació de discrimació lingüística dels estudiants que usen el català és present en el dia a dia a les facultats en múltiples accions quotidianes i que, davant d'això, des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ens comprometem a continuar lluitant per defensar la presència del català als centres d'ensenyament superior i per exigir als agents responsables un pla d'actuació per aconseguir variar la situació.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Països Catalans, 20 de juny de 2008

http://www.sepc.cat/veure.php?id=423

Crònica de l’Acampallengua

2008-07-15T12:00:00.007+02:00

Altres, 26-5-2008

Els dies 24 i 25 de Maig, l'Esquerra Independentista va participar a l'Acampallengua organitzat aquest any a Son Servera, a través del seu Espai Rebel. Els actes es varen dur a terme a la Plaça Nova del poble, i varen començar amb un dinar popular desprès del cercavila de joves independentistes que va recórrer els carrers de Son Servera. En acabar de dinar, varen començar les activitats: una breu performance a càrrec de la comissió de dones de maulets, un concert amb Gonelles Morts i Mascarpone.

Després del concert es va dur a terme l'acte en suport al pres polític català Franki, que va consistir en la lectura d'una carta seva, la pintada d'un mural i una xerrada a càrrec de dues membres del col·lectiu Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa.

La policia municipal practica identificacions de militants independentistes a l'espai Rebel:

Des de la una del migdia i fins passades les quatre hi duguérem a terme diferents activitats amb total normalitat, fins que la Policia Local de Son Servera va arribar. De males maneres, un efectiu del cos requisà a un militant un plafó amb un cartell antimonàrquic, afirmant que havia rebut queixes. Sense més preàmbuls, el plafó fou dut a comissaria. Poc després, un altre efectiu de la Policia Local arrabassava descaradament un altre cartell antimonàrquic que Maulets havia penjat a la plaça. En demanar-li el perquè de la seva conducta, amb el cartell fet un nyap a les mans de l'agent, aquest l'intentà tornar al seu lloc. Seguidament, dos militants del SEPC foren identificats. Més tard alguns companys reconegueren dos policies de paisà, que vigilaven l'Espai Rebel, en una mostra més del control social que es fa a qualsevol acte independentista.

http://www.sepc.cat/veure.php?id=412

Crònica del setè congrés d’estudiants de filologia catalana

2008-07-15T11:59:00.006+02:00

Universitat de Lleida, 3-5-2008

Aquest 28, 29 i 30 d’abril s’ha celebrat a Lleida el setè congrés d’estudiants de filologia catalana. Enguany dedicat a l’escriptor de la Segarra Manuel de Pedrolo.
El congrés d’enguany, que ha estat celebrat pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i per l’Assemblea d’Estudiants de Filologia Catalana de la Universitat de Lleida, ha comptat amb la presència de més de setanta futurs filòlegs i filòlogues que, com a setè any consecutiu, celebren el seu propi congrés en una universitat catalana.

Enguany el congrés s’ha enfocat des d’una perspectiva de reivindicar la carrera, els estudis de filologia catalana a la UdL compten al primer curs amb tan sols dues estudiants, i en tota la carrera no arriben a la cinquantena d’estudiants, així que es vol aprofitar el congrés d’estudiants de filologia catalana d’enguany també per donar a conèixer els estudis de filologia catalana de la UdL. També s’ha volgut reivindicar amb aquest congrés la figura de Manuel de Pedrolo, escriptor de l’Aranyó i intel·lectual compromès i d’esquerres que s’ha volgut prendre com a referent.

Durant el congrés s’han realitzat multitud de conferències, xerrades, recitals de poesia i altres, entre els quals no ha faltat les crítiques a la implantació del nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior, que entre altres coses comportarà un retrocés de la presència del català a les universitats i una degradació en la qualitat dels estudis de filologia catalana de totes les universitats, però molt especialment de la UdL, on la carrera pot córrer el risc de desaparèixer al comptar amb un baix nombre de matriculats.

El congrés també ha comptat amb concerts i festes, entre les quals val a destacar la IV edició de la Festa dels Països Catalans, que es va organitzar el dimarts 29 d’Abril i que va comptar amb un sopar o es van poder degustar diversos plats típics d’arreu del país i es va finalitzar amb un concert al Cafè del teatre situat a l’edifici de l’Escorxador, que va comptar amb la presència de Lo Noi del Cirerer i Belda i el conjunt Badabadoc.

El congrés va posar el seu punt final amb una visita guiada a l’interior de la Seu Vella de Lleida, l’edifici sens dubte mes emblemàtic de la ciutat, i des de dalt del campanar es va poder contemplar una panoràmica privilegiada de tot el conjunt de territori del Pla d’Urgell, des del Montsec fins al Montmaneu i des del Montsant fins als Monegres.

Des de l’organització del VII Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana volem agrair tant als assistents com als col·laboradors la seua implicació en l’elaboració i participació en aquest projecte i animem a tots els futurs filòlegs de llengua catalana a assistir al proper congrés d’estudiants de filologia catalana.

Per un ensenyament català, lluitem des de les aules!

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Lleida (Segrià), 6 de maig de 2008

http://www.sepc.cat/veure.php?id=395

Diada per la Llengua a Palma

2008-07-15T11:59:00.005+02:00

Països Catalans, 19-5-2008

El passat dissabte 17 de maig més de 7.000 persones preneren els carrers del centre de Palma per celebrar la Diada per la Llengua que des de fa ja varis anys organitza l'Obra Cultural Balear (OCB). Enguany aquesta diada portava com a lema: "La nostra llengua al carrer", i va comptar amb la participació del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).

Durant la Diada es realitzaren nombrosos actes entre els quals hi havia l'Espai Rebel de SEPC i Maulets.
A l'Espai Rebel s'hi realitzà una presentació del SEPC-Secundària, una xerrada a càrrec de la comissió de dones de Maulets 'Dona i art: objecte i artista reprimida' i finalment un taller de pancartes a càrrec del SEPC.
Així mateix tant el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) com Maulets posaren una paradeta a la fira d'entitats.

http://www.sepc.cat/veure.php?id=402